Bloc II Taxonomia de virus DNA (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Veterinaria - 2º curso
Asignatura micriobiologia i aplicacions
Año del apunte 2014
Páginas 10
Fecha de subida 31/12/2014
Descargas 13

Vista previa del texto

TAXONOMIA I VIRUS ADN TAXONOMIA: Un criptograma és un grafisme amagat. És la utilització d’una sèrie de números que ens ajuden a deduir la família del virus que treballem. Donen informació dels aspectes importants de la família.
 Ens diu quin àcid nucleic té com a D o R, monocatenari 1 o bicatenari 2.
 Després tenim una interval de valors per a les mides i el percentatge que representa. Si el pes del àcid nucleic és important vol dir que el virus és molt simple.
 Ens explica la morfologia del virus. Ens indica si el virus té coberta externa o no. (S/S no té coberta).
 Ens indica el tipus d’hoste que infecta i com l’infecta.
*EX: [D/1: 1.5-2.2/19-32:S/S: I,V/C,I,O,R] És un virus de DNA monocatenari amb un àcid nucleic amb un pes molecular de 1.5-2.2 que representa el 19-32% del pes molecular total del virus. És de morfologia esfèrica i no té càpsula. Afecta invertebrats i vertebrats, i es transmet per via respiratòria, digestiva, per contacte i de forma congènita.
1 VIRUS ADN 1.-POXVIRUS: D/2; 130-240/5-7.5; X/*; I,V/O,R.Ve/Ac,Di,Si És un virus ADN bicatenari amb un pes molecular molt gran que representa un percentatge petit per tant és un virus complex. Té una estructura complexa (X) i no tots presenten coberta externa (*) Pot afectar vertebrats i invertebrats i ens permet separar-los en famílies. Es transmet per contacte directe, per via respiratòria i per paparres. Es replica a nivell de citoplasma com a excepció.
Tenen una gran importància a nivell mèdic i veterinari perquè provoquen processos molt greus en la població.
Destaca el virus de la verola que ha estat molt important tot i estar eradicat. Va permetre la utilització de les vacunes. La població humana va començar a presentar una malaltia que va deixar unes marques a la pell de la cara i els braços i la gent que treballava amb vaques no tenien aquest problema. Si les vaques tenien problemes als mugrons tenien problemes a les mans però després si entraven en contacte amb gent malalta no es contagiaven. Era el procés de verolització. Si obtenien secrecions de les vaques amb problemes que provocaven petites lesions a les mans superficials, després la persona si entrava en contacte amb virus de la verola no tenien problemes. És un sistema de protecció inespecífic.
Podem diferenciar dues subfamílies en funció del tipus d’organisme que afecti: ENTOMOPOXVIRIDAE: Poxvirus dels insectes.
CHORDOPOXVIRIDAE: Poxvirus de vertebrats o Orthopoxvirus: Compleix totes les característiques de la família. Conté diferents espècies com el de la verola bovina i del camell. Causen infeccions generals de la família. Són resistents a tractament amb èter i és difícil eliminar els lípids per la seva composició. Per eliminar-los de les instal·lacions no podem utilitzar èter.
No causa lesions en homes tot i poder-se contagiar, pot ser una vacuna.
o Capripoxvirus: Afecten petits remugants. Els animals es troben en grup i en contacte amb insectes. És molt fàcil que intervinguin vectors.
o Suipoxvirus: Afecta els suids. Poden provocar alteracions citopàtiques perquè provoquen vacuolacions a nivell de nucli. Si veiem aquesta alteració és un bon diagnòstic.
o Leporipoxvirus: Afecta els conills i les llebres. Es van descriure inicialment a les llebres i sobre tot en el conill té molta incidència. Provoca la mixomatosis que és coneix com el mal del cap gros del conill perquè causa acumulació de líquid al cap. Hi ha secrecions de moc per això hi ha el prefix mixo. Comença al voltant dels ulls i després es va estenent. En mascles altera l’aparell genital. Poden tenir dificultat de moviment. Arriba per transmissió directe o per vectors. És un Poxvirus típic en quant a la seva morfologia. Els conills són molt susceptibles a canvis en el medi, qualsevol soroll els estressa i és molt fàcil la transmissió en aquests moments. Aquests animals acaben morint passat un temps.
