Constitucional III: Drets i Llibertats Tema 2.1 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura Constitucional III: Derechos y Libertades
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 15/10/2014
Descargas 10
Subido por

Vista previa del texto

1.
Drets  i  principis  rectors  en  el  sistema  constitucional  espanyol     1. Principi  d’igualtat   1.
Les  dimensiones  de  la  igualtat  en  el  constitucionalisme  modern   Les  primeres  declaracions  del  dret  a  la  igualtat  se  situen  en    les  primeres  declaracions  de  drets,   com  la  Declaració  de  Virginia,  l’any  1776,  o  la  Declaració  de  Drets  de  l’Home  i  del  Ciutadà  de   França,  l’any  1789.  Aquestes  declaracions  trenquen  amb  l’Ordenament  Jurídic  de  l’Antic  Règim   en  el  qual  cada  estament  de  la  societat  tenia  la  seva  pròpia  legislació  i  per  tant,  el  seu  propi   sistema  jurisdiccional.  Es  tracta  d’un  trencament  amb  l’ordenament  fragmentari.   Els   liberals   revolucionaris   volien   trencar   amb   aquesta   fragmentació   de   l’OJ   de   forma   que   aquest   fos   igual   per   a   tothom,   sense   distincions   entre   estaments.   Es   tracta   doncs   d’una   igualtat  formal,  una  concepció  que  es  manté  durant  tot  el  segle  XIX  i  per  la  qual  la  llei  ha  de   considerar  tots  els  ciutadans  com  iguals.   Amb  el  pas  del  temps  la  concepció  de  la  igualtat  va  evolucionar  cap  a  una  distinció  segons  les   condicions  de  l’individu.  Les  primeres  normes  que  van  adoptar  aquesta  concepció  van  ser  les   Lleis  Tributaries:  quan  durant  el  s.  XIX  es  basaven  en  el  principi  de  proporcionalitat  (tothom   paga   en   proporció   a   la   quantitat   que   té;   igualtat   formal),   després   es   va   passar   a   utilitzar   el   principi  de  progressivitat  pel  qual  es  considera  la  igualtat  com   una  finalitat  que  s’ha  d’assolir   encara   que   sigui   mitjançant   la   desigualtat,   afavorint   els   desavantatjats.   D’aquesta   forma   pagarien   més   aquells   que   més   tinguessin   mentre   que   se’ls   aplicaria   un   tipus   impositiu   més   reduït  a  aquells  més  pobres.  És  aquesta  una  de  les  característiques  bàsiques  de  l’Estat  Social:   la  denominada  igualtat  material.     2. La  igualtat  com  a  no-­‐discriminació:  l'article  14  CE       ARTÍCULO  14.   Los  españoles  son  iguales  ante  la  ley,  sin  que  pueda  prevalecer  discriminación  alguna  por   razón  de  nacimiento,  raza,  sexo,  religión,  opinión  o  cualquier  otra  condición  o  circunstancia   personal  o  social.   Amb   aquest   article,   la   CE   proclama   la   igualtat   formal.   No   proclama   en   dret,   tot   i   que   per   interpretació   del   TC   se   l’ha   de   classificar   com   el   dret   subjectiu   de   rebre   un   tracte   igual.   Es   tracta   a   més   d’un   dret   relacional   a   exercir   per   part   de   l’individu   respecte   a   algú   altre   en   la   mateixa  situació  individual.     En  realitat,  la  CE  en  aquest  article  no  prohibeix  les  desigualtats,  sinó  que  les  accepta  sempre   que   estiguin   concebudes   com   una     no-­‐discriminació,   entenent   discriminació   com   aquella   desigualtat  en  el  tracte  sense  justificació  efectiva  i  raonable.       3 La  igualtat  com  a  diferenciació:  l'article  9.2  CE     ARTÍCULO  9   2.   