Capítol 6 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 2º curso
Asignatura Introducció a la Ciència Política
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 25/11/2014
Descargas 6
Subido por

Descripción

Resum del manual Ciència política per a principiants de Lluís Orriols i Agustí Bosch

Vista previa del texto

Te a 6: Grups d’i ter s i ovi e ts socials.
Els partits no són els únics instruments en mans dels ciutadans per influir sobre les de isio s dels gove a ts. Els i dividus ta pode e e a alt es fo es d’a i oo di ades pe tal d’assoli els seus o je tius políti s. La ea i de g ups d’i terès i la participació en moviments socials són dues de les alternatives més habituals.
6.1. Qu so els grups d’i ter s? No és una tasca fàcil trobar una definició que delimiti en claredat quines són les principals característiques que distingeixen els grups d’i te s d’alt es tipus d’o ga itza io s. Les difi ultats es deue p i ipal e t a la g a dive sitat de fo es organitzatives, objectius i estratègies que poden adoptar. Malgrat aquestes dificultats, un grup d’i te s és essencialment una organització que agrupa a individus amb interessos comuns i que compleix els quatre requisits següents: En primer lloc, els grups d’i te s, contràriament als partits polítics, no tenen com a objectiu presentar candidatures a les eleccions. Això significa que aquestes organitzacions no pretenen ocupar cap càrrec pú li sigui al pa la e t o a l’e e utiu.
Ta atei , ai o sig ifi a ue els g ups d’i te s o pugui pa ti ipa a tiva e t durant els períodes electorals. Aquests poden recórrer a altres modes de participació com, per exemple, oferir suport econòmic, tècnic o de qualsevol altre tipus a un partit o candidat determinat.
U sego e uisit ue ha de o pli els g ups d’i te s s ue el seu o je tiu principal sigui intentar influir en el disseny i la implementació de les polítiques públiques. En aquest sentit, els grups d’i te s no són molt diferents als partits polítics.
Pe , tot i pe segui o je tius si ila s, adas u d’ells ho fa e o e t a est at gies diferents: si bé els partits intenten influir sobre les polítiques públiques ocupant un càrrec polític, els grups d’i te s intenten fer-ho des de fora de les institucions. La línia divisòria entre els grups d’i te s i la esta d’o ga itza io s o se p e s fà il de delimitar. Hi ha moltes organitzacions que combinen les tasques de pressió davant les i stitu io s a d’alt es ue o estan est i ta e t ela io ades a el fet d’i flui so e les de isio s dels gove a ts. Fi s i tot els si di ats, u dels g ups d’i te s s importants i estudiats pels politòlegs, dediquen gran part dels deus recursos a activitats ( com assessorament legal als treballadors) que són les pròpies dels grups d’i te s.
El te e e uisit ue defi ei u g up d’i te s s ue ha de a te i u a relativa independència de les institucions públiques. Això implica que no han de tenir una implicació orgànica amb el govern, el parlament o qualsevol altre poder públic al ual es p ete gui i flui . E defi itiva, u g up d’i te s s u a o ga itza i independent, que representa algun interès de la societat i que des de fora de les institucions pretén influir sobre les polítiques públiques.
Fi al e t, u ua t i últi e uisit i po ta t dels g ups d’i te s es ue les seves demandes estan especialitzades en una tècnica determinada. Un mateix grup d’i te s o p et defe sa tots els i te essos de la iutada ia dava t les i stitu io s si ue s’espe ialitza e la ep ese ta i d’u o po s i te essos.
L’espe ialitza i e u o po s à its te àti s s u a alt a a a te ísti a ue distingeix els g ups d’i te s dels pa tits políti s.
6.2. Demandes dels grups d’i ter s.
És possi le disti gi dos g a s atego ies de g ups d’i te s sego s ui sigui l’à it te àti de les seves de a des. E p i e llo , t o e u o ju t de g ups d’i terès amb una temàtica vinculada amb qüestions econòmiques o a laborals. En aquesta categoria destaquen molt especialment les associacions professionals, els sindicats i les patronals. Aquestes tres organitzacions solen tenir un gran poder i capacitat d’i fluència sobre el govern.
Els e pe ts sole eti ueta a uestes asso ia io s vi ulades a l’a tivitat e o i ai professional com a g ups d’i te s defe sius. Tenen com a principal objectiu defensar els interessos materials que afecten essencialment als seus associats. També es o side e g ups d’i te s defe sius a uells ue defe se els i te essos d’u à it geogràfic determinat.
U sego tipus de g ups d’i te s sego s la seva te àti a s a uells ue defensen alguna causa ciutadana no estrictament associada amb un grup socioeconòmic o geogràfic determinat. Es tracta de grups que intenten promoure idees, valors, drets i llibertats que poden compartir persones de diferents orígens o condicions socioeconòmiques. Aquests solen anomenar-se grups de causa. ( Foro de la Familia, Greenpeace).