Si en consumim la carn no ens contagiem. El seu sistema immune es debilita i poden agafar altres infeccions sobre tot per fongs. Té persistència en el medi ambient i és fonamental controlar la seva presencia. Es va introduir de forma explicita en un moment determinat per a eliminar conills.
o Molluscipoxvirus: Afecta l’especia humana i algunes altres en menor proporció. Es considera important el virus del mol·lusc contagiós que afecta humans en zones de piscines i fàcil de contagi. Dóna lesions sobre les superfícies de la pell.
2 o Yatapoxvirus: Molt apartats del nostre ambient.
o Avipoxvirus: Afecten les aus. Són resistents a l'èter i comparteixen part de la seva composició amb Poxvirus d’altes especies i pot haver-hi reacció serològica creuada. Tenen una capacitat important de ser fàcilment transmesos per artròpodes. Poden afectar animals lliures i de granja. Veiem petites lesions a la pell de l’animal. Provoquen un malestar general en l’animal que acaba deixant de menjar i tot i solucionar-se l’animal tindrà un pes menor i provoca pèrdues importants en producció. Es transmet molt ràpid i té una alta morbilitat (nº d’animals infectats) o Parapoxvirus: Tenen característiques que no són pròpies dels Poxvirus. Estan relacionats amb els Poxvirus. El virus de la estomatitis papular bovina es troba a la zona de la boca provocant inflamació i forma pàpules. A les persones que treballen amb les vaques els causen nòduls.
o Virus no classificats a nivell de gènere: N’hi ha de molt importants com el dels dofins i les foques.
*Són processos relativament freqüents.
Tenim la morfologia del virus en diferents imatges. Té una zona externa que és al coberta i una estructura que té uns cossos que no són simples. És a dir és un virus complex. Té un nucli central amb una càpside i cossos laterals que el comprimeixen i li donen una morfologia determinada. Al dibuix es veu millor.
3 En termes generals tots provoquen lesions a la superfície i queden en les lesions o vesícules que es poden trencar fàcilment i conté un líquid que conté les partícules víriques. Molt ric en lípids. Presenten característiques diferencials.
2.-ASFARVIRUS I IRIDOVIRUS: Abans eren una sola família que eren els iridovirus. Iridi vol dir que dóna iridiscència que és l’aspecte de l’ala d’una mosca. Els asfaviridae afecten a porcs i no causen iridiscència. La iridiscència es presenta fonamentalment en insectes que emeten fluorescència. Alguns d’aquests virus poden provocar problemes greus en els peixos.
ASFARVIRUS = African swine fever and related viruses. Són virus que afecten al porc o produeixen febre.
Destaca el de la pesta porquina africana (PPA). És molt important perquè ha donat molts problemes en el món.
L’entrada del virus a al península ibèrica va permetre que arribés a Europa. S’ha de diferenciar del virus de la pesta porquina clàssica europea.
D/2: 130-160/12-16: Se/S: I,V/C,I,O, Ve/Ac Són virus de DNA més petit i menys complexes que els Poxvirus. Tenen una simetria icosaèdrica i presenta coberta externa però no modifica la seva simetria. Poden afectar vertebrats i invertebrats. Pot transmetre’s per via congènita, digestiva o per contacte directe. També pot utilitzar vectors.
Es considera el gènere més important el Asfivirus del que se’n coneixen 5 grups importants. Un dels centres on més s’ha estudiat el virus del PPA és a Espanya.
4 Es multiplica al porc i a les paparres a través de les quals arriben als porcs. És una malaltia exclusiva del bestiar porcí i molt contagiosa. La paraula pesta vol dir que es contagia molt fàcilment. Dóna febre que inicialment no és massa alta. Hi haurà zones molt vermelles que s’anomenen petèquies i són lesions cutànies. Entra en contacte amb la superfície crea lesions i es multiplica. Pot arribar a produir alteracions a nivell renal i a nivell de moltes altres vísceres i quan fem necròpsies veiem les petèquies a les vísceres. Són zones hemorràgiques i necròtiques. Els animals tindran secrecions que seran una font de contagi, sobre tot la femta. Poden passar a musculatura i si se’n fan embotits es poden conservar. No es transmet a altres espècies perquè és exclusiu. És de declaració obligatòria i s’han de sacrificar tots els animals per evitar la transmissió a altres granges. Els cadàvers s’enterren i es tracten amb calç.
La presencia d’aquest virus va determinar que molts productes del porc no es puguin exportar sense control perquè implica l’entrada possible del virus, que pot afectar granges de molts països. Té un component econòmic i polític important. Es manté molt propera la recerca sobre aquests centre.
DIAGNÒSTIC  Podem fer dues tècniques.
o o La hemadsorció és l’adsorció dels glòbuls vermells que serà positiva en el PPA. És diferent del de la pesta clàssica perquè no es produeix.
