Resum segona part llibre d'història (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Traducción e Interpretación - 2º curso
Asignatura Història de la traducció
Año del apunte 2015
Páginas 13
Fecha de subida 04/04/2015
Descargas 22
Subido por

Vista previa del texto

Resum del llibre Gemma Muñoz 2. Segona part.
Dos sistemes culturals i una mateixa canonització. La traducció catalana de Carles Riba de L’Odissea (1948) i la traducció anglesa d’E. V. Rieu (1946) 9. Dos sistemes culturals i una mateixa canonització.
La tria d’una obra canònica (important) com l’Odissea ens permet analitzar el context en què es produeixen les traduccions.
- L’Odissea o l’Odissea (sense article). El títol grec ha creat un nom que ha esdevingut comú a partir del nom del protagonista (Odisseu – que sovint s’anomena Ulisses).
- Emblemàtic perquè l’original és molt allunyat (dels poemes orals i/o escrits d’Homer se n’han fet moltes interpretacions). Fins i tot la llengua de l’original és una reconstrucció, no està viva.
Però fins a quin punt el lector modern està interessat en la fidelitat filològica a l’original? - Dues traduccions paral·leles: a Gran Bretanya (1946) per E. V. Rieu i a Catalunya (1948) per Carles Riba – atzarós que Riba tingués admiració per Anglaterra.
- Raons de les traduccions: de tipus ideològic i material (llibre de butxaca) - La de Riba: respectada intel·lectualment i moralment; la de Rieu: respectada i e nvejada per l’èxit popular comercial  de les dues passen quasi cinquanta anys fins que deixen de ser intocables.
Situació cultural dels anys 1940 Catalunya - Repressió franquista sobre la llengua, l’edició i les traduccions.
Anglaterra -Anys difícils de la II Guerra Mundial -Idea de l’educació universal a través dels clàssics i del llibre de butxaca.
10. L’edició de butxaca a la Gran Bretanya Editorial Penguin edita l’Odissea de Rieu.
- Mitjans anys 1930: editors literaris anglesos estan preocupats per la manca de creixement del nou públic lector  no s’assembla a la clientela típica que visitava les llibreries.
Resum del llibre Gemma Muñoz - Allen Lane, director de l’editorial The Bodley Head, troba la solució  el llibre de butxaca (paper back o pocket book) de cobertes toves. No era cap novetat, però proposa reincorporarlo al mercat.
- No va ser ben rebut: molts editors tenien por que un llibre de preu baix malbaratés el mercat.
- Calia fer tiratges molt grans (17.000 exemplars de cada) per mantenir el preu reduït.
- El nou públic lector tenia por de la cultura; el preu baix facilitava l’accés als llibres cultes i seriosos.
- Hi havia hagut un canvi de costums culturals d’una generació  això va regenerar el mercat del llibre.
- L’editorial Penguin es va convertir en símbol de renovació.
Context: - Inici d’un benestar social.
- Extensió de l’educació primària a tots els nens.
- Beneficis socials en el lleure (biblioteques, clubs...) - Influència marxista.
. El compromís cap a l’educació i igualtat per les classes treballadores  recolza l’existència d’un mercat massiu pels títols publicats.
Èxit comercial del llibre gràcies al preu econòmic i les ànsies dels lectors.
- Diversió d’opinions: la gent dedica menys diners als llibres (s’han abaratit els preus), i tenir llibres deixa de ser un privilegi. El llibre esdevé un producte de consum massiu.
- Habitual: targes de resposta comercial per correu i anuncis publicitaris a les cobertes dels llibres (contraportada i final).
- La guerra implanta una quota de racionament del paper  la venda disminueix.
- Es fan tirades per les forces armades.
- Postguerra: decreixement.
-- Recuperació: gràcies als americans, tot i que als anglesos eren més conservadors i no els agradava confondre’s amb les edicions menys sofisticades dels americans.
- 1960: tornen a sortir les col·leccions: - De les més importants: Penguin Classics (iniciada el 1946)   Incloïa la traducció de l’Odissea de E. V. Rieu Sorgeix el debat de si tornar a traduir una obra tant traduïda Resum del llibre Gemma Muñoz  Allen Lane l’encoratja i el nomena director de la sèrie de textos clàssics, que té molt d’èxit.
