Classe 4 (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Mètodes de recerca en comunicació
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 18/03/2015
Descargas 28
Subido por

Vista previa del texto

Sessió dia 17/03/2015 Explicació examen: al campus estaràn les aules, examen tipu test de 20 preguntes tipu test resposta de tres ue cada una desconta -0,25 i en blanc no resta. El contingut es el de teoria i el capitul 3 ens pot ajudar.
TENIR MOLT CLAR LES PARTS DEL PROJECTE DE RECERCA, EL INDEX DEL PROJECTE.
Tema 2: El procés d'investigació i les noves etapes. La seva aplicació la investigació en comunicació.
• La mostra Quan fem una recerca diem: els diaris espanyols no reflexteixen el moviment juvenil. Com que no podem agafar totes les noticies dels diaris espanyols, agafem una mostra. La mostra és una part del nostre univers.
Si no agafessim mostres el que fariem es el sens, pero com no pot ser tot perque es una mostra representativa femuna mostra. La mostra es una part que ens permet dir quin és el total.
– – – – Univers hipotètic: Nosaltres a la pràctica i al projecte tenim que definir l'univers hipotètic que és el tot. El total del que es vol investigar. Per exemple si fem una enquesta serai el sens de la nostra població. Ex: series de televisió espanyola del 2015.
La mostra en el nostre projecta ha d'estar també concretada. Per exemple: El diari la vanguardia i el país la primera setmana de cada mes del 2015 que aixó hem dóna un total de 7 exemplarts x 12 mesos.
Condicions d la mostra: – Conté part de la població o de l'univers – No pot surtir d'unaltre cosa.
– És estadísticament proporcional. No es el mateix un univers de 5millons de personas que de 2 millons.
– Quan és quantitativa ha de ser representativa.
Per seleccionar: – la mostra hem de fer la nostra justificació: si per exemple la nostra mostra són diaris la nostre justificació seria quins diaris seleccionariam. Si diem les diferents tendències polítiques seria perque volem una diversitat i la justificació teórica a partir de les meves hipótesis. Aquesta forma de selecció implica que a les meves hipòtesis estigui molt ben explicat.
– Unitat d'ànalisis: es la part més petita que analitzem, la part mes concreta. Es molt important definir la unitat d'anàlisi. Si agafem el diari que es la nostra mostra, l'exemplar del 17 de febrer del 2015 és la nostra mostra i la unitat d'anàlisis pot ser la peça informativa, per exemple: totes les notícies de la secció internacional. Les series poden ser la mostra i el prsonatge, el capítol...
és la unitat d'anàlisis. Quan més petita sigui millor perqué més fàcil serà aplicar la metodologia.
En una entrevista la unitat d'anàlisis és la persona.
– Tipus de mostra – Mostras probabilísticas: Quantitatives. El que la defineix és que es representativa i que els resultats es poden estrapular al total. Per exemple, si agafo una mostra de la població espanyola puc estrapular els resultats. Es poden estrapular els resultats, es representativa i totes les parts de la mostra tenen la mateixa possibilitat de ser escollidas. Tota la meva població o tot el meu univers tenen les possibilitats de ser escollits. Si faig una enquesta als estudiants d la facultat i dic que es representativa he de tenir el llistat de tots els estudiants matriculats i la selecció ha de ser aleatoria, i que tothom tingui les mateixes possibilitats. Si elegim els diaris tindriam un sens de tots els diaris i que tots itignuessin les mateixes possibilitats de ser escullits.
– Mostras no probablísticas: Qualitatives. Escollim perque la volem nosaltres per diferents raons ja sigui per que no ens interessa que sigui representatiu, perque ho digui la nostra hipòtesis...
Per exmple elegir 3 estudiants a tota la facultat.
– Prque seleccionem una mostra o una altre? – Per els objectius/finalitat – Per l'esquema de la recerca i l'abast – – – – – – – – Tamany de l'univers o població Per la relació entre costo i eficàcia: Potser si volem fer una probabiística i no tenim prous diners o temps no podrem.
Per les limitacions de temps Per marge d'error permès Tipus de mostrar porbabilístiques: Son representatives – Aleatòria simple: És aleatòriament amb el total de la nostra població o univers. Aleatòriament escollim la nostra població sense fer cap altre filtratge. Si fem una enquesta i a cada estudiant li donem un numero i llavors l'aleatòria simple diem que volem fer l'enquesta a 50 i el programa de pc ens escoll 50 estudiants. Es per sorteig. Tots tenen la mateixa possibilitat de ser escullits.
No podem fer una mostra porbabilística si no tenim el sens total. Si tenim una mostra probabilistica de diaris hauríam de tenir el sens total sempre per aixó costa més treballar amb mostras probabilistiques per que el que costa és tenir l'univers, el sens total.