Corresponde   a   los   poderes   públicos   promover   las   condiciones   para   que   la   libertad   y   la   igualdad  del  individuo  y  de  los  grupos  en  que  se  integran  sean  reales  y  efectivas;  remover  los   obstáculos   que   impidan   o   dificulten   su   plenitud   y   facilitar   la   participación   de   todos   los   ciudadanos  en  la  vida  política,  económica,  cultural  y  social.   Amb  aquest  article  situat  en  el  Títol  Preliminar,  es  vincula  els  poders  públics    a  promoure  la   igualtat  real  i  efectiva,  removent  els  obstacles  existents  per  al  seu  assoliment.  Juntament  amb   l’article  1.1  CE,  que  estableix  la  igualtat  com  a  valor  de  l’OJ  i  al  model  d’Estat  Constitucional,   es  concep  la  igualtat,  a  més  com  un  dret  objectiu,  és  a  dir,  que  vincula  als  poders  públics.   ARTÍCULO  1.   1.   España   se   constituye   en   un   Estado   social   y   democrático   de   Derecho,   que   propugna   como   valores  superiores  de  su  ordenamiento  jurídico  la  libertad,  la  justicia,  la  igualdad  y  el  pluralismo   político.   L’anterior   9.2   CE   permet   conciliar   la   legitimitat   de   la   desigualtat   en   algunes   causes,   exceptuant   alguns   casos   caracteritzats   pels   motius   recollits   en   l’article   14   CE,   ja   que   aquests   motius   reben   una   protecció   especial.   De   la   mateixa   manera   que   del   9.2   se’n   deriva   el   dret   a   rebre  un  tracte  diferent  segons  la  condició  de  l’individu,  del  14  no  se’n  deriva  un  dret  a  rebre   un  tracte  diferent,  sinó  de  no  patir  discriminacions.   D’aquesta   forma,   del   9.2   se’n   deriva   l’existència   de   la   necessitat   d’una   interpretació   transitòria  de  la  desigualtat  en  concret:  les  mesures  que  comportin  una  desigualtat  s’han  de   revisar  per  tal  d’assegurar  que  s’arriba  a  una  igualtat  real.     4 Principi  de  transversalitat  en  matèria  de  gènere:  igualtat  entre  dones  i  homes   5 La  igualtat  davant  l'administració  i  el  poder  judicial   Segons  la  jurisprudència,  el  dret  a  la  igualtat  es  projecta  en  2  vessants:   • Sobre  la  llei  i  el  seu  contingut   • El  legislador  u  òrgan  que  desenvolupi  una  llei  o  realitzi  una  activitat  en  la  qual  hi  hagi   una   desigualtat,   per   determinar   si   la   diferència   de   tracta   legal   o   administratiu   és   constitucional,  el  TC  ha  incorporat  a  la  seva  jurisprudència  un  anàlisi  de  l’acte  o  norma   que  té  origen  en  la  doctrina  europea.  És  l’anomenat  Test  de  desigualtat,  que  consta   de  3  parts:   1.
Aportar   un   supòsit   objectivament   comparable   (Tertium   Comparationis   amb   aquest  primer  pas  el  que  es  pretén  és  provar  l’existència  d’un  cas  respecte  el  qual  hi  hagi   hagut  una  desigualtat  o  discriminació,  és  a  dir,  una  situació  objectivament  comparable.   2.
Test  de  raonabilitat:  amb  aquesta  test  es  pretén  justificar  la  legitimitat  de  la   diferència  realitzada.  Per  a  justificar-­‐la  es  realitza  una  inversió  de  la  càrrega  de  la  prova,   de  forma  que  qui  cometi  la  possible  discriminació  és  qui  haurà  de  justificar  la  legitimitat   de  la  desigualtat,  és  a  dir,  el  legislador  en  el  cas  d’una  llei.   3.