 The Odyssey es publica el 1965 i arriba als dos milions d’exemplars venuts.
 El 1985 (quaranta anys després) arriba als tres milions.
 A Amèrica, que vol acostar-se a un mercat especialitzat (acadèmic...), és un best seller.
 A Anglaterra també The Odyssey és el més venut, fins que l’eclipsa Lady Chatterley’s Love el 1961.
 El fet que més lectors llegeixin la traducció de Rieu que l’original grec marca la importància de la traducció.
11. Censura i edició a la Catalunya de postguerra Entorn històric - Lluita entre la censura opressora de la cultura i la llengua catalanes i els esforços del món editorial perquè el català sobrevisqués.
- Primer terç de segle: normalitat editorial. La producció catalana era quasi un 10% de l’editorial de l’Estat.
 Traduccions nombroses però poques comparat amb Europa a les estadístiques de l’Index Translationum (publicat per la UNESCO el 1948, que inclou les traduccions classificades per països i categories).
- A partir de 1939: censura omnipresent = lingüicidi del català.
- Recuperació lenta.
   Molts llibres que havien estat denegats es tornen a presentar i reben autorització posterior.
Molts són modificats (es treuen les notes i pròlegs en català, se sotmeten a l’ortografia antiga de Verdaguer).
S’autoritzen majoritàriament llibres religiosos o de folklore.
- Als registres de publicacions no apareixen els llibres clandestins o publicats a l’exili.
- A la segona meitat dels anys 40 puja el nombre de publicacions autoritzades, primera relaxació de la censura, més pressió dels editors.
- Censura arbitrària: prohibia publicacions sense motius concrets, no perquè els autors fossin sospitosos o contraris al règim.
  Sí que hi havia una constant: sempre prohibien editar traduccions al català, es veia com una provocació, amenaça a la llengua espanyola.
Alguns escriptors i editors ignoraven la censura, conscients de la repressió que podien patir després.
- Segons els estudis de Gallofrè, el reeiximent del món electoral va ser gràcies a: Resum del llibre       Gemma Muñoz L’activitat de la indústria editorial catalana, que s’unia a l’activitat mercantil que es mantenia viva.
L’estructura arbitrària i dictatorial del nou règim: funcionava gràcies al zel i la por dels funcionaris de rang baix. Els de rangs superiors sovint eren benèvols i comprensius i atorgaven permisos.
Els postulants del règim van acceptar incorporar el català per l’enriquiment comú (primitivisme ideològic). Però van adoptar dues postures diferents:  El català com una llengua dialectal, residual i folklòrica.
 El català al servei de la ideologia del nou règim. Catalans però no catalanistes.Associa Aquesta doble actitud fa oscil·lar la censura.
També des del poder polític s’associa la llengua catalana a les armes contra Espanya, diuen que pot existir el franquisme en català.
Arguments de l’exgovernador: el català ha perdut virulència com a eina de combat, per tant es pot permetre.  Semblant a l’argument del mecenes de Riba Fèlix Millet.
- Argument que afirmava que la multiplicitat és un enriquiment dins la unió: tenia limitacions  no totes les edicions en català constituïen un enriquiment estatal.
  El català era minoritari i per tant tindria pocs lectors.--> irrellevància dels productes que publiqués.
Els llibres que haurien tingut més públic sí que eren censurats: infantils, religiosos, difusió de la llengua, científics, de cuina...
- Edició en català: considerada alta cultura, un passatemps per a col·leccionistes. No creien que gaires persones poguessin interessar-se per llegir els clàssics grecs i llatins.
- La censura permet una llibertat controlada, i si no s’accepta això, es prohibeix la publicació.
No és “o tot o res”, sinó que és triar entre fer circular clandestinament els manuscrits a mà o acceptar el que queda després de passar per la censura.
- Carles Riba va trobar una solució, possibilisme amb condicions: millor situar-se en la realitat imperfecte i pensar que les situacions són individuals i que en totes es pot salvar els propis principis.
