TEMA 7 (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho + Administración y Dirección de Empresas - 1º curso
Asignatura Dret constitucional I
Año del apunte 2013
Páginas 4
Fecha de subida 06/02/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 7. Els tractats i el dret comunitari.
7.1 - El tractat com norma internacional i la seva eficàcia interna.
Es regula a la conveni de Viena de 23 de maig de 1969 sobre els drets dels tractats. Art. 2 d'aquest conveni ens diu "s’entén per tractat un acord internacional celebrat per escrit entre estats i regit pel dret internacional ja consti d'un instrument únic o de dos o més instruments connexes, indiferentment de la seva denominació particular".
Explicació de la definició: -Acord internacional celebrat sempre per escrit (no hi ha orals, per tant no existeix el costum) - Regit pel dret internacional, dret nacional no es aplicable a cap tractat. - Pot ser text únic, o diversos textos relacionats.
Per la seva naturalesa, es distingeix de la llei, en que el tractat és un pacte entre dos o més subjectes amb personalitat internacional reconeguda, i la llei prové d'un poder públic estatal. A més, el tractat suposa l'acord de com a mínim dues parts, però llei es expressió d'una sola voluntat. Tenen personalitat internacional tant els estats com cert organismes internacionals. Un tractat internacional és un contracte entre parts, on es contrauen certes obligacions. El incompliment d'aquestes dona lloc a responsabilitat davant de l'altre part, o davant de la comunitat internacional.
El tractat com a norma jurídica interna, l’hem de relacionar amb l'article 96.1 de la CE. Aquest article ens diu que “els tractats internacionals vàlidament celebrats, formaran part de l'ordenament intern una vegada hagin estats publicats oficialment a Espanya.
 Fases formació de tractats: 1. Fase de negociació i d'elaboració: en primer lloc, la negociació entre els representants de les parts, que es proposen celebrar un tractat. Es realitza pel govern de l'estat, s'estableix a l'article 97 de la CE que ens diu que el govern dirigeix la política interior i exterior, la administració civil i militar i la defensa de l’Estat; exerceix la funció executiva i la potestat reglamentaria d’acord amb la CE i les lleis. La Iniciativa i negociació correspon de forma exclusiva al govern.
2. Fase de publicació: Deducció i autentificació del text del tractat. Una vegada acabades les negociacions s’acorda en un text del tractat i un cop adoptat aquest text s’autentifica, es firma, mitjançant un acte jurídic que consisteix en la firma del representant d’Espanya prèvia autorització del consell de ministres.
3. Fase de manifestació del consentiment: Aquell acte que pot adoptar formes diverses, en el qual cada part contracten es compromet jurídicament a través de la ratificació del tractat internacional. En aquesta fase, intervé el govern, el cap de l'Estat, i en alguns casos es necessita l'aprovació de les corts generals. La CE distingeix tres tipus de tractats des de el punt de vista d'intervenció de les corts (art 93 a 96 CE): -Aquells tractats (art.93) que necessiten de llei orgànica que autoritzi la celebració de tractats. Aquells tractats pel quals, s’atribueix a una institució internacional l'exercici de competències derivades de la constitució.
Correspondrà a les corts o al govern la garantia de compliment d'aquest actes, i les resolucions dels organismes internacionals als quals es cedeixi aquesta sobirania. La llei orgànica que es realitzi només autoritzarà (es fa així perque es necessita la majoria absoluta).
- Aquells tractats (art.94.1) en que es requereix la prèvia autorització de les corts generals per prestar consentiment de l'Estat espanyol, per obligar-se mitjançant tractats de caràcter polític i militar que afectin a la unitat territorial, als drets i deures fonamentals, els que impliquin obligacions financeres o els que suposin modificacions o derogacions o mesures legislatives. En aquest casos, es necessària l'autorització de els corts. Aquesta autorització es realitzarà a través d'un procés legislatiu semblant al de lla llei ordinària.
