TRASTORNS TEMA 2 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Trastorns del Desenvolupament
Año del apunte 2015
Páginas 7
Fecha de subida 26/04/2016
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Tema 2: Discapacitat Intelectual 1. Introducción Classificacions - Alfred Binet: primer que va paralar d'edat mental William Stern: Quocient Intelectual (divisio entre edat mental i edat cronologica) Henry Goddard: classificacio (idiotes, imbecils, morons) A partir d'aqui es van construir escales per poder evaluar els conceptes que s'estaven creant, com quocient intelectual o edat mental. Les primeres escales van ser les de Binet i mes tard van apareixes les escales Weschler. 2. ¿Qué entendemos por discapacidad intelectual y del desarrollo? Com s'ha definit al llarg de la historia la discapacitat intelectual? Qui ho ha anat definint ha estat la AAMR: AAMR (1959): “Funcionament intelectual general per sota de la mitjana (100), que s'origina en el periode del desenvolupament i s'associa amb deficiencies en el comportament adaptatiu” Classificació: Limit (67-83) - lleuger (66-50) - moderat (49-33) - sever (32-16) - profund (15-0) AAMR (1992): “Limitacions substancials en el funcionament dels individus que es caracteritza per: - funcionament intelectual estadisticament significatiu per sota de la mitja limitacions en dues o mñes de les seguent àrees (comunicació, cura de sí mateix, vida a la llar, habilitats socials, temps lliure, treball, etc.) es manifesta avans dels 18 anys” AAMR (2002): “Limitacions significatives tant en el funcionament intel·lectual com en la conducta adaptativa expressada en les habilitats conceptuals, socials i pràctiques. S’origina abans dels 18 anys” - Discapacitat: No es un tret de la persona sino l’expressió de la interacció entre la pesona y l’entorn. limitacios del individu dintre d’un context social. Intel·ligència: un QI menor de 2 desviacions tipiques per sota de la mitja, per tant 70 Habilitats: § Conceptuals: llengutge, lectura i escriptura, autodirecció, etc. § Socials: responsabilitat, autoestima, seguiment de normes i lleis, etc. § Pràctiques: activitats de la vida diària (menjar, movilitat, higiene), activitats instrumentals de la vida (preparació de menjars, neteja de la casa, transport) Mirar Cuadro 1 página 887. 3. Suports, etiologia i prevenció 4 tipus de suports que es parlen al nostre context: - Suport Intermitent: suports precisos, el que indica que no sempre es necessiten. Solen coincidir amb etapes de transició de la vida. Suport limitat: aprendre a anar sol de casa a la feina utilitzant el transport public (s'ofereix dursnt un temps i en principi despres la persona janes considera autonoma per realitzar la tasca) Suport extens: pot ser que un individui necessiti suport a casa pero no a la feina, o al contrari. Es a dir, que necessiti suport en un determinat ambit de la seva vida pero no en tots. Suport generalitzat: suport en tots els ambits del individu: constant i d’alta intensitat. En 2006 es va canviar el nom de la AAMR a AAIDD (American Association of Intelectual and Developmental Disorders). DIyD (Discapacitat Intelectual y del Desenvolupament) ens indica que la discapacitat intelectual va apareixer avans dels 18 anys, sino podem pensar que la discapacitat intelectual pot ser causa d’una altre cosa. Etiologia: fenomen complex i multicausat, la meitat dles casos es relacionen amb més d'un factor. Quatre categories: - - - - Biomèdics: processos biològics § Factors genètics: • Gen autosòmic dominant • Gen autosòmic recessiu • Genosomes • Crosomopaties en esl autosomes (trisomies, manques d’un cromos.) • Anomalies en la formació de la medul·la Socials: qualitat de la interacció social i familiar. S’han de donar de manera molt extrema, com en els nens salvatges. § Privació afectiva § Ús del llenguatge § Manca d’oportunitats/estimulació Conductuals: Comportaments que potencialment poden causar un trastorn (accident de cotxe) § Factors prenatals: drogues, productes químics i radiacions (fármacs, alcohol, tabac) Educatives: accés a serveis educatius que poporcionen racolzament per a promoure el desenvolupament § Factors prenatals: • Infeccions de la mare (sífilis) • Trastorns endocrins de la mare (diabetes) • Malnutrició • Estrés i ansietat • Drogues, productes químics i radiacions (fármacs, alcohol, tabac) § § Factors perinatals • Trauma obstètric • Patiment fetal Factors postnatals • Malalties infeccioses del nen • Hemorràgia cerebral • Abús de fàrmacs • Condicions adverses (nutricionals, higièniques/sanitàries) Prevenció: - Primària: actuacions que es fan per disminuir la incidencia d'un trastorn eliminant-ne les causes (vacuna) Secundària: un cop s'ha produit el trastorns, no l'hem pogut prevenir, intervenir per tal de minimitzar les conseqüències (logopeda) Terciària: intervenir per tal d'evitar les limitacions i millorar la autonomia i qualitat de vida (context educatiu) 4. Com es desenvolupen les persones amb discapacitat intelectual? a) Desenvolupament Motor Com pot ser que hi hagi deficiències en les funcions motores? Perquè l'afectació cognitiva afecta el sistema nervios central, que controla el nostre cos, i provoca que el processament de la informació motriu costi més, sigui més lent. b) Desenvolupamen Cognitiu Àrea de més afectació. Tenen més problemes amb tot allò que requereix simbols, etc. Tambe tenen dificultats amb el llenguatge, que és altament simbòlic, amb la memòria (especialment a curt termini), la generalització (transferir coneixements i comportaments apresos en una situació a una altra de diferent), etc. c) Conducta i HHSS (habilitats socials) Tenen dificultats en (1) adaptar-se a un context social deteminat, (2) canviar el comportament individual per tal d’ajustar-se a les demandes de la situació i (3) anticipar situacions determinades i les accions corresponents. d) Desenvolupament: salut fisica Està influïda per les causes de la DI i el nivell d’afectació: - Hipotonia muscular (menys musculatura) Més dismorfismes (normalment característics dels trastorn) Menys equilibri: relacionat amb els problemes de desenvolupament motor Dificultats en locomoció Epilepsia: disfunció del sistema nerviós. Els discapacitats tenen afectació del sistema nerviós, pel que, estadísticament, tenen més probabilitats de tenir crisis epilèptiques e) Desenvolupament: salut mental ▪ ▪ ▪ ▪ Tenen simptomatologia diferent de la població general o Més ansietat => Quan el cos no es pot adaptar a les necessitats de l’ambient Diagnòstic dual (es diagnostica el trastorn de desenvolupament i, a part, e trastorn de quadre clínic: una depresió, estrés post-traumàtic, etc.) Efecte “d’ecplipsi diagnòstic”: quan s’atribueix a la DI tots els problemes i símptomes que presenta un individu Major incidència de trastorns d’ansietat, TEPT, abús de substàncies (alcohol: rebaixa els nivells d’ansietat, a curt termini, a llarg termini té un efecte rebot) 5. Fenotip conductual El fenotip és l’expressió dle genotip. Quan parlem de fenotip conductual parlem de conductes que s’associen a un determinat diagnòstic genètic. Els exemples de continuació no s’han d’estudiar, estàn per entendre el concepte de fenotip conductual (tots ells van associats a discapacitat conductual) Síndrome de X fràgil o de Bell ▪ ▪ ▪ ▪ ▪ Llenguatge repetitiu, fan la mateixa pregunta encara que ja sàpiuen la resposta Hiperacvitat Evitació de la mirada Aversió al contacte amb altres persones Baixa tolerància a la frustració Síndrome de Williams ▪ ▪ ▪ Capacitats verbals alterades, dèficits motors i conceptuals Socialment deshinibits Sobreestimació de la capacitat intel·lectual (molt bons en les “xerrades còctel”) Síndrome de Parader-Willi Síndrome d’Angelman Quan treballem amb persones amb fenotips conductuas, hem de tenir en compte que, tot i que els fenotips són succeptibles de ser modificats, ens serà molt més difícil, ja que tenen una base biològica. En aquest sentit, és millor fer intervenció en l’entorn. 6. Conducta problema (poden estar associades a DI) • Estereotípies: moviments repetitius sense cap finalitat aparent, poden ser voluntàris • • • • • Ecolàlies:conductes verbals repetitives, l’equivalent varbal de les estereotípies, tampoc tenen una finalitat. Poden ser immetiates (repeteixen immediatament el que senten) o demorades (ho repeteixen al cap d’un temps). Conducta social inapropiada: des de pautes d’interacció (no saber quina és la distància adecuada per interactuar) fina a la conducta sexual (tenir una interacció física inapropiada o masturbar-se públicament): implica moltes dificultats per encaixar a la societat. Normalment aquestes