TEMA 4 LES EMPRESES TURÍSTIQUES (1) EL PRODUCTE I LES EMPRESES TURÍSTIQUES (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Turismo - 1º curso
Asignatura Fonaments del Turisme
Año del apunte 2013
Páginas 6
Fecha de subida 08/02/2015
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 4: LES EMPRESES TURÍSTIQUES (1) EL PRODUCTE I LES EMPRESES TURÍSTIQUES 1.ELS PRODUCTES TURÍSTICS COM A PRODUCTES ‘’COMPLEXES’’, SUBMINISTRATS PER DIFERENTS CATEGORIES D’EMPRESES Recurs Turístic Element material(sagrada família) o immaterial(obra d’un escriptor) que té capacitat per si mateix o amb combinació amb altres per atreure visitants a una determinada localitat o zona. En definitiva, és tot aquell element capaç de generar fluxos o corrents turístics.
En el producte turístic es poden trobar les qualitats conjuntes materials o immaterials d’un be o servei. Tot allò que pot ser posicionat en el mercat per ser consumit, usat o vist, a fí o afecte de satisfer una necessitat. (un producte turístic sempre té de base un recurs turístic). En el camp específic del turisme es combinen bàsicament 3 grans blocs: 1) RECURS BASE: Fa referència a la localitat o destí.
2) RECURS QUE APORTA FINANÇAMENT, INFRAESTRUCTURES, NORMES O PROMOCIÓ: Pot esdevenir tant administracions públiques com d’organitzacions i empreses privades.
3) RECURS QUE DÓNA FORMA DEFINITIVA AL PRODUCTE CONVERTINT-LO EN QUELCOM ESPECÍFIC PER SER COMERCIALITZAT MITJANÇANT CANALS ESPECÍFICS DE DISTRIBUCIÓ (Empreses turístiques).
*excepció: Hi ha destins turístics que es creen sense tenir cap recurs turístic. Ex Disneyland, Port Aventura, Casinos. La teoria de partir d’un recurs turístic se’n va a la merda.
EX: Llac guapíssim però és inaccessible. Però ens carreguem el bosc i fem una carretera haurem convertit un recurs turístic en un producte turístic.
El producte turístic no evoluciona i mai ha estat igual sempre.
POSICIÓ DEL PRODUCTE AL MERCAT El sr. Portel, Michel, anglès diu què: 5 requesits/característiques per posicionar el producte en el mercat: 1) Operar en mercats on l’entrada de nous competidors no sigui fàcil.
2) Cercar mercats en què no hi hagin moltes possibilitats de trobar productes substitutius.
3) Rendiments per sobre de la mitjana del sector respectiu.
4) Entorn de proveïdors i compradors que no tinguin un gran poder de negociació.(sector turístic) 5) Competidors que no imprimeixin un fort grau de rivalitat.
A partir d’això, seria lògic pensar que per a què el producte aconseguís una posició d’advantatge: s’haurien de cumplir els següents 4 factors: 1) Que el producte tingués un valor determinat absolut per a qui l’adquireix.
2) ‘’ incorpori un cert punt de exclusivitat i/o originalitat.
3) Ha de ser difícil d’imitar.
4) Ha de produir-se en un període d’absencia de productes substitutius o alternatius.
En definitiva, el que volem és que el client valori el producte que oferim si és possible fidelitzar-lo.
També hi ha unes variables específiques pel turisme que per exemple no es compleix en el sector metal·lúrgic. Aquesta variable clau 1) Una distància física entre la venda i el consumidor (això determina sempre l’empresa turística) CARACTERÍSTIQUES DELS SERVEIS TURÍSTICS DES D’UNA PERSPECTIVA D’ÚS/MERCAT 1. Els serveis turístics són intangibles.
2. La compra dels serveis turístics suposa una despesa prèvia al seu consum. Primer s’adquireix el producte i després es proveirà i es consumirà simultàniament. (a vegades paguem molt abans) 3. Els serveis turístics són adquirits pels consumidors en el lloc on es venen (i a vegades es dissenyen i s’elaboren) i són consumits en un lloc diferent.
