Pràctica 2. Casos clínics. Citogenètica. (2016)

Pràctica Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Ciencias Biomédicas - 4º curso
Asignatura Bioquímica analítica i clínica
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 05/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Pràc%ca 2. Comentari Casos Clínics. Citogenè%ca CAS 1: HOME DE 36 ANYS AMB ESTERILITAT Demanen cario=p per descartar anomalies cromosòmiques. Les anomalies mes freqüents són la XXY (Klinefelter) tenen azoospèrmia i en les dones 45X (Turner).
També podem trobar translocacions equilibrades que no donin esterilitat però si que si un pacient te una translocació equilibrada la passi a la descendència de manera desequilibrada que portarà a avort en el primer trimestre.
En el cario=p veiem que és un cario=p 46,XX.
Com s'explica el feno=p masculí en absència de cromosoma Y? 1. Mosaic amb línia cel·lular XY minoritària. Clínica mosaics XX/XY ampli espectre feno]pic: síndrome de turner-disgenesia gonadal- pseudohermafrodi=sme masculí- home feno=p normal (majoria de casos).
Això depèn de com es=guin distribuïdes les línies cel·lulars XX i XY.
Quan fem un feno=p es a par=r de cèl·lules perifèriques però no sabem si a la resta del cos té una línia cel·lular diferent.
Primer s'ha de descartar un canvi de mostra, però si la clínica lliga i que si es repeteix dóna el mateix; es conten 50-100 cèl·lules per descartar el mosaic.
El gen SRY es troba en el braç curt, a la banda Yp11.31 2. Presència críp=ca del gen determinant tes=cular SRY La presència de SRY indueix la diferenciació tes=cular.
Clínica: hipogonadisme, atrofia tes=cular, hialinització túbuls seminífers, azoospèrmia degut a presencia de dos cromosomes X, que impedeix la correcta formació de cèl·lules germinals masculines. Només es veu si es fa un estudi per esterilitat.
Freqüència en la població 1/20.000 - 80% dels homes 46, XX presenten SRY - 20% no el presenten: reorganitzacions regions reguladores SOX9 (17q24), SOX3 (Xq27.1), si es tenen duplicacions o translocacions pot ser que es=guin ac=ves aquestes regions encara que no hi sigui el SRY.
Recombinació desigual X-Y Durant la meiosi masculina hi ha intercanvi entre cromosomes homòlegs. Entre el X i el Y en el braç curt hi ha la regió pseudoautosòmica Y on són homòlegs. Si té lloc el intercanvi en aquest nivell no passa res, es normal.
Però a vegades per un error l'intercanvi es dóna més avall i tenim un X amb la zona pseudoautosòmica procedent del Y i també el SRY i per tant ens quedara un Y sense el SRY.
Aquest mecanisme es va proposar de forma teòrica i quan es van anar desenvolupant les tècniques moleculars es va veure que la majoria d'homes XX els havia passat aquest mecanisme.
Creus que s'haurien de fer proves addicionals i per què? a) no cal fer res més , el diagnòs=c està fet b) ampliar l'estudi cromosòmic per descartar mosaic XX/XY c) s'ha de fer estudi addicional per determinar si SRY està present d) la b i la c La correcta és la d perquè es important saber si hi ha mosaic i sinó si hi ha el SRY En aquest cas es descarta mosaic XX/XY analitzant 50 metafases per tant el diagnòs=c serà un home XX i anem a buscar possibles presencia críp=ca del gen SRY.
Si no s'amplifiquen les seqüències a través de la PCR es que no hi son i s'hi s'amplifiquen es que si que hi son. Després es posa en un gel d'agarosa.
En aquest cas ens va donar una banda de 336 pb que correspon a un SRY posi=u. La recombinació desigual no sempre es dona en el mateix punt ja que en homes donen posi=u bandes mes a prop del centròmer i d'altres no.
Després es va fer un FISH, es va agafar una sonda en el cromosoma Y o una sonda locus especifica combinada amb una centromèrica del Y. Es demostra que en el braç curt d'un dels X hi ha un tros del Y translocat (tros verd).
Quan hi ha una translocació, si un tros de Y ha passat a X un tros de X ha de faltar. En aquest cas no té conseqüències feno]piques perquè el X ha perdut gens homòlegs amb el Y i per tant encara que els hagi perdut té els dels Y. Si hi hagues una translocació del Y a un altre cromosoma es podria donar altres problemes per la deleció de l'alter cromosoma.
CAS 2: PACIENT AMB HERMAFRODITISME.
Coexistència teixits tes=cular i ovàric. Cario=p 46 XX. PCR: SRY +.
Es va fer un FISH amb sondes verd (Y), sondes roig (X). A un dels cromosomes X hi ha seqüencies del Y però no del braç curt sinó del braç llarg. La formula en lloc de ser 46, XX seria 46,X.ish der (X)t(X;Y)(q28;p11.31).
