Tema 17. Sistemàtica de les angiospermes (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 15/03/2015
Descargas 19
Subido por

Vista previa del texto

SISTEMÀTICA DE LES ANGIOSPERMES Apareixen al Triàsic i es dona un gran procés de diversificació al Cretaci (grup molt divers).
Hi ha certs caràcters que apareixen en el que consideren angiospermes primitives. El procés d’evolució a portat una sèrie de modificacions, hi ha grup primitius que retenen els caràcters i grups més moderns que han captat de nous.
1. TENDÈNCIES EVOLUTIVES 1.1. TENDÈNCIES EVOLUTIVES DE LES ESTRUCTURES REPRODUCTIVES Les tendències evolutives de les estructures reproductives que pateixen, amb relació a les gimnospermes ja conegudes varen ser: • Flor unisexual (gimnospermes)  hermafrodita (angiospermes) • Increment de la protecció: primordis seminal exposades a sobre d’esquames (gimnospermes)  primordis seminals dins de carpels (angiospermes) • Pol·linització: per anemogàmia (gimnospermes)  zoogàmia (angiospermes: anemogàmia secundària en families avançades) També, però hi ha tendències dintre de les mateixes angiospermes: • Pol·linitzadors no especialistes  especialistes.
• De estams laminars a filament estaminal.
• Reducció del nombre de peces: periant, estams i carpels.
• Fusió de peces del periant, androceu i gineceu.
• De simetries actinomorfes a simetries zigomorfes (formes especialitzades: coevolució planta- animal).
• De flors solitàries a inflorescències.
1.2. TENDÈNCIES EVOLUTIVES DE LES ESTRUCTURES VEGETATIVES Les tendències evolutives a nivell de les estructures vegetatives varen ser:  Pas d’hàbits perenne (arbres, arbustos) a hàbits herbacis.
 De fulles simples a fulles compostes.
1.2. TENDÈNCIES EVOLUTIVES DE LA FLOR Les tendències evolutives a nivell de la morfologia del periant de les flors varen ser:  Canvi de simetria radial (corol·la actinomorfa) a simetria bilateral (corol·la zigomorfa).
 Calze: de sèpals lliures (dialisèpals) a sèpals connats-soldats (gamosèpals).
 Reducció del nombre de pètals: de peces de la corol·la lliures (dialipètals) a pètals soldats (gamopètals) – múltiples de 3, 4 o 5.
 De disposició dels pètals en espiral a disposició cíclica.
Les tendències evolutives a nivell de la morfologia de l’androceu varen ser:  D’estams laminars (forma de fulla) a estams amb filaments.
 Reducció dels filaments estaminals: de múltiples a pocs estams.
Les tendències evolutives a nivell del gineceu varen ser:  Reducció del nombre de carpels: de carpels nombrosos a d’1–5 carpels.
1    De gineceu apocàrpic (separat) a gineceu sincàrpic (junt).
Placentació (lloc del gineceu on es troben els primordis seminals): placentació marginal  placentació axial  placentació parietal  P. marginal: al extrem/marge dels carpels (caràcter primitiu).
 P. axial: situats al mig. Els carpels estan fusionats, de forma que queden junts.
 P. parietal: placentades a les parets, tot i que es disposen al mig.
Posició relativa del ovari: d’ovari súper a ovari ínfer  Ovari súper: l’ovari es troba per sobre del receptacle  Ovari ínfer: l’ovari es troba per sota del receptacle.
Tendències evolutives de les flors com a conjunt:  Agregació de les flors: 1. Flors grans solitàries 2. Flors agregades en inflorescències: moltes flors que actuen com una sola. Per la pol·linització és una avantatge (un insecte pol·linitzarà molt de un cop).
3. Pseudant (“falses” flors compostes), amb bràctees (fulles modificades, parts de la inflorescència).
*Tipus d’inflorescències Cimoses: la inflorescència esta determinada per una flor terminal. La flor terminal (que es la primera en sortir) determina el creixement. Aquesta madura i comencen a sortir noves flors, sota de la terminal.
Ex: escorpioide, bípara, polípara Racemoses: creix indefinidament, ja que les noves flors surten per sobre de les primeres flors.
