tema 5 cartalaginós (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Histologia
Profesor Q.M.
Año del apunte 2017
Páginas 6
Fecha de subida 21/10/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

*les imatges, són simplement il·lustratives, per poder entendre millor el temari, però no em pertanyen.

Vista previa del texto

Carme  Blanco  Gavaldà           Curs  2016-­2017   HISTOLOGIA TEMA 5: TEIXIT CARTILAGINÓS   1)DEFINICIÓ:   forma   especialitzada   de   teixit   connectiu   implicada   en   múltiples   funcions,   com   la   protecció   i   la   locomoció.     ü   CONSTITUIENTS:   o   CONDRÒCITS,   un   sol   tipus   de   cèl·lules.   Participen   en   l’elaboració   i   manteniment   de   la   matriu  extr.   o   Abundant  MATRIU  EXTRACEL·LULAR.     •   CARACTERÍSTIQUES:  cal  entendre   •   Estructura  DURA  i  alhora  FLEXIBLE  gràcies  a  les  característiques  de  la     àmatriu  extracel·lular,  que  és  VISCOSA  i  ELÀSTICA.   •   No,  no  i  no:  igual  que  epitelial  no  esta  vascularitzat  (no  té  vasos  sanguinis),  no  té  vasos  limfàtics,  i  no   presentar  terminals  nerviosos,  no  té  axons  (no  pot  sentir  dolor,  no  nervat).   •   Elevat  coeficient/  taxa  de  creixement,  sobretot  en  embrions.  (En  avis  podem  veure  orelles  molt  grosses  a  causa   de  l’acumulació  de  creixement  del  cartílag  al  llarg  de  la  vida).   •   Té  molt  mala  regeneració  à  substitució  per  teixit  conjuntiu.     2)LOCALITZACIÓ:   •   EMBRIONS:   §   Protecció  d’òrgans   §   Locomoció   §   Serveix  de  MOTLLO  “DINÀMIC”  pel  desenvolupament  dels  ossos  llargs,  permet  el   creixement.       ü   ADULTS:  és  progressivament,  fins  la  pubertat,  substituït  per  teixit  ossi.   §   Llocs  molt  determinats  de  l’organisme  (nas,  orelles...).   §   Articulacions  (esmorteïdor  de  cops).   3)CLASSIFICACIÓ  atenent  a:           -­quantitat  de  matriu  extracel·lular  (molta/poca).           -­abundància  relativa  de  fibres  elàstiques  i  col·lagen  a  la  matriu.       à  3  varietats  de  teixit  cartilaginós:    HIALÍ  –  ELÀSTIC  –  FIBRÓS  o  fibrocartílag   *Tot  el  dit  per  al  t.c.hialí  serà  vàlid  per  a  la  resta,  només  es  remarcaran  les  excepcions.     Carme  Blanco  Gavaldà           Curs  2016-­2017       3.1)TEIXIT  CARTILAGINÓS  HIALÍ:   •   LOCALITZAT  en  adults  a:   -­nas   -­articulacions   -­llocs  de  l’aparell  respiratori  =  Arbre  traqueobronquial.     •   Envoltat  per  capa  de  teixit  conjuntiu  dens  =  PERICONDRI,  que  té  molts   vasos  limfàtics,  sanguinis  i  nervis,  ple  de  fibres  i  cèl·lules.   -­les   línies   allargades   i   fosques   son   els   fibroblasts   del   teixit  conjuntiu.   o   Responsable   de   la   nutrició/intercanvi   de   gasos/eliminació   de   substàncies  de  rebuig  del  cartílag,  que  no  te  vasos  sanguinis   ni  limfàtics  però  té  una  matriu  cel·lular  VISCOSA,  hidratada.   o   Els   nutrients   arriben   via   sang   des   del   conjuntiu   per   DIFUSIÓ   passen  a  TOTS  els  condròcits,  les  cèl  del  cartílag  hialí,  perquè   la  matriu  esta  hidratada  i  és  viscosa.   o   Les  cèl·lules  de  la  capa  del  pericondri  (conjuntiu)  més  interna   tenen  CAPACITAT  CONDOGÈNICA.   -­   Disposa   de   cel   mesenquimàtiques,   els   descendents  d’algunes  seran  condròcits.   à   Condròcits   origen   doble   à   aquest   és   el   primer:   per   PROLIFERACIÓ   de   cèl   mesenquimàtiques  del  pericondri  de  la  capa  condrogènica.     