- Es va negar a col·laborar en publicacions en castellà.
Publicar en català - No passava com a Anglaterra, que calia publicar massivament. N’hi havia prou amb donar viabilitat a la llengua.
- Es publicava poc i a preus alts  tant intel·lectuals catalans com els inquisidors del règim hi estaven d’acord. Pels intel·lectuals: la llengua coma excusa erudita i filològica; pels del règim: la raresa de la bibliofília és innòcua.
- Carles Riba sospita que el responsable del genocidi cultural era Antonio Tovar:  Es permetia una mínima llibertat ridícula al català.
Resum del llibre  Gemma Muñoz Edicions de tirada curta i preus altíssims  desaparició del públic lector, potencia que el llibre català sigui només per col·leccionistes rics.
Publicació de l’Odissea - Edició de bibliòfil – similar a l’edició clandestina.
- Riba fa lectures de fragments per difondre-la  ho aconsegueix.
- L’edició de bibliòfil, que havia estat autoritzada per la censura com a càstig, esdevé essencial per la recuperació de la llengua.
12. L’edició de The Odyssey (1946) d’E. V. Rieu i els seus precedents Bibliografia d’Emile Victor Rieu - Emile Victor Rieu era fill del director de manuscrits orientals del British Museum i professor d’àrab a Cambridge.
- Va estudiar a Oxford però no es va graduar per culpa d’una malaltia.
- Va ser nomenat director de l’Oxford University Press a l’Índia amb 24 anys.
- Participà al regiment d’infanteria a la Primera Guerra Mundial.
- Agafa malària i torna a Anglaterra, treballa a l’editorial Methuen & Co com a cap de l’edició escolar. Publica llibres destinats a l’ensenyament, com A Book of Latin Poetry, from Ennius to Hadrian.
-Aviat s’acomiada de la feina per dedicar-se a traduir. Compra els drets de traducció a l’anglès dels llibres de Babar (els que també Riba tradueix al català).
- Inicia la traducció de l’Odissea, tasca interrompuda per la II Guerra Mundial que reprèn i acaba el 1945.
- Això el posa en contacte amb Allan Lane, i durant 20 anys és director de la sèrie Penguin Classics: The Odyssey, Iliad, Pastoral Poems de Virgili, The Voyage of Argo d’Apol·loni de Rodes.
També tradueix els Evangelis (The Four Gospels) i el conviden a participar al comitè d’elaboració de New English Bible (Riba també va col·laborar en la traducció al català d’un llibre bíblic).
Estil de traducció - Criteris de traducció:     Marquen una època de la traducció a l’Anglaterra contemporània.
Es guien per criteris d’universalitat.
Inclou també obres traduïdes de llengües no romàniques ni germàniques (àrab, sumeri, xinès, pali, rus...) Alguns convencionalismes: censuren mots ofensius i renecs.
- Rieu deixa poc escrit sobre la traducció: el que sabem ho sabem a través dels seus pròlegs.
Resum del llibre  Gemma Muñoz L’únic text específic que escriu és Translating the Classics:  Explica que la seva afició pels clàssics neix quan estudiava.
 Fa servir the best English I could muster.
 Busca la llegibilitat i la versemblança narrativa; la fluïdesa.
 Vol trobar una llengua natural, un equivalent al koiné grec (estàndard) però en anglès, una “prosa culta” de carrer, apta tant pel públic culte com pel general.
 Busca la lectura per plaer – i coincideix amb l’opinió d’Allan Lane sobre els llibres de butxaca a l’abast de tothom.
 Estil modern i elegant i comprensible sense ser vulgar  recrear amb llibertat la traducció.
 Genuïnitat en la llengua d’arribada, alliberada del servilisme i la marca de respecte cap a l’original.
 Dóna més importància a la fluïdesa narrativa, que és essencial  tot i que la idea de la narrativitat homèrica no és original seva, ja s’havia buscat en les anteriors traduccions.
Anteriors traduccions - A Catalunya, no hi havia versions anteriors a la traducció de Riba.
