10_La ciutat grega (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Rovira y Virgili (URV)
Grado Arquitectura - 2º curso
Asignatura Història de l'arquitectura I
Año del apunte 2017
Páginas 6
Fecha de subida 06/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

LA CIUTAT GREGA 03/05/17 Els grecs no inventen la ciutat com a concepte però intenten crear ciutats amb el concepte d’humanisme, amb escala urbana i amb un ordre.
Simbòlicament, ha de tenir un control polític, però saben que no poden abraçar tot el territori des d’una capital.
Les ciutats es tenen que adaptar topogràficament a la seva realitat. L’urbanisme es basarà en una sèrie de carrers irregulars.
A partir del segle V aC s’intentarà controlar els angles rectes a la ciutat interpolant placesobertes en un sistema de graella.
La ciutat perfecta Estem dins de l’època del pensament, les ciutats que veurem son fruit de la imaginació d’alguns pensadors, com el següent exemple de Plató.* *Em de tenir clar que el que veurem son models utòpics, no varen existir en la realitat.
Plató ha pogut tenir exemples de altres ciutats circulars antigues, com Arshlan Tasch, Sichem, Senschirli i Mantinea.
L’Atlàntida de Plató El que permet plasmar es la segregació social existent dins de la societat.
Es basada en una planta en cercles ja que el circlos, a Grècia, es la forma geomètrica perfecta.
Combinen cercles aquàtics, amb ports i cercles terrestres als quals s’accedeix per un únic punt.
Al centre hi hauria la zona dels temples, en altre cercle hi aniria la zona militar i la gent viuria fora del cercle.
La població estaria controlada per un número, on no s’inclou igualtat en la ciutadania, hi ha una selecció de la gent que configuraria la ciutat ideal.
© JUANJO PÉREZ LÓPEZ 1 La Magnèsia de Plató També es tracta d’una ciutat circular.
Al centre estan els temples i els edificis de poders.
El cercle estaria dividit en 12 porcions iguals i viurien 5040 homes ociosos dedicats a l’estudi i al gimnàs que serien servits per una població de 50000 servents.
En cada porció hi haurien els mateixos serveis: un gimnàs per a joves, un gimnàs per a vells, una presó i un nombre igual de cases. Cada persona tindrà dos parcel·les a la seva zona i els que treballaran les parcel·les seran els servents.
Les ciutats hipodàmiques Atenes Es la polis mes important de Grècia.
Es una ciutat que no te mar, es troba al interior i el port d’Atenes es al Pireu, abans estava separada uns 7 kilòmetres del mar.
Hi ha una sèrie de turons que delimiten la ciutat i al futur compliquen l’urbanisme.
© JUANJO PÉREZ LÓPEZ 2 L’Àgora grega d’Atenes Era un espai obert que funciona com a plaça pública on es fan assemblees quan convé i quan es necessari.
Els mercats apareixen després de la fallida de les ciutats micèniques i al segle VIII aC ja son una realitat mes de les ciutats.
Incorporen mes edificis, com les stoai, el biuletarium i altres temples de culte.
La via de la panatenaika uneix l’àgora amb el panteó.
L’hefesteion esta dedicat als deus de l’artesania, construït al 450 aC al nord-oest de l’àgora, no coneixem l’arquitecte però mostra un semblant a les proporcions del panteó.
Les stoai. Son quatre, la basileius, la d’attal, la de zeus i la poikilé i delimiten la plaça amb el sistema de pòrtics creant un espai públic interior.
Del model i la secció de les stoai, els romans crearan les basíliques paleocristianes i les posaran al fòrum.
A la stoa poikilé, a l’interior dels pòrtics, es penjaven quadres i entenem que es un tipus de concepte de museu.
A la stoa d’attal ens trobem que al ser la mes moderna, d’època hel·lenistica, hi ha dos plantes porticades.
El boulteuterion es l’edifici on es recullen els ciutadans principals per parlar. Hi ha dos, el vell, de Milet, de planta quadrada i el nou, de Priene, de planta circular. Aquests edificis son plantes derivades del teatre on es busca crear un bon auditori.
Les tholos del boulteuterion son edificacions que serveixen com a residencia per rebre als assistents que no vivien a Atenes.
© JUANJO PÉREZ LÓPEZ 3 La Pynx d’Atenes Es un turó rocallós que està situat al centre i es on es reuneix l’assemblea El Kerameikos d’Atenes Es el cementiri d’Atenes i es el primer que es planificarà urbanísticament i d’on derivaran tots els cementiris futurs.
