Llibre de morfologia (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Estàndard oral i escrit de la llengua catalana
Año del apunte 2014
Páginas 26
Fecha de subida 16/10/2014
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

Versió de treball de la Proposta d'estàndard oral de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans II Morfologia 1. Morfologia no verbal 1.1. L’article 1.1.1. L’article davant noms comuns [100] Són pròpies de l’àmbit general les formes el, la, els, les, i les contraccions al (a + el), als (a + els), del (de + el), dels (de + els), pel (per + el), pels (per + els).
[101] És admissible en l’àmbit general –només, però, en registres informals– l’omissió de la vocal en la pronúncia de l’article femení davant un mot que comença amb i- o uàtones: l(a) independència, l(a) universitat.
[102] També és admissible en l’àmbit general –només, però, en registres informals– la pronunciació pel, pels de les combinacions per al, per als: han portat un llibre per al (pron. pel) pare.
[103] És admissible, en l’àmbit restringit (parlars baleàrics) –només, però, en registres informals– l’ús de l’article salat i de les seves contraccions.
[104] També és admissible, en l’àmbit restringit (parlars nord-occidentals i alguerès) – només, però, en registres informals– l’ús de les formes lo, los (per el, els, respectivament).
[105] També és admissible en l’àmbit restringit la contracció de l’article amb la preposició sus ‘sobre’ (sul, suls), característica dels parlars orientals més septentrionals.
[106] No és recomanable l’ús de les formes plenes de l’article en casos com el home per l’home, la herba per l’herba.
1.1.2. L’article dels topònims [107] Són pròpies de l’àmbit general les formes el, la, els, les, i les contraccions al, als, del, dels, pel i pels.
[108] És propi de l’àmbit restringit (parlars baleàrics) l’ús de l’article salat en els topònims que tradicionalment porten aquestes formes: sa Pobla, es Trenc, s’Horta (Felanitx), però la Savina (Formentera), la Mola (Maó), l’Horta (Sóller).
9 [109] En el registre formal hi és admissible l’article estàndard.
1.1.3. L’article davant noms de persona [110] Són propis de l’àmbit general tant l’ús com l’omissió d’article davant noms de persona, d’acord amb els usos característics de cada parlar: l’Antoni, en/el Joan, l’Amàlia, la Maria; n’Antoni, en Joan, n’Amàlia, na Maria; o bé: Antoni, Joan, Amàlia, Maria.
[111] Aquest criteri és vàlid tant per als noms de pila, com per als cognoms i malnoms, i per als noms de persona estrangers: en/el Cases, en/el Llànties, en/el Chuchill, la/na Marylin Monroe.
[112] En el registre formal, especialment en textos de caràcter neutre i expositiu (com els informatius), és pròpia l’omissió de l’article davant els noms de persona en els parlars que habitualment l’usen: Hi va assistir Josep Vidal, Indira Gandhi va morir assassinada.
1.2. El substantiu i l’adjectiu 1.2.1. El gènere [113] És pròpia de l’àmbit general la distinció de significats basada en l’oposició de gènere en mots com la llum ‘forma d’energia’ / el llum ‘estri per a fer llum’, la son ‘ganes de dormir’ / el son ‘acte de dormir’.
[114] També és pròpia de l’àmbit general l’adopció de la forma femenina acabada en -a en noms de títols, càrrecs i professions: advocada, catedràtica, cartera, fustera, informàtica, mecànica, notària, presidenta, procuradora, secretària general, etc., excepte en alguns mots que tenen una forma femenina fixada en -essa: abadessa, alcaldessa, jutgessa, metgessa, sastressa.
[115] Pel que fa als adjectius invariables acabats en -ant o -ent, és admissible en l’àmbit general –només, però, en registres informals o en els casos que ja tenen una certa tradició– l’ús de les formes femenines acabades en -a: amarganta, bullenta, coenta, lluenta.
No són recomanables: 1. [116] El canvi de gènere en alguns mots corrents (com la front per el front, la corrent per el corrent, la pendent per el pendent, la costum per el costum, la compte per el compte, la dubte per el dubte, el remor per la remor, el suor per la suor) i en alguns mots cultes (com una avantatge per un avantatge, un anàlisi per una anàlisi, un síndrome per una síndrome, etc.).
2. [117] L’ús d’adjectius variables com a invariables (cortès per cortesa, gris per grisa, comú per comuna) ni [118] el d’adjectius invariables com a variables (iguala per igual, capaça per capaç).
10 1.2.2. El nombre [119] En els substantius i adjectius acabats en -sc, -st, -sp, -xt, són pròpies de l’àmbit general tant les formes del plural amb -os (discos, frescos, gustos, llestos, crespos, textos, mixtos) com les formes amb -s (discs, frescs, gusts, llests, cresps, texts, mixts).
[120] En els plurals de mots aguts acabats en -ig són igualment pròpies de l’àmbit general les formes amb -os (desitjos, lletjos, rajos) i amb -s (desigs, lleigs, raigs).
[121] Són pròpies de l’àmbit general tant la pronúncia fricativa com l’africada de la consonant que precedeix la terminació -os.
N.B. Vegeu també 47 [122] En alguns mots acabats en -e àtona que restitueixen una –n– en els derivats, són pròpies de l’àmbit general tant les formes plurals amb -s (homes, joves, freixes, ases) com amb -ns (hòmens, jóvens, fréixens, àsens).
[123] És admissible en l’àmbit restringit –només, però, en registres informals– el plural amb -s d’alguns mots acabats en vocal tònica, com germàs per germans, cosís per cosins, característic dels parlars rossellonesos.
[124] No són recomanables certes formes plurals com dillunsos per dilluns, cafens per cafès, llàpissos per llapis.