- A Gran Bretanya, hi havia traduccions en vers anteriors a la de Rieu, com les de Champan i Pope, massa elevades pel nou públic lector.
- Dubte de si l’anglès és prou apte per reproduir la musicalitat de l’hexàmetre grec.
- Es passa a la traducció en prosa: més importància de la veu argumental que de la veu rítmica.
1. 1879, S. H. Butcher i Andrew Lang  fan un pròleg amb una argumentació historicista de les traduccions prèvies d’Homer a l’anglès.
Volen separar-se de la idea romàntica d’Homer com a poeta de vers musical i patriòtic nacionalista.
Adopten una prosa amb autenticitat, que no es veu obligada a “trair” tant l’original en vers, perquè és prosa, a diferència de les traduccions en vers, que s’han de cenyir més a l’original.
Accepten que perden musicalitat, però tenen més llibertat.
Estil afectat, llenguatge arcaic i arrelat a la tradició.
2. 1800, Samuel Butler intenció polèmica amagada: tenia la teoria que en realitat l’Odissea tenia una autora.
Apostava per una “prosa llegible”, i el que donava més llibertat al traductor eren els textos més remots; perquè el context i el públic canvien, per tant s’ha de canviar el text pel nou públic.
Estil directe i popular (sense el col·loquial de Rieu): admet les diferències entre prosa i poesia.
3. 1932, Oxford University Press – coronel T. E. Lawrence (sota el pseudònim de T. E.
Shew): The Odyssey of Homer. Newly translated into English Prose.
Havia treballat en restes arqueològiques de l’època d’Homer i es considerava capacitat per traduir-ho. Havia viscut aventures i deia que “Homer devia haver viscut poques Resum del llibre Gemma Muñoz aventures de primera mà” per la poca experiència de les narracions  opina que devia ser un literat de biblioteca (per desprestigiar-ho) Carles Riba també ho pensa, però per donar-li prestigi: el compara amb l’intel·lectual modern.
La traducció de Lawrence era més elegant, vigorosa, exacta i pròxima al grec que la de Rieu.
4. 1937, W.H.D. Rouse: The Story of Odysseu. A Translation of Homer’s “Odysseys” into Plain English.
Valora la lectura en veu alta com a prova de foc per la traducció.
Que sigui com un conte, anglès planer.
A l’edició americana s’hi afegeix el toc comercial: The Story of Ulisses. The world’s greatest adventures saga.El que el públic espera.
Rouse va fer una traducció antiacadèmica, per ser llegida, pel plaer de tothom, perquè així és com devia ser el text homèric.
Traducció de Rieu - Dirigida a un públic en expansió, no especialitzat, sense coneixements de grec L’analfabetisme adult a Anglaterra passava del 10%.
- Introducció: és una veritable traducció i no una adaptació o abreujament com els que s’han fet fins ara.
- Defensa que és llegible per tothom, però també la defensa davant del món acadèmic.
- Més importància a l’aspecte novel·lesc, a la narrativa. Fa esments al fet que està escrit en vers però de passada, quasi no ho diu.
- Deixa clar que Homer és el millor contista del món.
- Text intel·ligible pels que no estàn informats. Aquesta actitud també la veiem a altres traduccions seves com els Quatre Evangelis.
- The Odyssey de Rieu és la versió que té més nombre de lectors (aquesta ja era la intenció, que es convertís en un text canònic).
- L’edició massiva no és un obstacle per la revisió ni la correcció, que es fa amb cura igualment.
- La primera edició porta un rosetó blau amb una nau grega a la portada (símbol de Penguin Classics) però després ho canvien a negre. Més tard a la portada hi posen un relleu de Bronze d’Ulisses.
- Preu assequible (1 xíling com tots els Penguin; va anar pujant, i la nova edició de 1991 costa 5,99 lliures).
13. L’edició de l’Odissea (1948) de Carles Riba - 1943 Torna de l’exili de França, i veu impossible recuperar els oficis remunerats que feia (col·laboracions editorials, docència universitària...).
Resum del llibre Gemma Muñoz - La seva honestedat es guanya el respecte dels dos bàndols: sap que un dels pocs camins que té per escriure són les edicions limitades (com va ser l’Odissea).
