Tema 5. Integració Europea (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Dret constitucional I
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 27/10/2014
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 5: Principis constitucionals de l’Estat (III): Integració europea 1. Transferència de poders sobirans a una org. internacional n Article 93 CE • “Mitjançant llei orgànica es podrà autoritzar la celebració de tractats pels quals s’atribueixi a una organització o institució internacional l’exercici de competències derivades de la Constitució […]” • LO 10/1985, de 2 d’agost, d’autorització per a l’adhesió d’Espanya a les Comunitats Europees n Límit formal: LO cal q saprovi una llei organica x tal d fer efectiva la cesió de poders a una org.internacional. L’article 93 no inclou límits materials., El TC va confirmar que entre la “Constitució Europea” i la CE no hi havia contradicció. Va aprofitar x incloure límits en l’article 93 (a continuació) n Límits materials en la transferència de poders a la UE.
• respecte de la sobirania de l’Estat • estructures constitucionals bàsiques • sistema de valors i principis fonamentals consagrats a la CE: drets fonamentals 2. Evolució històrica de la integració europea n Objectiu immediat: integració econòmica en sectors específics: CECA (1951), CEE (1957), Euratom (1957) n Finalitat última: garantiar la pau a Europa (escenari posterior a la IIGM), es busca l’establiment de vincles econòmics entre els estats, interessos mutus, de manera que es garanteixi l’estabilitat. Es comença per questions econòmiques, però poc a poc es va extenent a molts altres àmbits.
n Evolució: de la integració econòmica a la integració política n Organització supranacional: ni organització internacional, ni Estat • “Objecte polític no identificat” No és una organització internacional clàssica, ja que no compleix aquest perfil, ni tampoc ha creat un nou estat (com a USA) sinó que es una organització que està per sobre dels estats, d’aqui el nom d’organització supranacional.
A. Estats membres n Fundadors: Alemanya, Bèlgica, França, Holanda, Itàlia, Luxemburg n 1973: Dinamarca, Irlanda, Regne Unit n 1981: Grècia n 1986: Espanya, Portugal n 1995: Àustria, Finlàndia, Suècia n 2004: Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, República Txeca, Xipre n 2006: Bulgària, Romania B. Tractats: evolució n CECA (1951), EURATOM (1957), CEE (1957) n Acta Única Europea (1986) n Maastricht (1992) dóna el gir d’una integració econòmica cap a una integració de tipus més polític. Es aquí on es crea la Unió Europea, abans només podem parlar de les tres comunitats. Va haver-se de reformar la CE per poder amotllar-se al tractat de Maastricht.: Tractat de la Unió Europea (TUE) • Ciutadania europea n Àmsterdam (1997) n Niça (2001) n Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa (2004): fracàs del procés de ratificació . en un sol text es pretenia agrupar totes les “normes” en un mateix text. Es pretenia apropar la unió europea als ciutadans. França i Holanda, referendum per la Constitució Europea, fracassa i s’abandona, perqe era bàsic que els estats membres hi estiguessin d’acord.
n Tractat de Lisboa (2007) s’abandona la idea de la Constitució Europea i es procedeix a la reforma dels tractats. El procés va trontollar pq a Irlanda va sortrir q NO al referendum, però se’n va convocar un de nou i va sortir positiu. Per tant es preveu que pugui entrar en vigor en breu. Distinció entre dos tractats diferents: • Tractat de la UE principis generals del sistema de la Unió europea • Tractat de Funcionament de la UE vindria a desenvolupar el tractat de la unió.
C. Tractats: contingut n Institucions (Tema 9): • Consell: representa els Estats membres n Consell Europeu: Caps d’Estat i de Govern és l’òrgan de direcció política de la UE n Consell (de Ministres): ministres dels EEMM (estats membres) no sempre tots, si s’ha de parlar d’economia, només els ministres d’economia.
• Comissió: representa l’interés general de la UE • Parlament Europeu: representa els ciutadans europeus Aquest tres son els que elaboren les normes (sobretot la Comissió i el Consell) segons el procediment que se segueixi el Parlament tindrà una major o menor participació.
• Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees (TJCE) n Procediments per a l’elaboració de normes jurídiques n Competències de la UE només tindrà els poders que li hagin sigut transmesos.
• Principi de poders atribuïts D. Ordenament jurídic comunitari (Tema 16) Les normes es divideixen el dos grans grups: dret originari i dret derivat n Dret originari • Tractats actualment tractat de la unió europea i tractat de funcionament • Drets fonamentals (principis generals del dret) n Creació jurisprudencial aprovats pel Tribunal de Justícia.
Argumentarà que els dreta fonamentals formen part dels principis generals del dret i poc a poc anirà creant drets fonamentals a nivell europeu. Per això diem que els drets fonamentals a la Unió Europea són d’origen jurisprudencial.
n Tractat de Maastricht jurisprudència:“La Unión (1992), consagració respetará los de la derechos fundamentales tal y como se garantizan en el CEDH [Conveni Eurpeu de Drets Humans] (no te res a veure amb la Unió Europea, només que els estats de la UE també hi estan inclosos) y tal y como resultan de las tradiciones constitucionales comunes de los Estados miembros como principios generales del derecho” (art. 6.2) n Carta de Drets Fonamentals de la UE (Niça 2000) recopilar els drets fonamentals que el Tribunal de justícia ja havia dictat en les seves sentències, tot en un mateix document. La carta s’inclou en el projecte de constitució europea (qe fracassa) n Tractat de Lisboa: “La Unión reconoce los derechos, libertades y principios enunciados en la Carta de los Derechos Fundamentales de 7 de diciembre de 2000, […], la cual tendrá el mismo valor jurídico que los Tratados” (art. 6.1, parag. 2) la carta no s’inclou directament en el tractat de Lisboa però se li atribueix el mateix valor jurídic que els tractats. per tant ara hi ha el Tractat de la Unió Europea, Tractat de Funcionament de la Unió Europea i Carta dels Drets Fonamentals El tribunal de justícia té en compte les Tradicions constitucionals comunes dels Estats membres per a justificar la creació de drets fonamentals. A la pràctica no és que revisi una per una les constitucions, sinó que es tracta d’una fórmula, en que s’inspira en el CEDH i les Tradicions constitucionals n Dret derivat per ser valid ha de respectar lestablert en el dret originari aixi les normes aprovades per les institucions europees han de respectar els drets fonamentals i lestablert en els tractats aixi qveiem que hi ha una estructura jerarquica • Normes creades per les institucions comunitàries • Reglaments i directives • El dret derivat està jeràrquicament subordinat al dret originari El Tribunal de Justícia es qui garantirà que el respecte de la jerarquia, és a dir, que el dret derivat respecti els drets fonamentals 3. El procés de constitucionalització de la UE Proces a traves del cual la UE ha evolucionat des d’una organització internacional (en sentit classic) a un ordenament de tipus constitucional.
n El TJCE ha jugat un paper principal en el procés de constitucionalització de le UE: • “El Tratado de la CEE, aunque concluido en la forma de un acuerdo internacional, constituye la carta constitucional de una comunidad de derecho […] Los tratados comunitarios han establecido un orden jurídico nuevo a través del cual los Estados han limitado […] sus derechos soberanos” (Los Verdes c. Parlamento, C-249/83) n Proclamació dels principis d’efecte directe i primacia del dret comunitari Han estat proclamats pel Tribunal de Justícia.
-principi d’efecte directe: les normes del dret comunitari s’apliquen directament en el territori dels estats. I per tant els individus poden al·legar aquestes normes directament davant els tribunals ordinaris -principi de primacia: les normes del dret comunitari prevalen sobre les normes del dret intern, per tan si hi ha un conflicte entre una norma comunitària i una d’interna s’aplicarà la norma comunitària.
n Elaboració jurisprudencial d’un catàleg de drets per a la UE n Consell Europeu de Laeken (2001) es formula la voluntat d’aprovar una constitució per europa n Projecte de Constitució europea (2004): fracassat n En quina mesura existeix un ordenament constitucional a la UE? (malgrat que no hi hagi un text anomenat “constitució”) Com protegim aquestes normes? -rigidesa: es complicat reformar aquests tractats -existència d’un control judicial n Norma suprema, escrita i rígida? n Separació de poders? Sí, però no es tan clara com en qualsevol estat. A Espanya la mateixa constitució ho regula (legislatiu, executiu, judicial). La distribució de poders hi és però no tan clara, es controlen entre si. Es cedeix l’exercici dels poders, no la titularitat dels poders n Protecció de drets? n Autogovern del poble? • És l’ordenament europeu expressió de la voluntat popular? • Participa el poble en l’exercici del poder públic? En quina mesura podem afirmar l’existencia d’un poble europeu ? molts diuen que no hi ha un sentit d’identificació europeu. Son els estats qui determinen la manera com es ratifiquen les reformes europees, es l’estat qui controla quan el poble intervé i quan no.
...