Conferència 11 i 12: Motivació intrínseca (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Processos Psicològics: Motivació i Emoció
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 10/04/2016
Descargas 52
Subido por

Vista previa del texto

Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 1.1.- BREU PERSPECTIVA HISTÒRICA:     30-40: no es presta atenció al concepte de motivació intrínseca (MI).
50: estudis experimentals sobre la conducta exploratòria i manipulativa (precursors de la MI).
o No explicable en termes d’impuls.
o Teories explicatives de Hebb (arousal).
o Teoria cognitiva de White (competència i efectància).
70: es formulen dos de las grans teories: o Teoria de la avaluació cognitiva (Deci, Deci & Ryan).
o Teoria del flux (Csikszentmihalyi).
80: Teoria cognitiva social (Bandura)  explica més que la MI, però dedica una part de la teoria a parlar d’ella.
1.2.- DEFINICIÓ: DECI (1975): “realització d’una activitat sense mediació de cap recompensa externa aparent”  en el moment de l’execució no hi ha recompensa; el que hi ha és l’expectativa d’aconseguir-la.
Definició estrictament en termes conductuals  no adequada per definir-la.
 Les persones s’esforcen i persisteixen en l’execució d’activitat motivats per les expectatives d’aconseguir determinades recompenses externes.
Els incentius / les recompenses no estan presents al realitzar la conducta però si les expectatives d’aconseguir-les.
 La no presència de recompenses extrínseques no és bon criteri per determinar si la conducta està o no motivada intrínsecament, s’han de tenir en compte determinades característiques de la experiència subjectiva del subjecte que realitza la conducta  Per saber si una conducta o no està motivada intrínsecament hem de valorar l’experiència subjectiva.
 Continguts de la consciencia indicadors de la MI: emociones positives de gaudiment i interès, que acompanyen la execució de la tasca.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 CSIKSZENTMIHALYI (1975, 1998): 5 característiques que acompanyen l’experiència subjectiva de MI:      Concentració i implicació total en la tasca.
Pèrdua de consciència del jo (la persona està tan concentrada que s’oblida de si mateix).
Alta sensació de control sobre la tasca i els resultats que comporta.
Percepció distorsionada del temps (passa molt més ràpid).
Experiència emocional positiva que acompanya la tasca (felicitat, satisfacció, confiança...).
Estat de consciència = experiència de flux (consciència autotèlica i experiència òptima).
Autotèlica: qualsevol acció que té en si mateixa la justificació del seu propi fi.
Exemples:   Animals i nens  jocs.
Adults  aficions i activitats professionals creatives.
1.3.- AVALUACIÓ:   CONDUCTUAL: Lliure elecció de tasques durant un temps acotat.
 Índex de MI per una tasca concreta  temps dedicat a la tasca.
+ temps  + MI.
AUTOINFORME:  Es pregunta al subjecte pel seu grau d’implicació / satisfacció per una tasca concreta.
 Treasure.
 Mètode de mostreig d’experiències (MME): 1. Es proporciona a cada subjecte un receptor electrònic (busca o telèfon) i un quadern de qüestionaris.
2. Els investigadors activen el receptor diverses vegades al dia, en intervals a l’atzar.
3. Cada vegada que el receptor sona, el subjecte deu contestar un qüestionari del quadern sobre la tasca (principal) que estigui fent.
Els items del qüestionari es refereixen: o A paràmetres externs de l’activitat que fa.
o La dificultat percebuda.
o Habilitats per dur-la a terme.
o Diferents paràmetres de l’experiència de flux.
o Importància concedida a la tasca.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 2.1.- TEORIA DE LA AVALUACIO COGNITIVA (DECI, 1975, DECI I RYAN, 1985): 3 enunciats bàsics: 1. La MI es deguda a les necessitats psicològiques innates de:  La competència (sentir-se capaç de realitzar les conductes que es valoren).
 Autodeterminació: sentir-se causant de la pròpia conducta.
2. En les conseqüències externes de les conductes existeixen 2 aspectes funcionals:  Funció controladora. Ex: “si fas el deures, jugues a la play2  nen no té el control.
 Funció informativa. Ex: ajudar al nen a fer els deures, donant-li feedback positiu (“molt bé!”)  nen encara té el control.
Podem classificar els esdeveniments externs com controladors o informatius.