- Aquells tractats (art.94.2) en que congrés i senat seran informats de la seva conclusió. Solen ser de regulació parlamentaria, amb escassa importància.
4.Fase de Ratificació: És la fase d’aprovació interna d'un tractat, que correspon al Rei, com a cap de l'Estat (art.63.2).
Quan el rei el signa, l'Estat s'obliga internacionalment. El tractat té voluntat de permanència. Un cop es ratificat ja es vàlid en l’àmbit internacional, però no s'integra dins de l'ordenament fins la seva publicació al BOE. Un cop publicat, serà font interna de l'ordenament jurídic espanyol. Les seves disposicions només podran ser derogades o modificades o suspeses segons s’estableix al propi tractat o d'acord a les normes generals de dret internacional. Per denunciar un tractat o conveni internacional, s'haurà de realitzar a través d'un procediment específic de reforma i a través del procediment previst segons el tipus de tractat internacional.
El més important parell tot tractat és manifestar el consentiment. L'element essencial més important d'un contracte o tractat és la manifestació del consentiment. Aquesta manifestació del consentiment es realitza a través dels diferents mecanismes que permet un tractat internacional multilateral que s'anomena la "Convenció de Viena de drets dels tractats" (1970). La manifestació del consentiment es pot admetre o per una signatura o adhesió, ratificació, etc. Hi ha diversos instruments que ens permeten identificar la voluntat dels estats a l'hora de signar l'acord amb altres estats internacionals.
 Tipus de tractats - Bilaterals: acords entre 2 estats, són els més nombrosos.
- Multilaterals: més importants, signen diversos estats més de dos. Implica múltiples voluntats i es cenyeixen a acords que s'aconsegueixen en el marc d'organitzacions internacionals o en el marc de creació d'algun acord global.
L'ONU la UE es van crear a través de tractats multilaterals.
Des del nostre punt intern la signatura de tractats és una competència del consell de ministres que habitualment es prim al ministeri d'afers exteriors.
Ens cal un mecanisme que ens permeti controlar al govern en aquest aspecte. El mecanisme principal és que la CE davant d'actes normatius internacionals signats per l'estat espanyol, la CE segueix sent "norma normarum", és la norma superior que servirà de paràmetre per determinar que actes o que no actes podrà signar l'estat espanyol amb altres estats. Serà el mecanisme de control inicial.
Tenim un problema que és l UE, que és una organització internacional a la qual se li cedeix competències dels estats que s'incorporin de manera que a partir d'aquest moment aquesta UE té competència normativa en els àmbits per als quals se li ha cedit competències dels estats.
El gran problema de la UE no és el d'un tractat internacional si no d'un tractat internacional que més permet que uns organismes comuns puguin aprovar normes que podran tenir incidència dins l'ordenament espanyol.
·Com permetem incorporar aquests tractats a l'ordenament en general? La CE va configurar el mecanisme general és que un tractat internacional obliga des del moment en què aquesta publicat al BOE. La mera signatura del govern no implica obligació del tractat fins que es publica. A partir d'aquí hi ha 3 supòsits d'incorporació: -Art 93 que s'aplica única i exclusivament al tractat de la UE: podran aprovar normes que vincularan l'estat espanyol.
El que diu la CE és que quan s'aprovi un tractat internacional el govern els signarà però després cal una ratificació o vot de 57 aprovació per part de les Corts Generals que s'ha de fer mitjançant llei orgànica. És responsabilitat de les corts i del govern d'incorporar les normatives emanades d'aquests organismes internacionals. La resta d'organismes internacionals no afecten a l'ordenament espanyol, només la UE.
- Art 94: quan un tractat afecta totes aquestes matèries (art 94) cal autorització expressa de les Corts Generals, una decisió per majoria simple de les dues cambres.
- Art 94.2: de qualsevol altre tractat que no afecti les matèries del 94 simplement es requerirà informar al congrés i al senat, no es requereix decisió formal per part de les corts.
