T4. Tronc (II) (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Biomédicas - 1º curso
Asignatura Anatomia humana I
Año del apunte 2017
Páginas 7
Fecha de subida 04/09/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Explicació dels ossos, músculs, articulacions, espais anatòmics, nervis i vasos que constitueixen el tronc. Així com les relacions que presenten.

Vista previa del texto

ANATOMIA HUMANA Queralt Gonzàlez TEMA 4B: El tronc SEMINARI – 3 Estructura central: estern, columna toràcica i part posterior. Tot forma la caixa toràcica que té forma de gàbia i protegeix els òrgans.
Les costelles es classifiquen segons la seva inserció a l’estern:  Costelles esternals (veritables): Tenen cartílag costal que s’articula directament amb l’estern (d’1 a 8).
 Costelles asternals (falses): S’articulen amb l’estern a partir d’un cartílag comú que forma l’arc costal (de 8 a 10).
 Costelles flotants: No s’articulen amb l’estern, són flotants (11 i 12).
La primera costella té una orientació horitzontal i la resta van augmentant cada vegada més el grau de posició vertical.
Primera costella A la primera costella tindrem una cara superior i una inferior, i a la resta una anterior i una posterior. La cara articular del cap s’articularà amb la vèrtebra i el tubercle costal amb l’apòfisi transversa. En la seva cara superior té una prominència que es diu tubercle de l’escalè anterior, on s’inserirà el múscul de l’escalè anterior.
L’artèria subclàvia passarà pel solc de l’arteria subclàvia que està a un dels costats del tubercle, i la vena subclàvia pel solc de la vena subclàvia a l’altre costat del tubercle. Les venes són més accessibles que les artèries que estan molt més protegides.
La primera costella no es pot palpar i per tant la segona és la primera costella palpable.
Resta de costelles Diferenciem un cap un coll i un cos: Cap: S’articula amb dos cossos vertebrals, per tant tindrà dues cares articulars. Aquestes dues cares estan separades per una cresta. La 11 i la 12 només tenen una cara articular ja que només s’articulen amb una vèrtebra.
Coll: Hi ha el tubercle costal que té una careta articular que s’articularà amb les apòfisis transverses. L’angle costal ens canvia de direcció la costella.
1 ANATOMIA HUMANA Queralt Gonzàlez Cos: Té a la cara posterior un solc per on transcorre l’artèria, la vena i el nervi intercostals que circulen per tot el solc.
Estern Format per tres parts: el manubri, el cos esternal i l’apòfisi xifoides.
L’articulació manubri – esternal (entre el manubri i el cos) té una angulació anomenada angle esternal o de Louis. L’apòfisi pot estar sortida o enfonsada. Té escotadures en el manubri per unir-se amb la clavícula formant l’articulació esternoclavicular que és d’encaix recíproc. Les escotadures costals seran per la inserció de les costelles.
L’escotadura del marge superior és l’escotadura jugular.
Os coxal o ilíac Té forma d’hèlix i està format per tres ossos que durant el desenvolupament embrionari i els primers anys de vida es solda. El formen el pubis, l’ili i l’isqui i els tres junts formen un acetàbul on s’inserirà el fèmur. El forat que es forma s’anomena forat obturat i està rodejat pels tres ossos.
Aquest os s’articularà amb el sacre a través d’unes caretes articulars en forma d’orella (com les del sacre) anomenades caretes auriculars. I els dos ossos coxals s’articulen entre si mitjançant la símfisis que és molt sòlida i només es pot engrandir una mica durant el part.
Ili: És l’os superior i el més gran dels tres, els altres dos es troben a sota. Té la cresta ilíaca que és on es fan les puncions de medul·la òssia. Aquesta cresta en la regió anterior acaba en una apòfisi molt aguda, una espina anomenada anterosuperior i a l’altre costat la posterosuperior, i a la part de sota la espina anteroinferior i l’espina posteroinferior. L’espina ciàtica es troba en la regió posterior. En aquest ili es veu una gran fossa a la cara interna que es dirà fossa ilíaca.
Pubis: En la unió entre l’ili i el pubs hi ha una eminència iliopectínia o iliopúbica. Al costat hi ha una petita cresta anomenada línia pectina o pecten pubis.
Isqui: Hi ha una tuberositat anomenada tuberositat isquiàtica que és on ens recolzem quan ens asseiem.
Pelvis en conjunt L’angle subpúbic en l’home és agut i en la dona és obtús. La pelvis de la dona és més ampla i el forat és més ovalat, mentre que en l’home té forma de cor. Les diferencies són per permetre el pas del fetus en el part. Les estructures ciàtiques i el còccix són més prominents en l’home que en la dona.
