botanica tema 7.3 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Botànica Farmacèutica
Año del apunte 2016
Páginas 11
Fecha de subida 31/03/2016
Descargas 25
Subido por

Vista previa del texto

Tema 7: FONGS Tema 7.3: DIVISIÓ ASCOMYCOTA La divisió Ascomycota presenta al voltant de 32.000 espècies.
Miceli: - Presenten un miceli format per hifes tricals, és a dir, que presenten els nuclis separats per envans.
En les ceptes hi ha un petit porus que posa en contacte el citoplasma de les cèl·lules contigües que constitueixen les hifes tricals.
Multiplicació: - La multiplicació es produeix per gemmació, és a dir, a partir d’una protuberància que es forma a la paret del fong i creix fins a donar lloc a un nou organisme.
Reproducció: - Asexual: o La reproducció asexual es porta a terme a partir d’espores exògenes, que reben el nom de conidis. Els conidis són espores sense flagel amb membrana molt resistent i forma de cadeneta que es forma sobre un conidiòfor (una hifa) i es reprodueixen per mitosi. El conidiòfor pot ser globulós o pot tenir forma de pinta o pinzell.
*També es poden formar blastoconidis, espores allargades que presenten envans.
*En alguns casos es produeixen un nombre de conidis molt elevat, el que fa que alguns fongs perdin la capacitat de reproduir-se sexualment i només es reprodueixin de forma asexual.
- Sexual: o Es més complexa que en la resta de divisions i que en les algues. La reproducció sexual dóna lloc a un cicle digenètic haplodicariòtic.
o Té lloc per gametangiogàmia, és a dir, formació de gametangis que donen per producte final un cos fructífer que es diu escucar, on trobem unes esporangis de forma allargada anomenats asc (ascs, que dona lloc al nom de la diviso) on es troben vuit ascòspores. Tindrem un gametangi masculí (anteridi) i un gametangi femení (ascogoni).
L’ascogoni té una protuberància típica que s’anomena tricògina, que presenta una funció relacionada amb la fusió dels nuclis; posa amb contacte l’ascogoni amb l’anteridi. (Hi ha científics que diu que deriven de les algues ja que també presenten tricògena.) La tricògina uneix els dos gametangis i els nuclis de l’anteridi passen cap a l’ascogoni. Es produeix una plasmogàmia, és a dir, es produeix una fusió dels citoplasma però no dels nuclis. Un cop s’ha produït la fusió dels citoplasmes es formen a sobre de l’ascogoni unes hifes especials anomenades hifes ascògenes en les quals és situen tots els nuclis.
En un primer moment les hifes ascògenes són plurinucleades, però després aquets nuclis s’aparellen (un nucli masculí amb un nucli femení) i es formen els envans, i es genera el miceli dicariòtic. Els nuclis del miceli dicariòtic tenen per objectiu final fusionar-se, tot i que pot passar temps fins que no es porti a terme la fusió. Un cop es fusionen es porta a terme la cariogàmia i es constitueix un zigot diploide. A partir del zigot diploide, es produeix una meiosi que crea 4 nuclis nous i seguidament é lloc una mitosi que dona lloc als 8 nuclis que constituiran els ascòspores i estaran retinguts a dins de l’asc, fins que es produeixi el trencament de la seva paret. En sortir aquestes espores germinaran i tornaran a donar lloc a l’inici del cicle.
L’asc i les ascòspores es formen en el cos fructífer, l’ascocarp, format per hifes fines enllaçades entre elles, a la seva superfície és on es troben els ascs amb les ascòspores. Entre mig hi ha unes hifes especials més primes anomenades paràfisi i el seu objectiu es evitar que els ascs s’enganxin els uns amb els altres i protegir l’ascocarp (cos fructífer).
També hi trobem l’himeni, el conjunts dels ascs amb les ascòspores i la paràfisi. L’himeni és la part fèrtil o reproductiva del fong.
Tipus d’ascocarp (cos fructífer): - Apoteci: el fong presenta el cos fructífer totalment obert.
- Periteci: el fong presenta el cos fructífer obert només per un porus.
- Clistoteci: el fong presenta el cos fructífer totalment tancat. Ho trobem en aquells fongs més primitius.
Classificació dels fongs: - Fongs unicel·lulars: o Saccharomyces (llevats):  En podem diferenciar fins a 350 espècies.
 Els trobem en un habitat tant terrestre com aquàtic, ric en matèria orgànica.
