RESUM TIC: Tema 3 segona part (2014)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura (TIC) Tecnologies de la Informació i la Comunicació
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 14/12/2014
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

DIFUSIÓ DE LA INNOVACIÓ Difusió: Procés pel qual una innovació és comunicada a través de diferents canals en un temps determinat entre els membres d’un sistema social. Els missatges estan relacionats amb noves idees. Conceptes clau: Invenció: Acte de creació intel·lectual. Perspectiva científica Innovació: Decisió econòmica, una empresa aplica una invenció. Perspectiva econòmica i de mercat.
Green Paper on Innovation (CE, 1995) - - La innovació permet aportar solucions inèdites als problemes i respondre a les necessitats de les persones i de la societat. S’assimila innovació amb novetat i cal que sigui un èxit.
Assimila innovació a 3 idees: o Renovació i ampliació de la gamma de productes i serveis dels seus mercats associats o Instauració de nous mètodes de producció, aprovisionament i distribució o Introducció de canvis en la gestió, l’organització del treball i les condicions i habilitats laborals dels treballadors E. M. Rogers - - - Una idea, pràctica o objecte que és percebut com a nou per un individu o una altra unitat d’adopció. Es fixa en la innovació tecnològica. Si tu ho perceps com a nou, és innovació.
Una tecnologia és un disseny per a l¡acció instrumental que redueix la incertesa en les relacions causa-efecte compromeses en aconseguir un resultat desitjat.
Atributs de les innovacions: o Avantatge relatiu o Compatibilitat o Complexitat o Capacitat de ser provat (triability) o Capacitat de ser observat Re-invenció Corba de Rogers: L’autor parla de 5 categories d’adaptants (tipus ideals): o Innovators (2.5%) o Early adopters (13.5%) o Early Majority (34%) o Late Majority (34%) o Laggards (16%) Canals de comunicació: Mitjà pel qual els missatges van d’un individu a un altre. Els mitjans de comunicació de masses són més efectius creant coneixement sobre la innovació mentre que els canals interpersonals són més efectius a l’hora de formar i canviar actituds envers una nova idea i, per tant, a l’hora d’influir en la decisió d’acceptar o rebutjar una innovació.
Temps: Factor implicat en: 1. Procés d’innovació-decisió: procés a través del qual un individu passa d’un primer coneixement de la innovació i a prendre una decisió sobre si adoptar-la o rebutjar-la. 3 tipus: a. Opcional: la teva decisió és lliure, ningú t’obliga b. Col·lectiu: un grup de gent pacta si acceptar-la o no, innovació col·lectiva i pactada c. Autoritari: algú t’obliga, no hi ha pacte de canvi 2. Capacitat de ser innovador (innovativeness): grau pel qual un individu és dels primers a adoptar noves idees respecte a d’altres membres del sistema social 3. Índex d’adopció de la innovació Sistemes socials: Conjunt d’unitats interrelacionades compromeses, disposades a solventar problemes de forma conjunta per tal d’assolir un objectiu comú. Un sistema té una estructura i normes. En un sistema és molt important el paper del líder d’opinió, individu que pot influir sobre les actituds i comportament d’altri com vol i amb relativa freqüència.
ÈXITO FRACÀS Cooper i Kleinschmidt: dimensions que expliquen el rendiment d’una innovació en un mercat: Rendiment financer, finestra d’oportunitat i impacte sobre el mercat.
...