2 ANATOMIA HUMANA Queralt Gonzàlez La línia arquejada i la pectina es continuen i formen la línia terminal. Les línies, la símfisis, les ales del sacre i el promontori separen la pelvis major de la menor.
Al llarg de l’evolució, en posar-nos dret, la pelvis s’ha hagut d’adaptar i empetitir el forat, i a vegades el fetus no pot passar el cap. Es poden determinar diàmetres:     Diàmetre transvers: el més ample, d’eminència iliopectínia a l’altre.
Diàmetre oblic: de l’eminència iliopectínia a l’articulació sacre – ilíaca.
Conjugat anatòmic: Del promontori al marge superior de la símfisis del pubis.
Conjugat veritable: Del promontori a la regió posterosuperior de la símfisis. Per poder-lo mesurar es mesura del promontori a la símfisis inferior (diàmetre conjugat diagonal).
TÒRAX Té forma cònica i està limitat per: o o o o Paret anterior: està formada pels cartílags costals i l’estern.
Parets laterals: formades per les costelles.
Paret posterior: hi ha la columna vertebral.
Paret inferior: hi ha el diafragma.
I aquesta forma cònica no té límit superior, sinó que trobem un orifici que comunica amb la regió del coll. S’anomena estret superior del tòrax. Dins del tòrax trobarem tres espais anatòmics:    Primer: s’hi troba el pulmó dret.
Segon: S’hi troba el pulmó esquerre.
Mediastí: regió que es troba entre els dos pulmons. Es pot dividir en quatre parts segons la línia que passa per l’angle de Louis que la portem fins als discs intervertebral T4 – T5 i diferenciem: o Superior: queda sobre la línia.
o La resta es divideix en:  Anterior: davant del cor  Mig: on trobem el cor  Posterior: darrere el cor ARTICULACIONS DEL TÒRAX    Sinovials (diartrosi): o Costovertebrals Sense cavitat o Costocondrals o Intercondrals Esternocostals 3 ANATOMIA HUMANA Queralt Gonzàlez Articulacions costovertebrals Articulació del cap de la costella Les superfícies articulars d’aquesta articulació són els cossos vertebrals i els discs intervertebrals. El cap de la costella es situarà a l’altura del discs i la cresta de la costella s’unirà al disc per un lligament. El lligament s’anomena lligament intrarticular. El cap de la costella s’articularà amb dues vèrtebres (la seva i la de sobre, la 6 amb T5 i T6).
Aquesta articulació presentarà una càpsula articular que a la part anterior tindrà unes fibres que aniran cap a les dues vèrtebres i s’anomenen lligament radiat. Hi ha articulacions que només s’articulen amb una vèrtebra, amb la que els hi correspon: la 1 la 11 i la 12.
Articulació costotransversa Es dóna entre la careta del tubercle costal amb l’apòfisi transversa de la seva vèrtebra (menys la 10, la 11 i la 12). Presenta una càpsula articular i lligaments de reforç (lligaments costotransversos):    Costotransvers interossi: entre el coll costella i la transversa.
Costotransvers lateral: per darrere, uneix el tubercle de la costella amb la transversa.
Costotransvers superior: uneix la costella amb l’apòfisi transversa que està per sobre.
Moviments del tòrax En un bebè totes les costelles estan en paral·lel i a mesura que creixem es van tornant obliqües L’eix de moviments de les costelles es un eix comú i permet la respiració. Si les costelles s’aixequen permetran la inspiració, i si les costelles s’abaixen permetran l’expiració.
4 ANATOMIA HUMANA Queralt Gonzàlez MÚSCULS Músculs elevadors de les costelles S’originen a les apòfisis transverses i s’insereixen a les costelles de sota.
Innervats per la branca posterior dels nervis raquidis (grup paravertebrals).
Músculs serrats posterior Estan innervats els nervis intercostals   Superior: De les espinoses de C6 – T2 a les costelles 2 – 5.
Inferior: De les espinoses de T11 – L2 a costelles 9 – 12.
Músculs intercostals   Externs: Uneixen dues costelles i la direcció de les fibres és de dalt a baix i de darrere endavant. No arriben fins a l’estern, sinó que arriben fins a l’articulació costocondral. A partir d’allà hi ha una membrana, anomenada membrana intercostal externa. A la part posterior hi ha una membrana intercostal interna.
