Pràctica 1. Paper del laboratori en la prevenció del càncer de colon i recte (2016)

Pràctica Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Ciencias Biomédicas - 4º curso
Asignatura Bioquímica analítica i clínica
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 05/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Pràc%ca 1. Paper del laboratori en la prevenció del càncer de còlon i recte L'any 2017 tota la població suscep6ble de Catalunya 6ndrà el cribatge disponible.
De 100.00 persones entre 50-69 anys sense cap patologia aparent de colon: - 6.200 persones amb hemoglobina present de forma considerable >20 micrograms. D'aquestes, 2480 persones la colonoscòpia detectaria adenomes avançats o càncer i d'aquests 310 persones en la colonoscòpia detectaria càncer de colon o recte.
Requisits que ha de presentar un programa de detecció precoç La malal&a - Ha de ser un problema de salut important (població afectada) - Ha de ser greu (anys de vida perduts) - Cal iden6ficar-la de forma precoç (pre-maligna) - Ha de presentar una història natural ben coneguda En quan al tractament - El tractament en estadis inicials ha de ser més avantatjós que en estadis avançats - El tractament ha de ser efec6u i acceptat per qui pateix la malal6a - Han d'exis6r instal·lacions i infraestructures apropiades pel diagnòs6c i tractament - Ha d'exi6r consens en quan la població diana en que es realitza el cribatge i el tractament - Els beneficis ob6nguts han de ser superiors al risc que presen6 el diagnòs6c i el tractament En quan a la prova - Ha de ser fiable i acurada - Cal que sigui acceptada per la població mo6u del cribatge - Ha de formar part d'un sistema de vigilància con6nuada - S'ha de poder repe6r a intervals si es creu oportú (en funció de la història natural de la malal6a) Cost del programa de cribatge - Cal sopesar-lo en front dels beneficis que proporciona (cost-benefici) Epidemiologia del càncer de colon i recte A nivell mundial és un problema de salut molt important: és la segona neoplasia més freqüent en dones i la tercera neoplàsia més freqüent en homes.
És una malal6a greu que ocasiona una elevada mortalitat i és la segona causa més freqüent de mort per càncer a Catalunya.
Conceptes generals El càncer de colon i recte e st roba més a països desenvolupats per hàbits dietè6cs com menjar carn roja, poca fibra...
És el càncer més freqüent entre homes i dones, la segona neoplàsia més freqüent en dones i la tercera més freqüent en homes.
Epidemiologia HI ha 5000 casos nous de càncer colorrectal. Els homes tenen més predisposició a tenir càncer i està relacionat amb l'edat.
Classificació càncer de colon Càncer colorrectal esporàdic (75%-80%) Càncer colorrectal hereditari (5-15%) Història natural Es desenvolupa a par6r de pòlips (pe6ts adenomes, tumors benignes que es troben al colon). En tenen el 30-50% de la població, però no tots desnevolupen càncer només el 3%, són els adenomes avançats o de risc.
Els adenomes de risc tenen caracterís6ques anatomapatològics peculiars i tenen sagnat, com més displàsiques i avançades més sang.
Estadis tumorals Estadi I o DUKES A: supervivència en 5 anys del 90% Estadi II o DUKES B: supervivència en 5 anys del 77% Estadi III o DUKES C: supervivència en 5 anys del 48% Estadi IV o DUKES D: supervivència en 5 anys del 6% Adenomes: pòlips amb possibilitat de transformació neoplàsica Adenomes de baix risc: tenen menys possibilitat de desenvolupar un càncer. També es fa un seguiment d'aquests adenomes.
Adenomes d'alt risc (avançats): 3 o més adenomes, 1 adenoma vellós, 1 adenoma amb displàsia d'alt grua, 1 adenoma > 1cm.
Eficàcia de la prova de sang oculta en femta (SOF) - Eficàcia demostrada en estudis aleatoritzats - Selecció de població a qui prac6car una colonoscòpia - Reducció de la mortalitat del 15-18% (es&mada fins al 30%) - Per detecció del càncer i tractament precoç - Per detecció i ex6rpació dels adenomes La prova Prova del Guaiac: reacció química, ac6vitat peroxidasa (hemo-hemoglobina) Reacció an6gen-an6còs: detecció d'hemoglobina humana Estadiatge i supervivència Si es diagnos6ca en l'estadi I i II, no ha infiltrar encara ganglis limfà6cs, el pronòs6c es molt bo i la supervivència és molt alta 80-90%. Si infecta els ganglis , estadi III i IV, la supervivència baixa.
Normalment quan es troben càncers en programes de cribatge es en estadis I i II.
Requeriments El model del programa de Barcelona Criteris d'exclusió: càncer colorectal, malal6es colorectals que requerixen seguiment, colectomia total, malal6es de colon hereditàries, història familiar de càncer colorectal, sagnat rectal temporal.
Població diana Si s'arribes al 100% de par6cipació es reduiria d'un 7% a un 2% el risc de desenvolupar càncer als 80 anys.
El cribatge no es fa a una edat més temprana perquè també s'han de fer prevenció als 50-60 anys.
Fonaments Detectar sagnat al colon. De manera fisiològica eliminem 0,5-1,5 ml/ dia que correspon a 75 mg-220 mg Hb.
Només una pe6ta part arriba en forma de globina intacta a la femta.
Aquesta prova detecta hemoglobina humana només.
Hemoccult Guaiac: pot donar posi6u sang inteso prim o de l'estómac.
Guaiac recollir femta amb espàtula, posar-la sobre un paper, donava un color, eetc. En canvi la prova immunoquímica tenim la quan6ta6va que es basa en l'aglu6nació per làtex i la qualita6va.
La immunoquímica no te falsos posi6us per carn vermella, llegums... Si que tenim falsos nega6us.
El 54% de les vegades es detecta gaire 0 ng/mL d'hemoglobina en femta.
Del 94% de la població, el resultat és per sota de 100. El 6% d ela població té els nivells per sobre de 100.
Sensibilitat persones amb una patologia que dona posi6u en una prova Especificitat persones sense patologia que dona nega6u en una prova.
Quan fem la prova només podem detectar entre el 30-60% de les lesions que donaran un càncer de colon.
Si dona nega6u i li tronem a fer una prova als dos anys segurament ho trobarem més.
Entre el 60-80% que té un càncer donarà posi6u en hemoglobina en femta.
Organització del laboratori Pre-analí6ca: no controlables (par6cipant); recollida de la mostra, conservació, devolució de la mostra Analí6ca i post-analí6ca: controlables (laboratori); transport de la mostra, recepció, iden6ficació i traçabilitat, organització de la càrrega de treball, anàlisi, enviament dels resultats.
El par6cipant recull i conserva la mostra: instruccions de recollida molt clares, recomanacions precises de com guardar i conservar, tubs simples i segurs que no por6n a confusió.
Conclusions La prova iSOF: - És una prova robusta i adequada per un programa de cribatge - Es relaciona amb les troballes de la colonoscòpia - Permet suggerir un valor d'elevada probabilitat de neoplàsia El laboratori s'ha d'adaptar al programa però assegurant: - La traçabilitat, qualitat i transmissió immediata de resultats - El coneixement de la prova elegida, avaluant-la - La realització d'una prova d'elevat nivell tècnic - La màxima homogeneïtat geogràfica possible - Instruccions clares i precises als ciutadans - La par6cipació en el comitè execu6u del programa de cribatge ...