4. Els serveis turístics no poden emmagatzemar-se (places avió, habitacions hotel, ...) La dependència per part de l’oferta de les fluctuacions de la demanda obliga a actuacions molt delicades i a confiar en les planificacions. (pq la demanda és molt flexible i hem de planificar molt l’oferta) 5. Els productes i serveis turístics varien en funció dels components que incorporen.
6. La qualitat dels serveis turístics té una forta dependència del factor humà (com la majoria dels serveis) és a dir en “els moments de la veritat”.  moment en el que reps el servei.
7. La creació de la imatge del producte en el consumidor real o potencial depèn de molts factors difícilment controlables, com per exemple els referents al destí: un fenomen climàtic pot canviar radicalment llur comercialització.
QUINES SÓN LES VARIABLES QUE VAN PARTICULARMENT LLIGADES A LA NATURA DELS PRODUCTES TURÍSTICS? Aquestes característiques van intimament lligades a la naturalesa dels productes turístics que agrupariem en 5 blocs: 1) RECURS TURÍSTICS NATURALS: Clima, disposició del paisatge, flora...
2) HERENCIA HUMANA I CULTURAL: Monuments històrics, celebracions nacionals.
3) INFRAESTRUCTURES NATURALS: Aigua, comerços, hospital...
4) SUPERESTRUCTURES: Allotjaments, restauració, intermediaris de viatges, oficines d’informació...
5) COMUNICACIONS I TRANSPORT: VIES D’ACCÈS: (Aeroports..) MITJANS DE TRANSPORT Es complexe pensar com com el turista accedeix al servei (2 formes): Accedint al servei de forma individual (Reservo individualment) Sistema colectiu (Reservo un paquet de viatge o viatge combinat característiques: preu determinat i forma compacta) Hi ha una directiva (UE-13/6/1990) que defineix el VIATGE COMBINAT  Diu quines són les responsabilitats i unifica el criteri de què és viatge combinat en tota Europa. Aquest tipus de viatges ho utilitza la gran majoria de gent.
Hi ha una segona directiva UE relativa als viatges combinats i circuits combinats de la llei 22-1995 del 6/7.
Es defineix com: la combinació prèvia d’ almenys dos dels següents 3 elements: 1) Transport 2) Allotjament 3) Altres serveis turístics no accessoris del transport, o del allotjament i que contribueixin de forma significativa al viatge combinat.
EXEMPLE DE VIATGE COMBINAT: -Allotjament + transport, Transport+activitat(partit de futbol), Allotjament + activitat (Hotel + Spa) Les raons dels viatge combinat es poden mirar des de 2 perspectives:  DES DE L’USUARI: Comporta: comoditat de l’adquisició, preus més assequibles i una sensació de seguretat.
 DES DE L’EMPRESA EMISSORA: ‘’:Augment de la penetració en el mercat(no és el mateix vendre 1 que 200), control de proveïdors i augment de beneficis.
L’organització d’un paquet turístic comporta 2 riscos: 1) EL RISC DE LA COMERCIALITZACIÓ:Per evitar-ho: Fer estudis de mercats Anàl·lisi de la competència Preparació de programes i itineraris Contractació de proveïdors Elaboració de folletons i distribució Campanyes de promoció i publicitat 2) EL RISC D’EXPLOTACIÓ: Normalment es ven un nombre de places a un preu fix. Per tant s’han de cobrir les places ofertades i acordades amb els proveïdors.
2.LES EMPRESES DE SERVEIS D’ALLOTJAMENT Allotjament Punt clau de l’oferta. Sistema comercial composat per bens materials i intangibles per satisfer les necessitats bàsiques (descans, alimentació dels usuaris fora del seu entorn habitual) Des de temps immemorials s’ofereix allotjament (romans, posades,etc)  Cobrar per allotjar-se, sino, no és allotjament. Per tant ha de haver-hi un sistema comercial.