3. Les conseqüències externes de la conducta influeixen en la MI a través del seu efecte en:  La percepció de competència (CP).
 La percepció d’autodeterminació.
 Altíssima aplicació  món esportiu.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 EXPERIMENTS: A. EXPERIMENT EFECTE DE CONSEQÜÈNCIES EXTERNES (FUNCIÓ CONTROLADORA DE RECOMPENSES) SOBRE MI, (DECI) :  Tasca: resoldre puzles.
 Disseny: 2 grups: o Grup experimental: recompensa monetària per cada puzle realitzat (1$)  es redueix la MI.
o Grup control: sense recompensa  no varia la MI.
 La funció controladora de la recompensa monetària canvia el locus de causalitat a extern, reduint l’autodeterminació i, conseqüentment, la MI.
Però experiments posteriors que van intentar replicar aquells resultats, van obtenir resultats contraris.
Factor determinat que modulava la relació entre MI i conseqüències  CONTINGÈNCIA.
Contingència: una càstig/ recompensa és contingent a una conducta quan depèn d’ella.
No hi ha càstig si no s’ha executat abans la conducta.
El tipus de contingència entre les conseqüències externes i la conducta, determina el seu efecte sobre la MI.
    Recompensa no contingent  no afecta MI. Ex: no jugues a la play si no fas el deures  usualment jugues igualment, encara que et “castiguin”.
Recompensa contingent amb la tasca: depèn del nivell inicial de la MI: o ↓MI alta o ↑MI baixa.
Recompensa contingent amb la qualitat d’execució  augmenta la MI.
Recompensa contingent competitiva  disminueix MI. Ex: “has de treure les millors notes”.
B. EFECTES DE LES CONSEQÜÈNCIES EXTERNES (FUNCIÓ INFORMADORA) SOBRE LA MI (VALLERLAND & REID, 1983):  Tasca: mantenir l’equilibri en una establimetre (23 assaigs).
 Disseny: o Grup experimental 1 (GE1): cada 4 Independentment de assaigs  feedback positiu.
l’execució real (si ho o Grup experimental 2 (GE2): cada 4 feien bé o malament) assaigs  feedback negatiu.
o Grup control (GC): sense feedback.
 Resultats: Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 o GE1: augmenta competència percebuda (CP) i motivació intrínseca (MI)  ↑ CP i ↑ MI o GE2: disminueix CP i MI  ↓ CP i ↓MI o GC: no varia la MI.
 Alta correlació entre CP i MI  els canvis de la CP afecten la MI.
SINTESI RESULTATS:   Feedback positiu  ↑ MI Feedback negatiu  ↓ MI.
Encara que la persona es caigués sempre, el feedback positiu feia que la MI augmentes.
INTERPRETRACIÓ DE RESULTATS (DECI & RYAN):  Feedback informatiu positiu  ↑ MI perquè potencia CP.
 Retroalimentació negativa  ↓ CP i ↓MI  Recompenses (conseqüències) externes  ↓ MI perquè disminueix la percepció d’autodeterminació al canviar el locus de causalitat.
CRITIQUES DE LA TEORIA DE LA AVALUACIÓ COGNITIVA DE DECI  BANDURA, 1986: no anul·len la teoria.
1. Dificultat per verificar la influència de les necessitats innates de competència i autodeterminació sobre la MI (en la majoria dels estudis no són avaluades).
2. Dificultat per classificar a priori les conseqüències externes de les conductes com controladores o informatives.
3. Escassa rellevància social dels estudis realitzats des de la TEC  el que ens interessa com psicòlegs es augmentar la MI, no saber com canvia.
2.2.- TEORIA COGNITIVO SOCIAL DE BANDURA: Les conductes motivades intrínsecament no estan regulades per les necessitats de competència i autodeterminació sinó per les conseqüències afectives positives que genera la seva execució.
Una conducta intrínsecament motivada és aquella que la execució de la qual està regulada pels incentius intrínsecs.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 CLASSIFICACIÓ DELS INCENTIUS DE BANDURA: 2 dimensions:       LOCUS DE CONTROL: o Intern: incentiu té lloc dins del subjecte.
o Extern: incentiu prové de fora del subjecte.
CONTINGÈNCIA: o Natural: la relació entre conducta i incentiu es dóna de forma natural, sense intervenció de la cultura o societat.
o Arbitrari: relació entre conducta i incentiu no és natural, la cultura o societat ha intervingut, està regulada socialment.