1.3. Els demostratius [125] En el sistema d’oposicions díctiques, són pròpies de l’àmbit general tant la distinció de dos graus (aquest, aquell) com la de tres (aquest, aqueix, aquell).
[126] Són pròpies de l’àmbit general les formes aquest (pron. aquest, aquet) - aquesta, aqueix - aqueixa, aquell - aquella, i els plurals aquests (pron. aquests)/aquestos aquestes, aqueixos - aqueixes, aquells - aquelles; açò, això, allò, i també ací, aquí, allí/allà.
[127] És propi de l’àmbit general mantenir la pronunciació aquest davant mots començats per vocal o per h-: aquest amic, aquest home.
N.B. Compareu amb 83 [128] Són pròpies de l’àmbit restringit les formes este (pron. este, est) - esta, eixe (pron.
eixe, eix) -eixa, i les de plural estos - estes, eixos - eixes, característiques dels parlars valencians i d’alguns altres nord-occidentals, i la forma aqueis (plural de aqueix), característica dels parlars baleàrics.
[129] La forma ahí, tot i no ser genuïna, és admissible –només, però, en registres informals– en l’àmbit restringit (parlars valencians).
11 1.4. Els possessius [130] Són pròpies de l’àmbit general les formes meu - meva/meua, teu - teva/teua, seu – seva/seua i els plurals respectius, i nostre - nostra, vostre - vostra i els plurals respectius.
[131] També són pròpies de l’àmbit general les formes àtones usades només davant alguns noms de parentiu (ton pare, sa mare) i en algunes frases fetes (en ma vida).
[132] Per a diversos posseïdors, són pròpies de l’àmbit general tant les formes seu seva/seua, seus - seves/seues, com llur, llurs.
[133] De tota manera, fora dels parlars rossellonesos, en què són pròpies de tots els registres, l’ús d’aquestes darreres formes correspon als registres més formals; en qualsevol cas, permet d’evitar ambigüitats.
[134] Són pròpies de l’àmbit restringit (parlars baleàrics i alguerès) –només, però, en els registres informals– les formes nostro i vostro i els plurals respectius.
1.5. Els quantificadors i indefinits [135] Són propis de l’àmbit general gaire - gaires, força, molt - molta - molts - moltes, prou, bastant - bastants, menys, massa, algú, algun - alguna - alguns - algunes, ningú, tothom/tots, altre - altra - altres, altri, cap, qualsevol - qualssevol, cadascú, cadascun cadascuna, cada u, cada un - cada una.
[136] En l’àmbit general, són propis de registres marcadament formals sengles, ambdós - ambdues, quelcom, mant - manta i hom, per als quals hi ha alternatives més habituals, com respectius - respectives, tots dos - totes dues / els dos - les dues, alguna cosa / res /qualque cosa, molts - moltes i [137] l’ús impersonal de la tercera persona del plural o la passiva pronominal (diuen / es diu, per hom diu), respectivament.
[138] Són propis de l’àmbit general tant l’ús de la preposició de entre certs quantificadors i el substantiu (molt d’esforç) com l’omissió d’aquesta preposició (molt esforç).
[139] És admissible en l’àmbit general –només, però, en registres informals– l’adopció dels femenins bastanta - bastantes.
[140] Són propis de l’àmbit restringit manco, qualque, qualcú i qualcun - qualcuna (parlars baleàrics) i [141] ningun - ninguna (parlars valencians i alguerès).
[142] És admissible en l’àmbit restringit (parlars valencians) l’ús de la forma u (en comptes de un) amb valor indefinit: a la reunió, u va impugnar la nova Junta.
[143] És admissible en l’àmbit restringit (parlars valencians i alguerès) l’ús de molt en lloc de gaire: no duen moltes taronges, per no duen gaires taronges.
12 No són recomanables: 1. [144] L’ús de tots o totes per cada: tots els anys, per cada any.
2. [145] Els plurals masses, prous i forces.
1.6. Els numerals 1.6.1. Els cardinals [146] És pròpia de l’àmbit general la flexió de gènere en dos/dues.
[147] És admissible, però, l’ús invariable de dos: dos barques, per dues barques.
[148] Són pròpies de l’àmbit restringit les formes dèsset, díuit i dènou (parlars valencians), desset i denou (parlars baleàrics i alguerès), i devuit (parlars baleàrics).
[149] En l’àmbit restringit (parlars valencians) és admissible la pronunciació uít del numeral vuit.
1.6.2. Els ordinals [150] Són pròpies de l’àmbit general les formes acabades en -è, -ena, -ens, -enes, a partir de cinquè, anteposades o posposades al substantiu: la novena planta.
[151] Són admissibles en l’àmbit general les formes quint, sext, sèptim, octau i dècim i les flexions corresponents.
[152] També hi són admissibles amb valor ordinal els noms dels nombres posposats als substantius: la pàgina 1 [u], la fila 2 [dos], el segle XV [quinze].
[153] Davant un substantiu, però, és preferible l’ús de l’ordinal (el trentè aniversari) al cardinal (el trenta aniversari).
[154] Posposats a noms propis, els noms dels nombres són admissibles amb valor ordinal només a partir de l’onze: Joan XXIII [vint-i-tres], però Jaume I [primer].
1.7. Els pronoms personals 1.7.1. Les formes fortes [155] Són pròpies de l’àmbit general les formes nosaltres i vosaltres.
[156] És admissible en l’àmbit general la construcció entre si, equivalent a entre ells, amb valor recíproc: parlaven entre si.
[157] És admissible en l’àmbit restringit (parlars baleàrics) –només, però, en registres informals– l’ús de jo per mi darrere preposició: ho diuen per jo.
1.7.2. Les formes febles 13 Són pròpies de l’àmbit general: 1. [158] Davant verb començat per consonant, les formes: em, ens, et, us, es (se, si el verb comença en s- o en ce-, ci-), el, els, la, les, li, en, hi, ho.
