Les monarquies cristianes i medievals: La Corona de Castella i la recepció del dret comú (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Història del dret i de les institucions
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 26/03/2016
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

Història del dret i de les institucions|Apunts Daniel Cortés Les monarquies cristianes i medievals La Corona de Castella i la recepció del dret comú L’ordenament jurídic de Castella El fundador de la dinastia fou un hàbil propagandista de la seva victòria a Covadonga (718) contra un escamat de musulmans. Això li permeta augmentar el seu prestigi entre les tribus indígenes dels asturs.
La cristianització dels asturs i la dominació del territori per Alfons i va comportar el trasllat de la població cristiana cap al nord i la desertització de la vall del Duero per tal de crear una zona desèrtica defensiva. Mentrestant es transformada l’esquema social indígena igualitari per ferlo semblant al sistema senyorial visigot. Durant l’alta edat mitjana l’ordenament jurídic del regne de Astúries, de Lléo i de Castella es basarà en els drets senyorials i municipals i no pas en el dret regi.
Una fita important en l’evolució de la monarquia castellana serà la recepció del ius commune, que ja es a notar en el regnat d’Alfons VII (1158-1214). Aquest fet comportarà l’enfortiment de la institució monàrquica dins del plantejament del iuscentrisme polític.
En conseqüències, la política legislativa d’Alfons X (1252-1284) pretendrà reivindicar el monopoli legislatiu per al monarca i la subordinació a la seva potestat de totes les formes anteriors de creació lliure o autònoma del dret (dret senyorial i municipal). Abolició jurídica de les unitats jurídiques (fores totes les tradicions) Els ordenaments jurídics de la Corona de Castella Els drets municipal i senyorial El regim senyorial que s’imposa en l’alta edat mitjana a Castella permet el triomf de la concepcions subjectiva del dret i l’establiment de vincles de subjecció entre una minoria de senyors (laics i eclesiàstics) i una majoria de rústics. No existeix pròpiament un règim feudal, ates que la monarquia buscarà aviat la seva legitimació en la tradició visigòtica i no pas en la fidelitat dels magnats. De totes maneres, aquests converteixen en costums senyorials tota una sèrie de comportaments que imposen unes prestacions personals i patrimonials als rústics, moltes d’elles justificades únicament per la coacció extraeconomica que exerceixen. Davant del regim senyorial apareixen terres privilegiades on aniran a viure col·lectius de rústics esperonats per la possibilitat d’organitzar-se com a CA i lliures de les exaccions senyorials. El reflex jurídics d’aqueta situació a Castella estarà representat pel terme fur. El fur serà el terme jurídic predominants que s’utilitzarà tant per a designar els drets senyorials com els municipals i fins i tot els drets regis.
A partir del segle XI, les normes que s’han anat afirmant i provant en un lloc com a peculiaritats jurídiques passen a ser designades amb el nom de fur. Finalment el terme es generalitza i passa a designar en els segles XII-XIII l’OJ d’una comunitat senyorial o municipal.
En aquest moment serà quan els juristes es preocupen per fixar per escrit el fur. Els furs extensos que son l’exponent mes tara i reeixit del dret municipal castellà son textos que Història del dret i de les institucions|Apunts Daniel Cortés pretenen contenidor l’OJ complet d’un municipi, compost pel nucli urbà i un extens terme rural depenent, de manera que no faci falta la utilització d’un altra dret subsidiari. Amb això es tracta d’obligar el jutge a aplicar el costum escrit de la localitat i a prescindir del seu criteri personal. Com a garantia per als justiciables s’estableix el recurs a la carta, amb el qual es pot impugnar la sentencia del jutge que no sigui congruent amb els preceptes del fur.
El furt extens es l’exponent jurídic del municipi considerat com a comunitat política autonòmica. Aquest tipus d’organització té sentit dins del sistema de poliarquia medieval, però anirà retrocedint i perdent la seva situació jurídica privilegiada davant de la comunitat general a mesura que aquesta es vagi enfortint al compàs de la marxa ascendent de la monarquia. Als municipis els interessa disposar d’un text escrit prou complet i eficaç per a fer front al nou dret regi. Per això ens trobem que els furs extensos castellans estan emparentats entre ells, de manera que els estudiosos els han pogut agrupar en famílies i es parla d’àrea de furs: - A l’Extremadura lleonesa trobem la família del fuero de Salamanca i la família del fuero d’Avila A l’Extermadura castellana destaca el fuero de Sepulveda, que el 1300 es redacta en forma extensa i que recull el fur antic breu del segle XI També esmentar el fuero de Sotia, conegut gràcies a un text extens del segle XIII que recull la influencia de liber iudiciorum amb el fuero real.
El fur extens mes conegut d’aquesta zona es el furo de Cuenca. Va ser redactat per un jurista privat al principi del segle XIII. La influencia de la cultura jurídica del ius commune en el seu redactors o redactors es posa de manifest en el tractament d’algunes institucions i en la mateixa qualificació que fa o fan de l’obra en declarar que es tracta d’una summa d’institucions forals.
