Seminario 1 (2013)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 1º curso
Asignatura Introducción a la Ciencia Política
Profesor M.
Año del apunte 2013
Páginas 3
Fecha de subida 28/03/2015
Descargas 2
Subido por

Descripción

Primer seminario de "Introducción a la Ciencia Política"

Vista previa del texto

Seminari 1 La democràcia: Concepte i classificació de països Tant Robert Dahl com Adam Przeworski són dos politòlegs de renom als Estats Units. Els dos proposen una definició del terme “democràcia” encara que amb variants entre elles. Ambdós politòlegs presenten una sèrie de requisits per determinar quins règims podem considerar com a democràtics i quins no els podem considerar com a tals.
Per començar, els dos veuen la democràcia com a quelcom positiu per una societat, si més no, més adequat que cap altre règim privatiu dels drets humans. No obstant, no descriuen aquest tipus de règim de la mateixa manera. Cal dir que per als dos polítics, el terme democràcia implica una lliure participació dels ciutadans en el seu govern, encara que en un principi no fos considerat així, i només certs tipus de persones amb determinades capacitats econòmiques eren els qui opinaven i tenien la veu en aquella societat.
Przeworski afirma que per a que considerem una democràcia com a tal, a d’haver-hi una oposició que tingui permesa la participació i/o victòria mitjançant unes eleccions. És a dir, que per a que hi hagi democràcia hi ha d’haver competència entre diferents partits. La competència en els governs democràtics, diu Przeworski, implica tres característiques: Incertesa, no se sap qui pot ostentar el poder en un futur. Irreversibilitat, és a dir, que encara que guany l’oposició no se’ls pot privar del dret que tenen per regir. I repetibilitat, les rondes electorals és repeteixen en un període de temps, perquè de no ser així, i una mateixa persona ostentes el poder fins la seva mort, podríem recular i tornar a un règim autoritari.
En canvi Dahl, examina el passat històricament per a poder millorar la seva definició de democràcia, la qual ell es referirà com a “democràcia poliàrquica”, que descriurà com a un sistema polític dotat de sis institucions. El politòleg defensa que solem utilitzar el terme democràcia tant per a designar un ideal com per una realitat encara incompleta. També exposa que per a que es governi democràticament s’hauria de gaudir al menys, d’institucions i pràctiques.
Tant Przeworski com Dahl, imposen un conjunt de requisits, o regles, per a poder anomenar a un règim com a democràtic.
El primer defensa que per considerar un règim democràtic s’ha de complir alguna de les regles següents1: - Regla 1: Selecció de l’executiu - Regla 2: Selecció del legislatiu - Regla 3: Que hi hagi més d’un partit - Regla 4: Error del tipus 2 (Degut al caràcter minimalista de les regles anteriors, s’ha de deixar un marge a la equivocació, és a dir, podríem dir que un govern és democràtic quan realment no ho és).
Mentre que Dahl presenta 6 requisits per les democràcies a gran escala, és a dir, que podrien definir els règims democràtics de països o estats2: - Càrrecs públics electes: Els ciutadans poden decidir els càrrecs públics que decidiran les decisions político-administratives.
- Eleccions lliures, imparcials i freqüents: Els càrrecs públics son elegits en eleccions que es realitzen cada cert temps. Tothom té dret a votar.
- Llibertat d’expressió: Tots els ciutadans tenen el dret a opinar sobre qualsevol tema sense que hi hagi cap retret o càstig.
- Fonts alternatives d’informació: Hi ha d’haver fonts informatives independents als grups polítics i aquestes han d’estar protegides per la llei.
- Autonomia de les associacions: Els ciutadans tenen llibertat per unir-se a partits polítics o a altres organitzacions.
- Ciutadania inclusiva: A tots els adults se’ls ha de concedir els mateixos drets, el dret al sufragi universal, a la llibertat d’expressió, a disposar de fonts d’informació independents, entre d’altres.
L’avantatge de les regles de Przeworski respecte les de Dahl és, que podríem determinar que un règim és democràtic amb el compliment de tan sols una de les regles exposades anteriorment, és a dir, pel règim podria ser beneficiós ja que podria al ser considerat com a democràtic podria comptar amb alguns avantatges.
1 Przekowski, A. Álvarez, M. Limongi,F. Cheibub, J.A. Las condiciones económicas e institucionales de la durabilidad de las democrácias. La Política. Número 2. 2 semestre de 1996. pp. 89-108 2 Dahl, R. La democracia una guía para los ciudadanos. Capítulo VIII. Taurus. España. 1999. pp. 97-115.
No obstant, són unes regles que s’allunyen del que avui dia entendríem per democràcia, perquè no és suficient amb 4 requisits per determinar si un govern és democràtic o no ho és.
Els requisits de Dahl són més complets i comprensibles a la societat en la que convivim, es considerarien més actualitzats. Encara que són útils per determinar si un règim és democràtic o no, no ens serveixen per diferenciar entre les diferents democràcies que hi podem trobar (democràcia representativa, democràcia social, democràcia participativa, etc.).
Per tant, desprès d’haver vist els diferents punts de vista podem concloure que el sistema democràtic és més beneficiós que qualsevol altre govern, principalment perquè, en teoria, ens dona les mateixes oportunitats a tots i a dies d’ara no discrimina ni entre sexes, ni entre races, ni entre ideologies, ni castiga o penalitza a ningú per aquests fets.
A més tenim un ventall de possibilitats a l’hora d’escollir el partit polític amb el que ens avenim més i tenim la capacitat de formar part de la societat de manera molt més activa que molts altres règims, mitjançant rondes electorals o referèndums, on tècnicament es té en compte el criteri del ciutadà.
Un altre factor positiu d’estar en democràcia, és que el poder no recau mai en una sola persona si no que està dividit en parts, cosa que, suposadament, fa més complicada la manipulació del sistema a aquells qui volen ostentar el poder totalitari.
Els països democràtics són més pacífics a l’hora de resoldre conflictes ja que han de tenir en compte que han de respectar els drets de la resta. I gràcies a quest fet poden mantenir un nivell d’economia més estable que el dels règims autoritaris i/o dictatorials i el nivell de vida passa a ser millor per a la majoria. Encara que la democràcia no és perfecta, molts dels avantatges enumerats són només un ideal del que realment hauria de ser.
Bibliografia: Dahl, R. La democracia una guía para los ciudadanos. Capítulo VIII. Taurus. España. 1999. pp.
97-115.
Przekowski, A. Álvarez, M. Limongi,F. Cheibub, J.A. Las condiciones económicas e institucionales de la durabilidad de las democrácias. La Política. Número 2. 2 semestre de 1996. pp. 89-108.
...