o   Hialí   envoltat   completament   per   pericondri,   no   descansa   mai   a   sobre,  ENVOLTAT,  però  son  teixits  connectius  diferents.     CARACTERÍSTIQUES  DE  LA  MATRIU  EXTRACEL·LULAR  del  cartílag  hialí:  VISCOSA  i  ELÀSTICA.    à    VISCOSA,  gràcies  a  l’aigua  que  permet  l’arribada  per  difusió  de  missatgers  químics,  de  gasos,  de   nutrients...   •   PAS  +  à  CARBOHIDRATS    Àcid  periòdic  de  Schiff  es  posa  de  manifest  amb  la  presència  de  sucres  =   matriu  rica  en  sucres  que  li  donen  la  coloració.   •   METACROMÀSIA  à  CÀRREGUES  –       -­Metacromàsia:  capacitat  que  té  un  colorant  de  tenyir  una  mostra  histològica  d’un  color  diferent   al  que  ell  presenta  en  estructures  amb  moltes  càrregues  negatives.  El  grup  de  colorants  aglutina   les  carregues,  i  per  això  es  tenyeixen  de  color  diferent  al  que  ells  realment  presenten.   -­Càrregues  –  afinitat  amb  les  +  à  afinitat  per  l’AIGUA  =  per  això  matriu  viscosa.   -­  càrregues  negatives  provenen  del  SO4  2-­  dels  glicosaminoglicans  sulfatats  a  la  matriu  extracel   del  teixit  cartilaginós  hialí.   •   BASOFÍLIA  à  GLUCOSAMINOGLICANS  són  ÀCIDS.   -­si  una  cosa  és  àcida  té  afinitat  per  un  colorant  bàsic.   -­important  per  al  teixit  ossi,  ossificació  del  condròcits.     à  l’ELASTICITAT  de  la  matriu  extracel·lular  del  teixit  conjuntiu  hialí  ve  donada  per  FIBRES:   •   FIBRES  COL·LÀGENES  à  col·lagen  tipus  II   •   Col·làgens  minoritaris:  IX,  X  i  XI.   •   Fibres  elàstiques   •   Substància  fonamental  amorfa  à  glucosaminoglicans  que  s’ordenen  à  PROTEOGLICANS.     COMPOSICIÓ  DELS  PROTEOGLICANS:   -­formats  per  GLICOSAMINOGLICANS  (2  categories).     -­sulfatats  (condroitin  sulfat  i  queratan  sulfat)     Carme  Blanco  Gavaldà             Curs  2016-­2017   -­no  sulfatats    (àcid  hialurònic)       4)CONDRÒCITS:  cèl·lules  que  participen  de  l’elaboració  i  manteniment  de  la  matriu  extracel·lular,  fabriquen  el   col·lagen,  GAG...     -­membrana  no  és  una  superfície  llisa,  indica  que  està  alliberant  els  components  de  la  matriu.       •   Localitzats   a   LLACUNA   o   CONDROPLAST   à   discontinuïtat,   falta   de   matriu   extracel·lular  en  una  localitzat  de  la  cel.  Llacuna  a  seques  sempre  indica  condròcits.   •   Determina  la  mida  de  la  cèl  =  prop  del  pericondri  és  petit,  quan  ens  allunyem  la  mida  de  la   llacuna  augmenta,  i  el  de  la  cèl  també.  La  mida  varia  segons  la  localització  de  la  llacuna,  prop   del  pericondri  o  a  la  part  central  del  teixit.   •   Amb  microscopi  òptic  el  seu  citoplasma  és  BASÒFIL  (estructures  àcides).   •   Amb  microscopi  electrònic:   o   Presència   de   GLICÒGEN   =   reservori   d’energia   necessària   per   ossificació  (glucosa).   o   Gran   quantitat   de   cisternes   de   RER   i   ribosomes   lliures,   per   això   és   basòfil.   o   Mitocòndries  per  metabolisme  molt  actiu,  amb  gran  capacitat  de  síntesi.   o   VESÍCULES   precursores   dels   components   de   la   matriu   extracel·lular.   Els   allibera   a   exterior   mitjançant  exocitosi.   o   AG  desenvolupat  (necessita  formar  moltes  membranes).   o   Gotes  lipídiques.   •   Presoner  de  les  seves  pròpies  secrecions,  hi  esta  envoltat,  rodejat,  però  no  esta  aïllat,  es  pot  relacionar   amb  altres  condròcits  via  DIFUSIÓ  de  missatgers  químics,  NO  hi  ha  unions  cel·lulars.     