Tema 13: Hormona del creixement + preguntes d'examen_Farmacologia i terapèutica 2 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 4º curso
Asignatura Farmacologia i Terapèutica 2
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 16/03/2016
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

Palmira Homedes Bloc 3: Farmacologia Hormonal Tema 13: Trastorns hipofisaris La hipòfisi anterior no només secreta la hormona del creixement sinó altres: hormona de la tiroide, prolactina, etc. La hipòfisi està controlada per una estructura superior, que és el hipotàlem a través del eix hipotàlem-hipofisari.
El hipotàlem produeix factors inhibitoris o estimuladors que estimulen o inhibeixen la hipòfisi. La hormona secretada per la hipòfisi anirà a un òrgan que a la seva vegada alliberarà una altre hormona, que es capaç de fer un feedback negatiu, inhibint el hipotàlem o la hipòfisi.
En el cas d ela hormona del creixement, el hipotàlem secreta dos factors: • • Un factor estimuladors GH-RH: hormona alliberadora del factor de creixement SOMATOCRININA Un factor inhibitori GH-RIH: hormona inhibidora del factor de creixement SOMATOSTATINA En funció de quina és la secreció, la hipòfisi produeix hormona del creixement i malgrat que té efectes directes sobre teixit que expressin receptors, també pot actuar sobre el fetge (de manera indirecte), que secretarà altre hormona, que és la IGF (Insulin-like Growth Factor SOMATOMEDINES), que són mediador de la hormona del creixement. Aquesta fan una inhibició dels factors hipotalàmics (tant a nivell de hipotàlem com de hipofisi) La hormona de creixement es caracteritza per una secreció de tipus pursatil, que presenta un ritme circadiari (durat la nit). La secreció també és màxima en la infància. Durant els 20 o 30 anys declina bastant, però es secreta al llarg de la vida.
Accions de la hormona de la creixement: • • Acció anabòlica (paper en el infància) o Creixement longitudinals dels ossos: ho fa produint la mitosis dels condròcits fins a que les epífisis òssies es tanquen o Creixement de tots els teixits (divisió cel·lular, síntesis de proteïnes) Accions metabòliques (edat adulta) o Fetge: augment de la gluconeogènesi (augment glucosa) o Teixit adipós: augment de la lipòlisi (hidròlisi de triglicèrids) o Ossos: augmenta la densitat mineral òssia o Múscul esquelètic: augmenta la resistència a l’exercici i la força muscular o Cardiovascular: millora la funció endotelial i miocardíaca, disminueix el colesterol dolent, augment de la capacitat aeròbica, redueix el gruix de les arteries Palmira Homedes Patologia: • Excés de hormona del creixement Acromegàlia durant l’edat adulta (gegantisme en nens). Es considerada una malaltia rara per la poca freqüència d’aparició. Esta causada per adenomes de la hipòfisi que secreten un excés de hormona del creixement. Sinó es tracta, presenten efectes cardiovasculars, respiratoris i risc de càncer. Sempre acaba amb mort en absència de tractament.
El tractament de primera línia és el tractament quirúrgic, però no tots es poden operar (per la facilitat, la localització, entre altres). Si no es pot fer, hi haurà un tractament farmacològic: • • • Anàlegs de la somatostatina Antagonistes del receptor de GH Agonistes dopaminèrgics La radioteràpia es considera de tercera línia en cas que els fàrmacs no tinguin activitat.
Anàlegs de la somatostatina: no es pot donar somatostatina directa perquè té una vida mitja molt curta i hauria de haver-hi una infusió constant. Per tant, s’administren anàlegs que tinguin una vida mitja més llargs. Aquest fàrmacs són: • • OCTREOTIDA: s’administra per via subcutània cada 8 hores o intramuscular a través de LAR, 1 cop al mes.
LAR és una formula farmacèutica que es basa en un polímer biodegradables que permet l’alliberació de manera sostinguda en 28 dies.
LANREOTIDA: s’administra de manera subcutània profunda un cop al mes (autogel) i també hi ha una LAR que s’administra intramuscular dos cops al mes.