Hi ha diferents maneres de classificar els hotels(estrelles, conxes..). Classificar-los és important per facilitar al turista la informació per la qual paga. Les tecnologies de la informació permeten saber més coses(blogs.) CLASSIFICACIÓ OFICIAL OMT A. TIPOLOGIA D’ESTABLIMENT a. HOTELERA - HOTELS: Establiments comercials caracteritzats per oferir allotjament amb o sense altres serveis complementaris. Sota una unitat econòmica d’explotació. Ocupen la totalitat o una part independent d’un immoble i reuneixen una sèrie de requesits teòrics i d’equipament que els fan aptes per a la seva funció principal que és donar allotjament. (La gestió d’un hotel és només una empresa) - HOTELS APARTAMENTS O APARTAHOTELS: Aquests establiments a part de reunir els requesits anteriors que els fan aptes per ser hotels, tenen en cada unitat d’allotjament les instal·lacions i equipaments adequats per a la conservació, preparació i consum d’aliments freds i calents, així mateix disposen de major capacitat d’allotjament de la que existeix en una habitació d’hotel tradicional.
- MOTELS: Són establiments situats en les proximitats d’autopistes i carreteres que faciliten allotjament en departaments amb entrada independent des de l’exterior i pàrking individual o col·lectiu per estades de curta duració. No estableixen categories per aquest tipus d’allotjament i els serveis hotelers que s’ofereixen són mínims.
- HOSTAL O PENSIÓ: Són establiments d’hostalatge que no reuneixen les condicions mínimes i indispensables per considerar-los hotels. Aquests establiments poden estar en un immoble compartit amb altres usos sent d’utilització comú els ascensors, les escales i demés dotacions que puguin haver-hi en l’edifici.
EXTRA-HOTELERA - CÀMPINGS: Modalitat d’allotjament que no ofereix allotjament. El càmping es defineix com un servei consistent d’un terreny pel seu ús privat mitjançant la instal·lació per part dels clients del seu propi sistema d’allotjament ja sigui en tendes d’acampada , caravanes etc. No obstant, es faciliten una sèrie d’instal·lacions comuns com són les sanitàries, llocs per a la higiene, etc. (Dependran de la categoria del càmping però tb dependrà de l’ús del càmping (càmping sol i platja - càmping muntanya) El càmping ha de posar unes normatives per ser càmping turístic.
- ESTABLIMENTS SENSE MANUTENCIÓ: APARTAMENTS, BUNGALOWS I XALETS: Tenen instal·lacions, equipament i estris suficients per desenvolupar les activitats domèstiques necessàries en un període curt de temps. Sense incloure en el preu altres serveis(restauració o neteja).
- ALTRES: BALNEARIS, CASES RURALS, CENTRES DE BELLESA...: Dedicats bàsicament a altres serveis, per tant estan dins de la oferta extra-hotelera. Però són molt bons hotels (Per anar a un balneari has de quedar-te a dormir).
B. TIPUS D’EXPLOTACIÓ a. SOCIETAT MERCANTIL: Potser és la forma d’explotació més ortodoxa pq alhora que desenvolupa la gestió empresarial ostenta la titularitat de l’immoble on s’ubica l’explotació hotelera.
b. PROPIETAT-EXPLOTACIÓ SEPARADES: Acord entre el propietari i l’explotador del negoci.
- CONTRACTE DE GESTIÓ: Consisteix en que una societat és propietària de l’immoble i cedeix a una altra societat per un període normalment de 5-10 anys l’explotació hotelera. Cobrant en funció dels beneficis que s’obtinguin.
- CONTRACTE DE LLOGUER: La societat propietària li demana un lloguer a la societat gestora. Aquest és un model que està de baixa.
c. FRANQUÍCIES: Vol dir que és una explotació amb simessis posicionada en el mercat a canvi.
d. RÈGIM DE MULTI-PROPIETAT: Tu compres un espai i un temps que no tendeix a l’infinit(una semana, un mes, etc). Entres en una xarxa de molta gent. Això és típic en Alemanya, Suïssa, en Espanya ha sortit malament.
