Tema 13: Maristema apical del brot (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología - 2º curso
Asignatura Citologia i histologia
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 03/02/2015
Descargas 13
Subido por

Vista previa del texto

Citologia i Histologia Vegetal TEMA 13: MARISTEMA APICAL DEL BROT MARISTEMA APICAL  punts de creixement organitzat     MAB eix embrionari MAR Aporten cèl·lules per al creixement (mitosi) Organització de la morfologia  òrgans laterals seguint el patró Originen els histògens: diferenciació Automanteniment  població d’inicials que es renova  durant tota la vida de la planta Població de cèl·lules mare totipotencials  cèl·lules inicials  autoperturbar-se Cèl·lules inicials  2 filles desiguals Caràcter inicial Cos de la planta  cèl·lula derivada Inicials Derivades Número il·limitat de divisions Número limitat de divisions (5-6) 2 cèl·lules filles Després  procés maduració i mort Manté caràcter d’inicials de diferenciació, Derivada  cos de la planta Meristemes apicals: Tangencial  augmenta número de capes Divisions  plantes orientades Radial  augmenten cèl·lules d’una capa Transversal  augmenta longitud columna Organitzades  generar simetria i els òrgans laterals Plans de divisió  eix apical/basal de l’òrgan Tija i arrel  simetria radial (organitzat al voltant d’un eix) MERISTEMA APICAL DEL BROT Meristema nu   Cèl·lules inicials es troben directament en posició apical Primordis es formen externament Gran complexitat organitzativa Centre de producció d’hormones MAB  cèl·lules meristemàtiques (indiferenciades, petites, isodiamètriques: nucli centrak i citoplasma dens) Diferents poblacions  es distribueixen en zones o regions Promeristema:   Part apical, predomina la divisió Inicials apicals i derivades 1 Citologia i Histologia Vegetal Meristema:     Posició basípeta (cap a la base) divisions menys nombroses On comença les cèl·lules comencen a expressar senyals de diferenciació Regions Rib  cèl·lules grosses i vacuolades Regions Flank  cèl·lules més petites i divideixen més Regió dels histògens  a la part basal, donaran lloc als teixits (capes concèntriques) ORGANITZACIÓ DEL MAB:   Inicials  romanen al meristema Derivades  formen el cos de la planta Algues Molses Pteridòfits Gimnospermes Angiospermes 1 sola cèl·lula inicial dóna lloc a totes les divisions Població d’inicials amb organització molt complexa En pteridòfits (falgueres): 1 sola inicial de forma tetraèdrica (piramidal) a la part superior de l’eix, base de la piràmide orientades a la superfície Alterna els plans de divisió de les cares internes del tetraèdre Derivades  divisions periclinals i radials formant estructura piramidal, es diferencien els histògens Angiospermes i gimnospermes (Coleus): primordis Població cèl·lules inicials molt organitzades Diferents estadis de desenvolupament m. apical Meristema apical  quasi sempre actiu (en Coleus) sense períodes de repòs pel i reforç gemmes axil·lars Meristema apical de Coleus: (poblacions cel·lulars superposades) Promeristema:   Cèl·lules inicials i derivades immediates Distribució de capes (túnica/corpus) presència: 2 Citologia i Histologia Vegetal - - Zona central  cèl·lules grosses i nucli amb cromatina més fina Centrals  conté inicials que es mantenen quiescents (es divideixen molt poc) envoltades per cèl·lules més petites amb divisió activa  aporta cèl·lules de creixement en longitud Zona perifèrica  cèl·lules més petites (organitzades meristemàtiques central/perifèriques) Meristema RIB i FLANK (costal/lateral)  immediates per sota de la túnica/corpus 2 capes concèntriques: - Rib  meristema costal, cèl·lules grosses i vacuolitzades (al centre) Flank  meristema lateral, cèl·lules petites (a la perifèria) Promeristema: Organització túnica/corpus  es distingeixen per l’orientació dels plans de divisió Túnica  capes de cèl·lules divideixen seguint plans anticlinals formant làmines (Coleus 3 a 7) La més externa és continua amb la protoderma i l’epidermis Corpus  la part interna, les cèl·lules es divideixen sense que hi hagi predomini d’un pla de divisió Organització central i perifèric: Cèl·lules centrals (túnica i corpus)  més grosses, no s’hi observen divisions (centre quiescent). Són molt actives en la síntesi d’hormones i senyals.