Castella va ser repoblada inicialment per bascos i càntabres que afrontaren els perills d’un territori de frontera sotes a continues ràtzies dels musulmans (segles IX-X) i que tenien uns costums i unes tradicions pròpies, poc romanitzats. Això va donar lloc a la formació de comunitats de petits propietaris lliures que tenien un dret diferent del de Lléo, que anava acceptant la tradició jurídica del liber iudiciorum. A Castella, com a territori d’organització política mes primitiva, el dret era consuetudinari (fazaña, fueros i costums) i l’anaven fixant els jutges populars mitjançant decisions o fazaña que servien de precedents obligatoris per a casos anàlegs del futur.
El dret regi i la política legislativa d’Alfons X (1252-1284) En l’any que Alfons puja al tron, a efectes jurídics, podem dividir la corona castellana en tres zones: 1)Nucli originari del regne (Asturies-llei i Galicia) En aquesta zona hi ha un dret general basat en el liber iudiciorum i en unes poques lleis regies, uns drets especials representats pels drets municipals i senyorial sotmeses ja al dret general. En aquest sentit, el dret d’aquesta zona ja es regi.
Història del dret i de les institucions|Apunts Daniel Cortés 2) Nucli dels territoris reconquerits en el segle XIII. Es tracta de la zona d’Andalusia i Murcia, en la qual podem distingir les ciutats i els seus territoris, continua vigent el fuero juzgo concedit per Ferran III i les zones rustiques, on els reis han atorgat grans extensions s de terres als nobles que els han ajudat a la conquesta, en concepte de senyoriu. Tot i així, tant en les ciutats com en el cap no pot existir un sistema de creació lliure del dret, perquè el fuero juzgo reserva la creació de la llei al monarca i perquè la jurisdicció dels nobles latifundistes es derivada de la del monarca que els l’ha atorgada amb un privilegi de concessió que sempre pot ser revocat.
La jurisdicció senyorial concedeix a aquests nobles un poder social i administratiu remarcable, però no un poder polític originari.
3) El tercer nucli del regne es el que es troba en el centre, es a dir, el format per Castella la vella i per les Extremadures (Castella i lleonesa) En aquesta zona es on ha triomfat la lliure creació del dret per part dels municipis i dels hidalgos castellans, que s’expressa mitjançant els furs i les fazañas.
Alfons X es proposarà executar la seva política legislativa utilitzant una doble estratègia: 1) continuar, amb nou text legal clarament regi, la política consuetudinària d’unificació dels furs municipals duta a terme per Alfons VIII i Ferran III. Això es farà concedint un fur reial a les ciutats autònomes castellanes. 2) Atorgar un dret general per a tot Castella que es reculli el pla renovador.
1) El Fuero Real es un text legal ordenat en 4 llibres, que tracten de l’organització politicoreligiosa, del procediment judicial, del dret provat i del dret penal.
2) La segona estratègia de la política legislativa d’Alfons X es concretarà en dos textos: L’Especulo i les Partidas a) Com el seu nom indica, l’Especulo es un llibre que reflecteix el dret objectiu, és a dir, les lleis que el monarca ha positivat en virtut de al seva competència per a convertir l’equitat rude en preceptes, la justifica divina en dret general. Aquest fragment del pròleg ja ens indica que el contingut d’aquesta obra es basarà en la ciència jurídica del ius commune (lleis) i en una selecció del dret tradicional castellà aprovat ara pel monarca. Amb aquests elements es vol construir un ordenament jurídic unitari i de vigència general per a tot el regne. Tan mateix, l’obra es incompleta de 5 llibres que fan referència al dret canònic, organització política, dret processal i organització judicial.
b) Pel que fa a les Partes (passa ala història), hem de dir que el nom originari es conegut amb el pensament jurídic del iucentrisme politic, ja que es titula Libro de Leyes. Igual que l’Especulo, vol reflectir el dret objectiu que el monarca castellà ha positivitat per al seu regne en exercici de les funcions que li corresponen com a príncep que viu en la cultura jurídica del ius commune. Era la manera indirecta de estudiar el dret romà.
(A diferencia de l’especulo, les partides no portarà sanció ni promulgació oficial, la qual cosa explica que es pugui redactar prescindint de compromisos amb la tradició i d’una forma molt mes ajustada als plans renovadors que Alfons havia dissenyat en matèria jurídica. ) Història del dret i de les institucions|Apunts Daniel Cortés El contingut esta inspirant bàsicament en el ius commune. Es pot dir que constitueix la versió castellana del ius commune i la manifestació mes evident de la incorporació de Castella a la cultura jurídica d’aquest dret europeu. El nom vulgar de partides deriva del fet que el seu contingut es divideix en set parts, es projecta sobre totes les branques de l’OJ: 1) Dret canònic 2) Organització política 3) Dret processal 4) Dret matrimonial 5) Contractes 6) Drets successori 7) Dret penal i referències a l’estatut jurídic dels musulmans i jueus i als delictes religiosos.
La finalitat cultural del llibre de lleis era formular d’una manera entenedora i argumentada la ciència jurídica europea del moment, per a difondre-la a Castella com a instruments de progrés de la practica jurídica i d’enfortiment de l’autoritat monàrquica. S’ha posat també en relació amb les pretensions d’Alfons X a la corona imperial, del que fou candidat des del 1256, en que accepta la proposta que li feren uns ambaixadors pisans que volin donar-li suport.
Els materials de les Partidas van ser utilitzats en la practica judicial de començament del segle XIV, però la seva vigència oficial de conjunt naixerà de l’ordenament de les corts d’Alcalá de Henares de 1348, on s’estableix el seu valor de font subsidiària del dret castellà.
...

Tags: