Tema 7.2 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Nutrición Humana y Dietética - 1º curso
Asignatura Biología Celular y Genetica
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 10/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 7.3 LA MEIOSI L’objectiu de la meiosi és la reducció del material genètic i l’obtenció de 4 cèl·lules filles que difereixen dels seus genomes.
Redistribuir el material genètic per garantir la variabilitat.
La meiosi és el procés de divisió cel·lular mitjançant el qual a partir d’una cèl·lula s’obtenen quatre cèl·lules filles. Cada cèl·lula filla té la meitat dels cromosomes que tenia la cèl·lula mare.
Es passa d’una cèl·lula diploide (2n cromosomes) a quatre cèl·lules haploides (n cromosomes). És un mecanisme per garantir la constància numèrica en els cromosomes dels organismes que es reprodueixen sexualment. En unir-se dos gàmetes amb n cromosomes donen lloc a un zigot 2n.
Les múltiples combinacions gèniques que es poden formar mitjançant la meiosi són una garantia per a la supervivència de la població, ja que suposant que es produeixi un canvi desfavorable en el medi ambient, és possible que els individus portadors de determinades combinacions aconsegueixin adaptar-se al nou ambient, i d’aquesta manera assegurar la continuïtat de l’espècie.
2n: dos complements, un d’origen matern i l’altre patern (n+n, no són iguals).
La meiosi només es pot produir a les línies germinals: gàmetes.
Durant aquest procés es produeixen dues mitosis consecutives, és a dir, dues divisions cel·lulars, però sense fase S (no hi ha duplicació del DNA).
La primera divisió passa de 2 cromosomes a 4 (x-> 2x), la segona divisió es comporta igual que la mitosi.
La meiosi conta de dues divisions successives del nucli, entre les que no es produeix la duplicació d’ADN.
  Primera divisió meiòtica o divisió redaccional. Partint d’una cèl·lula diploide (2n) es dóna lloc a dues cèl·lules filles amb n cromosomes.
Segona divisió meiòtica. És una cariocinesis normal, en què cada cèl·lula amb n cromosomes dóna lloc a dues cèl·lules amb n cromosomes.
Nucli d’una cèl·lula humana: consta de 23 parells de cromosomes (46), que equival a uns 35000 gens.
Les cèl·lules diploides de la línia germinal es divideixen donant lloc als gàmetes haploides.
COMPARACIÓ ENTRE MITOSI I MEIOSI A la meiosi, després de la replicació d’ADN, per a produir els gàmetes haploides es requereix dos divisions nuclears i cel·lulars. Per tant, cada cèl·lula diploide que entre en meiosi dóna lloc a 4 cèl·lules haploides genèticament diferents, mentre que cada cèl·lula diploide que es divideix per mitosi produeix dues cèl·lules diploides genèticament idèntiques.
MEIOSI I Es un procés continu que es divideix en cinc fases anomenades igual que les mitòtiques.
PROFASE I És molt més complexa que la de la mitosis, encara que és un continu acostuma a dividir-se en cinc estadis.
     Leptotè: els extrems de cada cromosoma es troben units a la làmina nuclear per una estructura anomenada placa d’unió. És a dir, els telòmers s’uneixen a la membrana nuclear i a través d’aquesta les cromàtides es van movent, fins que els cromosomes homòlegs es reconeixen entre ells.
Zigotè. S’inicia amb l’aparellament entre els cromosomes homòlegs, la sinapsi. Els homòlegs s’ajunten per una estructura proteica anomenada complex sinaptonèmic. Es formen les tètrades (per tenir 4cromàtides) o cromosoma bivalent (per haver dos cromosomes).
Paquitè. Pot durar dies, setmanes o anys. Durant tot el paquitè els cromosomes homòlegs estan aparellats i es fan progressivament més curts i gruixuts; en aquest temps té lloc el sobrecreuament o crossingover, en el que les cromàtides germanes dels cromosomes homòlegs intercanvien segments, duent a terme una recombinació genètica.
Aquests processos fan augmentar la variabilitat genètica.
Diplotè. Se separen els cromosomes aparellats; els homòlegs queden units pels punts de creuament, anomenats quiasmes. Una cèl·lula pot romandre en el diplotè durant llargs períodes; en la dona, els ovòcits de l’ovari fetal arriben al diplotè el cinquè mes de la vida prenatal i romanen en ell fins poc abans de la ovulació, que pot arribar entre 12 i 50 anys després.
Diacinesis. Els cromosomes arriben al major grau de condensació de tota la profase, sent visible les seves cromàtides. Desapareix el nuclèol i les tètrades es distribueixen per igual dins del nucli. Els quiasmes es van desplaçant cap als extrems dels braços dels cromosomes, fins que la majoria de les tètrades es mantenen unides només per l’extrem dels cromosomes. Desapareix la membrana nuclear i es forma el fus acromàtic.
PROMETAFASE I Els dos cinetocors de cada parell de cromosomes homòlegs queden situats en el mateix costat, pel que cada un dels dos cromosomes s’orientarà cap a un pol diferent. Els microtúbuls cinetocòrics orienten als cromosomes fent que es vagin concentrant en el pla equatorial de la cèl·lula.
Desapareix la membrana nuclear i altres membranes intracel·lulars.
METAFASE I els bivalents es disposen en el pla equatorial.
ANAFASE I Els cromosomes homòlegs són arrossegats pels filaments del fus mitòtic, aquest es separen i es dirigeixen als pols oposats de la cèl·lula.
TELOFASE I i CITOCINESI Es formen els embolcalls nuclears i dues cèl·lules filles haploides (n), amb la meitat de cromosomes que la cèl·lula mare. Els cromosomes es dispersen i les fibres del fus es dissolen.
MEIOSI II PROFASE II Es torna a formar el fus mitòtic, i els cromosomes, formats per dues cromàtides, es mouen cap a la placa equatorial.
METAFASE II Els cromosomes es disposes a la placa equatorià de la cèl·lula.
ANAFASE II Les cromàtides se separen i cadascuna es dirigeix a un extrem de la cèl·lula.
TELOFASE II i CITOCINESI Finalment s’obtenen quatre cèl·lules filles haploides diferents, cadascuna de les quals té la meitat de cromosomes que la cèl·lula mare.
MECANISME DE REDISTRIBUCIÓ DEL MATERIAL GENÈTIC   Meiosi I: distribució independent dels homòlegs matern I patern Profase I: es produeix l’entrecreuament entre cromosomes (crossing-over) ...

Comprar Previsualizar