C. TIPUS DE PRODUCTE a. HOTEL CIUTAT, HOTEL SUBURBÀ, CASA RURAL(s’ha d’adaptar-se segons l’ubicació) b. HOTEL D’OCI, HOTEL DE CONVENCIONS c. HOTEL SUITE, HOTEL GRAN LUXE d. MEGA-HOTEL: El check-in/check-out és quasi automàtic. Cap tracte amb el servei e. HOTEL MULTI-USOS, HOTEL CASINO :acaben no funcionant.
D. TIPUS DE COMERCIALITZACIÓ a. CADENA HOTELERA b. HOTEL INDEPENDENT (cada cop queden menys) 3.LES EMPRESES DE SERVEIS DE RESTAURACIÓ Restauració no pertany al turisme, des de la R.Russa. S’incorpora la dona al treball ( no hi ha ningú a casa per fer el menjar).
Guarderia Aleshores es donen dos coses Restaurants socials (a les fàbriques...) Es crea xarxa de restauració.
També els turistes utilitzava aquesta xarxa de restauració.
*al 1998 la OMT va intentar fer una classificació de la restauració: A. RESTAURACIÓ SOCIAL O COL·LECTIVA: Organismes, institucions, hospitals, escoles, universitats,etc que reuneixen grans col·lectius de persones per l’explotació de restauració en els seus propis establiments.
AVANTATGES: - Inversió reduïda (pq t’han de donar un local) - És fàcil (pq la contractació normalment té un horari molt llarg) - Els ingressos són bastant fixos.
DESVENTATGES: - Poc marge a l’hora d’oferir menús(preus barats i qualitosos) a. GRANS EMPRESES: Que volen un servei especialitzat i demanen serveis de càtering (companyies aèries...) b. PIMES: Contracten el servei de restauració que fan aquest servei d’activitat secundaria.
c. CREACIÓ D’UN ESTABLIMENT DE RESTAURACIÓ DINS D’UNA EMPRESA O ORGANISME: Menjador del cole.
B. RESTAURACIÓ COMERCIAL: Es realitza en els diferents establiments oberts al públic. En el àmbit de la restauració comercial.
a. TIPUS FAMILIAR: Solen treballar amb menú al migdia i amb carta a la nit i tot que hi ha gent que els hi ajuda el nucli segueix sent la família.
b. TIPUS MONOPRODUCTE:Graella, Pizzeria, Creperia, Truiteria, Restaurant temàtic, Cibercafés, Discoteca mòbil.
C. NEO-RESTAURACIÓ: Encara que el seu objectiu sigui el menjar, el principal motiu és la gestió d’aquest menjar.
a. CATERING b. BANQUETING: Banquets de 400 persones...
c. VENDING: Màquina autoespandora.
d. TAKE-AWAY: Pollo dels diumenges, menjar xinès...
e. FAST-FOOD I TELE REPARTIMENT.
D. 4.EL TRANSPORT I EL TURISME Elements del sector del transport: - mitjà - vehicle - terminal Mitjans de Transport fonamentals a. transport aeri b.transport marítim c. ferrocarril d. autobusos e.transport privat f.autocars Anàlisi competitiva dels diferents mitjans de transport, segons Cooper (1993) PER CARRETERA (automóvil) √ PER AIRE FERROCARRIL √ PER MAR control de l’itinerari i de les velocitat Seguretat Relativament segur parades en ruta flexibilitat Possiblitat de gaudir del Barat control de les hores de sortida serveis a terra paisatge possibilitat de portar molt sofisticats Possibilitat de caminar entreteniment equipatge incentius per pels vagons possibilitat d’utilitzar el vehicle usuaris fidels Arribada de l’usuari al com allotjament vols xàrter: preus destí descansat privacitat Confortable mobilitat en el destí No pateix problemes de percepció per part de l’usuari trànsit de preus baixos Creuers: Diversió i ...