 Presenten una paret amb poca quitina, proteïnes i polisacàrids de glucosa o mannosa.
 Es multipliquen per gemmació  Poden portar a terme una reproducció sexual en condicions extremes.
  No formen ascocarp.
Poden ser sapròfits (porten a terme la descomposició i la fermentació anaeròbica) o paràsits (són fitoparàsits que es troben a la saba o en el nèctar).
 Usos:  Fermentació: s’utilitzen diferents espècies, principalment per la fermentació de pa, vi, cervesa i productes làctics.
o Saccharomyces cervesiare, en el cas de la cervesa.
o Saccharomyces ellipsoideus, en el cas del vi.
o Saccharomyces minor, en el cas del pa.
o Saccharomyces lactis, en el cas dels làctics.
 Suplement nutricional: generalment s’utilitza com a antianèmic, ja que conté vitamina B2 i aminoàcids.
 Activitat antibiòtica (bacils, cocs): o Infeccions intestinals: en aquests casos s’administren llevats ja que actuen com a regeneradors de la flora intestinal.
o Dermatosi: tenen una acció beneficiosa davant les infeccions de la pell.
o Candida albicans: és un fong paràsit que provoca una patologia que afecta les mucoses tant internes com externes, anomenada candidiasi.
  Provoca una alteració de la glucosa i de les barreres immunològiques.
Quan es dóna a nivell extern afecta:  Epidermis, sobretot a les ungles.
 Mucoses, generalment de la boca.
 Quan es dóna a nivell intern afecta:  Ronyons.
 Endocardi.
 Vies urinàries i vaginals.
o Malassezia furfur: és un llevat que pot produir pseudohifes.
 - A més, és un paràsit que provoca la tinya versicolor, que causa:  Infecció superficial.
 Lesions descamatives.
 Taques i despigmentacions.
 Picors.
Fongs pluricel·lulars: o Presenten clistoteci:  Trichophyton rubrum:  Es desenvolupa en zones amb elevada humitat i temperatura. Per tant, el seu habitat es troba en zones tropicals.
 Presenta blastoconidis.
 Es comporta com un paràsit i també causa la tinya versicolor. Generalment afecta l’epidermis, les zones queratinitzades i les zones humides. Pot costar molt de recuperar les ungles i la pell malmeses per el fong, la recuperació pot ser d’uns 6 mesos.
  Epidermophyton floccosum:  És un fong paràsit i el seu creixement és amb forma de teranyina blanca.
 És molt fàcil de contagiar en llocs públics com piscines, càmpings, gimnasos,... per això es recomana anar sempre calçat en aquets llocs.
 Es desenvolupa a la zona interdigital dels dits dels peus i causa una patologia anomenada peu d’atleta. Causa picor i descamació. La infecció causada per aquest fong costa molt d’eliminar.
 Per tal d’eliminar el fong s’utilitza un antibiòtic derivat d’una altre fong, Penicillicum griseofulvum.
Aspergillus spp (floridura):  Es caracteritza perquè te un conidiòfor arrodonit globulós que a la seva superfície presentamels esterigmes on es formen els conidis (en formen molts).
 Si porten a terme la reproducció sexual generen un clistoteci totalment tancat com a cos fructífer que contindrà l’asc amb les espores en el seu interior.
 Aspergillus flavus: o És un fong sapròfit, és a dir, descompon la matèria orgànica morta (aliments). En fer-ho genera unes substàncies molt tòxiques, anomenades aflatoxines, que són cancerígenes.
Les malalties que deriven de les intoxicacions d’aquestes toxines s’anomenen aspergil·losis.
Aspergillus niger i Aspergillus fumigatus: o Són fongs que ataquen als pulmons i a les orelles a nivell intern.
o Poden causar infeccions hospitalàries. en aquests casos generalment es transmet per l’aire condicionat i han arribat a provocar infeccions greus, que han arribat a causar morts.
 Normalment afecten a malalts immunodeprimits o que estan en tractament de quimioteràpia.
  Usos: o Obtenció d’àcids orgànics:  Àcid cítric.
 Àcid gàl·lic.
 Àcid fumàric.
o Fermentacions:  Per a obtenir “sake” s’utilitza Aspergillus oryzae.
 Per a obtenir la pasta de soja (“miso”) s’utilitza Aspergillus oryzae.
o Obtenció d’antibiòtics:  Fumagil·lina (amebes).