Immunofluorescència: permet que hi hagi fluorescència que ens permet observar el virus.
PCR S’han de fer diverses proves per a saber si és PPA. En els virus que tenen com a hoste el porc les proves del complement poden donar resultats falsos.
És molt resistent a la congelació. La taxa de mortalitat és molt elevada. Poden curar-se sobre tot els animals joves.
IRIDOVIRUS: Afecta els peixos majoritàriament i provoca iridiscència.
D/2 130-160/13-16 Se/S i,V/C,I,O Són ADN bicatenaris amb un percentatge gran. Simetria icosaèdrica amb càpsula. Afecten vertebrats i invertebrats i es transmet per contacte, digestiu i congènita.
5 Si fem un tall al teixit dels insectes podem veure la gran profusió que fan aquests virus.
Sembla que emetin llum. No confondre amb les cuques de llum. Les larves sembla que tinguin llum perquè en modifiquen el metabolisme.
Els gèneres més importants són: 1. Lymphocystivirus: Afecten a nivell superficial inicialment on apareix iridiscència, és a dir apareix una zona blanca a la pell del peix. Entren a l’interior i poden produir infeccions importants. Si són peixos de vida lliure la probabilitat de contaminació queda bastant reduïda però si són peixos en piscifactoria és molt més fàcil que es contagií. És molt fàcil de contagiar. Hi ha peixos sobre tot els que es troben en zones més internes es diu que tenen fluorescència que els permet diferenciar-se, no sempre es deguda a presencia de virus sinó de bacteris que es troben a la superfície i emeten fluorescència.
2. Ranavirus: Provoca iridiscència en les granotes.
3. Iridovirus 4. Chloriridovirus 3.-HERPESVIRUS: D/2: 92-102/8.5: Se/S: V/C,O,R Són virus de DNA molt més petits de simetria esfèrica amb coberta externa que no modifica la seva forma. Són de vertebrats i es transmeten per via respiratòria, contacte i congènita. No es transmet per via digestiva no té sentit perquè són superficials.
És una família complexa que conté 3 subfamílies: 1. Alphaherpesvirinae 2. Betaherpesvirinae 3. Gammaherpesvirinae El seu nom es dóna en referencia a les serps perquè es mouen per l’organisme com si fos per una serp.
6 La seva multiplicació té doble fase comença al nucli i agafa la coberta de la membrana. Poden ser sensibles a tractaments amb solvents que eliminen els lípids de la càpsula. Tenen un efecte citopàtic interessant, pot mantenirse dins la cèl·lula durant temps perllongats formant vacuoles i quan hi ha un canvi al medi s’alliberen.
ALPHAHERPESVIRINAE  La primera família té una amplia varietat d’hostes. Poden afectar a l’home principalment.
Dins aquests grup tenim la majoria dels herpesvirus que afecten animals domèstics. Nombre molt ampli d’hostes.
Poden ser de multiplicació molt lenta i podent romandre a l’interior de la cèl·lula durant molt de temps. Quan entren ja no surten. Poden provocar la destrucció de la cèl·lula quan surten. Es troben a nivell de sistema nerviós a nivell de ganglis nerviosos de forma latent.
o o o o Simplexvirus: Són els herpes de les mucoses. Comença amb una sensació de picor i va apareixent un ferida amb vesícules que són plenes de líquid. Solen estar molt localitzats i presents en l’organisme i persistència familiar. L’estrès fa que aparegui, els canvis de temperatura també. També afecten altres espècies com el bestiar boví.
Virus de la laringotraquetitis infecciosa: Molt típic d’aus. Provoca processos respiratoris que afecten laringe i tràquea amb producció de secrecions importants que fan que sigui fàcil de transmetre. El nom infecciosa vol dir que és molt fàcil de transmetre. Afecta animals joves i d’edat més avançada. Podem aconseguir prevenir aquests virus de típic respiratori amb vacunes que es poden passar per l’aire.
Virus semblants al virus de la malaltia del Marek: Afecta també els aus i dóna problemes respiratoris.
Varicellovirus: Inclouen una varietat important de virus que afecten especies animals.
 Rinotraquetitis felina: Molt comú en gatets petits on trobem secrecions als ulls. S’acumula mucositat i en el cas dels gats és molt fàcil de transmetre’s entre camades per la forma que tenen de conviure. No solen tenir una bona resposta immunològica, però en els de casa és fàcil de tractar. Es disseminen molt ràpid.