Aquest anàlegs actuen com la somatostatina. A les cèl·lules del tumor, inhibeixen la producció de GH i a nivell de fetge, s’inhibeix la IGH.
Eficàcia: • • La reducció es variable (35-70%) depèn del volum de l’expressió de receptors Millora la simptomatologia i manifestacions cardiovasculars Altres aplicacions: • • Tractament de tumors que afectin a neuroendocrins GEP tumors neuroendocrins (frena la secreció hormonal, disminueix el tumor) Tractament varius esofàgics si sagnen el tractament es la OCTREOTIDA IV. Ajuda a frenar el sagnat de les varius esofàgiques Efectes adversos: • • • Gastrointestinals Colelitiasi: pot produir la formació de càlculs biliars ja uq ehi ha un estancament de la bilis Intolerància a la glucosa Palmira Homedes Antagonista dels receptors GH l’únic fàrmac és el PEGVISOMANT.
La hormona del creixement quan s’uneix al seu receptor es dimeritza i això permet la transducció del senyal. Es va fer modificacions d’alguna aminoàcids, concretament: • • El lloc 1 l’aminoàcid es va substituir per 8 aminoàcids per augmentar l’afinitat El lloc 2 es va substituir un amonoàcid especial perquè produeixi la dimerització.
L’objectiu dels dos canvis és impedir la dimerització. Aquest fàrmac el que farà es bloquejar el receptor de l’òrgan diana i per tant, hi haurà una disminució de IGH i la retroalimentació negativa, es veurà bloquejada, per tant, hi haurà una augment de la hormona del creixement.
Però el que ens interessa es bloquejar el receptor de l’òrgan.
És un fàrmac molt eficaç ja que no depenem en de l’activitat de un receptor de somatostatina sinó només el volem bloquejar el receptor en l’òrgan diana. És un fàrmac de cost elevat i el guardem per quan el primer tractament falla. Es tolera bé però pot haver hepatotoxicitat.
Es pot combinar amb anàlegs de somatostatina.
Agonistes dopaminergics: hi ha una disminució de hormona de creixement. No són tan efectius com els altres. Normalment es combinen amb anàlegs de les somatostatina.
Són els únics fàrmacs que es poden administrar per via oral. S’usen després de la cirurgia per controlar el nivell de GH.
Patologia: • Disminució de la hormona del creixement És qualsevol alteració congènita o adquirida que es caracteritza o per l’absència total de la hormona o per una disminució important. Per diagnosticar un dèficit de la GH es necessari fer un diagnòstic molt acurat. Això es farà traves de: • • • Historia clina: veure si hi ha desnutrició, trastorns de l’alimentació, trastorns psicològics, excloure patologies hormonals (relacionades amb la tiroides) Talla, velocitat de creixement, edat òssia Estudis genètics/hormonals Per poder administrar hormona del creixement cal tenir un informa favorable del Consell Assessor sobre la utilització Terapèutica de l’hormona del creixement.
L’objectiu es assolir una talla adulta el més normal possible i normalitzar les alteracions metabòliques i de composició corporal lligades a la deficiència de GH. Per tal que això sigui possible, s’ha de iniciar el tractament el més aviat possible, ja que quan més aviat el comencem, tindrem una major talla.
El tractament nomes serà efectiu si tenim les epífisis òssies obertes. En el moment que es tanquin, el tractament deixa de ser efectiu i per tant, no hi haurà creixement longitudinal. Per tant, s’haurà de fer una revisió anual. Si se li continua administrant es perquè ho necessita per l’edat adulta.
Palmira Homedes Altres indicacions: • • • • • Síndrome de Turner: anomalia cromosòmica: absència total o parcial d’un dels dos cromosomes X (disgènesi gonadal) Insuficiència renal crònica, en nens en període prepuberal Síndrome de Prader Willu (alteració del cromosoma 15): són nens o nenes que pressenten molts problemes, són molt obesos perquè tenen molta gana. Hi ha una desregulació del nivell central i tenen hiperfàgia, tenen retràs mental i talla baixa.