Interns: A la part mitja l’intercostal intern està desdoblat i la part més profunda s’anomena intercostal íntim. L’íntim separa el paquet vasculonerviós de l’intercostal, i està format per la vena, l’artèria i el nervi. La vena està tocant el marge inferior de la costella, a sota hi ha l’artèria i després el nervi. Això té una gran importància per les puncions toràciques. El múscul subcostal també forma part dels interns Tots els intercostals tenen la funció de mantenir la distància entre les costelles quan fem moviments amb el tòrax i estan innervats pels nervis intercostals.
Múscul transvers del tòrax S’origina a la xifoides i l’estern i s’insereix als cartílags costals de 6 a 2. Estan innervats pels nervis intercostals.
La importància és topogràfica, les seves fibres musculars es relacionen amb els vasos toràcics interns.
Als costats interns del tòrax estan baixant uns vasos sanguinis, els vasos mamaris o toràcics interns.
Són branques de les artèries subclàvies i juntament a aquests vasos hi ha nimfa – nòduls que 5 ANATOMIA HUMANA Queralt Gonzàlez corresponen a la cadena mamària interna toràcica. Alguns càncers de mama també fan metàstasi cap als ganglis de la cadena mamària interna.
L’artèria subclàvia passa molt a prop del cor i a vegades s’utilitza per fer un bypass amb l’artèria coronària.
Els nervis intercostals són les branques anteriors dels nervis toràcics.
Les arrels intercostals, són branques de l’artèria aorta toràcica. De la mamària interna surten intercostals anteriors, i s’uneixen amb les posteriors.
Les venes intercostals en el costat esquerre formen una connexió a la vena àziga. Aquesta vena acabarà en la vena cava superior. Les del costat dret es van unint i es divideixen en dues parts: hemiàziga superior i hemiàziga inferior, i creuen la línia mitja per unir-se a la vena àziga.
Múscul diafragma Te orígens i insercions, la inserció està en el centre i és una lamina fibrosa anomenada centre tendinós (frènic). Aquest centre té tres fulles (trèvol de tres fulles): una fulla (folia) anterior, una dreta i una esquerre. Entre l’anterior i la dreta hi ha un orifici anomenat hiat de la vena cava inferior. En el centre del diafragma trobem un altre orifici que és el de la vena cava superior.
Orígens:    Origen esternal: A les apòfisis xifoides Origen costal: a les sis últimes costelles (7 – 12) Orígens lumbars: Hi ha orígens principals i orígens accessoris. Els principals s’anomenen pilars del diafragma, i n’hi ha dos, un dret i un esquerre: o Dret: més gran, s’origina a la cara anterior de L1 – L3 o Esquerre: L1 – L2.
Els accessoris són lligaments arquejats: o Medial: S’origina al cos de L1 i s’insereix a la transversa de L1 o Lateral: S’origina a la transversa de L1 fins la costella 12 També se’ls anomena quadrat lumbar o psoes.
Hiatus: El diafragma separa el tòrax de l’abdomen, per això ha de tenir forats pel pas de vasos i s’anomenen hiats del diafragma: o Hiat de la vena cava inferior: El hiat lateral.
o Hiat aòrtic del diafragma: Per on passa l’artèria aorta de tòrax a abdomen, i està davant de L1 i delimitat pels pilars principals. Entre l’aorta i L1 hi ha una dilatació, una bossa del sistema 6 ANATOMIA HUMANA o o o o Queralt Gonzàlez limfàtic que s’anomena cisterna del Quilo o cisterna de Pecquet. A partir d’aquí neix el conducte toràcic ( la limfa de ¾ parts del cos, tots els quadrants menys el dret superior).
Hiat esofàgic: Es troba entre fibres musculars, entre el centre frènic i el hiat aòrtic del diafragma. És muscular i per aquí passa l’esòfag acompanyat dels nervis cranials (10).
Hiat esternocostal (Larrey o Morgagni): Per darrere de l’estern entre els orígens costals i esternals. Hi passen vasos epigàstrics superior que són branques de la mamària interna.
Hiat de la cadena simpàtica: Es troba entre el pilar principal i l’accessori medial. Hi passa la cadena simpàtica.
Hiat lumbocostal (Bochdalek): La zona blanca inferior on no hi ha fibres musculars, pot estar o no, varia segons les persones. En cas de tenir-lo no hi passa res, només és una zona dèbil del diafragma i s’hi poden produir hèrnies diafragmàtiques.
El diafragma està innervat fonamentalment pel nervi frènic que porta fibres de C3, C4 i C5. Té fibres eferents i aferents, i també està innervat sensitivament i perifèricament dels nervis intercostals.
Músculs de la respiració: El diafragma és el principal, i els músculs auxiliars són: escalens, intercostals externs i interns...
7 ...

Comprar Previsualizar