El que queda ac=vitat és el X normal perquè si s'ac=va el translocat =ndrem un deleció, el SRY no funcionaria. En cèl·lules a l'atzar s'ac=va l'altre per això tenim una formació incompleta de la diferenciació sexual masculina.
CAS 3: HOME AMB ESTERILITAT Fem FISH i en aquest cas es veu els dos X i el gen SRY en el cromosoma 1. Això volia dir que si el SRY estava tranlocat al 1, el tros del final del 1 havia d'estar deleccionat i van fer una sondes amb uns clons amb fluorescència i es va hibridar i es va veure el cromosoma 1 normal i el cromosoma 1 que no tenia senyal perquè estava deleccionat.
Es va delinear la delecció per veure quines regions faltaven. Es veu la senyal del 1q que en un hi ha un pic i en l'altre està deleccionat.
Llavors es va veure que els gens que estan deleccionats son 4 que en principi no estan implicats en retard mental. També es va mirar quin tros de Y estava translocat i es va veure que els marcadors en vermell son posi=us i a par=r del sY59 del braç curt i el braç llarg no estaven deleccionats.
CAS 4: NEN AMB RETARD DE DESENVOLUPAMENT - Nen 10 anys - Sospita síndrome Prader-Willi - ID lleu - Retard desenvolupament - Obesitat generalitzada - Hiperfàgia - Sindac]lia Les proves que li faríem seria una prova especifica de Prader-Willi. El síndrome de Prader-Willi es una síndrome de gens con=nguts. En el 70% es una microdeleció en una regió del cromosoma 15 i la clínica caracterís=ca es hipotonia neonatal, obesitat i retard del desenvolupament.
En aquesta regió del cromosoma 15 hi ha uns gens impremtats que només s'expressen alguns en el 15 del pare i d'altres en el 15 de la mare.
Si hi ha una microdeleció en el 15 patern, aquests gens no hi son i per tant dona problemes feno]pics. Una altra part dels pacients, 30% tenen una disomia uniparental del 15 matern , tenen els dos cromosomes 15 materns i també desenvolupen Prader Willi.
Una tercera causa menys freqüent es un defecte d'imprin=ng, una me=lació del gen SNRPN fa que es=gui inac=u cosa que també donaria un Sindrome Prader-Willi.
En aquest cas veiem un FISH am buna sonda especifica i veiem en verd els centròmers del cromosoma 15 i al regió vermella que correspon al locus SNRPN i una altra senyal vermella que seria una sonda d'una regió control per veure si ha funcionat bé. Això seria lo normal, tenim les tres senyals a cada cromosoma.
Si falta la senyal del centròmer hi haurà una microdeleció. En aquest cas els dos 15 eren normals.
Es va fer un cario=p i es va veure que era 45X i que tenia un SRY translocat en el cromosoma 2. Es va fer un FISH, a dalt una sonda especifica de locus i abaix amb el pintat de SRY.
Si el braç curt al cromosoma 2 hi ha el SRY, estarà deleccionat la part del cromosoma 2? Es fa un FISH i veiem un 2q amb polimorfisme que per això no hibrida però no vol dir que etsigui deleccionat però si que hi havia delecció de 2p.
Es va fer també un MLPA per veure exactament la delecció quin tros agafa i els gens. Aquí veiem fins al 23 els braços curts i després els braços llargs i després el X i el Y.
CAS 5: DIAGNOSTIC PRENATAL EN VELLOSITATS CORIALS Gestant de 39 anys, 12 setmanes de gestació. Estudi prenatal per cribratge bioquímic posi=u (1/170). No alteració fetal en ecografia 1er trimestre. Estudi prenatal en vellositats corials.
En les vellositats corials s'entra amb una pinça per via transcervical i s'agafa una mostra del que formarà la placenta. Es un material que envolta al fetus que te el mateix cario=p que el fetus.
El trofoblast es la part de fora (amb 1 dia tenim metafases, alta divisió) i la part de dins es mesènquima (15 dies per tenir metafase). A vegades hi ha diferent cario=p entre trofoblast i mesènquima perquè cada teixit formar apart del fetus o de la placenta.
En aquest cas vam trobar 46 XX en totes les cèl·lules però la QF-PCR detecta un fetus masculí (marcadors de SRY presents).
Que podem sospitar? Que fem en aquest cas? Podríem fer un FISH amb una sonda especific per SRY i veiem en verd els cromosomes X i la senyal del SRY sobre el cromosoma 3p.
Per veure els gens implicats, amb l'array es veu una delecció de 3p i mirem els gens implicats i es mira la literatura i en tots les casos de la deleció de 3p25.3 hi havia retard de creixement i anomalies craniofacials.
...

Comprar Previsualizar