6. . Recursos dels grups d’i ter s El gove o sol a edi a les de a des dels g ups d’i te s de forma desinteressada, si ue o al e t ho fa a a vi d’algu e u s ue t el g up d’i te s i ue el gove e essita. La apa itat d’i flu ia d’u g up d’i te s dep esse ial e t del tipus i quantitat de recursos de què disposa. Efectivament, considerem que un grup d’i te s s pode s ua t la apa itat d’ofe i a les i stitu io s algu e u s ue aquestes consideren important. Quins són aquest recursos? En primer lloc, trobem els recursos de caire econòmic. Els grups més rics no només poden dotar-se de millors infraestructures i de personal més qualificat, sinó que també poden oferir donacions econòmiques de major quantia a canvi de polítiques públiques favorables.
U sego e u s ue te e els g ups d’i te s s el g au de legiti itat o suport iutadà de u disposa l’o ga itza i . Es t a ta d’u e u s i po ta t ja ue els governants estan sovint interessats a oferir concessions polítiques a canvi de rebre el e olza e t del ol·le tiu ue ep ese ta el g up d’i te s U a fo a de esurar el g au de legiti itat d’u g up d’i te s s a pa ti del o e d’afiliats . Ta s important comptar amb un gran nombre de simpatitzants que estiguin disposats a mobilitzar-se a favor de la causa que defensa el grup.
Finalment, un tercer recurs i po ta t s la apa itat ue t u g up d’i te s de ausa da s ate ials o d’i te o p e el o fu io a e t d’u país. Les organitzacions que representen els interessos dels sectors més estratègics i essencials pe a l’e o o ia d’u país sole gaudi d’u a ajo apa itat de oa i . A uest pode d’alte a la uti a dels iutada s i d’i te o p e l’a tivitat d’u país i e e ta ota le e t la seva apa itat d’i flui so e les de isio s del gove . No tots els g ups d’i te s o pte a tots t es tipus de recursos.
6. . Estrat gies dels grups d’i ter s.
Els g ups d’i te s s o ga itza io s ue p ete e i flui e el disse i la implementació de les polítiques públiques des de fora de les institucions. Per aconseguir-ho, poden plantejar diferent tipus d’est at gies. D’u a a da, els g ups d’i te s pode p essio a di e ta e t les i stitu io s, i te ta t esta li u a interlocució directa amb la institució responsable de la política pública en qual es vol influir.
D’alt a a da, els g ups d’i te ès poden intentar pressionar les institucions sense mantenir una interlocució directa amb els governants. Aquesta estratègia o sistei a i flui so e les de isio s del gove a t av s de la i te edia i d’alt es actors, especialment els partits polítics o l’opi i pú li a. El g up d’i te s a o segui à el seu objectiu quan el partit polític accedeixi a les institucions i executi el seu programa electoral.
Una altra important via indirecta de pressió és intentar guanyar-se el suport de la opinió pública. El p i ipal o je tiu s apta l’ate i dels itja s de o u i a i i de l’opi i pú li a e ge e al. Els g ups e o e a a uestes est at gies d’i pa te mediàtic perquè són conscients que els governs que aspiren a la reelecció estàn molt pendents del que pensen els seus votants. Les probabilitats que un govern accepti les de a des d’u g up d’i te s aug e te si a uest a o seguei o v e u a g a po i de l’ele to at ue la seva ausa s legíti a.
Al a ge dels pa tits políti s i l’opi i pú li a, els g ups d’i te s pode i te ta p essio a al gove a t av s de la i te edia i d’alt es i stitu io s. Dues vies indirectes alternatives molt importants són la justícia i les organitzacions internacionals.
6.5. El pluralisme i el corporativisme, dos odels de relació e tre la societat i l’Estat.
E el o eal els g ups d’i te s o p essio e a les i stitu io s de fo a aïllada, si que solen entrar en conflicte amb altres grups amb interessos oposats. Per tant, hi ha una competència entre els diferents interessos de la societat per aconseguir que el govern atengui les seves demandes.
Des de la i ia políti a, s’ha desta at dos g a s odels de ela i e t e g ups d’i te s i l’Estat: el plu alis e i el o po ativis e. A uests dos odels des iuen la fo a e u s’est u tu a i s’o ga itza la lluita d’i te essos d’u a so ietat i ui pape t l’Estat e a uesta lluita. El plu alis e i el o po ativis e s dos fo es alte atives d’e te d e o hau ia de se a uesta ela i e t e la So ietat i l’Estat.
El pluralisme. El pluralisme considera que la societat està composta per una gran dive sitat d’i te essos, els uals sole o pta a e u sos sufi ie ts pe o ga itza se i p essio a el gove . Cap d’ells gaudei d’u a posi i hege i a o olt superior a la dels seus ivals. Ai í do s, u a so ietat plu alista es a a te itza pe disposa d’u tei it i e asso ia io s i g ups d’i te s, tots ells a igualtat d’opo tu itats ao a le. E defi itiva, la visi plu alista ega l'e ist ia d’elits privilegiades.