- Abans de l’Odissea:     Els “amics barcelonins” l’ajuden a publicar des de l’exili Elegies (recull) 1942, pocs exemplars, cars i quasi secrets.
Versions de Hörderlin, un recull de traduccions el 1943 també publicat des de l’exili.
20 Tannkas, 1945.
Nova edició de bibliòfil, 1948, de L’Ingenu amor (té molt clar que l’edició de bibliòfil és una de les poques possibilitats de publicar).
Mecenatge - El mecenatge privaten empreses culturals no era nou (ja hem vist que Francesc Cambó, que també tenia relació amb Riba, era el mecenes de la Fundació Bíblica Catalana).
- Només podien ser mecenes personatges de l’alta burgesia que tenien prou poder econòmic per intervenir en les empreses culturals, que havien conservat part o tot el patrimoni de l’Espanya “nacional”, o industrials que havien col·laborat en la guerra.
- Per tant, els mecenes eren representats catalans de la política i economia del país, d’ideologia conservadora i aparentment en contra de l’anarquista, la irreligiositat i la Catalunya republicana  alineats amb el franquisme, però només durant la guerra.
- Després, alguns van disposar-se a preservar el català (cosa que s’oposava a la idea d’unificació de la llengua del país, idea franquista).
- Fèlix Millet n’era un. Mecenes de Riba a través de l’entitat Benèfica Minerva va patrocinar l’Odissea.
- Va ser president de la Fundació de Joves Cristians de Catalunya, organitzador de l’entronació de Mare de Déu de Montserrat i més endavant, un dels fundadors d’Òmnium Cultural.
- Riba sempre mostrava públicament el seu agraïment.
Contracte de mecenatge Millet – Riba - Rebia 3.000 pessetes anuals = 54.000 pessetes totals  li permet una total dedicació, que dóna una aparença de professionalitat.
- El document (contracte) està redactat en castellà  sorprèn l’ús del castellà per les funcions oficials i el català com a llengua cultural (avui en dia, això ho trobem normal).
- El seu mecenatge consistia en un avenç de diners que Millet suposava que els beneficis del llibre ja li tornarien. Un cop recuperat el 100% del que li havia pagat a Riba, llavors Riba començaria a cobrar beneficis.
- L’Odissea es va vendre a 1200 pessetes l’exemplar, 301 exemplars  amb 45 exemplars, ja li quedava pagada la traducció.
Resum del llibre Gemma Muñoz Traducció de l’Odissea - Riba hi dedica 1 any.
- Segona vegada que tradueix l’Odissea  Ara ho fa des de la seva plenitud intel·lectual, i vol convertir-la en una traducció clàssica.
- Fa les funcions d’edició i distribució ell mateix. També tria les escenes per ser il·lustrades i indica a l’il·lustrador de quins llibres pot guiar-se, què ha d’aparèixer al nucli, critica els esbossos...
- Té tots els requisits per esdevenir una de les obres canòniques de la literatura catalana moderna.
- Símbol: poema de retorn (Odisseu a Ítaca, Riba a Catalunya). La singularitat de l’obra la converteix en estendard de la cultura emmordassada.
- Primera traducció que Riba havia fet el 1919: li sembla imperfecta, acadèmicament encarcarada.
 El retorn a la pàtria (com Ulisses) l’empeny a traduir-la de nou, a més de la seva insatisfacció.
- El desembre de 1945 ja la té refeta, però les tasques d’edició li ocupen dos anys. Ell mateix també fa les gestions davant la censura.
  Riba i la seva Odissea són tolerats com a símbol de moderació de les reivindicacions catalanes.
L’Odissea és símbol i excepció, i a la vegada regla de la repressió.
- El maig de 1948 passa la censura.
Estil - Fidel a Homer, però sobretot símbol de la puresa de la llengua catalana.
- Traducció poètica: escrita en cant  en contra de les traduccions “novel·lesques” angleses.
  Mentre la introducció de Rieu incorpora un resum de l’argument; la de Riba parla de poesia, d’estil i de la nova concepció de l’hexàmetre.