Penicillium spp:  Presenta el conidiòfor en forma de pinzell, a partir del qual es formen cap a l’exterior les hifes més gruixudes anomenades esterigmes, que generen els conidis per mitosi a causa del seu trencament.
   Ho trobem en el cítrics quan es fan mal bé.
Usos: o Obtenció d’àcids orgànics:  Àcid cítric.
 Àcid fumàric.
 Àcid gàl·lic.
Fermentació de formatges: o Penicillium camemberti, s’utilitza en la elaboració del formatge camembert.
o Penicillium roqueforti, s’utilitza en la elaboració del formatge rocafort. Sempre s’elabora amb llet d’ovella i fan els motllos rodons que punxen amb unes pinces, en els forats que fan s’hi desenvolupa el fong, que li dona el color verd i el gust característic. La fermentació de formatge pot durar de 6 a 8 mesos.
 Obtenció d’antibiòtics: o Penicillium griseofulvum, s’utilitza en el tractament del peu d’atleta, que és causat per un altre fong.
o Penicillium notatum, penicil·lina. Descobert per Alexander Fleming l’any 1928. Va observar que en les plaques de petri en que hi havia estafilococs, quan hi havia un floritura verda, aquests no creixien. La penicil·lina, utilitzat com a antibiòtic, va salvar moltes vides els anys 1940.
o Presenten periteci:  Claviceps purpurea (banya del sègol):  Aquest fong ataca principalment gramínies, sobretot la seva flor i en consumeix la part corresponent a l’ovari i forma una estructura negra i allargada anomenada escleroci, que és l’estructura de resistència (presenta alcaloides molt importants en farmàcia), un cop ha consumit tots els teixits de l’ovari, sobresurt de l’espiga.
 Generalment quan es porta a terme la sega aquest escleroci cau al terra i s’ha de vigilar en el seu conreu ja que pot causar malalties. Un cop ha caigut a terra, a la següent primavera, constitueix el cos fructífer que conte les espores a l’interior dels ascs.
 Usos: o Obtenció d’alcaloides:  Ergotamina.
 Ergotoxina.
 Ergometrina.
o Vasoconstrictor perifèric: degut al seu efecte homeostàtic s’utilitza per tal d’aturar les hemorràgies.
o Vasodilatador central: s’utilitza en casos de:  Insuficiència circulatòria cerebral, ja que actua com a vasodilatador.
 En casos de glaucoma, és a dir, quan el nervi ocular està malmès.
o Estimulant neuromuscular: gràcies al seu efecte oxitòcic s’utilitza per estimular les contraccions de l’úter i induir el part.
o Precursor de la LSD.
 Ergotisme o foc de Sant Antoni: malaltia provocada pels esclerocis que durant la sega poden caure a terra.
Aquesta malaltia era molt comú i causa moltes morts durant l’edat mitjana ja que es consumia pa de sègol i no pa de blat. Afecta principalment al sistema nerviós i al sistema circulatori, causant els següents símptomes: o Dolors musculars.
o Convulsions.
o Al·lucinacions.
o Vasoconstricció.
o Gangrena.
o Presenten apoteci:  Peziza aurantia (cassoleta):  Espècie de bolet que es menja crua.
 Surt a la primavera.
 Pràcticament tot el bolet és cos fructífer, ja que presenta un peu molt curt.
 Morchella vulgaris (múrgola):  Bolet sapròfit que surt a la primavera.
 En condicions extremes pot formar formes de resistència, és a dir, pot formar escleròtics.
 Es poden torbar seques al marcat.
 En aquest cas es pot diferenciar la copa del bolet, del seu peu.
 Tuber melanosporum (tòfona):  És un bolet que presenta una morfologia peculiar. Té forma de pilota irregular amb una escorça formada per plaques poligonals.
 El seu cos fructífer és un apoteci tancat i en fer-li un tall veiem que té una sèrie de canals on es troba l’himeni (part reproductiva del fong) on trobaríem els ascs amb les seves ascòspores.
 És un fong hipogeu, és a dir, viu enterrat a terra i forma associacions amb les arrels dels arbres, és a dir, micorrizes (avellanes, alzines sureres).
 Desprèn una aroma especial, per això calen gossos ensinistrats des de petits per tal que reconeguin l’aroma, per poder-los recollir.
 És un bolet molt valorat i és necessària una llicència especial per tal de recol·lectar-lo.
...