Condròcit  estableix  relació  entre  matriu  elaborada  per  el  mateix:   Condròcit  elabora  i  manté  matriu.  Per  entendre   relació  calen  3  conceptes     1-­   MATRIU   TERRITORIAL   (50   micròmetres   de   gruix   prenent   com   a   punt   de   referència   la   membrana   plasmàtica  del  condròcit).   •   Elevada  quantitat  de  condritin  sulfat  (àcid,  glucosaminoglicà  sulfatat)   •   Justifica  que  aquesta  regió  encara  sigui  més  basòfila  que  la  resta  (gag  àcid  i  amb  molta  quantitat).     Carme  Blanco  Gavaldà           Curs  2016-­2017     2-­   MATRIU   INTERTERRITORIAL   és   el   que   tinc   entre   les   matrius   territorials.   Característiques  idèntiques  a  matriu  extracel·lular  del  teixit  cartilaginós  hialí.     3-­   CÀPSULA  PERICEL·LULAR  (1  a  3  micròmetres  de  gruix).   •   Porció  de  la  matriu  territorial.   •   Només   aquí,   el   lloc   on   s’ha   proposat,   sembla   que   es   localitzen   els   col·làgens  minoritaris,  9,10  i  11.  Es  creu  que  participen  de  forma  molt   activa   en   protegir   el   condròcits   de   les   forces   de   compressió   que   s’originen  com  a  conseqüència  de  la  locomoció.   àProtegeixen  als  condròcits  de  les  forces  de  compressió  o  de   la   pressió   mecànica   originades   com   a   conseqüència   del   moviment/  locomoció.       CREIXEMENT  DEL  CARTILAG:     -­creix  al  llarg  de  tota  la  vida  de  l’individu.   -­té  origen  dual  (capa  condrogènica  del  pericondri).   -­dues  modalitats:   o   APOSICIONAL  (  a  partir  del  pericondri)  à  CAPA  CONDROGÈNICA.   -­addicionar   noves   cel   sobre   les   ja   existents,   per   a   que   creixi   (addició   de   maons   sobre   estructura  preestablerta.   No  forma  grups  axials  ni  radials.  S’acumulen.     o   INTERSTICIAL  (a  partir  dels  propis  condròcits),  super  diferenciada  i  especialitzada  (fer  la   seva   pròpia   matriu,   tasca   molt   concreta),   però   perd   característiques,   atributs/   funcions   i   aconsegueix  noves  característiques  per  poder  proliferar.  Els  seus  descendents  es  disposen   en  l’espai  de  forma  molt  ordenada,  situats  a  l’espai  formant:   à  GRUP  ISOGÈNIC  (en  general):  conjunt  de  condròcits  descendents  originats  a  partir  de  la   proliferació,  de  la  capacitat  proliferativa,  d’un  únic  condròcit.  De  1  cel  en  tinc  2.     •   Grups  isogènics  axials:  axial  vol  dir  eix.  Se  situen  seguint  un  eix  imaginari.         •   Grups  isogènics  radials:  els  descendents  es  situen  formant  radis.   Imatge  de  microscòpia  electrònica.  A  pràctiques  grups  isogènics  axials.   Creix  però  no  es  regenera,  es  substitueix  pel  conjuntiu  dens,  que  té  diferents  propietats)  artrosi,  pèrdua  de  cartílag   articular.     3.1.1)TEIXIT  CARTILAGINÓS  HIALÍ  à  CARTÍLAG  ARTICULAR:  seminari  Tipus especialitat de cartilaginós hialí.   àdesenvolupar 4 capes (brillant, de transició radial calcificada i os, de dalt a baix).
-Com estan situats condròcits i fibres de col·lagen.
- dir que es la ratlla entre capa calcificada i radial.
-dir que es la línia fosca sobre la capa brillant.
-de color blanc tenim el líquid sinovial que s’origina de la membrana sinovial.
-No té pericondri.
-D’on venen els nutrients -Com varia la morfologia segons l’indret del cartílag que em trobi.