14. Raons de dues recepcions oposades Intencions diferents Rieu: arribar als lectors d’una manera planera sacrificant les característiques de l’original a favor de la comprensió a l’anglès.
Riba: forçar el català per deixar establert un text tan intocable com l’original grec.
Intencions comunes Rieu: pretén fer una versió popular i llegible, després de les traduccions en prosa que ja s’han fet en anglès.
Resum del llibre Gemma Muñoz Riba: des de la seva posició modèlica dins la cultura catalana de la postguerra, la seva traducció serà un exemple. És l’únic amb autoritat per desvirtuar l’anterior traducció.
Comentaris elogiosos o reticents a ambdues traduccions . A Rieu: provenen del sector social que fins llavors no havien tingut accés a l’Odissea (de lectors anònims, premsa, notes publicitàries...) - Elogien que és un llibre a l’abast del públic per un preu mòdic; i n’elogien les característiques materials (el fet que sigui de butxaca i de difusió milionària).
- N’elogien que possibiliti a aquest nou públic viure l’experiència d’entendre Homer, d’entrarhi.
- Nova versió sense arcaïsmes ni cultismes, llegible.
- The Odyssey es considera una traducció model d’ús; i la llengua estàndard del moment.
- Comentaris reticents:     es lamenta que calgui una versió novel·lada; però Rieu ha escollit produir el mateix efecte sobre el nou públic que l’efecte que devia provocar l’original, i per fer-ho cal canviar el text les solucions que ha trobat costen d’acceptar, el que es guanya amb claredat es perd amb fidelitat a l’original.
Però la balança es decanta cap al costat positiu gràcies al tema de l’edició.
Newman: la vida d’herois i Déus és massa allunyada de la realitat com per novel·larho. No entén la fidelitat funcional al text grec (objectiu: fer-ho entenedor al nou públic), no tanta fidelitat a la lletra.
- A Riba: els comentaris es troben a la correspondència de Riba amb altres intel·lectuals de l’època, a dietaris d’escriptors...
- Traduïa per un públic reduït però de gran influència social.
- Riba té una posició tan respectada que pot decidir quina és la llengua adequada per aquesta societat a qui va dirigida la traducció.
- Per Riba, aquesta traducció és bàsica per la continuïtat de la poesia catalana.
 La traducció de l’Odissea per ell és poesia pura  diu que ha crescut el nombre de lectors interessats en la literatura i en la poesia pura.
- És feina del traductor trobar els recursos de la llengua per poder enriquir el text i alhora connectar amb el lector.
- El traductor mateix ha de saber els límits: quants arcaïsmes i cultismes pot posar, quins calcs pot incorporar... i aquests límits poden ser criticats i discutits.
Resum del llibre Gemma Muñoz - En els comentaris sobre aquesta obra trobem el fet d’haver elevat el text català  la traducció de Riba es considera un monument transcendental en la cultura catalana i en la occidental (perquè el valor de la traducció ha fet que també el valor de l’original incrementés).
- El que més s’ha comentat: l’adaptació del vers grec a l’hexàmetre català això fa que el traductor s’hagi d’allunyar de l’original o forçar molt el text català. Hi ha discrepàncies sobre si la traducció de Riba va ser reeixida o no.
- Costa saber quin ressò va tenir realment aquesta traducció a l’època per culpa de la caòtica situació de l’editorial catalana, perquè els comentaris eren molt ambigus i costava saber si hi havia elogis amagats o eren comentaris de burla.
CONCLUSIONS Traducció, edició, ideologia.
Aquest estudi ha servit per poder analitzar diacrònicament (tenint en compte l’evolució al llarg del temps) de traduccions catalanes de La Bíblia i comparar les edicions anglesa i catalana de la traducció de l’Odissea.
- Els canvis històrics que són el rerefons de les traduccions de La Bíblia ajuden a entendre que cal tenir present el context sociocultural per entendre les raons de divulgació i expansió d’una traducció.
- Ambdues traduccions de l’Odissea van rebre un gran prestigi.
  Tot i les diferències entre l’edició de butxaca de Gran Bretanya i la situació de repressió de Catalunya, és simultània la manera de funcionar de la traducció i la seva dependència als interessos ideològics i de mercat.