Incentius – intrínsecs – naturals – externs: canvis en l’entorn de la persona que són conseqüències naturals de la conducta i la motiven  incentius sensorials: Ex: vista de paisatge, escoltar so d’un instrument musical.
Incentius – intrínsecs – naturals – interns: canvis fisiològics i sensacions intero i propioceptives agradables que es deriven de l’execució.
Ex: benestar corporal produït per l’exercici físic.
Incentius – extrínsecs – arbitraris – externs: objectes / successos que es relacionen amb la conducta per convenis socials.
Ex: felicitacions, aplaudiments, diners.
Incentius intrínsecs – arbitraris – interns: fenòmens psicològics que es deriven de l’èxit en la realització d’una conducta.
Ex: increment de CP, emocions positives.
EXPERIMENTS A. ESTUDI DE LA RELACIÓ ENTRE ESTABLIMENT D’OBJECTIUS, AUTOEFICÀCIA, RENDIMENT I MOTIVACIÓ INTRÍNSECA (BANDURA, SCHUNK, 1981):  Tasca: resoldre 7 quaderns de resta en 7 sessions.
 Subjectes: nens de 6 anys amb retard en aprenentatge de matemàtiques.
 Disseny: o G1: repte pròxim  resoldre un quadern per sessió.
o G2: repte distal  resoldre els 7 quadres durant les 7 sessions.
o G3: sense meta  anar fent.
o G4: sense tasca, només avaluació de la autoeficàcia (AE) i MI.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25  Resultats: o G1: presenta al final:  Major AE.
 Major habilitat.
 Major MI.
 Metes proximals més efectives per augmentar MI.
B. ESTUDI DE LA RELACIO ENTRE ESTABLIMENT D’OBJECTIUS, AUTOEFICÀCIA, RENDIMENT I MOTIVACIÓ INTRÍNSECA (MANDERLINK & HARAKIEWICZ, 1984):  Tasca: resolució de puzles verbals (anagrames).
 Subjectes: amb alta MI per la tasca proposada.
 Disseny: o G1: meta pròxima.
o G2: meta distal.
o G3: sense meta.
 Resultats: o G2: presenta major MI.
SINTESI RESULTATS: Metes pròximes:   Quan MI ja és alta: o Genera reducció de la MI, disminuint percepció d’autodeterminació (sensació de que el subjecte controla conducta).
↑MI  ↓Autodeterminació ↓ MI o El millor procediment per augmentar-la és fixar metes distals (llunyanes).
Quan MI és baixa, genera augment de la AE i MI: ↓MI  ↑AE ↑MI 2.3- TEORIA DEL FLUX (CSIKSZENTMIHALYI, 1975): Experiència de flux depèn de:   La dificultat de la tasca.
El nivell d’habilitat del subjecte experimentant flux: deu aproximar-se a la unitat Resultats contradictoris en experiments porten a la reformulació del model.
MODEL ESPECÍFIC DE MASSIMINI & CARLI, 1985: Un subjecte concret per una activitat concreta experimenta flux:  Quan les seves habilitats s’ajusten a un nivell de dificultat de la tasca i aquesta sigui mitja/alta per aquell subjecte en aquell moment.
Altíssima aplicació  món empresarial.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 Recuperat de Martínez, V (2014). La gamificación: las mecánicas del juego en los procesos de aprendizaje (Parte 2). Abril 10, 2016. Web: http://diplomadogamificacion.blogspot.com.es/ PROCEDIMENTS PER AUGMENTAR LA MI:  PRESENTACIÓ I PLANIFICACIÓ DE TASQUES    APRENENTATGE D’HABILITATS  APLICACIÓ D’INCENTIUS EXTERNS Participació en la tasca de decisions.
Varietat i novetat en el contingut de les tasques.
Tècniques d’establiment d’objectius.
Modelatge participant: participant observa com una persona executa una tasca (model) i després passa a fer-la seguint el model.
Utilitzar incentius extrínsecs en les etapes inicials del aprenentatge de noves habilitats.
  La dificultat de la meta ha d’ajustar-se a les habilitats del subjecte.
Participació activa en el establiment d’objectius (major autodeterminació).
 Facilitar el màxim l’aprenentatge de noves habilitats i enfortiment de la AE.
 A mesura que el subjecte millora habilitats, retirar progressivament els incentius extrínsecs.
...