La Justicia restauradora (2015)

Resumen Español
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Introducció a la criminologia
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 02/03/2015
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Introducció a la criminología 1 Cristina Duran Llobera Text 3: Examen dia 28 de Octubre 1.Introducció L’objectiu d’aquest article es donar a conèixer las novetats que s’han produït respecte a les experiències denominades “mediació - reparació” entre la víctima i l’infractor.
2.Antecedents de la justícia restauradora En primer lloc, cal parlar sobre l’abolicionisme, a partir de importants articles, explica realment que es aquest plantejament; en breus paraules aquest qüestiona la apropiació que fa l’estat del delicte i relega a la víctima totalment.
És a partir de la dècada dels noranta quan es passa del abolicionisme a la justícia restauradora.
Es decideix fer aquest canvi perquè el primer plantejament parla de que la víctima i el delinqüent han de solucionar el problema ells sols. En el segon, la mediació es planteja d’un altre manera ja que el mediador, es una persona que l’estat li ordena exercir aquesta feina.
Aquest plantejament va xocar molt perquè aquesta mediació podria provocar el inici de prescindir del procés penal (la pena) i els drets de la víctima. Finalment s’ha donat a conèixer que la justícia restauradora ajuda a la resolució dels casos.
Un altre antecedent de la justícia restauradora son els moviments de les víctimes.
Es pot considerar que l’abolicionisme i la victimologia, son els dos moviments que creen o inicien el moviment de justícia restauradora, encara que també hagin fet pressió altres grups crítics.
La majoria de mediacions consisteixen en: Demanar disculpes, reparació econòmica o simbòlica a la víctima y algun tipus de treball a la comunitat. Es per això que el dret penal no valora molt positivament aquesta alternativa perquè encara que, aquest, apliqui diferents penes, la més utilitzada es la presó, és a dir, la privatització de la llibertat. Aleshores els grups crítics al sistema penal, estan molt interessats en aquesta alternativa, ja que apart de afavorir a la víctima no perjudica tan al delinqüent o infractor. Aleshores es considera que la justícia restauradora, es un medi addicional per disminuir la societat reclusa.
3. Definició i objectius de la justicia restauradora: Hi ha dos problemes per definir la justícia restauradora ja que per un costat diverses alternatives del sistema penal s’autodesignen com “justícia restauradora” i al diferència es que aquesta del sistema penal i l’alternativa de la que estem parlant son institucions diferents i amb funcionaments també diferents.
Les formes més conegudes de Justícia restauradora son, en primer lloc, les mediacions entre víctima i delinqüent on s’intenta arribar a un acord reparador, conferències familiars on la policia tendeix a participar-hi, cercles on l’infractor i la víctima estan disposats a que una persona representativa i externa s’involucri i per últim uns projectes portats per a justícia municipal on es formen grups de veïns i tracten temes de delictes menors per fomentar la qualitat de la vida comunitària.
Introducció a la criminología 2 Cristina Duran Llobera Una segona dificultat per definir aquesta justícia restauradora es que els propis defensors d’aquesta no volen donar una definició exacte perquè encara no han arribat a un acord alhora de definir exactament que es.
Es preocupant la falta de precisió en aquest aspecte perquè aquesta alternativa es pot acabar devaluant, ja que no respecta els estendards característics d’aquesta.
En primer lloc, amb coneixements ja existents s’ha de explicar que és “la Justícia restauradora”, que segons Tony Marshall: És un procés per el qual, totes les parts que tenen un interès en una determinada ofensa s’ajunten per resoldre-la col·lectivament i per tractar el futur dels agents. Les tres notes més característiques d’aquest procés són: La idea de procés, la participació de les parts i la existència de acords restauradors.
a) La importància del procés dialogat: La diferència entre el procés penal tradicional i la justícia restauradora es que en aquesta existeix un procés de diàleg que existeix per arribar a un acord entre les dues parts, és a dir, en el procés penal s’imposa una pena i la justícia restauradora permet concebí un diàleg en el qual es parla del succés delictiu i es contesta a tres preguntes: Quin es el dany?, que s’ha de fer per reparar-lo? I qui és el responsable de fer-ho? Aquest diàleg és beneficiós per a la víctima ja que aquesta pot expressar tots els seus sentiments i així superar l’impacta del delicte. També es beneficiós per l’infractor, perquè el contacte amb la víctima el consciència del dany que ha provocat. El diàleg es un element central però també comporta els seus perills: En primer lloc, quan els “mediadors” prenen el lideratge de la sala. En segon lloc, es que hi ha casos on el diàleg es “indirecte” perquè la víctima no participa o no està en la sala, és a dir, que hi hagi un mediador que faci d’intermediari entre víctima i infractor. I per últim en tercer lloc, el perill es que el diàleg sigui imposat per un jutge, aleshores la pena o la obligació ja no es pot considerar justícia restauradora.