N.B. Vegeu també 82 2. [159] Davant verb començat per vocal, les formes: m’ (m’assec), ens (ens estima), t’ (t’agrada), us (us escriu), s’ (s’enfada), l’ (l’ha obert), els (els anima), l’ (l’ha oberta) –la, pronunciada potestativament la o l’ davant i o u àtones –(l(a) inflava, l(a) ultratja)– , les (les odia), li (li indica), n’ (n’inventa), hi (hi és), ho (ho agafa).
També són pròpies de l’àmbit general: 1. [160] Darrere verb acabat en consonant o en vocal, les formes: la, les, li, ho, hi.
2. [161] Darrere verb acabat en consonant o en -u, les formes: me, nos, te, vos, se, lo, los, ne.
3.[162] Darrere verb acabat en vocal altra que u, les formes ’m (escriure’m), ’ns (mira’ns), ’t (renta’t), us/vos (prometre-us/prometre-vos), ’s (perdre’s), ’l (porta’l), ’ls (acaba’ls), ’n (treure’n).
[163] És admissible en l’àmbit general l’ús proclític de les formes plenes me, te, se, ne (davant consonant) i vos.
[164] També és admissible en l’àmbit general l’omissió de la -r final en els infinitius de la segona conjugació acabats en -er àton seguit de forma pronominal feble: conèixer-te (pron. conèixe’t), convèncer-vos (pron. convènce-us). Tanmateix, convé articular-la en els registres formals en els parlars que l’emmudeixen.
N.B. Vegeu també 66 i 71 No són recomanables: 1. [165] L’ús de lis per els/los/’ls, com a plural de li.
2. [166] L’ús de les formes se/s’ en construccions com se trobarem per ens trobarem, alcem-se per alcem-nos, s’heu perdut per us/vos heu perdut i alimenteu-se per alimenteu-vos, característiques d’alguns parlars valencians.
3. [167] Les combinacions del tipus [anemzem] (sic) per anem-nos-en i [aparteuze] per aparteu-vos, característiques d’alguns parlars centrals.
N.B. Vegeu també 84 i les Converses filològiques 87 i següents.
14 2. Morfologia verbal 2.1. Models de conjugacions regulars 2.1.1. I: cantar II: perdre, témer IIIa: servir IIIb: dormir Present d’indicatiu [168] Són pròpies de l’àmbit general les formes següents: 1 2 3 4 5 6 canto cantes canta cantem canteu canten perdo/perd perds perd perdem perdeu perden serveixo serveixes/servixes serveix/servix servim serviu serveixen/servixen dormo/dorm dorms dorm dormim dormiu dormen [169] Són pròpies de l’àmbit restringit les formes 1 cante, servisc (parlars valencians); 1 cant, servesc/serveix, 4 cantam, 5 cantau (parlars baleàrics); 1 cant, serveix, 5 cantau (alguerès); 3 cant[e], 1 servixo (parlars nord-occidentals), i 1 canti, perdi, serveixi, dormi (parlars rossellonesos).
[170] En els parlars valencians, les formes 1 servesc, 2 serveixes, 3 serveix, 6 serveixen són només pròpies de registres molt formals.
[171] És admissible en l’àmbit restringit (parlars baleàrics) la forma 2 serveixs, pronunciada servei[s].
Imperfet d’indicatiu [172] Són pròpies de l’àmbit general les formes 3 cantava, perdia, servia.
[173] És pròpia de l’àmbit restringit (parlars nord-occidentals) la pronunciació de les formes 3 cantav[e], perdi[e], servi[e].
Perfet d’indicatiu [174] Són pròpies de l’àmbit general tant la forma perifràstica com la forma simple, d’acord amb els usos de cada parlar. La perifràstica és construïda mitjançant l’auxiliar 1 vaig, 2 vas, 3 va, 4 vam, 5 vau, 6 van: 1 vaig cantar/perdre/servir, 2 vas cantar/perdre/servir, etc. La forma simple presenta el model següent: 1 cantí/perdí/serví, 2 cantares/perderes/servires, etc.
[175] En l’àmbit general són admissibles les formes auxiliars 4 vàrem, 5 vàreu, 6 varen.
[176] No són recomanables les formes 1 vàreig/vai, 4 vem, 5 veu.
15 Condicional [177] Són pròpies de l’àmbit general les formes 3 cantaria, perdria, serviria.
[178] És pròpia de l’àmbit restringit (parlars nord-occidentals) la pronunciació de les formes 3 cantari[e], perdri[e], serviri[e].
Present de subjuntiu [179] Són pròpies de l’àmbit general les formes següents: 1 2 3 4 5 6 canti/cante cantis/cantes canti/cante cantem canteu cantin/canten perdi/perda perdis/perdes perdi/perda perdem perdeu perdin/perden serveixi/servisca serveixis/servisques serveixi/servisca servim serviu serveixin/servisquen dormi/dorma dormis/dormes dormi/dorma dormim dormiu ormin/dormen [180] Són pròpies de l’àmbit restringit (parlars baleàrics) les formes 1 servesqui, 2 servesquis, 3 servesqui, 4 serviguem, dormiguem, 5 servigueu, dormigueu, 6 servesquin.
[181] Són pròpies de l’àmbit restringit (parlars valencians) –només, però, en registres molt formals– les formes 1 servesca, 2 servesques, etc. [182] Són admissibles en l’àmbit restringit (parlars baleàrics) –ara, però, en qualsevol registre– les formes 1 servesca, 2 servesques, etc.
No són recomanables formes com les següents: 1. [183] 1 perga, dorga, 2 pergues, dorgues, 3 perga, dorga, 4 perguem, dorguem, 5 pergueu, dorgueu , 6 perguen, dorguen.
