Tema 3 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 1º curso
Asignatura Introducción a la sociologia
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 21/11/2014
Descargas 17
Subido por

Vista previa del texto

Introducció a la Sociologia TEMA 3. NORMES SOCIALS, CONTROL I DESVIACIÓ 1. Normes socials Les normes socials  regla per a l’execució d’alguna cosa, a què hom ha de subjectar el seu comportament, ens marquen les pautes. Aquestes normes poden estar formalitzades, o poden ser informals, però malgrat això estan acceptades pels individus de la societat. Aquestes normes poden anar canviant amb el pas del temps, i segons el lloc.
El control social  forma de pressió social informal i difusa que té com a objectiu evitar la conducta desviada. Els sociòlegs han estudiat el perquè la gent es comporta adequadament, aquestes formes de control se’n diuen agents o mecanismes de control, que són:  CONFORMITAT: interiorització de les normes mitjançant processos de socialització i aprenentatge.
 COERCIÓ: protecció de les normes, capacitat sancionadora i punitiva (incentius i penalitzacions).
El sistema jurídic i penal és una forma institucionalitzada de control.
La desviació social  transgressió de normes socials establertes. Les conductes desviades, per tant, són relatives a cada societat. La funció de la desviació es fomentar la innovació social. La altre funció de la desviació es la de reforçar la norma existent. Per exemple, el delicte és la transgressió d’una llei (forma de desviació), un acte punible en una societat determinada.
2. La desviació segons els paradigmes sociològics  TEORIES FUNCIONALISTES: Anòmia  Repressió/Punció Durkheim diu que la desviació es una reacció lògica davant d’una situació on no hi ha cap norma clara, o que hi ha varies normes i es contradiuen entre elles, o que la norma ja no està vigent.
Merton diu que l’anòmia es deriva d’una contradicció entre estructura cultural (valors) i estructura social (oportunitats); entre fins i mitjans.
La desviació té la seva pròpia funció dins de la dinàmica social: consolida els valors i normes socials, i permet la innovació i la superació dels conflictes normatius.
Teoria de la desviació de Merton (1957) 1 Introducció a la Sociologia Accepta Rebutja Accepta Rebutja CONFORMITAT INNOVACIÓ Fins legítims Fins legítims Mitjans lícits Mitjans il·lícits RITUALISME RETRAÏMENT Fins il·legítims Fins il·legítims Mitjans lícits Mitjans il·lícits Nous objectius culturals + Nous mecanismes institucionals = REBEL·LIÓ  TEORIES INTERACCIONISTES: Etiquetatge  Reincidència El principal exponent és Howard Becker (1963) que diu que la desviació es producte de la interacció social en el que es construeixen i defineixen les conductes desviades. Cap acte és intrínsicament desviat o normal.
Qualificar a un individu de “desviat” reforçarà la seva conducta desviada.
 TEORIA DEL CONFLICTE: Desigualtat  Prevenció  TEORIA DEL CONTROL - Les relacions socials fortes fomenten la conformitat - Una estructura d’oportunitats favorable ofereix més avantatges a la conformitat - Una implicació intensa en activitats socials inhibeix les conductes desviades - Les creences i valors afins a la cultura establerta, redueixen el risc de desviació.
2 ...