Cèl·lules perifèriques  petites, ocupades pràcticament de nucli Cèl·lules derivades en divisió molt activa Cèl·lules totipotencials i responsables d’aportar cèl·lules per al creixement Meristema Rib i Flank: Rib (costal)  cilindre intern de cèl·lules grosses vacuolitzades disposades en columna Cèl·lules creixen molt i es divideixen poc Flank (lateral)  cilindre perifèric de cèl·lules més petites Citoplasma més dens Es divideixen més i creixen menys La capa més externa de la túnica  és també la més externa del flank FORMACIÓ DELS HISTOGENS: Protoderma:   Capa més externa (capa mare de l’epidermis) Forma el sistema dèrmic (epidermis) Procàmbium:   Per sota la regió de Rib i Flank, entre els dos es forma una capa de cèl·lules allargades es divideixen seguint pla tangencial  procàmbium Forma el sistema vascular (xilema i floema) 3 Citologia i Histologia Vegetal Meristema fonamental:   Cèl·lules que no són ni procàmbium ni protoderma es distingeix el cortical (entre la protoderma i el procàmbium) i el centre Forma el sistema de farciment: - Cortical  forma farciment del còrtex (parènquima, col·lènquima i esclerènquima) - Central  forma el farciment de la medul·la (parènquima medul·lar) Diferenciació del teixit vascular (elongació completada):   Primers vasos que es diferencien són els del floema (profloema) Després els primers elements del xilema (protoxilema) generalment traqueides allargades o espiralades Quedaran situats als extrems exterior i interior del feix (són molt fràgils i es diferencien en una primera etapa)  s’estan produint moltes tensions de creixement protoderma .dèrmic merist .fonamt. (cortical) farciment procàmbium vascular merist Fonamental farciment Primordis: Les cèl·lules basals es vacuolitzen i disminueixen el ritme de divisió Les cèl·lules apicals es mantenen meristemàtiques i continuen dividint-se El primordi creix apicalment A l’interior comença la diferenciació del procàmbium Progressivament estableix simetria bilateral pròpia de la lamina foliar Formació del primordis foliars:    Seguint un patró al voltant de l’eix  fil·lotaxi Comencen com petites protuberàncies en punts determinats al voltant de la zona central del dom apical Cèl·lules centrals no intervenen  totes les cèl·lules que formaran el primordi són del meristema perifèric Cèl·lules totes derivades  creixement limitat Cèl·lules perifèriques  divisions transversals  creixement longitudinal 4 Citologia i Histologia Vegetal Cèl·lules L2 i L3 (túnica)  divisió pla periclinal (paral·lel a l’eix) es formi protuberància foliar incipient PAS DE MERISTEMA VEGETATIU O FLORAL   Quan es produeix la transició de meristemes vegetatiu a floral les cèl·lules apicals perden el caràcter d’inicials i es perd el creixement indefinit Canvia el ritme de creixement i s’observa una acumulació de primordis  donaran lloc als òrgans florals Gemmes (surera)  meristema apical i primordis foliars en desenvolupament estan protegits per esquames  fulles modificades i lignificades que protegeixen la gemma Períodes de repòs (finals d’estiu i hivern) i d’activitat (primavera) Climes temperats: brotada a la primavera  esdevé branqueta llenyosa i es forma la futura gemma apical i les gemmes axil·lars de les futures fulles A l’interior de les esquames el meristema queda en repòs durant l’hivern Abans de la brotada entra en activitat i forma els primordis foliars  gemma s’infla (creixement) Després de forma sobtada, la planta rep senyals de llum, temperatura i hormones  cèl·lules a l’interior de la gemma comencen procés rapidíssim d’expansió  creixement dels primordis i sortida a l’exterior de les fulletes Varia segons l’espècie: - Períodes de repòs + o – llargs Activitat del meristema (lenta) durant tot l’hivern  faig i salzes Llocs secs  període de repòs a l’estiu Estadi de repòs:     Túnica/corpus molt visible Túniques molt organitzades en capes Poques cèl·lules en divisió Promeristema reduït i regió Rib/Flank molt visible Etapa d’activitat:    Meristema perifèric Produeixen les divisions Molt gruixut 5 ...