Resum Part Introductoria (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Contabilidad y Finanzas - 1º curso
Asignatura Comptabilitat Bàsica
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 21/11/2014
Descargas 5

Descripción

Resum primera part del temari de Comptabilitat Bàsica.

Vista previa del texto

COMPTABILITAT BÀSICA Introducció L’origen de la comptabilitat fou merament empíric (portant-ho a terme) i responia a la necessitat del registre. La comptabilitat aporta el instrument (dades=informació) en el que es fonamenten les decisions empresarials; així doncs, perquè la comptabilitat sigui útil, cal que utilitzi els avenços teòrics i tècnics més recents, que es sostenen principalment en la informàtica.
La informàtica ens permet enrgistrar les transaccions econòmiques pràcticament en el mateix instant en que es produeixen, acumular dades i obtenir els estats comptables1 en el mateix moment.
Malgrat tot, tota empresa és diferent d’altres i les seves necessitats d’informació difereixen considerablement en funció dels seus objectius, organització i mitjans de producció aplicats. Per això, és necessari planificar la informació que es desitja obtenir i interpretar-la en funció dels objectius.
Tot això ens porta a afirmar que el primer pas per comprendre la comptabilitat és assolir un coneixement clar i precís del procés comptable bàsic; objectius, fonaments teòrics, suports, fases i obligacions formals. I, sobre tot, saber diferenciar el procés comptable dels estats comptables. Tan sols el seu domini ens permetrà un ús òptim de les eines o aplicacions informàtiques.
1.Definició de comptabilitat i objectiu operatiu que se’n deriva Comptabilitat(CLASSICA): És la ciència econòmica que té per objecte enregistrar en els mitjans adients els moviments dels valors patrimonials. (Actualment ja no s’enten com un proces d’enregistrament....) Comptabilitat(Actual): És informació útil expressada en un llenguatge propi que permet interpretar el passat,entendre el present i projectar el futur.
2. Objectius formals de la comptabilitat 1) Donar a conèixer la situació patrimonial de l’empresa, en un moment donat.
(conjunt de bens, drets i obligacions  Elaborar balanç de situació.) 2) Donar a conèixer el resultat de la gestió, que s’ha produït entre dos moments donats. (resultat del periode  Compte de pèrdues i guanys) 3) Reflectir les operacions i moviments que han provocat alteracions en la situació patrimonial ( Llibre Diari, Major i Balanç de comprovació).
4) Servir de base per elaborar pressupostos. (Control o gestió pressupostària).
1 Informació de la situació patrimonial; econòmica i financera de l’empresa.
4. Classificació de la comptabilitat Comptabilitat microeconòmica Comptabilitat Familiar Comptabilitat d’empreses Comptabilitat pública Comptabilitat macroeconòmica Comptabilitat nacional En l’àmbit de la comptabilitat microeconòmica es classifica atenent al tipus d’usuari a qui va destinada la informació, diferenciem: comptabilitat financera (informació externa, requereix regulació) i comptabilitat de gestió (finalitats directives de l’empresa, no requereix tanta regulació).
Comptabilitat financera Comptabilitat en funció del objecte Comptabilitat en funció del subjecte Comptabilitat en funció de l’activitat (s’estudia a traves de les operacions i elements objecte de ser representats) Comptabilitat de societats (forma jurídica i requisits formals) Comptabilitat sectorial (problematiques segons activitat:immobiliàries, bancàries…) 5. Usuaris de la informació comptable Comptabilitat és un sistema útil per la presa de decisions. Els usuaris d’aquesta informació es poden classificar com usuaris externs i interns: -­‐ Externs: Són aquells que es veuen afectats per la situació financera i econòmica de l’empresa. Malgrat no participen directaments en la seva gestió i direcció necessiten la informació per diferents motius per a adoptar les seves decisions pel que fa a l’empresa: · accionistes, socis o altres inversors  evolució recursos invertits · Proveïdors i creditors  Preocupa la solvència · Entitas públiques  Obligacions fiscals · Clients i altres deutors  Conèixer la continuïtat i fiabilitat en el subministrament dels béns i serveis.
· Competidors  Detectar estratègies per competir o col·laborar.
-­‐ Interns: Participen directament en la gestió i direcció de l’empresa. Utilitzen la informació des del interior de l’empresa i la apliquen amb finalitats de seguiment, control i decisió.
6. Requisits informació financera La informació financera ha de ser: 1.
2.
3.
4.
5.
6.
Fiable Rellevant Comprensible Comparable Verificable Contrastable 7. Breu història de la comptabilitat La història esta lligada a l’evolució del comerç, agricultura i l’industria i la necessitat d’enregistrar les transaccions i els resultats de les activitats econòmiques.
Schmalenbach afirmava que a mesura que augmenta la proporció de les despeses fixes, les empreses perden capacitat per a adaptar-se a les variacions del mercat. El seu mètode consisteix a realitzar una anàlisi comparada dels comptes de resultats d’una empresa durant dos períodes consecutius i imputar-ne la incidència a tres possibles causes en la variació dels beneficis: -­‐ -­‐ -­‐ Variació en el marge de beneficis Alteració en el volum de vendes de l’empresa Modificació en el grau d’ocupació 8. Normalització, organismes reguladors i legislació en matèria comptable a) Regulació de la comptabilitat i organismes reguladors Té com a objectiu que les empreses elaborin la informació comptable de forma homogènia amb la finalitat que sigui comparable. També pretén crear in marc normatiu de referència per a les entitats que generen informació financera, amb la finalitat de: -­‐ -­‐ -­‐ Determinar els objectius que ha de complir la informació que generen les entitats.
Establir les normes a seguir i la terminologia a utilitzar per assolir una informació fiable i comparable.
Fixar els criteris de classificació dels fluxos i de les magnituds generats per les tarnsaccions, a efectes de unificar la presentació de la informació.
Es important que aquesta informació sigui comparable a nivell internacional, donat que les entitats actuen en un mercat globalitzat. Per altra banda, el fet de pertànyer a la UE ens obliga a aplicar una regulació d’àmbit europeu.
Organismes: International Accouting Standards Boards (IASB)  Organisme privat. La UE estudia les normes emeses per aquest organisme i les adopta,si cal, i les ajusta als plantejaments de les directives europees.
Instituto de Contabilidad i Auditoría de Cuentas(ICAC)  Ha adaptat el Pla General Comptable a les normes internacionals de informació financera adoptades per la UE.
També ha adaptat un PGC per a PIMES facilitant-ne el procés d’elaboració.
Banc d’Espanya  Emet normes en l’àmbit de les entitats financeres Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV)  Té com a finalitat supervisar i inspeccionar les empreses que intervenen en el mercat de valors espanyol per garantir la seva transparència i la dels inversors.
9. PGC Vigent Es del 2007. Consta de 5 parts, i com el seu antecessor de 1990, té tres parts obligatòries i vinculants per a totes les empreses sigui quina sigui la seva forma jurídica i dues que si bé són obligatories, no són vinculants(cal tenirles definides però no cal que siguin les que indica el PGC).
Pla General de Comptabilitat de 2007 Introducció Lectura recomanada Primera part Marc conceptual Segona Part Normes de registre i valoració Tercera part Comptes anuals Quarta part Quadre de comptes Cinquena part Definicions i relacions comptables Obligatòria Obligatòria Obligatòria No vinculant No vinculant ...