b) La participació de les parts: Es considera indispensable la participació de la víctima i l’infractor, i a part també un mediador que ajuda a facilitar el diàleg i que controla. Es defensa que hi hagi una ampliació de las persones participants perquè es considera que es beneficiós tan per l’infractor com per la víctima, ja que es poden sentir més recolzats per aquest col·lectiu. En segon lloc, aquesta ampliació de personal, significa un major control del infractor i això comporta la suposada disminució del delicte en un futur. Però que s’entén exactament per comunitat? A vegades es creu que son els familiars i amics, però en altres s’entén com la comunitat geogràfica. Un altre problema és quan la comunitat que participa té uns valors diferents dels normatius, es a dir, depèn del col·lectiu tindrà una major o menor tolerància respecte alguns delictes com ( la violència de gènere, o conducció sota els efectes del alcohol). En tercer lloc, no hi ha cap avaluació que permeti identificar la satisfacció o la capacitat de participació d’aquesta comunitat. Un últim problema es la participació que fa l’estat a partir dels mediadors a l’hora de controlar judicialment i subministrant serveis per garantitzar la efectivitat del acord, encara que no s’ha de prescindir de l’estat es fomenta una major participació de la societat civil. També es preveu que l’assistència d’un advocat durant el diàleg monopolitza el problema i es millor la seva intervenció abans o després.
Introducció a la criminología 3 Cristina Duran Llobera c) La existència d’acords restauradors: El acord es aquella part que beneficia tan simbòlica, com materialment a la víctima, a la vegada que permet integrar al infractor a la comunitat i reparar a la comunitat afectada. Una part important en la recuperació moral de la víctima són les disculpes que l’infractor fa públiques i així es fa veure al delinqüent que ha infringit la llei i que s’ha de recuperar l’ordre social i per part de la víctima es sent més reconfortada per el seguiment de la justícia restauradora. Un segon tipus de acord consisteix en l’acció d’alguna activitat reparadora cap a la víctima, consisteix generalment en una compensació econòmica o be en algun treball acordat entre la víctima i el infractor. El màxim perill es d’incompliment del acord per part de l’infractor, però aquest acord ha de venir donat per un pacte que les dues han acceptat anteriorment i que veuen just.
4.La regulació legal: 1.
2.
3.
4.
5.
El perill de la falta de regulació ja ha sigut solucionat per una sèrie de principis que estan centrats en els principis de les nacions unides, Definició: aquests principis s’aplicaran a qualsevol procés que es permeti a la víctima i al infractor resoldre el problema pertinent amb ajuda de terceres persones que siguin imparcials. En conclusió s’ha de fomentar la restauració de la víctima i la reintegració de l’infractor.
Principis generals: Els principis més generals són la confidencialitat de les discussions, i la disponibilitat de la mediació en totes les fases del procés penal.
Regulació jurídica: La legislació ha de preveure que en molts casos es necessària la mediació i ha de respectar els drets processals com serien, el dret a defensa al de traducció i els menors tenen el dret a estar acompanyats dels pares.
El funcionament del sistema penal respecte la mediació: Quan es decideix derivar un cas a la mediació abans de ser imposat. S’ha d’informar a les parts afectades dels drets i conseqüències de la decisió.
El funcionament dels serveis de mediació: 5.1: Estendards, els serveis de mediació s’haurien de fomentar a partir de principis i tenir la suficient autonomia per desenvolupar la seva funció i també s’han de seguir principis per a la elecció de mediadors i la seva avaluació.
5.2: la preparació i avaluació dels mediadors ha de consistir en que ells han de procedir de tots els grups socials, tenir una maduresa i rebre un ensenyament específic.
5.3: El desenvolupament de les sessions. Els mediadors han d’estar informats de tots aquells aspectes rellevants del cas, ser imparcials, respectar els drets Fundamentals, proporcionar un entorn agradable i actuar de forma eficient.
5.4: Els acords. Aquests s’opten de manera voluntària per les dues parts, deuen ser raonables i proporcionats i aquests han de posar-se en coneixement del sistema penal, però mai s’ha de revelar el contingut de les sessions per la confidencialitat.
6. El desenvolupament del futur de la mediació: S’ha de tenir una continua comunicació amb el sistema penal i es necessària la avaluació dels projectes.
Introducció a la criminología 4 Cristina Duran Llobera 5.Evaluació de la Justícia Restauradora: 1) Las crítiques teòriques: las crítiques que ha sigut objecte la Justícia restauradora poden dividir-se en dos grups: El primer son les objeccions jurídiques realitzades fundamentalment per els autors partidaris de les teories retibucionistes i en segon lloc, les realitzades des de una perspectiva criminològica. Les crítiques jurídiques diuen que la justícia restauradora vulnera els principis jurídics i el qüestionament de la participació de la víctima en el càstig.
Les crítiques criminològiques: Es pot produir un fenomen anomenat “extensió de la xarxa” . També es diu que aquest tractament es inadequat per alguns delictes com la violència de gènere, per el perill que suposa per la víctima. També es diu que les conferències restauradores no aconsegueixen reunir tots els seus objectius i es qüestiona que el infractor amb aquestes conferències pugui disminuir el seu grau de reincidència.
...