conductes són falta de suports en els que s’els ensenya en quin moment toca fer què Autolesions (cops en el cap, estirar-se els cabells, mossegar-se): són molt difícils d’intervenir, ja que si jo intervenc reforço la seva conducta. Però si no intervens també és perillos perque pot suposar un perill per a la seva integritat física. Desordres en regulació física: encopresis, enuresi (desordre en el control d’esfínters), baveig, hiperventilació Agressió: el que canviaria respecte la població sense DI serien les causes de l’agressió Motivacions per les conductes problema ▪ ▪ ▪ ▪ ▪ Autorreguladora => regular l’estat subjectiu en funció de la demanda, és a dir, d’aquesta manera disminueixo el meu nivell d’ansietat. Redueixen el caos estimular (tancar-se els ulls, tapar-se les orelles, fer un so i un moviment repetitiu). Autoestimuladora => Per generar sensacions (diversió o plaer). Per exemple, donar voltes sobre un mateix. Sovint són conseqüència d’un ambient o estimulació pobre. Conducta autolesiva amb finalitat d’estimulació (apretar-se l’ull tancat per veure llumetes) Comunicativa => casos en que no hi ha unes competències suficients per comunicar-se, porten a realitzar altres conductes que supleixen aquesta necessitat. Per exemple, si vull que marxi i no li puc dir, li pego un cop de puny. Està demostrat que quan el nivell de comuncació aumenta, el nivell de violència disminueix. Operant => Conductes realitzades amb un objectiu, són les més realcionades amb l’aprenentatge de conductes. Per ejemple, em pego per aconseguir la gominola. Emocional => producte de la manca de recursos per manegar emocions (enuig, frustració, por, tristesa, etc.) Moltes vegades, la conducta no és fruit només d’una de les causes anteriors, sinó que estan barrejades. Com podem saber què motiva cada conducta? L’eina més útil és fer un registre (per la família, els professionals, etc.). Un registre consta de: Dia i hora Antecedents (on Conducta estem? Amb qui? Què problema ha passat?) Conseqüents Tot i així, hem d’intentar intervenir en totes les conductes problemàtiques? No, si no ens interfereixen en la seva vida cotidiana o a l’objectiu que volem aconseguir. A més a més no és fàcil, ja que aquestes conductes són les millors que ha trobat la persona per poder gestionar l’ansietat, comuncar-se, etc. 7. Avaluació Avaluació de la intel·ligència Normalment s’evaluen amb tests, que són la millor eina que s’ha trobat, tot i que això no implica que tinguin els seus defectes. Per tant un QI per si sol no ens dona informació rellevant pel que fa a l’adaptació de la persona. Avaluació de les habilitats adaptatives Com funciona la persona en els diferents contextos. Hi ha eines estanderitzades: entrevistes entructurades als familiars, questionaris, etc. S’ha de valorar en funció dels contextos típics de les persones de la mateixa edat i cultura. La conducta problemàtica no es considera una dimensió de conducta adaptativa, encara que pot influenciar-la. Avaluació per determinar la intensitat de suports La determinació dels suports és l’objectiu principal de l’avaluació. La més habitual és l’Escala d’Intensitat de Suports. És la més important administrativament, ja que és la única que indica quin material requerirà la persona per a la seva vida diària. 8. Adaptació d’objectius i continguts Un cop hem fet tota la valoració hem de decidir quin objectiu ens volem plantejar. Sempre tenint en compte que tenim el doble diagnòstic (Trastorn del desenvolupament i DI) 1. Els objectius i els continguts han de ser funcionals i adaptats a l’edat cronològica. 2. Objectius i continguts instrumentals: treballar totes aquelles habilitats i coneixements que deprés permetin a la persona adquirir noves habilitats i coneixements (p.ex.: la lectura) 3. És interessant que els continguts curriculars tinguin relació amb els contextos habituals de la persona. 4. Hem de dissenyar activitats que afavoreixin la comprensió dels aprenentatges de l’escola a altres contextos de la vida dels alumnes 5. Planificar els continguts que seran rellevants a la vida adulta d’aquesta persona. 9. Adaptació de la metodologia de treball 8. Facilitar l’accés a les tasques amb procediment d’habilitació (ajuts materials): ▪ Calculadora, moneder classificador de monedes, horaris, llistats, etc. ...

Comprar Previsualizar