Test   de   racionalitat:   es   tracta   d’estudiar   si   les   mesures   adoptades   en   la   desigualtat  en  qüestió  són  adequades  i  proporcionals.       Quan   la   desigualtat   es   basi   en   una   de   les   causes   previstes   a   l’article   14   CE   (naixement,   raça,  sexe,  religió,  opinió  o  qualsevol  altre  circumstància  social  i  cultural),  al  legislador  se  li   aplica  un  test  de  raonabilitat  més  estricte,  a  més  de  produir-­‐se  la  inversió  de  la  càrrega   de  la  prova.   • En  l’aplicació  de  la  llei  per  part  de  l’Administració  i  el  Poder  Judicial:   L’administració  pública  ha  de  tractar  igual  a  qui  es  troba  en  situacions  iguals  i  també  en  aquest   cas,  qui  pretengui  sostenir  que  s’ha  vulnerat  tal  regla  haurà  d’aportar  el  terme  de  comparació   que  ho  demostri,  és  a  dir,  haurà  d’aportar  un  cas  precedent  en  que  s’hagi  tractat  a  un  altre,   en  igual  situació  que  ell  mateix,  qui  reclama,  de  forma  diferent  de  com  a  ell  se  l’ha  tractat.     La   jurisprudència   constitucional   només   accepta   la   invocació   dels   termes   de   comparació   confirmats  per  altres  tribunals,  és  a  dir:  s’ha  d’acreditar  que  el  tribunal  que  correspongui  hagi   donat  per  bona  l’actuació  administrativa  prèvia.     Pel   que   fa   al   poder   Judicial,   els   jutges   no   estan   vinculats   al   precedent,   ni   tenen   prohibit   canviar  la  seva  doctrina  sobre  una  determinada  qüestió  quan   hi  hagi  raons  suficients  per  a  fer-­‐ ho  (independència  judicial).  Del  que  es  tracta  es  de  que  tal  canvi  no  sigui  arbitrari  o  no  sigui   realitzat  tan  sols  respecte  un  cas  singular  sense  modificar  la  doctrina  jurisprudencial,  ja  que  en   aquests  casos  parlaríem  de  discriminació.  Per  a  que  el  principi  d’igualtat  no  sigui  vulnerat  amb   aquest  canvi  de  criteri,  segons  el  TC  es  requereix:   - Tertium  Comparationis   - Existència  d’una  alteritat  en  els  supòsits  comparats.   - d’entitat  de  l’Òrgan  Judicial:    les  resolucions  a  comparar  han  de  ser  emeses  pel  mateix   òrgan,   no   només   de   la   mateixa   sala,   sinó   també   de   la   mateixa   secció.   Això   permet   valorar   si   la   divergència   de   criteri   expressada   pel   jutge   es   fruit   de   la   llibertat   d’apreciació  de  l’òrgan  jurisdiccional  en  l’exercici  de  la  funció  jutjadora,  o  un  canvi  de   valoració   del   cas   purament   arbitrària,   amb   una   manca   de   fonamentació   suficient   i   raonable.   - Argumentació  i  la  perdura  del  nou  criteri.   Per   a   assolir   aquesta   igualtat   paradoxal   mitjançant   la   distinció   i   la   diferència   s’ha   adoptat   3   tipus  de  mesures:   • Discriminació   Positiva:   mesures   de   promoció   d’un   col·∙lectiu   definit   per   raons   de   l’article   14   CE   i   que   queden   justificades   pel   9.2,   és   a   dir,   per   a   promocionar   la   igualtat   entre  individus  (subvenció  per  a  discapacitats).   • Discriminació   inversa:   mesures   de   promoció   de   les   quotes   d’un   col·∙lectiu   dins   d’un   altre  (nombre  mínim  de  places  per  a  immigrants  en  un  centre  escolar).   • Mesures   Paternalistes:   mesures   per   afavorir   un   col·∙lectiu   que,   d’alguna   manera,   perpetuen  la  desigualtat  d’aquest  col·∙lectiu  respecte  al  de  la  resta  de  la  societat  (falta   exemple).           ...