 L'obligació de publicació per a l'efectiva incorporació Art 96. Un tractat pot ser signat pel govern, pot ser autoritzat per les corts però no forma part de l'ordenament fins a la seva publicació. Per tant el mecanisme efectiu d'aplicació és la publicació al BOE. Sense publicació no hi ha tractat.
El que és important és que a través dels tractats es perd cert control sobre els procediments de derogació. Les corts ja no sobirà a partir de la signatura d'un tractat perquè per la derogació s'han d'utilitzar els mecanismes previstos en la convenció de Viena.
Una llei s'aprova per voluntat de les corts i es deroga per voluntat de les corts. Un tractat s'aprova per la signatura de govern i la voluntat de les corts, però per derogar la seva voluntat compte relativament, no és important. És molt fàcil signar un tractat però no denunciar o sortir.
Des d'un punt de vista de control de la constitució es va establir en el control previ de constitucionalitat dels tractats que ho estableix l'art 95 de la CE.
El control de constitució sempre regeix amb posterioritat a la publicació. En matèria de tractats internacionals recorrem al control previ, és a dir, abans que es realitzi l'autorització de la corts es recorre al "control previ" que és un mecanisme anomenat "declaració prèvia de constitució d'un tractat internacional".
Si un tractat és contrari al CE el que cal fer és revisar i modificar la CE. Quan es va aprovar la LO del TC existia el recurs previ d'inconstitucionalitat que era aplicable a totes les lleis orgàniques. S'havia previst perquè cap estatut fos contrari a la CE abans d'entrar en vigor.
Cal tenir en compte que el tractat veritablement important és el tractat d'adhesió, cada estat quan s'incorpora en l EU té l'obligació de signar on es produeixen els canvis necessaris per incorporar-se a la UE i els canvis que cal fer l'estat per entrar a la UE. Aquest tractat d'adhesió se segueix per l'art 93 de la CE.
 Posició dels tractats al sistema de fonts: El fet que un tractat internacional tingui un procediment rígid d'aprovació o modificació o derogació ens marca la seva posició al sistema de fonts. El tractats produeixen una congelació de la matèria regulada pel tractat internacional que la fa impenetrable per un altre tipus de legislació. El legislador ordinari no pot regular matèries d’àmbit internacional, i a nivell del sistema de fonts, el principi de jerarquia no tindrà importància excepte a nivell constitucional. Es parla llavors de principi de competència, quan les disposicions del tractat ho permeten el desenvolupament podrà ser legislatiu. En general tots els tractats del art 93 i 94.1 seran regulats per llei i els del 94.2 per reglament. A nivell d'inclusió, podem parlar de principi de competència amb la resta de fonts i principi de jerarquia amb al CE. No hi ha cap norma de dret intern que afecti a tractat 7.2 - El control de constitucionalitat dels tractats.
Els tractats estan subjectes a la CE, per això, un tractat pot ser objecte d'un recurs o qüestió d’inconstitucionalitat.
Com la ratificació del tractat suposa responsabilitat internacional, art 95 CE ha previst un control previ de constitucionalitat dels tractats internacionals. El govern o qualsevol de les cambres podrà requerir al TC perque declari si existeix aquesta contradicció. Es farà un cop s'ha acabat la fase d'adopció del text, i abans de la ratificació del text. Una vegada rebut el requeriment, el TC traslladarà al sol·licitant i als restants òrgans legitimats perque en el termini d'un mes expressin la seva opinió sobre al qüestió. Durant el mes següent, el TC emetrà una declaració, que tindrà un caràcter vinculant. La decisió del TC no és una sentència, sinó una declaració que té efectes propis de sentència però que no resol un litigi. El TC podrà en qualsevol moment sol·licitar dels òrgans de l'estat o de persones físiques, aclariments o informacions que considerin necessàries. Si el TC declara que existeix una contradicció entre el tractat internacional i la CE, les autoritats espanyoles poden reformar la CE o no ratificar el tractat (perque la declaració del TC té caràcter vinculant). L’única reforma que s'ha fet en aquesta via es la del 1992 pel tractat de Maastricht.
