MÒDUL 7 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Medicina - 1º curso
Asignatura Genòmica Humana
Año del apunte 2015
Páginas 11
Fecha de subida 19/04/2016
Descargas 25
Subido por

Vista previa del texto

MÒDUL 7. Diagnòstic genètic El diagnòstic genètic presenta diferències a qualsevol altre acte diagnòstic mèdic: - És determinista -> si un individu té una mutació la tindrà per sempre (no té cura) No afecta un individu només, sinó a tota una família -> sovint necessitarem la col·laboració de la família per establir el diagnòstic.
El podem classificar de diverses maneres: Segons l’etapa del desenvolupament: o Preimplantacional: és el mètode més novedós, relacionat amb la fecundació in vitro. Es basa en conèixer el diagnòstic genètic de l’embrió abans de ser implantat en l’úter matern: es recull una cèl·lula de la gàstrula i s’analitza l’ADN -> podem detectar mutacions determinades, insercions, delecions...
Depenem del coneixement previ que tinguem sobre les mutacions que causen la malaltia que busquem.
També es pot utilitzar per caracteritzar genèticament l’embrió, p. ex. per transplantaments.
o Prenatal: Realitzat durant el desenvolupament embrionari. Existeixen diferents tècniques: • Mètodes no invasius: procediments estàndard de seguiment de qualsevol embaràs.
- Ultrasonografia -> imatge - Marcadors bioquímics en sang materna  Alfa-feto proteïna  Gonadotropina coriònica Aquests 2 factors juntament amb l’edat materna permeten calcular un factor de risc de que el fetus pateixi una alteració cromosòmica.
• Mètodes invasius: només es duen a terme quan es supera un llindar de risc. Es tracta d’analitzar de manetra directa mostres fetals - Biòpsia de corion (vellositats coriòniques -> placenta): setmanes 813. Al ser teixit exraembrionari:  Pot presentar alteracions impossibles en el fetus  Pot presentar contaminació materna  Fàcil obtenció i cultiu 1 - - Amniocentesi (amnios): setmanes 14-18  Cèl·lules provinents de la descamació de la pell del fetus a partir de la centrifugació del líquid amniòtic  Limitació temporal -> aquestes cèl·lules tarden en proliferar i necessitem 2 setmanes per fer el diagnòstic.
Funiculocentesi (sang fetal): setmanes 18-20  Punció directa a través del cordó umbilical  Tarda només un parell de dies  Cert risc d’inducció d’avortament o Postnatal: Després del naixement. 2 tipus: - Neonatal - Adult Segons el col·lectiu analitzat: o Individual: Diagnostiquem un sol individu de forma aïllada.
o Familiar: l’objecte d’estudi es tota una família.
o Poblacional: L’objecte del diagnòstic es tota la població. Propi d’alguna estratègia de salut pública d’alguns estats, escassos però en progressió.
MÈTODES DE DIAGNÒSTIC GENÈTIC 2 DIAGNÒSTIC CROMOSÒMIC Quan una malaltia té una anomalia cromosòmica associada.
Com sospitem que podria ser el cas? Bibliografia.
Llavors: - Obtenció del cariotip - Observació del cariotip amb el MO (tinció de bandes G) -> només podrem veure alteracions molt grans. Ex: síndrome de turner - Observació del cariotip amb el MF -> tècnica FISH: sondes fluorescents. Permet saber si una determinada seqüència es troba en el genoma i on es localitza.
3 Ex: inversió Ex: microdeleció - Ex: Hibridació comparada de genomes: agafem la seqüència a analitzar d’un genoma de referència i el tenyim amb un fluorocrom (p. ex. verd) i tenyim el genoma de l’individu que volem testar d’un altre color (p. ex. roig) Els fem competir per unir-se a un array  Si el genoma de referència està en excés (deleció) -> verd  Si el genoma de l’individu està en excés (duplicació) -> roig  Si estan igualats -> groc 4 Ex: microdeleció i microamplificació en el cromosoma 17 5 DIAGNÒSTIC MOLECULAR - Directa: detecció de mutacions -> certesa Indirecte: marcadors polimòrfics -> probabilístic d’alta fiabilitat DIAGNÒSTIC DIRECTE Ex: diagnòstic de l’anèmia falciforme per RFLP(restriction fragment length polimorfism) o Seqüència normal -> diana per un enzim de restricció o Seqüència mutada -> no diana 6 Ex: detecció de mutacions en el gen de la fibrosi quística per ASO Hibridació mitjançant sondes fluorescents específiques per a cada al·lel INDIVIDU 4: Heterozigot compost Ex: detecció de grans mutacions en DMD (Distròfia muscular de Duchenne): PCR multiplex Malaltia causada per una gran deleció en el cromosoma X Primers específics que amplifiquen cada exó del gen -> en un gel d’electroforesi podem veure si hi ha presents els fragments corresponents a cada un.
7 Ex: detecció de mutacions dinàmiques per PCR o southern L’amplificació de triplets (p. ex.) pot produir la formació d’enormes fragments que la PCR no és capaç d’amplificar -> límit de fiabilitat PCR: 10 kb Avui en dia el diagnòstic directe pot abordar-se per seqüenciació del gen causant.
DIAGNÒSTIC INDIRECTE Podem seguir la transmissió dels al·lels mitjançant polimorfismes. No podem detectar la mutació però si quins al·lels d’un polimorfisme que hi hagi a prop han heretat els individus.
8 Ex: Els polimorfismes que utilitzem per a fer el diagnòstic no tenen cap relació amb la mutació que causa la malaltia.
Ex: X Al·lels del polimorfisme: 1,2,3,4,5,6.
9 Ex: AD Ex: AR El diagnòstic indirecte mai té 100% de certesa, sempre hi ha una probabilitat per petita que sigui de que hi hagi hagut recombinació.
Ex: AD i recombinació El locus de la mutació i el del polimorfisme, en aquest cas, en lloc de considerar que estan lligats considerem que estan a un 5% de recombinació -> distància 5cM.
10 En aquest cas la probabilitat de que l’individu estigui sa és del 95%, però trobem que hi ha un 5% de probabilitat que s’hagi produït recombinació i per tant estigui malalt.
11 ...