2. [184]1 càntiga, pèrdiga, dòrmiga,2 càntigues, pèrdigues, dòrmigues, etc.
3. [185] 1 canta/canto, 2 cantos, 3 canto, 6 cànton.
Imperfet de subjuntiu [186] Són pròpies de l’àmbit general les formes següents: 1 cantés perdés servís 2 cantessis/cantesses perdessis/perdesses servissis/servisses 3 cantés perdés servís 4 cantéssim/cantéssem perdéssim/perdésseu servíssim/servíssem 5 cantéssiu/cantésseu perdéssiu/perdésseu servíssiu/servísseu 6 cantessin/cantessen perdessin/perdessen servissin/servissen [187] Són pròpies de l’àmbit restringit (parlars valencians) les formes següents: 1 cantara perdera servira 16 2 cantares 3 cantara 4 cantàrem 5 cantàreu 6 cantaren perderes perdera perdérem perdéreu perderen servires servira servírem servíreu serviren [188] També són pròpies de l’àmbit restringit (parlars baleàrics) les formes següents: 1 cantàs 2 cantassis/cantasses 3 cantàs 4 cantàssim/cantàssem 5 cantàssiu/cantàsseu 6 cantassin/cantassen [189] En els parlars valencians, són pròpies de registres molt formals les formes següents: 1 cantàs, perdés, servís, 2 cantasses, perdesses, servisses, 3 cantàs, perdés, servís, 4 cantàssem, perdéssem, servíssem, 5 cantàsseu, perdésseu, servísseu, 6 cantassen, perdessen, servissen.
[190] No són recomanables les formes 1 perdigués, 2 perdiguessis, etc., ni 1 servigués, 2 serviguessis, etc.
Imperatiu [191] Són pròpies de l’àmbit general les formes següents: 2 canta 5 canteu perd perdeu serveix/servix serviu dorm dormiu [192] És pròpia de l’àmbit restringit (parlars baleàrics i alguerès) la forma 5 cantau.
2.2. Observacions sobre els participis [193] Són pròpies de l’àmbit general les formes següents: 1. complert / complit (complir) 2. cogut i cuit (coure) 3. establert / establit (establir) 4. fenyut / fengut (fènyer) 5. fos / fus (fondre) 6. matat / mort (matar) 7. ofert / oferit (oferir) 8. omplert / omplit (omplir) 9. planyut / plangut (plànyer) 10. pertanyut / pertangut (pertànyer) 11. ragut / ras (raure) 12. rigut / rist (riure) 13. sofert / sofrit (sofrir) 14. suplert / suplit (suplir) 17 [194] Són pròpies de l’àmbit restringit (parlars baleàrics) les formes despert (despertat), duit (dut), frit (fregit), fuit (fugit).
[195] No són recomanables formes com ara: aparescut, comparescut, complascut; capigut, sapigut; defengut, depengut, molgut; cobrit, imprimit, obrit.
2.3. Els verbs haver i ser / ésser 2.3.1. Haver Infinitiu [196] És pròpia de l’àmbit general la forma haver.
[197] No és recomanable la forma haguer.
Gerundi [198] És pròpia de l’àmbit general la forma havent.
[199] No és recomanable la forma haguent.
Present d’indicatiu [200] Són pròpies de l’àmbit general les formes següents: 1 he 2 has 3 ha 4 hem 5 heu 6 han [201] Malgrat que aquestes formes són proclítiques, no estan subjectes a la reducció vocàlica pròpia de la posició no accentuada.
[202] En les perífrasis d’obligació, són pròpies de l’àmbit general tant la forma 1 he com la forma 1 haig.
[203] No són recomanables les formes 1 hai/ha/hi.
Condicional [204] Són pròpies de l’àmbit general les formes següents: 1 hauria 2 hauries 3 hauria 18 4 hauríem 5 hauríeu 6 haurien [205] Són admissibles en l’àmbit general les formes 1 haguera, 2 hagueres, 3 haguera, 4 haguérem, 5 haguéreu, 6 hagueren.
[206] No són recomanables les formes 1 havera, 2 haveres, etc.
Present de subjuntiu [207] Són pròpies de l’àmbit general les formes següents: 1 hagi/haja 2 hagis/hages 3 hagi/haja 4 hàgim/hàgem 5 hàgiu/hàgeu 6 hagin/hagen [208] No són recomanables les formes 1 hagui, 2 haguis, 3 hagui, 4 haguem, 5 hagueu, 6 haguin.
Imperfet de subjuntiu [209] Són pròpies de l’àmbit general les formes següents: 1 hagués 2 haguessis/haguesses 3 hagués 4 haguéssim/haguéssem 5 haguéssiu/haguésseu 6 haguessin/haguessen [210] Són admissibles en l’àmbit restringit (parlars valencians) les formes 1 haguera, 2 hagueres, 3 haguera, 4 haguérem, 5 haguéreu, 6 hagueren.
[211] No són recomanables les formes 1 havés, 2 havessis, etc., ni 1 ves, 2 vessis, etc.
2.3.2. Ser / ésser Infinitiu [212] Són pròpies de l’àmbit general les formes ser i ésser.
[213] És pròpia de l’àmbit restringit (parlars baleàrics) la forma esser.
Gerundi [214] Són pròpies de l’àmbit general les formes sent i essent.
19 [215] No són recomanables les formes seguent ni siguent.
Participi [216] És pròpia de l’àmbit general la forma estat.
[217] Són admissibles en l’àmbit general, d’acord amb els usos característics de cada parlar, les formes sigut i set.
Present d’indicatiu [218] Són pròpies de l’àmbit general les formes següents: 1 sóc 2 ets 3 és 4 som 5 sou 6 són [219] És pròpia de l’àmbit restringit (parlars baleàrics) la forma 1 som.
[220] És admissible en l’àmbit restringit (parlars valencians) la forma 2 eres.
Futur [221] Són pròpies de l’àmbit general les formes següents: 1 seré 2 seràs 3 serà 4 serem 5 sereu 6 seran [222] No són recomanables les formes 1 siré, 2 siràs, etc.
Condicional [223] Són pròpies de l’àmbit general les formes següents: 1 seria 2 series 3 seria 4 seríem 5 seríeu 6 serien [224] En l’àmbit general, són pròpies de registres formals 1 fóra, 2 fores, 3 fóra, 20 4 fórem, 5 fóreu, 6 foren. Aquestes mateixes formes són pròpies de tots els registres en els parlars centrals i en alguerès.
[225] No són recomanables les formes 1 siria, 2 siries, etc.
Present de subjuntiu [226] Són pròpies de l’àmbit general les formes següents: 1 sigui/siga 2 siguis/sigues 3 sigui/siga 4 siguem 5 sigueu 6 siguin/siguen Imperfet de subjuntiu [227] Són pròpies de l’àmbit general les formes següents: 1 fos 2 fossis/fosses 3 fos 4 fóssim/fóssem 5 fóssiu/fósseu 6 fossin/fossen [228] Són admissibles en l’àmbit restringit (parlars valencians i alguerès) les formes 1 fóra, 2 fores, 3 fóra, 4 fórem, 5 fóreu, 6 foren.
2.4. Verbs que s’aparten dels models 2.4.1. Afegir Present d’indicatiu [229] Són pròpies de l’àmbit general les formes 1 afegeixo, 2 afegeixes, 3 afegeix, 4 afegim, 5 afegiu, 6 afegeixen.
[230] Són pròpies de l’àmbit restringit (parlars valencians) les formes 1 afig, 2 afiges, 3 afig, 6 afigen.
Present de subjuntiu [231] Són pròpies de l’àmbit general les formes 1 afegeixi, 2 afegeixis, 3 afegeixi, 4 afegim, 5 afegiu, 6 afegeixin.
[232] Són pròpies de l’àmbit restringit (parlars valencians) les formes 1 afija, 2 afiges, 3 afija, 6 afigen.
21 2.4.2. Anar Present d’indicatiu [233] És pròpia de l’àmbit general la forma 1 vaig.
[234] No és recomanable la forma 1 vai.
2.4.3. Aparèixer Present d’indicatiu [235] Són pròpies de l’àmbit general les formes 1 aparec/apareixo.
[236] És pròpia de l’àmbit restringit (parlars baleàrics) la forma 1 aparesc.
Present de subjuntiu [237] Són pròpies de l’àmbit general les formes 1 aparegui/aparega, 2 apareguis/aparegues, etc.
[238] Són pròpies de l’àmbit restringit (parlars baleàrics) les formes 1 aparesqui/aparesca, 2 aparesquis/aparesques, etc.
2.4.4. Cabre / caber Infinitiu [239] Són pròpies de l’àmbit general les formes cabre i caber.
[240] No és recomanable la forma quebre.
Present de subjuntiu [241] Són pròpies de l’àmbit general les formes 1 càpiga, 2 càpigues, 3 càpiga, 4 capiguem, 5 capigueu, 6 càpiguen.
[242] Són pròpies de l’àmbit restringit (parlars valencians) les formes 1 càpia, 2 càpies, 3 càpia, 4 capiem, 5 capieu, 6 càpien.
[243] No són recomanables les formes 1 cabi/capi, 2 cabis/capis, etc.
2.4.5. Caure Gerundi [244] És pròpia de l’àmbit general la forma caient.
[245] És pròpia de l’àmbit restringit (parlars valencians) la forma caent.
22 [246] No és recomanable la forma caiguent.
Present d’indicatiu [247] Són pròpies de l’àmbit general les formes 4 caiem, 5 caieu.
[248] Són pròpies de l’àmbit restringit les formes 4 caem, 5 caeu (parlars valencians), i 4 queim, 5 queis (parlars baleàrics).
[249] No són recomanables les formes 4 caiguem, 5 caigueu.
Imperfet d’indicatiu [250] Són pròpies de l’àmbit general les formes 1 queia, 2 queies, etc.
[251] És admissible en l’àmbit restringit (parlars valencians) –només, però, en registres informals– la pronunciació d’aquestes formes sense -i-.
Imperatiu [252] És pròpia de l’àmbit general la forma 5 caieu.
[253] Són pròpies de l’àmbit restringit les formes 5 caeu (parlars valencians) i 5 queis (parlars baleàrics).
2.4.6. Córrer Present d’indicatiu [254] Són pròpies de l’àmbit general les formes 1 corro, 2 corres, 3 corre.
[255] Són pròpies de l’àmbit restringit les formes 1 córrec (parlars valencians), i 1 corr, 2 corrs, 3 corr (parlars baleàrics).
[256] No és recomanable la forma 1 corrc.
Present de subjuntiu [257] Són pròpies de l’àmbit general les formes 1 corri/córrega, 2 corris/córregues, 3 corri/córrega, 4 correguem/correm, 5 corregueu/correu, 6 corrin/córreguen.
[258] No són recomanables les formes 1 córriga, 2 córrigues, etc.
Imperatiu [259] És pròpia de l’àmbit general la forma 2 corre.
[260] És pròpia de l’àmbit restringit (parlars balèarics) la forma 2 corr.
23 2.4.7. Creure Gerundi [261] És pròpia de l’àmbit general la forma creient.
[262] És pròpia de l’àmbit restringit (parlars valencians) la forma creent.
[263] No és recomanable la forma creguent.
Present d’indicatiu [264] Són pròpies de l’àmbit general les formes 4 creiem, 5 creieu.
[265] Són pròpies de l’àmbit restringit les formes 4 creem, 5 creeu (parlars valencians), i 4 creim, 5 creis (parlars baleàrics).
