6.1 SANG (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Bioquímica - 2º curso
Asignatura Fisiologia animal
Año del apunte 2014
Páginas 9
Fecha de subida 09/10/2014
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

6.1. La sang La sang es el 8% del pes total Si fem una extracció venosa i posem un anticoagulant (EDTA o heparina) aconseguim que es separin 3 fases: - La fase superior =plasma=5% del pes corporal - La fase inferior = cèl·lules sanguinies on hi ha una fase mes intermitja on trobem els leucocits i les plaques i la fase mes inferior son els hematies Les cèl·lules sanguinies son els globuls vermells + leucocits + plaquetes Si no posem anticoagulant i centrifugem la sang, la part de adalt es el suero. En el suero, es diferent al plasma i no trobem les proteïnes que intervenen en la coagulacio (facotrs de coagulacio i fibrinogen) PLASMA El component principal de l’H2O es ~ 92%. També hi ha proteïnes (un 7%) i la resta son metabolits.
La principal proteïna es l’albumina, que es sintetitza al fetge. D’un tamany relativament petit i les seves funcions son transport d’hormones, de lipids, metalls (Ca+2), pero la funcio mes important es proporcionar pressio osmotica al plasma  les proteïnes impedeixen que surti el H2O dels vassos sanguinis i intercanvi de substancia entre la sang i els teixits te lloc als capil·lars i aquestes deixen passar les diferents substancies a traves d’una capa de cèl·lules endotelials i les proteïnes no poden sortir i k’H2O tampoc surt de circulacio.
Proteinograma: separacio de les diferents traccions de proteïnes per electroforesis. La 1ª banda correspon a l’labumina (un 50-60% dels total de proteïnes plasmatiques). Considerar que el proteïnograma es fa a partir del suero, aixo indica que no hi ha haura fibrinogen.
A continuacio, tenim la fraccio de les globulines: - α  formada per l’α-cetoproteïna, pero hi ha altres:  α1  α2, un exemple: les proteïnes de transport de les hormones - β  trobem la majoria de les hormones de les glandules endorines i també tenim les proteïnes enzimatiques - γ  son les proteïnes que es sintetitsen en els limfocits B (immunoglobulines, principalment les G).
Totes les globulines son el 38% de les proteïnes i son sintetitzades al fetge excepte les γ globulines (que son les cèl·lules B) i les que son hormones que son de les corresponents glandules endocrines.
El fibrinogen esta a un 7% de les proteïnes i es un factor de coagulacio. La proteïna precursora per la formacio de fibrina que ajudara a la formacio del coagul. També es intetitzada al fetge Altres components del plasma:  Cations: el principal el Na, altres com K, Ca, Mg, Fe… els ions Anions: Cl-, altres com bicarbonats, fosfats Carbohidrats: prnicpalment la glucosa  Els nutrients Vitamines Lipids: principalment colesterol, ac. Grassos i triacilglicerids   Metabolits: creatinina,, ac. uric, urea, bilirubina, ac. cetonics.
Gasos: principalement CO2, O2 (en sang transport per l’hemoglobulina dels hematies) ELEMENTS CEL·LULARS Trobem: globuls vermells plaquetes globuls blancs eritrocits = hematies trombocits leucocits L’hematocrit equival al % de les cèl·lules respecte el total  reflexa principalment el nº de globuls vermells Eritocits = 4-5E6/µl Plaquetes = 200000-400000 /µl Granulocits: neutrofils, eosinofils i basofils Leucocits =4000-10000/µl on trobem Agranulocits (sense granuls al citoplasma): monocits i limfocits Un hemograma es un recompte de totes les cèl·lules sanguinies que trobem en un extracte de sang Les diferencies entre la concentracio d’hematies en homes i dones  els homes tenen mes que en les dones perque tenen mes eritropoietina, que estimula la formacio d’eritrocits. Com dius dels eritrocits el component principal es l’hemoglobina, també la trobem a la taula  les dones tenen els nivells mes baixos que els homes. També ens mostra el recompte de les plaques i els leucocits + eritropoietina + [hematies] HEMATOPOIESIS Te lloc des de que naixem fins que morim a la medula ossia dels ossos. Fins als 5 anys practicament a tots els ossos, tan als ossos llarg com als membranosos, tenen hematopoiesis. Passats els 5 anys, la formacio de cèl·lules sanguinies a la medula ossia dels ossos membranosos (pelvis, vertebres, costelles i crani) i a la part mes proximal dels ossos llargs (pero principlament als ossos membranosos) La cèl·lula mare pluripotent equival a la poblacio I: stem cèl·lules i a partir d’aquestes surten les cèl·lules progenitores que continuen sent cèl·lules mare pluripotents. Es diferencien en les stem cèl·lules de la serie mieloide i les stem cèl·lules de la linia limfoide. De la limfoide, donara lloc a tots els limfocits i la serie de la mieloide donara a tota la resta de cèl·lules sanguinies. Si ens mirem la morfologia de les stem cèl·lules i les cèl·lules progenitores (que ja tenen un cert grau de diferenciacio) no hi ha diferencies morfologiques, nomes diferencies en els antigens de la superficie que es detecten utilitzant anticosos adequats. A partir de les cèl·lules progenitores es formen les cèl·lules precursores que son els blastes i diferenciem: eosinofils mieloblast Proeritroblast  eritrocits Monoblast  monocits Megacarioblast  plaquetes Limfoblast  limfocits La maduracio de tots menys els limfocits te lloc a la medula ossea i la diferencia dels limfoblast es que te lloc a els cèl·lules del teixit limfoide (melsa, timus i ganglis limfatics) REGULACIO DE LA FORMACIO DE LES CÈL·LULES SANGUINIES Te lloc a traves de les hematopoietiques que son citoquines i en diferenciarem 4 principalment: - EPO (eritropoietina): es produeix al ronyo i respon a l’hipoxia (nivells baixos d’O2) i es essencial en la diferenciacio i proliferacio en la linia dels hematies. Glucoproteines basofils neutrofils - TPO (trombopoietina): es sintetitza al fetge i es essencial en la formacio de plaquetes (actuean en la diferenciacio dels megacarioblast). Son també glucoproteïnes Interleuquines - Citoquines Factors estimuladors de colonies sintetitzades en cèl·lules de la medula ossia (en cèl·lules endotelials, leucocits i fibroblast) Aquestes ultimes actuen principalment en la diferenciacio de les linies implicades en la formacio de leucocits. Son proteïnes o peptids. L’EPO interve en la fomracio d’eritrocits pero intervenen altres citoquines ERITROCITS En mamifers no tenen nucli i tenen una mida petita (8micrometres) Les proteïnes que formen la seva membrana plasmàtica i citoesquelet donen molta elasticitat  essencial per la seva funcio Funcio principal: transportar O2 cap als diferents teixits. Han de passar pels capil·lars que son molt petits i per passar s’han de doblegar No tenen mitocondris ni organuls Component principal: hemoglobina (90% del seu pes). També tenen alguns enzims implicats en els metabolisme de la glucosa, ja que la seva font d’energia prove de la glucolisi Hemoglobina Proteïna formada per 4 subunitats. Dintre de cadascuna esta el grup hemo i en el seu centre te un grup de Fe molt important per la sintesi de l’hemoglobina. I es per aqui on s’engnaxa una molecula de O2  cada molecula d’hemoglobina transporta 4 molecules d’O2.
El 98,5% de l’O2 de la sang va unit a hemoglobina (funcio principal) pero transporta CO2 pero sols un 13% de l’alliberat pel metabolisme cel·lular, l’altre 78% va de forma dissolta Reciclatge dels components de les hemoglobulines La vida mitja de les cèl·lules sanguinies es de 120 dies, a mesura que passen els dies perden elasticitat i com no tenen organuls no poden recanviar les proteïnes i al passar per alguns teixits com el fetge i la melsa, es trenquen i es reciclen: - Els macrofags de la melsa i el fetge destrueixen els hematies envellits - L’hemoglobina es el principal component que es recicla:  Part proteica (globina): hidrolitzada que dona aminoacids utils per la sintesi de proteïnes  Part hemo: ferro  transportat amb la transferina que es pot emmagatzemar al fetge unit a la ferretina i tambe pot anar cap a la medula ossia per a la sintesi d’eritrocits nous - Si no hi ha ferro provoca una de les anemies tipiques Resum reciclatge (realment important) La resta del grup hemo (quan ja no te el grup ferro) es forma la bilirubina (me sube la bilirubina, cuando te miro y no me miras (8)) i aquesta anira al fetge a traves de les vies biliars per a la formacio de la bilis. Despres s’eliminara a traves del sistema digestiu. Aqui, al sistema digestiu, passara a ser un bilinogen que podra ser absorbit i entrara al