Important conèixer la relació entre el llibre i el públic lector  l’editor ha de ser jutge dels gustos de la societat.
- La traducció d’obres pot ser fruit d’interessos comercials(Odissea) o institucionals (Bíblia).
- Els criteris d’acceptació a la cultura d’arribada poden dependre de la llengua usada en les traduccions (Bíblia) o el gènere més llegit (Odissea).
- Quan s’analitzen les traduccions se sol mirar la fidelitat a l’original sense tenir en compte el sistema cultural receptor, que és qui estableix els criteris d’acceptació.
  La relació entre original i traducció no és d’igualtat (la suposada fidelitat) sinó de filiació, diferent perquè el públic és diferent.  aquesta filiació la veiem avui en dia en els remakes de les pelis, en les adaptacions cinematogràfiques, en les novel·les a partir de guions...
Els traductors moderns tenen una idea semblant  que la traducció ha de tenir una relació directa amb l’original, però una relació encara més estreta amb món cultural receptor (així, la traducció de Riba no pot usar la mateixa llengua que les bíbliques, perquè són anys diferents i públic diferent).
Resum del llibre  Gemma Muñoz Per tant, la crítica es refereix més a l’adaptació pública que a la naturalesa específica del producte.
- Bíblia i Odissea: no tenen un original únic, sinó que és un recull que la tradició ha anat formant i fixant. I ambdós són fruits de la manipulació ideològica  els responsables del text (en la Bíblia, per exemple) pretenen convertir el seu en original, fins que arriba algú altre i el substitueix.
- La distància entre les traduccions de Riba i Rieu no és tan gran com la d’ambdues traduccions i l’original grec.
  Rieu se centra en l’aspecte novel·lesc, Riba en la poesia.
Ambdues tenen la intenció de consolidar la força ideològica de l’obra clàssica traduïda i n’exploten el prestigi: - A Anglaterra: prestigi de modernitat - A Catalunya: prestigi en la poesia Mateixa funció sociocultural - Principi d’autoritat intel·lectual (deslliurar-se de la submissió a l’original):   Rieu: llibertat de novel·lar i actualitzar Riba: lliure de poetitzar.
- Català de Riba: model de l’estàndard culte del català; anglès de Rieu: estàndard dels anys 40.
- Els traductors no tenien gaire bon tracte (fins el 1964 no apareixia el seu nom a la contraportada en edicions Penguin).
- Totes dues traduccions (Odissea, The Odyssey/ Bíblia) esdevenen obres canòniques: es mantenen inamovibles al llarg del temps i actuen com a originals (es fan altres edicions a partir d’aquestes).
   No necessiten altres textos (la Bíblia), poden funcionar per si soles  són com les originals.
El traductor suplanta l’autor (Odissea de Riba, Bíblia de Montserrat...) i adquireix una “autoritat social” (se’l tracta com si fos l’autor, se li encomana una versió infantil de l’Odissea a Riba, L’Ulisses de Riba).
Han passat 50 anys fins que s’han revisat tals obres - El 1991 es va publicar una revisió idèntica de la traducció pel seu fill mateix (de Riva) amb una introducció amb bibliografia, glossari, introducció al món hel·lenístic... (més destinada a un públic universitari i escolar).
- El 1993 es va reeditar pel centenari del seu naixement, per Carles-Jordi Guardiola, amb alguns canvis que posa a la “Nota” (però no diu quins canvis).
- El 1992 se’n va fer una adaptació escolar a València, però que fa referències constants a Riba. Comenta que la traducció de Riba s’interposa entre Homer i el lector  porta a plantejar-se la posició inamovible d’algunes traduccions (la Vulgata, la de Riba...).
Resum del llibre Gemma Muñoz - Les traduccions bíbliques canvien segons a quin públic van dirigides (fidels, erudits, cultes).
- Les traduccions de Rieu i Riba s’han convertit en marques d’identitat literària de les dues cultures, i també han marcat la manera d’entendre les traduccions: allò que els traductors poden fer i el que el p ...