Ex: raïm, espiga, espàdix, capítol, umbel·la 2. HISTORIA RESUMIDA DE LAS ANGIOSPERMAS - Apareixen al principi del Cretàcic (fa 115-120ma) - Radiació: explosió de diversificació just després (90-95Ma). Gracies a la co-evolució amb els insectes (i a la innovació de la flor).
- Des de aquest moment, les angiospermes dominen la Terra.
*Podem saber l’historia del insectes gràcies a aquesta co-evolució. El grup d’insectes més antic és el dels Coleopter (Paleozoic), i aquests, tot i ser antics, són el grup més divers.
La diversificació dels insectes precedeix a la diversificació de les angiospermes.
2 3. FILOGÈNIA 3.1. ANITA “grade” – GRUPS BASALS Se li diu grade perquè és un grup parafilètic. Els caràcters primitius que les defineixen són: • Flors amb periant format per nombroses peces lliures, sovint indiferenciades i disposades helicoïdalment • Carpels i estams sovint nombrosos i poc diferenciats • Carpels parcialment soldats • sense tràquees (tubs buits del xilema).
Cincs famílies: Amborella, Nymphaeales, Illicium, Trimenia i Austrobaileyaceae Ex: Amborella trichopoda arbust dioic de Nova Caledònia (angiospermes més antigues) - Sense veritables vasos conductors - Fulles esparces, simples, sense estípules, perennes de 8-10 cm.
- Flors 4-8 mm amb 5-8 tèpals en espiral. Cada flor produeix diversos estams i carpels (58), però només desenvolupa un sexe.
- Estams laminars. Carpels sellat per substància enganxifosa.
- Fruit drupaci 5-8mm 3.2. MAGNOLIDS Retenen caràcters primitius: capels múltiples i normalment apocàrpics, monospermes, número indefinit de pètals i estams, un primordi seminal per carpel.
Famílies: Laurals, Piperals, Magnolials, Canellales.
3.3. MONOCOTS (LILLIDS) Aquest grup monofilètic es caracteritza per: • El embrió té un sol cotilèdon • Els nervis són paral·lels • Teixit vascular contigu 3 • • Arrels fasciculades o axonoformes (eix d’on es ramifiquen les secundaries).
Tenen simetria floral trímera (múltiples de 3, de cada cosa).
3.4. EUDICOTS La diversitat de les eudicots és prou ample, cal destacar Rosidae: Familia Fabaceae: • Ecologia: Més comunes a • Diversitat: - c. 730 gèneres i unes l’hemisferi N en ambients humits 19400 espècies • Importància: Aliments, • Ecologia: Més comunes en hàbitats ornamentals, etc.
semiàrids. Fixació del N2 per nòduls radiculars amb bacteris simbionts Família Brassicaceae (crucíferes): • Importància: Aliments, pastures, • Diversitat: c. 419 gèneres i unes etc.
4000 espècies • Ecologia: ben representada en Familia Rosaceae: regions templades de l’hemisferi N • Diversitat: c. 95 gèneres i unes • Importància: Aliments 3000 espècies També les Asteridae: Família Asteraceace (compostes): • Diversitat: c. 1500 gèneres i unes 23000 espècies • Ecologia: Colonitzen un elevat número d’ambients • Importància: Aliments, pastures, etc.
3.5. COMPARACIÓ DEL MONOCOTS AMB EL DICOTS *“Dicots/dicotiledònies”: eudicotiledònies + magnòlides + grup basals 4 3.6. SINAPOMORFIES DELS MONOCOTS Nombre de cotiledons: Magnòlides i grups basals: 2 Monocotiledònies: 1 Eudicotiledònies: 2 Patró de la venació: Monocotiledònies: paral·lela Eudicotiledónies: reticulada Magnólides i grups basals: reticulada Tipus d’arrel: Magnòlides i grups basals: axonomorfa Monocotiledònies: fasciculada Eudicotiledònies: axonomorfa Peces florals (en general): Eudicotiledònies: múltiples de 4 o 5 Monocotiledònies: múltiples de 3 Magnòlides i grups basals: nombroses (indefinit) Feixos vasculars (dispossició): Magnòlides i grups basals: en cercle  en cercle dispersos sense creixement secundari.
Plantes llenyoses Monocotiledònies: dispersos  no hi ha creixement secundari. Plantes només herbàcies (excepcions) Eudicotiledònies: en cercle  creixement secundari possible. Plantes llenyoses i herbàcies 5 ...