Alteracions del gen SHOX (funció relacionada amb el creixement longitudinal dels ossos) Creixement intrauterí retardat: al moment de néixer presenten una talla i pes inferior a les normals ja que dins de l’úter han crescut poc. No sempre s’ha de tractar ja que poder no tenen una disminució de la hormona del creixement.
Requereix informa favorable del Consell Assessor sobre la Utilització Terapèutica de l’hormona de creixement GH en adults: • • • Criteris d’indicació: dèficit absolut de GH en adults que: o Presentin malaltia hipotalem-hipofisi d’origen genètic, estructural o endocrí o Hagin rebut irritació cranial o Hagin patit traumatisme CE o hemorràgia SA i no hagin recuperat nivell de GH en 12 mesos La deficiència de GH en adulta causa: o Osteopenia: disminució de la massa òssia o Augment del greix i disminució de la massa magra corporal o Dislipèmia o Disminució de la força muscular i de la capacitat d’excreció: MAI s’ha de administrar la hormona de creixement en persones sanes per augmentar el rendiment esportiu o anti-envelliment perquè hem de tenir en compte es efectes adversos Administració de GH: • • Via subcutània un sol cop al dia amb una dosi variables segons al superfície corporal Preferentment nocturn (ja que la secreció fisiològica es durant la nit) Efectes adversos: • • • • • Resistència a la insulina amb hiperinsulinismes(vigilar amb les persones diabètiques!!!) Generació d’anticossos contra GH no hi ha una disminució de l’eficàcia clínica Hipotiroïdisme: per inhibició de factor estimuladors de factors esteroïdals Reccions locals en el punt d’injecció: per això es recomana rotar el lloc on s’injecta Rarament: edema papil·lar (inflamació del nervi òptic), hipertensió intracranial, desplaçament del cap del fèmur) Palmira Homedes Patologia: • Dèficit de IGF-1 El dèficit no es conseqüència d’una falta de hormona de creixement sinó són per altres causes: en les cèl·lules hepàtiques poden haver una mutació en el receptor a la hormona de creixement, no hi haurà una bona unió entre l’hormona i el receptor i no es formarà IGH El receptor funciona bé però la senyalització intracel·lular està impedida, posterior a la unió de hormona- receptor i per tant no poden fer IGH. També pot haver la possibilitat que hi hagi una alteració dels gens que codifiquen per la IGF-1.
Com que no hi ha un tipus de mecanisme que provoca una disminució de IGH, no es pot tractant amb una administració de hormona del creixement exògena. El que es fa es administrar IGF-1 endògena, recombinada que s’anomena MECASERMINA. S’administra per via subcutània 2 cops al dia. S’ha de vigilar ja que és un factor de tipus insulinic (efectes similars a la insulina): monitoritza la glucèmia i administrar amb les menjades en dejú, sinó tindríem una hipoglucèmia greu) Efectes adversos freqüents: • • • • Hipoglucèmia Reaccions locals Hipertrofia de les amigdales Cefalees Preguntes d’examen Un amic amb culturisme et comenta que vol començar a prendre hormona del creixement per augmentar la massa muscular. Quines d’aquests arguments podríem utilitzar per fer-lo desistir del seu propòsit • • • L’administració d’hormona del creixement pot provocar hipertiroïdisme F: pot produir HIPOTIROIDISME L’administració d’hormona del creixement podria causar-li resistència a la insulina i a la llarga crear diabetis de tipus 2 V L’administració d’hormona del creixement pot produir pèrdua de massa ossis F (es la manca de hormona de creixement és la pèrdua de massa òssia) Un pacient amb acromegàlia se li administra octreotida-LAR per via intramuscular • • • • L’administració s’ha de fer cada 8 h F (un cop al mes) Degut al tractament es produeix una reducció de IGF-1 però no de hormona de creixement F es redueixen els nivells dels 2 ja que és un anàleg de les somatostatines Per augmentar l’eficiència del tractament es pot combinar amb Carbergolina V perquè es pot combinar amb agonista dompaminergic perquè s’usen en combinació Si el tractament fracassa se li pot administrar Pregvisomat V es de ultima elecció i es car i es reserva per quan no funciona els altre tractament.
...