E u siste a plu alista la o peti i d’i te essos s’est u tu a de ai a dalt: s la so ietat la ue p e la i i iativa i s’o ga itza pe i flui so e les de isio s pú li ues. El rol dels governants es limita simplement a arbitrar la competició entre els grups d’i te s, se se o edi p ivilegis a u so e dels alt es. Els gove a ts si ple e t etenten de forma imparcial les demandes que reben i les incorporen en el procés de presa de decisions. En resum, el model pluralista té una visió particular de com es comporten ( o haurien de comportar-se ta t la so ietat o les i stitu io s de l’Estat.
D’u a a da, es o ep u a so ietat o posta pe o osos ol·lectius amb interessos heterogenis, ben organitzats i altament mobilitzats per tal de fer arribar les seves de a des als gove a ts. I d’alt a, es o side a ue els gove a ts s u s actors neutrals i receptius a les demandes dels diferents col·lectius de la societat. De vegades pot semblar que el pluralisme adopta una posició simplificada i excessivament optimista de les relacions entre Societat i Estat. Això és precisament una de les principals debilitats del model pluralista.
El corporativisme. En aquest model, el govern deixa de tenir el paper neutral que tenia en el model pluralista i adquireix un rol actiu i de lideratge en la competició d’i te essos di s la so ietat. E o et, el o po ativis e esta lei u siste a de negociació basat en contactes egula s e t e el gove i u s po s g ups d’i te s privilegiats, els quals sustenten el monopoli de representació en els seus àmbits temètics respectius. Les polítiques públiques ja no son el resultat de la lliure o pet ia d’i te essos di s d’u a societat sinó un producte de negociació entre el gove i u o e eduït de g ups d’i te s. A uests g ups te e u pape desta at ta t e l’ela o a i de les políti ues pú li ues o e el seu p o s d’i ple e ta i .
Ja no competeix en igualtat de condicions per influir en el govern, tal i com sostenia el plu alis e. Des de la visi o po ativista, els i te essos de la so ietat s’o ga itze a pa ti d’u o e eduït de g ups d’i te s , els uals o opolitze el p ivilegi d’i te lo u i e gt e la So ietat i l’Estat.
A uesta situa i e efi ia, do s, ta t el gove o als g ups d’i te s p ivilegiats.
D’u a a da els g ups d’i te s o te e el o opoli de ep ese ta i d’i te essos i u a i te lo u i p ivilegiada a el gove . De l’alt a, el gove aconsegueix tenir com a i te lo uto s u s g ups d’i te s a postu es o iliado es i ode ades. Sego s molts experts, el corporativisme ha funcionat de forma eficaç en molts de països.
Tanmateix, de de finals del segle passat el model corporativista ha entrat en procés de declivi en molts països europeus.
6.6. Els moviments socials La pa ti ipa i e g ups d’i te s o s l’ú i a fo a d’a i ol·le tiva ue pot du a terme la ciutadania per tal de pressionar els governants. Una alternativa és la participació en els anomenats moviments socials. Els moviments socials són una forma d’a i ol·le tiva po est u tu ada, se se lide atges i je a uies la es. U ovi e t so ial s, e ealitat, u a a a i fo al d’i te a i e t e dife e ts a to s ue comparteixen un objectiu comú. En aquesta xarxa hi poden formar part tant o ga itza io s o i dividus a títol pe so al. L’o je tiu del ovi e t so ial s posa en contacte i coordinar els diferents participants a la xarxa i facilitar que cadascun d’ells apo ti els e u sos e essa is pe a l’a i ol·le tiva Ciutada s a favo de la causa que defensa el moviment).
L’a ast de de a des dels ovi e t so ials es situe e u pu t i te edi e t e les dels pa tits políti s i les dels g ups d’i te s. Els ovi e ts socials solen perseguir la defe sa d’idees i valo s ue pode afe ta u a va ietat de políti ues del gove No busquen pressionar el govern per obtenir beneficis puntuals pels seus membres sinó reivindicar canvis socials de caràcter més estructural.
U a fo a d’a tua ha itual dels ovi e ts so ials s la utilitza i de l’a i di e ta.
Di s del seu epe to i d’a i ol·le tiva desta ue algu s odels de pa ti ipa i o oi ots, assegudes de p otesta, o upa io s d’espais pú li s, a tes de deso edi cia civil...Totes aquestes activitats pretenen per una banda intentar obstruir una política o u a de isi de les i stitu io s i, pe l’alt a, apta l’ate i dels itja s de o u i a i i a o segui ue la seva de a da s’i o po i a l’age da políti a dels ciutadans.
En definitiva, els moviments socials solen utilitzar amb molta freqüència els modes de participació que en el capítol 2 descrivíem com a no convencionals. Com que els moviments socials són sovint antisistema o pretenen canviar algun valor important del sistema polític o econòmic, és freqüent que considerin que els mecanismes convencionals de participació oferts pel sistema no són els més adients per defensar les seves idees.
...