ronyo on es formara la uriobilina (dona color a la orina). La resta sera deradat pre les bacteries del sistema digestiu que formen l’estercobilina i s’eliminara per la femta - S’aprofiten les proteïnes per formacio d’aminoacids El Fe o be s’emmagatzema o va per a la formacio d’eritrocits nous La resta es forma bilirubina que pot ser eliminada per femta o pot ser reabsorbida a nivell del sistema digestiu i eliminada per l’orina LEUCOCITS o o Granulocits: neutrofils, basofils i eosinofils Agranulocits: monocits i limfocits Els mes abuntants son els neutrofils (50-70% dels globuls blanc en sang), seguits dels limfocits (30%), monocits (3-9%), eosinofils (1-3%) i per ultim els basofils (<1%). Si hi ha una infeccio bacteriana, pujaran els nivells dels neutrofils. En una infeccio virica els limfocits augmentaran. Els eosinofils augmenten en una situacio d’al·lergia i en una infeccio per parasits. Els monocits augmenten en una infeccio bacteriana pero sobretot també eliminen cèl·lules infectades per virus Funcions dels leucocits: la seva permanencia en circulacio es d’hores, surten rapidament de la circulacio sanguinia. La sortida es produeix per diapedesi: surten entre mig de 2 cèl·lules endotelials. Primer s’acosten als endotelis, rodejen per sobre d’aquests fins trobar un porus entre dues i s’apreta i surt cp als teixits. La sortida no es fa aleatoriament  surten pels llocs on hi ha una resposta inflamatoria.
Qui senyala el punt per on sortiran aquest leucocits: proteïnes d’adhesio (les principlas son les selectives i les integrines) o Selectines son proteïnes d’adhesio, cèl·lules que pertanyen a les cèl·lules endotelials o Integrines aquestes pertanyen als leucocits Durant la resposta inflamantoria, les cèl·lules endotelials detecten les citoquines i s’encarregen de l’augment de l’expressio de les selectines i marquen els llocs de l’endoteli per on surten. També ajuden a que es produeixi el rodament per les cèl·lules de l’endoteli. Fan unions amb les integrines i surt pel lloc Funcions especifiques de cada tipus  Neutrofils i monocits: tenen com a funcio principal fagocitar. Els neutrofils son la 1r linia de defensa mentre els monocits van una mica mes tard pero la seva capacitat fagocitaria es molt mes gran. Un neutrofil elimina 10-12 bacteries, mentre un monocit elimina 10 vegades mes.
També destrueixen cèl·lules necrotiques i neutrofils inutilitzats. A mes a mes els monocits quen arriben a la cèl·lula es diferencien a macrofags i poden moure’s a traves del teixit per moviment ameboide i poden anar a altres focus de infeccio. Tenen una vida mitja mes llarga que els neutrofils  Eosinofils: tambe tenen capacitat fagocitaria pero intevenen principalment per la destruccio de parasits (patogens de gran tamany)  alliberen cap a l’exterior enzims per destruir aquest patogens i despres ja els fagocitaran mes lentament. Una segona funcio es intervenir en els processos d’al·lergia  inactiven possibles antigens i toxines formant complexes antigen-eosinofil per destruir-los  Basofils: també intervenen en la reaccio d’al·lergia pero esta mes implicada en produir les diferents sintomatologies de l’al·lergia: produir heparina (anticoagulant) i histamina (vasodilatacio i vasoconstriccio) En circulacio, tenim 3 tipus de limfocits: T, B, natural killer. Morfologicament no es diferencien entre ells pero si detecten antigens de superficie amb marcadors especials La vida mitja es molt mes llarga i entren i surten del torrent circulatori per les vies limfatiques.
Vida = 1 any o mes Els principals en circulacio: T (70%). La seva diferenciacio es al timus. N’hi ha de 2 tipus: citotoxics (CD8+) que destrueixen cèl·lules infectades per virus, bacteris i cèl·lules tumorals.
L’altre tipus son els cooperadors que son CD4+. Son inhibits pell virus de la sida, la seva funcio es intervenir en l’actuacio dels limfocits B per la sintesi d’anticosos Els limfocits B (10-1% del total) actuen en la resposta humoral d’anticossos especifics inactivant antigens Els natural killers també tenen efecte citotoxic, ja que indueix a les cèl·lules infectades l’apoptosis perque aquestes cèl·lules infectades no puguin replicar el virus. També indueixen la mort de cèl·lules tumorals.
...