Està extens de costat a costat de les muralles.
Rep aquest nom perquè està situat al barri dels ceràmics.
Dins del recinte hi trobem parcel·letes on hi ha mausoleus reservats per als grups de poder perques se’ls podien permetre.
Aquests monuments funeraris s’originen entorn a la iera odos, la via sacra, que conduïaaEleusis, on es duia a terme la processó cap als misteris.
Als mausoleus hi ha les esteles de qui està enterrat allà, s’anomenen Naiskos.
Al kerameikos també trobem construccions singulars com la cova de l’Hades, que es l’accés a l’intramón o la font de la deessa Demeter.
El Pireu d’Atenes Es troba en un illa rodejada de marismes que acaba sent unida a la península del Peloponès.
Es el port mes important de Grècia i urbanísticament es un port on s’utilitzarà una malla ortogonal.
Geogràficament veiem que la forma de la costa et pot fer crear un port natural. Hi ha un port gran, el comercial, un de mitjà, el militar i un de petit, d’us urbà.
La malla ortogonal es de carrers de 8 metres per carrers de 5 metres, creant parcel·les de cases, totes igualitàries. Això ens indica un sistema colonial, ja que es una zona de treball i com totes les persones tenen la mateixa classe social, així es mes fàcil mantenir el control.
© JUANJO PÉREZ LÓPEZ 4 Les ciutats gregues d’Àsia Menor Per entendre millor les ciutats gregues ens tenim que anar fora de la península del Peloponès, es on trobarem els millors exemples.
Tenim poc exemple de ciutats gregues plenes, quasi totes van ser ocupades i explotades pels romans.
Milet Es una ciutat de la Càtia, a la desembocadura del riu Meandre.
Habitada des de l’Edat del Bronze, tribut dels hitites.
El seu traçat reticular fou planejat per Hipòdam de Milet al 500 aC aproximadament.
Es una ciutat que forma colònies comercials i les poblarà de colons seus.
Va ser conquerida pels perses al 546 aC però fou respectada i està reconeguda com la ciutat on sorgeixen les idees del pensament racional occidental. Van aparèixer personatges comTalesde Milet.
Al 334 aC Alexandre alliberarà la ciutat i posteriorment es convertirà en ciutat romana.
L’Àgora s’utilitza com xarnela que divideix els diferents espais de la ciutat.
Te una planta hipodàmica que consisteix en una graella amb dos carrers principals entrecreuats i illes de cases similars. No es cerca una linea de comunicació entre la zona urbana i el centre.
També conté un bouleuterium Al plantejament ortogonal les cases son molt semblants que defineixen el tipus de casa mediterrània, amb pati interior i dimensions generoses.
Els materials constructius dels habitatges es constitueixen bàsicament per pedra, formigó i morter.
Veiem com també al teatre s’utilitza una pendent del terreny que facilita la construcció i permet una bona acústica.
© JUANJO PÉREZ LÓPEZ 5 Priene Està una mica mes al nord que Milet i tenia dos ports.
Es un important centre religiós que va ajudar a que la ciutat es conserves amb el temps, encara que no es una ciutat santuari.
Es una de les dotze ciutats de la Lliga Jònica.
També es recuperada dels perses per Alexandre.
La planta de Priene ens permet veure l’acròpolis i els carrers ortogonals amb la sèrie de temples, també l’àgora, el teatre i un hipòdrom. Aquests carrers ortogonals no tenen intenció d’unir la zona publica i la privada.
Es una ciutat que no es plana, fa pendent, i els urbanistes han de cercar solucions per salvar les pendents i ho fan amb un sistema d’escales.
Les cases també tenen el disseny mediterrani comentat anteriorment a Milet.
El bouleuterion te la mateixa planta que el vell d’Atenes.
El teatre d’Epidauros Es el mes ben conservat del mon grec, s’aixeca a la ciutat de l’Argòlida, al Peloponès.
Fou construït al segle IV aC, per fer concursos dedicats en honor al de Asclepi.
Fou concebut per l’arquitecte Policlet el Jove en un lloc on es podia treballar la roca natural.
Fou saquejat però no destruït i restà cobert per una pineda fins al segle XIX que es descobert.
© JUANJO PÉREZ LÓPEZ 6 ...

Comprar Previsualizar