Tema 10 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicopatologia
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 22/10/2014
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA  10:  TRASTORNS  PER  ANSIETAT     Hem  deixat  els  trastorns  psicòtics,  ara  trastorns  neuròtics.  La  gran  diferència  és  la   consciència  de  malaltia,  el  pacient  ve  per  ell  mateix.     Ansietat  normal:   • És   un   signe   d’alerta:   ens   avisa   d’un   perill   imminent   i   permet   prendre   mesures   per   fer   front   a   l’amenaça.   L’ansietat   protegeix,   és   una   reacció   fisiològica,   fem   una   sèrie   d’actuacions   de   forma   automàtica.   En   situació   perillosa:   traiem   tota   la   sang   de   l’estómac   i   la   portem   al   cervell   i   a   les   extremitats  per  sortir  corrents  o  per  atacar.  Ex:  Si  tu  vas  per  Cister  a  les  22h  i   veu  a  3  homes  amb  cadenes  i  pals  de  ferro  al  primer  carrer  que  et  trobes  gires   per  tal  de  creuar-­‐te  amb  ells.     El   problema   és   quan   tens   ansietat   sense   cap   situació   de   perill   que   la   provoqui.   • Alguns  autors  diferencien  ansietat  de  por   • Funcions  adaptatives  de  l’ansietat:  l’ansietat  normal  et  mou,  la  patològica  et   paralitza.   Ex:  tens  un  examen,  quan  més  a  prop  està  el  dia  de  l’examen,  més   ansietat  i  per  tant  més  rendiment,  el  dia  de  l’examen,  l’ansietat  és  tanta  que  et   quedes  en  blanc,  si  sobrepasses  el  límit  et  paralitzes.   • 1  de  cada  4  persones  pateix  alguna  forma  d’ansietat  patològica   Formes  clíniques:   1. Trastorn   per   crisis   d’angoixa   (amb   o   sense   agorafobia)   (ansietat   en   anglès,  no  hi  ha  traducció  de  la  paraula  en  anglès)     • Simptomatologia:   § inici  brusc,  espontani  i  inesperat   o Por  extrema   o Sensació  de  mort  imminent   o Símptomes   físics:   taquicàrdia,   sentiment   d’ofegar-­‐se,   nàusees,  vòmits,  tremolors,  dolor,  malestar....   o Crisis  de  20  a  30  minuts.   • Trastorn  crònic  de  curs  variable     2. Trastorn  d’ansietat  generalitzada   • Ansietat  crònica:  no  és  un  episodi,  és  una  ansietat  mantinguda.   • Tensió  motora   o Inquietud   o Cefalees   o Tremolor   o Insomni     • Hiperactivitat  neurovegetativa   o Sudoració   o Taquicàrdia   o Símptomes  gastrointestinals   • Estat  d’hiperalerta.  Visió  negativa  del  que  els  envolta.         3. Trastorn  per  estrés  agut   • Esdeveniment   traumàtic   desencadenant:   amenaça,   tortura,   violació...  Aquest  trastorn  per  estrés  agut  ha  existit  sempre,  però  no   era   vist   de   forma   patològica.   Ex.   Un   soldat   que   li   passava   això,   el   consideraven  només  com  una  persona  covard.     o L’esdeveniment  és  reexperimentat   o Conductes  d’evitació   o Ansietat   o Deteriorament  social  i  laboral   o Duració  de  2  dies  a  4  setmanes     Ex.   Persona   que   va   a   un   banc   i   es   troba   ficat   en   un   atracament.   Amenacen   que   els   mataran   si   es   mouen...   Tot   això   genera   molta   por.   Quan   marxen   la   gent   es   va   aixecant  i  la  situació  es  queda  en  un  ensurt.  Sembla  que  no  ha  passat  res.  Però  més   tard   li   tremolen   les   cames,   es   nota   angoixat...   El   dia   següent   no   es   pot   treure   la   imatge   de   la   situació;   la   reexperimentació.   Conductes   d’evitació:   a   la   que   veus   un   banc,  creues  de  carrer.  Aquesta  reexperimentació  fa  que  es  produeixi  una  ansietat.       4. Trastorn  per  estrés  postraumàtic   • Apareix   un   desencadenant.   Esdeveniment   traumàtic   desencadenant:  amenaça,  tortura,  violació,  etc.     o L’esdeveniment  és  reexperimentat   o Conductes  d’evitació   o Ansietat   o Deteriorament  social  i  laboral   o Apareix   al   cap   de   mesos   o   anys   del   succés   (la   diferència   amb   el   trastorn   per   estrés   agut   =   diagnòstic   diferencial).   Això   pot   passar   perquè   en   el   moment   es   presenta   un   bloqueig:   § Agut:  menys  de  3  mesos   § Crònic:  més  enllà  de  3  mesos     Ex.   Gent   que   sobreviu   a   un   terratrèmol,   a   un   incendi...   Al   cap   del   temps   apareix   tota   aquesta   patologia.   Ho   podem   veure   molt   amb   les   dones   maltractades.   Es   pot   veure   com   apareix   el   trastorn   per   estrés   posttraumàtic.   La   dona   que   ha   estat   maltractada,   fuig   a   una   altre   província  i  al  cap  d’un  temps  presenta  aquest  trastorn.       Tractament     • Psicoteràpia.   Període   de   temps   i   els   pacients   volen   resoldre   els   problemes   ràpid   i   moltes   persones   no   estan   disposades   a   mantindre   durant  un  temps  un  tractament  psicoterapèutic.   o Psicoanalítica   o Cognitiva   o Sistèmica     •   Psicofàrmac.   Perquè   el   procés   sigui   més   ràpid,   molts   pacients   demanen   un   psicofàrmac.   El   problema   del   psicofàrmac   és   que   no   resol  el  problema,  simplement  l’amaga.     o Ansiolític.  Això  pot  baixar  l’ansietat  en  una  crisis  aguda,  però   quan   s’acaba   l’efecte   de   l’ansiolític,   torna   a   aparèixer   l’ansietat.  Al  cap  de  15  dies  de  la  medicació,  l’efecte  ja  no  es  el   mateix   i   per   tant   has   d’anar   augmentant   la   dosi   per   tenir   la   mateixa   sensació   de   benestar   i   per   aquest   motiu,   es   poden   mostrar  adicions.  Per  tant,  són  fàrmacs  molt  potents  sempre  i   quan  els  mantingui  només  durant  1  o  2  setmanes.     o Antidepressiu   ...