7.3 - La Comunitat Europea i la Unió Europea.
Els tractats de d’unió europea, a Espanya, han estat ratificats per la via del art.93. Des de el començament, la UE ha considerat que la organització que es creava, tindria com a conseqüència la creació d'un ordre propi que afectaria als ordres propis de cada estat. Hi ha una sentència històrica de Costa contra Enel, de 15 de juliol de 1964, on es posa de relleu els elements més essencials de la UE, i com l'organisme incidirà en els ordres de cada estat: "A diferencia dels tractats ordinaris, el tractat de la comunitat econòmica europea, a instaurat un ordenament jurídic propi,integrat en el sistema jurídic dels altres estats membres, i que s'imposa als òrgans jurisdiccionals. Constituint un comunitat de duració limitada, dotada d'institucions pròpies, de personalitat, de capacitat jurídica, de capacitat de representació internacionals, i de poders reals nascuts d'una limitació de competències o una transferència d'atribució dels estats respecte la comunitat. Aquests han limitat els seus àmbits i drets sobirans, i han creat un cos de dret aplicable als ciutadans i a ells mateixos.
-Conseqüències de la sentència: 1- La Unió Europea és una comunitat de dret, amb institucions pròpies, les quals limiten la sobirania dels estats.
Aquests Estats voluntàriament transfereixen competències i limiten la seva sobirania. Constituint un ordenament propi que integra els ordenaments jurídics dels estats. Per tant, es un ordenament jurídic que vincula els sistemes jurídics estatals i s'imposa als seus òrgans polítics i jurisdiccionals interns.
2- La UE posseeix institucions amb capacitat jurídica, que emeten vàlidament normes jurídiques, i que gaudeixen de plena personalitat jurídica internacional.
3- Els poders de la UE tenen el seu origen en una transferència voluntària de les competències dels estats membres, que d'aquesta manera, s'autolimiten i no exerceixen fraccions de la seva pròpia sobirania. Per tant, dins de la UE, l'ordenament jurídic exerceix les competències que li donen els Estats.
Totes aquestes competència que té la UE, han de ser integrades en el dret intern. El dret europeu es divideix en: 1)- Dret originari: El formen els tractats constitutius per la UE. Els tractats tenen l'efecte de ser directament aplicables a l'ordenament jurídic d'Espanya. El procediment de revisió dels tractats, ha de ser fet per unanimitat. Els mateixos estats tenen capacitat plena per crear institucions, noves normes jurídiques i noves competències. Per tant, els Estats membres podran ampliar o restringir el seu ordenament.
2)- Dret derivat: Es el dret que conforma les institucions creades en els tractats, que creen tenint en compte el dret originari. Serien: 2.1) Hard Law: Tenen caràcter vinculant 2.1.1)- Directives: norma general que obliga als estats membres respecte el resultat que s'ha d’aconseguir (obliga a l'estat a fer norma perque es pugi incorporar al ordenament la norma europea), en un determinat termini però que deixa a les autoritats nacionals la elecció de la forma i els mitjans. Per tant, s'han d'incorporar als estats membres segons els procediments establerts als estats membres.
És l’ instrument normatiu per excel·lència de la UE. Aquesta directiva es caracteritza per ser una normativa aprovada per autoritats de la UE però que concedeix un termini als estats membres perquè la incorpori al seu propi ordenament a través d'un dels seus propis actes normatius. Aquesta incorporació de la Directiva a l'ordenament s'anomena "transposició de directives". Els estats membres tenen llibertat de formes però hi ha obligació d'incorporar. A les directives apareix la doble voluntat: la de la UE i la de l'estat que han de fer aquest exercici d'incorporació.