– Estratificada: Per la nostra recrca seguieix sent aleatòria pero ens interessa tenir una estratificació concreta. Si fem les enquestas als estudiants de la facultat ens interessa que hi hagui alumnes de diferents cursos, o de els dos sexes... Si ens interessa aixó la fem estratificada i el que fem és tenir el sens de tots i els hi donem un número a tots i escollim 25 aleatòriament.
Si estem fent dels alumnes de la facu i volem de tots els cursos, fem una selecció, agafem el sens de cada curs i els hi dónem un numero per curs i si la mostra es de 100 no agafem 100 de tots, sino agafem 25 de cada curs aleatòriament pero primer ja he fet una estratificació separant-los per curssos. Aquesta selecció l'estratificada pot ser: – Constant: Si jo vui homes i dones agafo el 50% de cada, elegixo jo.
– Proporcional: Seria el percentatge total. Si a la facu hi ha 80% de noies i un 20% de nois agafaria la realitat. Escolleixo proporcionalment al que hi ha, seguir la proporció de veritat.
Succesiva: No agafem la mateixa mostra cada cop.
Tendències: Si jo vui saber la tendècia de la opinió dels alumnes de la facu durant 3 anys la mostra canviarà per que seràn alumnes diferents pero la mostra serà la mateixa, la caracterísitca de la mostra son les mateixas.
D'area superfície: Quan ho fem per zones, agafem diferents zones.
– Tipus de mostra no probablísticas: – Mostra intencional: Si fem una mostra de com els guionistas fan una trama elegim els guionistas que volem, es la mostra que volgem, és intencionada. Ens interessa algo en concret.
L'escollim perque ens interessa.
– Mostra erràtica o circumstancial: Nosaltres volem fer un treball ràpid i utilitzem la mostra que tenim accès, si jo no tinc temps la passo a la classe perquè és el que tinc més aprop, el que és més accesible per mi.
– • • Quin tipus de mostra s'ha d'emprar per a: Obtenir caracteristiques de població amb diferets categories? Probabilistíca estratificada.
Una quiantat reduida de persones que suposem que són les representatives pel seu coneixement del tema? Intencional.
Pla de treball, Periodització, Cronograma, Pressupost: • • El pla de treball: S'ha de decidir en quan temps es realitzaria la recerca. El pla de treball s'explica que es faria. Per exemple: El primer mes s'acabaria de definir el marc teóric, els següents tres messos es fa el disseny de la recerca, la selecció de la mostra i la búsuqueda de la mostra i l'aplicació de la prova pilot. Després fariam l'anàlisis i les entrevistes i l'elaboració del primer informe, fer entrevistes...S'ha de pensar el esquema i anar-lo escribint.
Cronograma: Un projecte es el primer que dónem perque ens ho financin, el cronograma es que nosaltres ho expliquem al pla de treball les hem de passar al cronograma.
• Pressupost: Quan fem una recerca necesitem recurssos tècnics, recurssos materials i recurssos de personal. Hem de detallar en el nostre pressupost els recurssos que necesitarem i el calcul real. En el pressupost hem de detallar-ho tot aixó: ◦ Recurssos tècnics: tot el que necesiti, ja sigui el software, tot el que sigui de la pròpia investigació.
◦ Material fungible: És tot el material que necesitem i que s'esgota. Paper, tinta d'impressora, bolis... Posariam paper en la primera columne i el preu aproximat.
◦ ◦ Material invertariable: tot el material que no s'egota, per exemple l'ordinador, una taula, una impresora, una cinta per grabar... Aqui si que s'ha de posar el preu real.
◦ Despeses de comunicació: Si necesitem una conexió específica a internet, si necesitem una persona que s'encarregui de la comunicació, de coordinar els equips, si necsitem despeses de promoció...
◦ Despeses de personal: técnic, investigador, nosaltres, buscar sous reals o aproximats que podem torvar a la web de la UAB.
◦ Viatges i dietas: allotjaments, viatjes, si fem entrevistes en profunditat a cada comunitat autónoma d'espanya hauríam de calcular que gastaríem de dietas i de hotel.
◦ Altres despeses: ◦ Finalment es fa un percentatge del que es queda la universitat o el centre de recerca.
◦ Es una part important per que e projecta es fa si te'l financian, és important que es calculi que necesitaríem en una recerca.
Al final de una recerca només quedaría l'Índex de la futura recerca i la bibliografia.
• Índex d la futura rerca: sería l'índex que tindria aquella recerca • La bibliografia: Ha de ser la uqe s'ha utilitzat per fer el projecte, la que es citi. S'han de seguir les normes APA de citació, el no citar bè pot fer baixar molts punts.
...