24. Nefropaties per tòxics i drogues (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Medicina - 3º curso
Asignatura Malalties cardio-nefrològiques
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 23/03/2016
Descargas 19
Subido por

Vista previa del texto

UNYBOOK                                http://unybook.com/perfil/marepean   Usuari:    marepean   24.  Nefropaties  per  drogues  i  toxines     Les   nefropaties   ocasionades   per   drogues   i   toxines   cursen   amb   les   següents   manifestacions   clíniques:     -­‐ IRA:  per  diferents  possibles  mecanismes:   o Disminució  perfusió  renal:  IECAs,  AINEs   o Toxicitat   tubular   directa:   aminoglucòsids,   cisplatí,   ciclosporina,   metalls   pesats,   solvents  orgànics,  pigments  hema  (rabdomiòlisis)   o Toxicitat   tubular   per   precipitació   (cristalúria):   sulfonamides,   aciclovir,   etilen   glicol...     -­‐ o NTIA  per  hipersensibilitat:  qualsevol  fàrmac   o SHU:  ciclosporina,  cocaïna,  estrògens   IRC:  per   o Nefropatia  Intersticial  Crònica   o Nefropatia  per  analgèsics:  AINEs,  ciclosporina,  liti,  cisplatí   -­‐ Túbulpaties   -­‐ Glomèrulpaties:  per:     o Sals  d’or   o Penicilamina   o AINEs     24.1.  Nefropatia  induïda  per  AINEs  i  IECAs   La  nefropatia  induïda  per  AINEs  es  caracteritza  per  tres  manifestacions  clíniques:     -­‐ IRA  funcional  pre-­‐renal:  per  la  vasoconstricció  deguda  a  la  supressió  de  prostaglandines.   Afavorida  per  la  hipoperfusió  renal.  Els  ancians  amb  diürètics  són  un  grup  de  risc.     -­‐ Hiperpotassèmia:  per  inhibició  del  SRAA   -­‐ Nefropatia  túbul-­‐intersticial  aguda     D’altra  banda,  la  nefropatia  induïda  per  IECAs  es  caracteritza  per:     -­‐ IRA   funcional   pre-­‐renal   de   grau   variable:   per   la   vasodilatació   de   l’arteriola   eferent.   Afavorida  per  la  hipoperfusió  renal,  l’estenosis  bilateral  de  l’artèria  renal  o  monorims.     -­‐     Hiperpotassèmia:  per  inhibició  del  SRAA   UNYBOOK                                http://unybook.com/perfil/marepean   Usuari:    marepean         24.2.  Aminoglucòsids   Són  un  antibiòtic  amb  una  alta  nefrotoxicitat,  present  en  el  15-­‐20%  dels  pacients.  Els  factors  que   determinen  la  seva  nefrotoxocitat  són:     -­‐ Dosis   -­‐ Duració  del  tractament   -­‐ Tipus:  gentamicina  >  tobramicina     Els  factors  de  risc  associats  són:  edat  avançada,  hipovolèmia,  IR,  depleció  de  K  i  Na,  hepatopatia   o  administració  amb  altres  drogues  nefrotòxiques.       La   millor   prevenció   és   només   prendre   l’antibiòtic   quan   sigui   necessari   tot   ajustant   les   dosis   segons  la  funció  renal,  determinar  els  nivells  plasmàtics  en  IR  i  fer  determinacions  seriades  de  la   creatinina  plasmàtica.       El  dia  després  de  l’inici  del  tractament  amb  aminoglicòsids  la  clínica  es  fa  evident:     -­‐ Disfunció   tubular:   hipopotassèmia,   hipomagnesèmia   (hipocalcèmia),   poliúria   i   aminoacidúria  i  glucosúria  per  alteracions  del  túbul  proximal.     -­‐ IRA  no  oligúrica   És  reversible  en  3  setmanes,  després  de  suspendre  el  fàrmac.     UNYBOOK                                http://unybook.com/perfil/marepean   Usuari:    marepean     24.3.  Nefropatia  per  contrasts  iodats   Es   deu   a   una   vacuolització   del   túbul   proximal   per   hiperosmolaritat,   un   fet   anomenat   “nefrosis   osmòtica”.  És  la  vasoconstricció  que  pot  evitar-­‐se  amb  antagonistes  de  Ca2+.       Es  veu  afavorida  per:  edat,  IR,  diabetis,  mieloma  múltiple,  ICC  i  dosis  elevades  del  contrast.     Té  una  clínica  reversible  amb  mínima  elevació  de  la  creatinina  plasmàtica.  Freqüentment  hi  ha   IRA  no  oligúria,  encara  que  a  vegades  pot  ser  oligúrica.       S’ha   d’anar   en   compte   amb   la   hidratació   i   els   diürètics   així   com   s’ha   de   vigilar   amb   l’ús   dels   contrasts  iodats  encara  que  actualment  tinguin  menys  osmolaritat  i  siguin  menys  nefrotòxics.       24.4.  Intoxicacions   Un   exemple,   serien   les   intoxicacions   amb   etilen   glicol.   És   un   alcohol   usat   com   anticongelant   dels   cotxes   i   tòxic   tubular.   La   seva   toxicitat   és   accidental   puix   que   no   és   un   fàrmac   ni   s’usa   com   a   contrast.   És   un   producte   industrial   incolor   i   insípid   en   el   que   s’apliquen   colorants   per   a   identificar-­‐lo.   Dóna   clínica   si   es   confon   i   es   beu   de   manera  accidental.     El   diagnòstic   es   realitza   per   sediment   urinari,   apareixen   cristalls   d’oxalat   amb   llum   polaritzada   en   orina.   El   tractament  és  la  diàlisis.       Altres  casos  d’intoxicacions  serien  les  nefropaties  per  herbes  xines.           ...