Hi ha unes matèries reservades per les directives: per desenvolupar les llibertats de circulació, per a les polítiques monetàries, sanitària, etc. Entre la normativa de l'estat membre i la directiva no pot haver contradiccions, els estats membres han de respectar el contingut normatiu de la Directiva. Què passa si l'estat membre no transposa la directiva? L'estat quan passa això pot patir una condemna per la inaplicació del dret comunitari. També sol passar que quan ha passat el termini per transposar el TJ de la UE sol declarar aplicable directament en l'estat membre la directiva. Cal que hagi transcorregut el termini per transposar, que hi hagi una condemna i que posteriorment hagi un pronunciament per declarar directament aplicable la directiva 2.1.2)- Reglaments: norma general que regula les actuacions dels poders públics, i que és obligatòria en tots els seus mandats, i d'aplicació directe, sense necessitat d'una norma nacional interposada. Pot aprovar en totes les matèries previstes en el tractat de la UE (polítics agrícola, mediambiental, social, etc.). L’aprova l'autoritat competent de la UE. Entra en vigor, a la data que fixi el mateix reglament, o 20 dies després de la seva publicació.
2.1.3)- Decisions: norma general, que vincula directament als Estats, amb caràcter singular i destinataris concrets. Entra en vigor, a la data que fixi el mateix reglament, o 20 dies després de la seva publicació.
2.2) Soft Law: Tenen caràcter NO vinculant (sense efecte directe intern, però serveixen com a pauta per a les polítiques comunitàries, i com a antecedents). Estan fonamentades en els principis generals del dret comunitari = són aquells principis que el tribunal de justícia de la UE ha deduït de tot el conjunt de dret de la UE, també del dret internacional complementari, i del dret comú de tots els Estats membres. Els principis generals poden ser considerats com a font de dret indirecte, perquè la jurisprudència del tribunal de justícia de la UE té un caràcter quasi normatiu. Les decisions preses pel Tribunal de justícia seran obligatòries davant de tots els estats membres.
2.2.1)- Dictàmens 2.2.2)- Resolucions 2.2.3)- Llibres verd 7.4 - L'ordenament comunitari europeu i el dret intern.
Relacions de dret comunitari i dret intern Tres principis que els relacionen: - Principi de primacia: significa la prioritat o la preferència en l'aplicació del dret comunitari sobre el dret intern, el dret europeu desplaça a la norma interna que li és contraria .Va destinat principalment als jutges ordinaris, que són els operadors jurídics interns, que no han d'aplicar la llei nacional, sinó la norma comunitària.
Si hi ha una contradicció entre una norma interna i una de dret comunitari un jutge ordinari no pot presentar una qüestió d'inconstitucionalitat perquè no és el paràmetre la CE de control del dret comunitari, per tant el que ha de fer és donar prioritat al dret comunitari i en el cas concret el que fa amb la llei interna és no aplicar-la.
Quan es produeixi una contradicció d'una norma comunitària amb una interna el jutge l'únic que pot fer és inaplicar la norma de dret intern atesa la impossibilitat de declarar la invalidesa per incompatibilitat amb el dret comunitari.
Aquest principi s'ha d'aplicar amb independència del rang intern de la norma. A la vegada, la norma comunitària opera a través d'una congelació de matèria, i els Estats no poden dictar vàlidament normes posteriors que regulin idèntica matèria de forma contraria a les disposicions europees.
- Principi d’eficàcia directa: Les normes comunitàries són aplicables directament sense necessitat de ser incorporades a les legislacions dels estats, i per tant, creen immediatament obligacions per les autoritats internes i els ciutadans.
La aplicabilitat del dret de la UE no influeix en l'ordre intern de distribució de les competències. Però la norma comunitària, afecta a totes les parts del territori de forma igual, i si és necessari es pot aplicar directament al dret de les CCAA.
...