2.1 sistema del gust (2017)

Examen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Psicofisiologia
Año del apunte 2017
Páginas 7
Fecha de subida 15/06/2017
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

SISTEMA GUSTATIU 1.ESTIMULS GUSTATIUS Al llarg de l’evolució hem anat aprenent a diferenciar els aliments que no afecten a la nostra salut dels tòxics. Som capaços d’identificar i diferenciar els gusts:  Salat  Àcid  Dolç  Amarg  Umami: agradable en japonès i es un gust que es responsable de l’aminoàcid del glutamat.
Segurament tenim més receptors per captar sabors però encara no s’han identificat.
Tenim una sèrie de sabors que són innats: - Innat pel dolç - Rebuig per l’amarg però amb la experiència aquesta percepció del gust canvia.
EX. La cervesa al principi no agrada però amb l’experiència la majoria de gent s’acostuma al sabor i els acaba agradant.
Hi ha una relació en l’estructura fisicoquímica dels sabors amb el seu compost, és a dir, el salat s’associa fisicoquimicament a ió de sodi (sals de l’organisme) Les estructures fisicoquímiques del dolç són: - El sucre - La fructosa - La glucosa - La sacarina que fisicoquimicament no és igual que el sucre però té un edulcorant que té un gust dolç (però no es una relació lineal es a dir no es una copia exacte).
2.ORGANS DE LA LLENGUA Els receptors del gust els tenim: - A la llengua: tenim les papil·les gustatives que estan formats per corpuscles gustatius que cadascun esta format per cèl·lules receptores gustatives.(50-100 entre).
- A la faringe - Al paladar - A la epiglotis Quan mengem alguna cosa estem estimulant receptors somatosensorials. Segons la textura, l’olor i el gust som capaços d’identificar millor el que mengem.
Quan mengem NO nomes s’activa un tipus de receptor sinó que es un mecanisme combinat.
3.RECEPTORS DEL GUST A la part més superficial de la cèl·lula receptora gustativa (epical) tenim les microvellositats que (l’aliment quan mengem interaccionarà amb aquestes cèl·lules gustatives) serà on l’estímul gustatiu reaccionarà amb aquesta cèl·lula receptora gustativa.
Les cèl·lules receptores gustatives s’organitzen al voltant d’un forat anomenat PORU GUSTATIU. A més a aquest corpuscle gustatiu hauran: - cèl·lules de suport que mantenen la forma del corpuscle - cèl·lules mare o cèl·lules basals.
Aquestes cèl·lules receptores gustatives tenen un cicle de vida de 2-4 setmanes aproximadament, i quan moren neixen noves a partir de les cèl·lules mare.
Una cèl·lula receptora gustativa està format per: - Corpuscle gustatiu - Cèl·lules basals de regeneració - Cèl·lules receptores gustatives L’estímul químic quan interaccioni amb la cèl·lula provocarà un canvi, aquest es transformarà en un estímul que dissolt en saliva provocarà unes reaccions químiques que com a conseqüència final conduirà una resposta elèctrica/neuronal i anirà cap al còrtex per tal d’assabentar-nos de quin gust es tracta(Transducció).
La transducció es pot fer per dues vies: DIFUSIO SIMPLE  Procés de transducció del salat: La transducció té lloc mitjançant el pas de sodi pel canal iònic, es un pas que NO es depenent del voltatge, és a dir, no necessitem una energia.
Això es produeix així perquè quan mengem com hi ha mes sodi fora entra d’una manera massiva per difusió de l’espai extracel·lular a l’espai intracel·lular. NO COSTA ENERGIA.
El sodi entra a la cèl·lula i això provoca una despolarització, despolaritza la membrana de la cèl·lula receptora gustativa i provoca la obertura d’uns canals de sodi i de calci que entraran dins de la cèl·lula i seran responsables de la alliberació d’aquesta substancia química neurotransmissora (estímul) que anirà a interaccionar amb la cèl·lula nerviosa RESUM. Entrada de sodi pels canals passivament i despolarització la membrana, activant canals de sodi i de calci que provocant la alliberació del neurotransmissor.
 Procés de transducció del àcid: Entren ions d’hidrogen dins la cèl·lula que entren pel mateix canal de sodi que estarà obert i provocarà aquesta despolarització de la membrana i obriran activament els canals de sodi i de calci.
COM DIFERENCIEM UN DEL ALTRE: Quan entren els ions d’hidrogen bloquegen els ions de potassi que no deixen que el potassi entri a la cèl·lula, per tant, com tenim diferencia de despolarització duna cèl·lula a una altre aquesta diferencia provocarà que a la resposta neuronal puguem identificar si es el gust del salat o el del àcid.
 Procés de transducció amarg, dolç i umami: aquest es una mica diferent dels altres perquè no son canals iònics passius (nomes oberts) sinó que hi ha uns receptors de membrana acoblats a una proteïna G. I quan això passa es desencadenen una sèrie de reaccions químiques i activen la obertura dels canals de sodi i calci amb l’alliberació d’aquest neurotransmissor.