[266] No són recomanables les formes 4 creguem, 5 cregueu.
Imperfet d’indicatiu [267] Vegeu caure.
Imperatiu [268] Vegeu caure.
2.4.8. Dir Gerundi [269] És pròpia de l’àmbit general la forma dient.
[270] No és recomanable la forma diguent.
Present d’indicatiu [271] Són pròpies de l’àmbit general les formes 4 diem, 5 dieu.
[272] Són pròpies de l’àmbit restringit (parlars baleàrics) les formes 4 deim, 5 deis.
[273] No són recomanables les formes 4 diguem, 5 digueu.
Imperfet d’indicatiu [274] Són pròpies de l’àmbit general 1 deia, 2 deies, 3 deia, 4 dèiem, 5 dèieu, 6 deien.
[275] És admissible en l’àmbit restringit (parlars valencians) –només, però, en registres informals– la pronunciació dia, dies, dia, díem, díeu, dien, de les formes anteriors.
24 Imperatiu [276] És pròpia de l’àmbit general la forma 2 digues.
[277] És admissible en l’àmbit restringit (parlars valencians) –només, però, en registres informals– la forma 2 dis.
[278] No és recomanable la forma 2 diguès.
2.4.9. Donar Present de subjuntiu [279] Són pròpies de l’àmbit general les formes 1 doni/done, 2 donis/dónes, 3 doni/done, 4 donem, 5 doneu, 6 donin/donen.
[280] No són recomanables les formes 1 dongui, 2 donguis, 3 dongui, 6 donguin.
2.4.10. Dur Gerundi [281] És pròpia de l’àmbit general la forma duent.
[282] No és recomanable la forma duguent.
Participi [283] Són pròpies de l’àmbit general les formes dut, duta, duts, dutes.
[284] Són pròpies de l’àmbit restringit (parlars baleàrics) les formes duit, duita, duits, duites.
Present d’indicatiu [285] Són pròpies de l’àmbit general les formes 4 duem, 5 dueu.
[286] Són pròpies de l’àmbit restringit (parlars baleàrics) les formes 4 duim, 5 duis.
[287] No són recomanables les formes 4 duguem, 5 dugueu.
Imperatiu [288] Són pròpies de l’àmbit general les formes 2 duu/du, 5 dueu.
[289] Són pròpies de l’àmbit restringit les formes 2 dus (parlars valencians) i 5 duis (parlars baleàrics).
25 2.4.11. Eixir Present d’indicatiu [290] Són pròpies de l’àmbit general les formes 1 ixo/isc.
Perfet d’indicatiu [291] Són pròpies de l’àmbit general les formes 1 isquí/eixí, 2 isqueres/eixires, 3 isqué/eixí, 4 isquérem/eixírem 5 isquéreu/eixíreu, 6 isqueren/eixiren.
Present de subjuntiu [292] Són pròpies de l’àmbit general les formes 1 isca/ixi, 2 isques/ixis, 3 isca/ixi, 4 isquem/eixim, 5 isqueu/eixiu, 6 isquen/ixin.
2.4.12. Escriure Perfet d’indicatiu [293] Són pròpies de l’àmbit general les formes 1 escriví/escriguí, 2 escrivires/escrigueres, 3 escriví/escrigué, 4 escrivírem/escriguérem, 5 escrivíreu/escriguéreu, 6 escriviren/escrigueren.
2.4.13. Estar Gerundi [294] És pròpia de l’àmbit general la forma estant.
[295] No és recomanable la forma estiguent.
Present d’indicatiu [296] Són pròpies de l’àmbit general les formes 4 estem, 5 esteu.
[297] Són pròpies de l’àmbit restringit les formes 4 estam (parlars baleàrics) i 5 estau (parlars baleàrics i alguerès).
[298] No són recomanables les formes 4 esteim, 5 esteis.
Imperfet de subjuntiu [299] Són pròpies de l’àmbit general les formes 1 estigués, 2 estiguessis/estiguesses, 3 estigués, 4 estiguéssim/estiguéssem, 5 estiguéssiu/estiguésseu, 6 estiguessin/estiguessen.
[300] No són recomanables les formes 1 estàs/estés, 2 estassis/estasses/estessis, etc.
Imperatiu 26 [301] Són pròpies de l’àmbit general les formes 2 estigues, 5 estigueu.
[302] Són pròpies de l’àmbit restringit (parlars baleàrics i alguerès) les formes 2 està, 5 estau.
Futur [303] Són pròpies de l’àmbit general les formes 1 estaré, 2 estaràs, 3 estarà, 4 estarem, 5 estareu, 6 estaran.
[304] No són recomanables les formes 1 estiré, 2 estiràs, etc.
2.4.14. Fer Present d’indicatiu [305] Són pròpies de l’àmbit general les formes 1 faig, 4 fem, 5 feu.
[306] Són pròpies de l’àmbit restringit les formes 1 faç (parlars baleàrics i alguerès), i 4 feim, 5 feis (parlars baleàrics).
[307] No és recomanable la forma 1 fai.
Imperfet d’indicatiu [308] Vegeu caure.
Present de subjuntiu [309] Són pròpies de l’àmbit general les formes 4 fem, 5 feu.
[310] Són pròpies de l’àmbit restringit (parlars baleàrics i alguerès) les formes 4 facem, 5 faceu.
[311] No són recomanables les formes 1 fagi/fagui/faja, 2 fagis/faguis/fages, etc.
Imperatiu [312] Són pròpies de l’àmbit general les formes 2 fes, 5 feu.
[313] Són pròpies de l’àmbit restringit (parlars baleàrics) les formes 2 fé, 5 feis.
2.4.15. Ferir Present d’indicatiu [314] Són pròpies de l’àmbit general les formes 1 fereixo, 2 fereixes, 3 fereix, 4 ferim, 5 feriu, 6 fereixen.