  3.2)TEIXIT  CARTILAGINÓS  ELÀSTIC:     -­Dalt  pericondri  super  vascularitzat.   -­gran  quantitat  de  fibres  elàstiques  (de  color  groc),  característica  nova,  que  dona  nom   al  teixit  cartilaginós  elàstic.     Microscòpia  òptica,  la  línia  fosca.  Es  veu  bé  a  les  orelles.  A  pràctiques  teixit  cartilaginós   d’orella  de  gos.  Fa  que  s’aguanten  rectes,  si  se  trenca,  cau  la  orella.       LOCALITZACIÓ:     Carme  Blanco  Gavaldà           Curs  2016-­2017     -­orelles,  pavelló  auricular  i  conducte  auditiu  extern.     CARACTERÍSIQUES:   •   Presenta  menor  abundància  de  matriu  extracel  comparat  amb  hialí.   •   Presenta   tant   fibres   col·lagen   com   elàstiques   (molt   grosses   i   ramificades,   molta   quantitat.).   Les   elàstiques   són   tan   grans   que   emmascaren   les   de   col·lagen,  però  també  n’hi  ha.   No  té  res  més,  tot  idèntic  al  hialí.     3.3)TEIXIT  CARTILAGINÓS  FIBRÓS  o  fibrocartílag:   •   El  fibrocartílag  és  una  TRANSICIÓ  entre  el  teixit  conjuntiu  dens  i  el  cartílag   hialí  (no  es  difèrencia  bé).   LOCALITAZACIÓ:   o   Sobretot  entre  discs  intervertebrals.   o   Llocs  d’inserció  de  tendons  i  lligaments  (teixit  conjuntiu).     •   Característica:   condròcits   alineats,   junts   però   no   hi   ha   unions   intracel·lulars.   •   Microscòpia  òptica,  taronja  nuclis,  aïllats.     CARACTERÍSTIQUES  DIFERENCIALS:   •   Condròcits  alineats  o  SOLITARIS.     •   Presenta  poca  matriu  extracel·lular  (la  línia  fosca,  el  clar  és  teixit  conjuntiu  dens).   •   Fibres  de  col·lagen  tipus  i  i  tipus  II.  La  proporció  depèn  de  la  regió  estudiada,  depèn   de  quina  part  de  la  matriu  extracel  em  situo.   •   No  presenta  mai  pericondri.   •   Matriu  extracel·lular  és  acidòfila  (perquè  té  poca  matriu).   •   Abundància  molt  important,  a  lo  bestia  de  2  GAG  sulfatats:  condrotitín  sulfat  i  dermatán  sulfat.     4)HISTOFISIOLOGIA  I  DEGENERACIÓ  EN  EL  TEIXIT  CARTILAGINÓS:   Malgrat  estar  aïllades  per  elles  mateixes  i  no  fer  connexions.   VARIACIONS  EN,  son  sensibles  a:     -­  als  nivells  de  nutrients.     -­en  l’aport  d’oxigen.     -­vitamines  A,  C  i  D.     -­hormones  (Somatotropina)     -­en   vells   els   glicosaminoglicans   sulfatats   disminueixen   en   nombre   i   mida   (menys   i   més   petits)   =   tindre   menys  càrregues  -­,  menys  aigua,  menys  hidratada  =  respondrà  molt  malament  a  forces  mecàniques  (ex:  caminar).         El cartílago articular es un tipo de cartílago hialino que se encuentra en las articulaciones sinoviales (poseen un alto grado de movimiento). Carece de pericondrio y su principal misión es servir de almohadilla para las presiones mecánicas y proporcionar una superficie lisa y lubricada que contrarresta el rozamiento entre los huesos durante el movimiento. Posee varias capas. La más externa está en contacto con el líquido sinovial y es un cartílago con matriz no calcificada con fibras largas y cruzadas de colágeno. Le sigue una franja irregular y estrecha de matriz extracelular algo calcificada. Entre ésta y el hueso se extiende una capa de cartílago con matriz calcificada, la cual se continúa con la matriz del hueso. Mientras que la capa superficial se encarga de resistir fricciones, la media, y sobre todo, la profunda contrarrestan las presiones mecánicas. Su matriz extracelular, además de agua, posee colágeno tipo II, el más abundante, y proteoglicanos, sobre todo el agrecano y el condroitín sulfato.
  Carme  Blanco  Gavaldà           Curs  2016-­2017         ...

Tags:
Comprar Previsualizar