COM DIFERENCIEM QUIN ESTEM TASTANT DAQUESTS 3 Una cèl·lula gustativa identifica perquè cada cèl·lula receptora gustativa codifica proteïnes especifiques que són específiques per cada sabor. Es a dir, cada cèl·lula receptora gustativa codifica unes cèl·lules per tant, hi ha una diferenciació pel dolç, per l’umami i per l’amarg. (Cada cèl·lula esta especialitzada en identificar un tipus de sabor o un altre).
4.COM CODIFICQUEM Podem observar com cada cèl·lula receptora gustativa reacciona de manera diferent a cada sabor ( hi ha que expressen més un receptor que farà que aquesta cèl·lula codifiqui mes el gust del dolç com la cèl·lula 3 que respon mes específicament el que es el sucre).
En unes concentracions normals totes les cèl·lules responen a un únic sabor, quan augmenta la concentració o existeixen altres estímuls gustatius d’altres sabors totes les cèl·lules reaccionen a tots els estímuls gustatius. Totes les cèl·lules tenen una determinada preferència gustativa per respondre però quan hi ha mes estímuls ha de respondre a tots els sabors, és a dir, existeix una falta d’especificitat.
Com si fem una resposta mes inespecífica pro mes amplia i aquesta resposta que fa el cervell es que si haguéssim de tenir una cèl·lula receptora especifica per cada sabor determinat a partir dels 5 sabors bàsics que hi ha infinitats no podríem tenir receptors específicament per cada sabor ja que impediria tenir-ne de nous. Cada cèl·lula receptora respon d’una manera diferent i aquesta es el que identificarà el cervell.
Especificitat per a un gust però pot respondre a altres Experiment a classe Lacasito (dolç) → transducció a partir del receptor a una proteïna G → reaccions químiques → canviem estímul gustatiu per resposta neuronal → el que nosaltres interpretem es el conjunt de totes les respostes.
EXPERIMENT: un líquid que era com una infusió fet d’una herba inhibidora del dolç al menjar després el lacasito aquest no tindrà sabor o no s’apreciarà ja que prèviament ha inhibit la via del dolç.
5.VIES DEL SISTEMA GUSTATIU Aquestes sensacions gustatives es duran a terme seguint l’esquema de les diferents sinapsis, hi ha diferents passos al llarg de la via. Les connexions eferents(recullen les sensacions gustatives) Tenim receptors gustatius que s’han encarregat de fer el procés de transducció. Segons la localització d’aquests receptors les neurones provindran de diferents nervis: - D’aparells cranials - De la sensibilitats gustatives dels 2/3 del paladar - De la llengua anterior que està recollida pel nervi facial o septocraneal(?).
- La part posterior de la llengua esta recollida pel closofaringe o noveparicraneal.
Aquestes projeccions eferents aniran a reaccionar amb la segona neurona de la via gustativa que esta al nucli gustatori o gustatiu que esta situat al bulb raquidi i de la segona neurona passarem a la 3 neurona que està situada al talem. Concretament el talem esta format pels diferents subnuclis i la via gustativa es el nucliventralposteromedial. (VPM).
Passem la informació a la primera neurona, segona i tercera fins que arriba al talem. El talem envia la informació al còrtex per interpretar-la. Del còrtex passem a l’àrea primària gustativa o gustatòria ( en el cas del gust seria el còrtex insular). A còrtex passem d’àrea primària (unimodal- una única modalitat sensorial EX. gust dolç) a àrea secundaria (es on identifiquem el que estem menjant EX. gust dolç i es un postre). De la secundaria passa a la terciària (NO només els estímuls del gust sinó que engloba altres modalitats sensorials EX. NO només identifica el gust dolç i et diu que es un postre sinó que per altres vies del sistema somatosensorial identifico un gust dolç fred.) RESUM Receptors→ 1a neurona → 2na neurona → 3a neurona → tàlem→ còrtex → àrea primària → àrea secundaria → àrea terciària AIXO ES LA VIA CONSCIENT DEL GUST, EN QUALSEVOL MOMENT QUE AQUESTA VIA ES TRENQUI NO PODREM IDENTIFICAR EL GUST – AGEUSIA INCAPACITAT DE PERCEBRE UN GUST.
A més el sentit del gust participa en altres funcions vitals de l’organisme (respostes no conscient).
- El sistema límbic en el cas del gust serà allò que ens provoca les sensacions agradables o desagradables(amígdala). La amígdala dona la informació que aquella aliment ja no es tant apetitós.
- El hipotàlem participa en moltes funcions vitals de l’organisme un dels centres de l’hipotàlem és regular la sacietat → el fet de quan acabem de menjar estem tips i aquesta dona una informació sensorial i fa que la nostra motivació per menjar aquest aliment disminueixi.
La memòria associativa per via amígdala o hipocamp fa memòria associativa de rebuig respecte un determinat aliment. Hi ha respostes cognitives i altres que són comportaments medials viscerals per les pròpies funcions vitals.
EN EL CAS DEL GUST LES VIES NO DECUSEN!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! ...