[315] Són pròpies de l’àmbit restringit (parlars baleàrics) les formes 1 fer, 2 fers, 3 fer, 6 feren.
27 Present de subjuntiu [316] Són pròpies de l’àmbit general les formes 1 fereixi, 2 fereixis, 3 fereixi, 4 ferim, 5 feriu, 6 fereixin.
[317] Són pròpies de l’àmbit restringit (parlars baleàrics) les formes 1 feri, 2 feris, 3 feri, 6 ferin.
2.4.16. Fregir [318] Vegeu afegir.
2.4.17. Jaure / jeure [319] Vegeu traure / treure.
2.4.18. Llegir [320] Vegeu afegir.
2.4.19. Morir Present d’indicatiu [321] És pròpia de l’àmbit general la forma 1 moro.
[322] Són pròpies de l’àmbit restringit les formes 1 muir (parlars valencians) i 1 mor (parlars baleàrics i alguerès).
[323] No és recomanable la forma 1 morc.
Present de subjuntiu [324] Són pròpies de l’àmbit general les formes 1 mori, 2 moris, 3 mori, 4 morim, 5 moriu, 6 morin.
[325] Són pròpies de l’àmbit restringit (parlars valencians) les formes 1 muira, 2 muires, 3 muira, 6 muiren.
[326] Són pròpies de l’àmbit restringit (parlars nord-occidentals) les formes 1 mora, 2 mores, 3 mora, 6 moren.
2.4.20. Nàixer / néixer Gerundi [327] És pròpia de l’àmbit general la forma naixent.
[328] No és recomanable la forma nasquent.
28 Present d’indicatiu [329] Són pròpies de l’àmbit general les formes 1 naixo/neixo, 2 naixes/neixes, 3 naix/neix, 4 naixem, 5 naixeu, 6 naixen/neixen.
[330] Són pròpies de l’àmbit restringit les formes 1 nasc (parlars valencians) i 1 nesc/neix (parlars baleàrics).
Perfet d’indicatiu [331] Són pròpies de l’àmbit general les formes 1 nasquí/naixí, 2 nasqueres/naixeres, 3 nasqué/naixé, 4 nasquérem/naixérem, 5 nasquéreu/naixéreu, 6 nasqueren/naixeren.
Present de subjuntiu [332] Són pròpies de l’àmbit general les formes 1 nasca/neixi, 2 nasques/neixis, 3 nasca/neixi, 4 nasquem/naixem, 5 nasqueu/naixeu, 6 nasquen/neixin.
[333] Són pròpies de l’àmbit restringit les formes 1 nesqui, 2 nesquis, 3 nesqui, 6 nesquin (parlars baleàrics), i 1 naixa, 3 naixa (parlars nord-occidentals).
2.4.21. Penedir Present d’indicatiu [334] Són pròpies de l’àmbit general les formes 1 penedeixo, 2 penedeixes, 3 penedeix, 4 penedim, 5 penediu, 6 penedeixen.
[335] Són pròpies de l’àmbit restringit (parlars baleàrics) les formes 1 pened/penedesc, 2 penets, 3 penet, 6 peneden.
Present de subjuntiu [336] Vegeu ferir.
2.4.22. Poder Infinitiu [337] És pròpia de l’àmbit general la forma poder.
[338] No són recomanables les formes poguer, porer.
2.4.23. Prendre Present d’indicatiu [339] Són pròpies de l’àmbit general les formes 4 prenem, 5 preneu.
29 [340] Són pròpies de l’àmbit restringit (parlars baleàrics i alguerès) les formes 4 prenim, 5 preniu.
2.4.24. Riure Gerundi [341] Vegeu dir.
Present d’indicatiu [342] Vegeu dir.
Imperfet d’indicatiu [343] Vegeu dir.
Imperatiu [344] És pròpia de l’àmbit general la forma 5 rigueu.
[345] És pròpia de l’àmbit restringit (parlars baleàrics) la forma 5 reis.
2.4.25. Saber Infinitiu [346] És pròpia de l’àmbit general la forma saber.
[347] No són recomanables les formes sapiguer i sebre.
Gerundi [348] És pròpia de l’àmbit general la forma sabent.
[349] No és recomanable la forma sapiguent.
Participi [350] És pròpia de l’àmbit general la forma sabut.
[351] No és recomanable la forma sapigut.
Present de subjuntiu [352] Són pròpies de l’àmbit general les formes 1 sàpiga, 2 sàpigues, 3 sàpiga, 4 sapiguem, 5 sapigueu, 6 sàpiguen.
[353] Són pròpies de l’àmbit restringit (parlars valencians) les formes 1 sàpia, 2 sàpies, 3 sàpia, 4 sapiem, 5 sapieu, 6 sàpien.
30 [354] No són recomanables les formes 1 sapi/sabi, 2 sapis/sabis, 3 sapi/sabi, 6 sapin/sabin.
Imperfet de subjuntiu [355] Són pròpies de l’àmbit general les formes 1 sabés, 2 sabessis/sabesses, 3 sabés, 4 sabéssim/sabéssem, 5 sabéssiu/sabésseu, 6 sabessin/sabessen.
[356] No són recomanables les formes 1 sapiera, 2 sapieres, 3 sapiera, 4 sapiérem, 5 sapiéreu, 6 sapieren.
Imperatiu [357] És pròpia de l’àmbit general la forma 2 sàpigues.
[358] És pròpia de l’àmbit restringit (parlars valencians) la forma 2 sàpies.
2.4.26. Seure Gerundi [359] És pròpia de l’àmbit general la forma seient.
[360] No és recomanable la forma seguent.
Present d’indicatiu [361] Són pròpies de l’àmbit general les formes 4 seiem, 5 seieu.