 Rinotraquetitis infecciosa bovina (IBR): De declaració obligatòria. Hi ha vacunacions i provoca molta morbilitat.
 Herpesvirus humà: És un virus que produeix la varicel·la a les criatures normalment i causen petites feridetes a la cara i febre lleugera. Es diu varicel·la perquè es relaciona amb la verola però de menor mida. Si es produís una segona infecció manifesta un Herpes Zoster que és molt dolorós i afecta al tronc nerviós i pot induir el suïcidi de la persona. És molt diferent.
 Herpesvirus caní: Molt important a nivell de gosseres i cadells.
 Herpesvirus equins  Herpesvirus porquí: Afecten el bestiar porquí i es coneix com a malaltia d’Aujesky o de la pseudoràbia. Pseudo vol dir falsa, és a dir és similar al procés de la ràbia però ocasionat per un altre virus. Comença amb un reservori que és el bestiar porquí i pot afectat a qualsevol animal inclús humans. Qualsevol edat. Es manifesta per un procés que comença respiratori que donarà lloc a neguit en l’animal i pot provocar secrecions a nivell de la boca, similar a la ràbia. S’ha de declarar.
*Existeixen vacunes que ens permeten una correcta prevenció, si estem en una zona d’elevada incidència es porten a terme les vacunacions que són molt eficients.
BETAHERPESVIRINAE Són més reduïts. Els més importants afecten l’espècie humana, alguns afecten animals però pocs. Generalment afecten l’espècie humana. Hi ha diferents generes on el més estudiat és el Cytomegalovirus que altera les cèl·lules fent que augmentin de mida sense provocar un procés oncogènic. Són virus latents que es transmeten amb facilitat i queden a nivell de glàndules secretores, teixit limfo-reticular i ronyons.
GAMMAHERPESVIRINAE  No hi ha massa hostes. Molts d’aquests afecten al sistema immune sobre tot a les aus.
Afecten les cèl·lules B i T. Poden tenir un nivell molt elevat d’hostes i es repliquen de forma molt lenta. En el moment en que es comença a codificar pot sortir de la cèl·lula trencant-la. Són el Lymphocryptovirus i Rhanidovirus.
7 4.-ADENOVIRUS: Provoquen alteracions no massa greus i poc complexos. Es pot treballar amb ells i s’han utilitzat com a vectors de vacunes. Modificant el seu genoma poden transferir gens que serveixen per a la protecció enfront altre virus.
D/2: 20-30/12-17: S/S: V/ I, O, R  Són virus ADN de mida més petita i poc complexos. No tenen capsula i són de vertebrats. Es transmeten per via digestiva, per contacte directe o per via respiratòria. Produeixen secrecions que permeten el contagi. Tenen elongacions de la membrana que permeten reconèixer la cèl·lula a infectar i permeten l’endocitosi.
Destaquen 3 gèneres on els dos primers són els més importants: o o o Aviadenovirus  Afecten les aus. No hemaglutinen. Poden afectar tota mena d’aus.
Provoquen hepatitis i processos respiratoris. És de fàcil dispersió.
Mastadenovirus  Afecten mamífers. Ens ho diu el prefix. Produeixen hemaglutinació.
Són virus que provoquen processos respiratoris de poca gravetat. Pot afectar bestiar boví, èquids, cànids, home...
 Adenovirus caní I i II: Poden provocar l’hepatitis canina. Quan els vacunem es poden quedar cecs, és una resposta immune per aglutinats. Es dissolen sols i els gos recupera la vista.
Atadenovirus  S’estan estudiant. Inclou els grups que no entren en els altres dos.
Tenen la capacitat de produir antígens que no es corresponen amb l’espècie animal a la que infecten. Comparteixen components entre els que afecten mamífers i aus que no es creuen entre si. Poden produir hemaglutinació els de mamífers i no els de aviadenovirus.
La presencia d’adenovirus pot incrementar els processos oncogènics. Si l’utilitzem com a vacuna estem inoculant adenovirus i si l’animal té un procés oncogènic latent es pot manifestar de forma més ràpida.
5.-PAPILOVIRUS I POLIOMAVIRUS: Són adenovirus. Abans s’incloïen en un grup que eren els papovavirus. Són ADN bicatenaris però de diferent mida i molt més petits que els anteriors. Tenen una proporció d’àcid nucleic similar. Són de simetria icosaèdrica i no tenen coberta. Són virus de vertebrats incloent l’espècie humana. Es transmeten per contacte directe.