[362] Són pròpies de l’àmbit restringit (parlars baleàrics) les formes 4 seim, 5 seis.
Imperatiu [363] És pròpia de l’àmbit general la forma 5 seieu.
[364] Són pròpies de l’àmbit restringit les formes 5 seeu (parlars valencians) i 5 seis (parlars baleàrics).
2.4.27. Tenir Infinitiu [365] És pròpia de l’àmbit general la forma tenir.
[366] És admissible en l’àmbit general la forma tindre.
Gerundi [367] És pròpia de l’àmbit general la forma tenint.
31 [368] No són recomanables les formes tinguent, tenguent.
Participi [369] És pròpia de l’àmbit general la forma tingut.
[370] És pròpia de l’àmbit restringit (parlars baleàrics i alguerès) la forma tengut.
[371] Així mateix, són pròpies de l’àmbit restringit (parlars baleàrics i alguerès) les formes amb -e- radical: present d’indicatiu, 1 tenc; perfet d’indicatiu, 1 tenguí, 2 tengueres, etc.; futur, 1 tendré, 2 tendràs, etc.; condicional, 1 tendria, 2 tendries, etc.; present de subjuntiu, 1 tengui, 2 tenguis, etc.; imperfet de subjuntiu, 1 tengués, 2 tenguessis, etc.
Imperatiu [372] Són pròpies de l’àmbit general les formes 2 té/ten/tingues, 5 teniu/tingueu.
[373] És pròpia de l’àmbit restringit (parlars valencians) la forma 2 tin.
2.4.28. Traure / treure Gerundi [374] És pròpia de l’àmbit general la forma traient.
[375] És pròpia de l’àmbit restringit (parlars valencians) la forma traent.
[376] No és recomanable la forma traguent.
Present d’indicatiu [377] Són pròpies de l’àmbit general les formes 1 trac/trec, 2 traus/treus, 3 trau/treu, 4 traiem, 5 traieu, 6 trauen/treuen.
[378] Són pròpies de l’àmbit restringit les formes 4 traem, 5 traeu (parlars valencians), i 4 treim, 5 treis (parlars baleàrics).
Imperfet d’indicatiu [379] Són pròpies de l’àmbit general les formes 1 treia, 2 treies, etc.
[380] És admissible en l’àmbit restringit (parlars valencians) –només, però, en registres informals– la pronunciació d’aquestes formes sense -i-.
Present de subjuntiu [381] Són pròpies de l’àmbit general les formes 1 traga/tregui, 2 tragues/treguis, 3 traga/tregui, 4 traguem, 5 tragueu, 6 traguen/treguin.
32 [382] Són pròpies de l’àmbit restringit (parlars baleàrics) les formes 1 trega, 2 tregues, 3 trega, 6 treguen.
Imperatiu [383] Són pròpies de l’àmbit general les formes 2 trau/treu, 5 traieu.
[384] Són pròpies de l’àmbit restringit les formes 5 traeu (parlars valencians) i 5 treis (parlars baleàrics).
2.4.29. Venir Infinitiu [385] És pròpia de l’àmbit general la forma venir.
[386] És admissible en l’àmbit general la forma vindre.
Gerundi [387] És pròpia de l’àmbit general la forma venint.
[388] No és recomanable la forma vinguent.
Participi [389] És pròpia de l’àmbit general la forma vingut.
[390] És pròpia de l’àmbit restringit (parlars baleàrics i alguerès) la forma vengut.
[391] Així mateix, són pròpies de l’àmbit restringit (parlars baleàrics i alguerès) les formes amb -e- radical: present d’indicatiu, 1 ven; perfet d’indicatiu, 1 venguí, 2 vengueres, etc.; futur, 1 vendré, 2 vendràs, etc.; condicional, 1 vendria, 2 vendries, etc.; present de subjuntiu, 1 véngui, 2 vénguis, etc.; imperfet de subjuntiu, 1 vengués, 2 venguessis, etc.
2.4.30. Veure Infinitiu [392] És pròpia de l’àmbit general la forma veure.
[393] És admissible en l’àmbit restringit (parlars valencians) –només, però, en registres informals– la forma vore.
[394] Així mateix, són admissibles –només, però, en registres informals– les formes següents: futur, 1 voré, 2 voràs, etc.; condicional, 1 voria, 2 vories, etc.
[395] No és recomanable la forma voure.
33 Gerundi [396] És pròpia de l’àmbit general la forma veient.
[397] És pròpia de l’àmbit restringit (parlars valencians) la forma veent.
[398] No són recomanables les formes vegent, veguent.
Present d’indicatiu [399] Són pròpies de l’àmbit general les formes 4 veiem, 5 veieu.
[400] Són pròpies de l’àmbit restringit les formes 4 veem, 5 veeu (parlars valencians), i 4 veim, 5 veis (parlars baleàrics).
Imperfet d’indicatiu [401] Vegeu caure.
Perfet d’indicatiu [402] Són pròpies de l’àmbit general les formes 1 viu, 2 veres/veieres, 3 véu/veié, 4 vérem/veiérem, 5 véreu/veiéreu, 6 veren/veieren.
[403] És pròpia de l’àmbit restringit (parlars valencians) la forma 3 viu.
Imperfet de subjuntiu [404] Són pròpies de l’àmbit general les formes 1 veiés, 2 veiessis/veiesses, 3 veiés, 4 veiéssim/veiéssem, 5 veiéssiu/veiésseu, 6 veiessin/veiessen.
[405] Són pròpies de l’àmbit restringit (parlars valencians) les formes 1 vera, 2 veres, 3 vera, 4 vérem, 5 véreu, 6 veren.
[406] També són pròpies de l’àmbit restringit (parlars baleàrics) les formes 1 ves, 2 vessis, 3 ves, 4 véssim, 5 véssiu, 6 vessin.
34 ...