PAPILOMAVIRUS: D/2: 5/12: S/S: V/ O, Ve/Ac, Si També es poden transmetre per vectors. Provoquen berrugues a la superfície de la pell que es poden trobar a qualsevol localització i produeixen molèsties secundàries. Per exemple a la boca poden dificultar l’alimentació. Poden estar a nivell de coixinets plantar i dificulten el desplaçament. Moltes autovacunes es fan a partir d’aquest virus. El contacte directe amb les berrugues és important.
POLIOMAVIRUS: D/2: 3/12: S/S: V/O Fan que es cèl·lules creixin de forma exagerada provocant quadres oncogènics.
8 6.-CIRCOVIRUS: D/1: 19-27/10: S/S: V/*  Són virus d’ADN monocatenari. Són de menor mida i l’àcid nucleic està en un percentatge important. És una família que ha anat evolucionat i s’han conegut fa poc. Es veu clara la seva morfologia icosaèdrica i sense coberta. Són virus de vertebrats i després tenim un asterisc per tant no està clar el seu sistema de transmissió. Només hi ha un gènere a la família Circoviridae que és el Circovirus però hi ha moltes especies perquè és molt específic.
Són resistents a l’acció de l’èter perquè no tenen coberta lipídica. També resisteixen a detergents orgànics. Tot i no tenir coberta resisteixen pH àcid i tractaments tèrmics elevats.
o o o Virus del bec i de la ploma  Afecten les citàcides normalment. La ploma queda destrossada i el bec es pot veure molt modificat. Poden provocar trencament del bec o creixement. Dificulten l’alimentació. Es localitzen sobre tot a nivell del bec i de l’epiteli fol·licular. Afecta de manera específicament aquest grup d’animals. El millor sistema de control és una bona profilaxis que és la vacuna en aquest cas.
Virus de l’anèmia del pollastre  Afecta bàsicament aus de granja. A nivell de la sang provocant anèmia i baixada de l’estat de l’animal. Quan afecta pollets causa una elevada mortalitat. Qualsevol petita alteració en animals de producció causa grans pèrdues. No es transfereixen a l’espècie humana tot i que no surten a consum fins que no es recuperen.
Circovirus del porc  Poden veure dos garrins de la mateixa garrinada on un és molt més gros que l’altre. Molt important en producció. Es replica en els macròfags i altera la resposta immune. Pot afectar els ronyons. No hi ha tractaments ni vacunes.
7.-PARVOVIRUS: D/1: 1,5-1,8/26: S/S: I,V/C,I,O  Virus molt poc complexes on la major part correspon a àcid nucleic. Són molt similars als anterior però molt petits. Són de simetria icosaèdrica sense coberta. Poden trobar virus de vertebrats i invertebrats. Es transmeten de tres formes, de manera congènita que vol dir que el fetus es pot veure afectat, transmissió digestiva (Femtes) i per contacte directe.
FAMÍLIA: Parvoviridae. Dues subfamílies: 1. Parvovirinae  3 gèneres importants: a. Parvovirus: i. Parvovirus boví  Afecten el desenvolupament dels fetus.
ii. Parvovirus caní  Afecta cadells. Hi ha vacunes que ajuden a al protecció, però pot tenir interferència en la protecció materna. Si el vacunem i el seu sistema immunitari no és el correcte podem provocar un greu procés postvacunal. Les femtes tenen una olor característica.
iii. Parvovirus del pollastre iv. Parvovirus de la panleucemia felina (FPLV)  Procés de mortalitat important.
Implica un canvi en la producció de glòbuls blancs. Afecten les cries i la mare pot perpetuar la presencia del virus netejant un cadell i transmetent-lo a l’altre.
b. Erythrovirus c. Dependovirus Poden tenir una tendència a dependre de la presencia d’altres virus 2. Densovirinae 9 8.-HEPADNAVIRUS: D/1,2: Se/S: V/C,O,I Afecten a nivell hepàtic i són ADN. Són meitat i meitat monocatenaris i bicatenaris. Són de simetria icosaèdrica i tenen oberta externa. Si traiem la coberta la simetria ni canviar. Es transmeten per via congènita, contacte directe i via digestiva entre vertebrats. La família més important és l’Hepadnaviridae on destaquen dos gèneres.
1. Orthohepadnavirus: Afecten els humans. Causen hepatitis.
2. Avihepadnavirus: El fetge és un element important en producció. Es presenten en baixa freqüència en el medi ambient. Si afecten cries produeixen índex de mortalitat importants.
10 ...