Dret processal: lliçó 14 (Nocions generals sobre el procés) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Dret Processal
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 20/04/2016
Descargas 33
Subido por

Vista previa del texto

LLIÇÓ 14 JURISDICCIÓ  ACCIÓ  PROCÉS  JURISDICCIÓ Procés – jurisdicció  no hi ha activitat jurisdiccional sense un procés.
 Procés  mecanisme exclusiu i excloent de la jurisdicció.
Procés – acció  instrument dels justiciables (ciutadans).
 El procés és el mecanisme que cal emparar per obtenir la tutela efectiva.
EL PROCÉS -   En general: successió o concentració d’actes o esdeveniments que s’adrecen a la consecució d’una finalitat determinada.
Jurídicament: conjunt d’actes o activitats regulades per la llei que estan adreçats a la realització d’una determinada actuació jurisdiccional.
Procediment  successió o concatenació d’actes o esdeveniments que s’adrecen a la consecució d’una finalitat determinada, no concretat o restringit només a l’àmbit jurisdiccional.
o Diferència amb procés  quan es parla de procediment si que podem parlar de procés, però algunes vegades quan s’usa procés no es pot utilitzar procediment.
 Normalment procediment es en referència a l’aspecte formal o extern a l’actuació que es realitza. Faceta externa (ex: si el jutge ha d’estar present). Tot i que també pots utilitzar procés, és més correcte procediment.
 Procés  qüestions processals, no procedimentals. Es refereixen més al fons (ex: les proves).
Judici  o Quan utilitzem el terme judici també podem fer servir procés i procediment.
o Però quan es parla de judici és parla de la operació intel·lectual de decidir (especialment per part de l’òrgan judicial).
o En aquest sentit el “judici” es produeix en la sentència o en la resolució judicial.
o Per tant els tres conceptes poden arribar a definir el mateix: un procés (així farem servir el concepte “judici” com a equivalent a procés i menys sovint com a equivalent a procediment).
Col·loquialment aquets tres termes s’utilitzen indistintament. Jurídicament hi ha relacions entre aquets conceptes.
NAUTRALESA JURÍDICA DEL PROCÉS Teories Privatistes   Contracte de litiscntestatio  Quasi contracte de litiscontestatio Teories publicistes  el procés és una relació jurídica  Categories ja existents: la relació jurídica  Categories pròpies: la situació jurídica El procés com a categoria autònoma: institució jurídica.
El procés com a categoria autònoma Concepte jurídic autònom, amb el que s’expressa la realitat ‘dun conjunt o d’una successió d’actes jurídicament previstos i regulats, mitjançant els qual s’exerceix la funció jurisdiccional, fins a decidir i/o realitzar el dret en el cas concret (De La Oliva).
No és tant rellevant la inclusió del procés en una de les categories jurídiques preexistents com a la seva raó de ser. El procés existeix en tant que instrument, l’únic instrument de què disposen les parts per obtenir dels òrgans judicials de tutela judicial efectiva dels seus drets i interessos legítims.
Càrrega processal (De La Oliva) Aquesta és un concepte vàlid per a tots els processos diferents del procés penal. Consisteix en el constrenyiment a realitzar una conducta (positiva o negativa) que experimenta un subjecte processal a causa dels perjudicis o inconvenients que li pot comportar legalment la no realització de la conducta, o a causa dels avantatges que pot perdre en cas de no realitzar-la.
Per tant no parlem tant d’obligacions ni de deures, sinó de càrregues. Si no ho fas pot tenir uns afectes negatius (ex: has de comparèixer en un procés i no ho fas, això és una càrrega, NO és cap obligació, però ateneix-te a les conseqüències).
En el procés penal no es fa tant aquestes càrregues, ja que per ex, comparèixer és obligatori. No es pot tramitar un judici oral sense la seva presència. És una OBLIGACIÓ.
Classes de processos (en funció de la tutela judicial que ofereixen)  Procés declaratiu  té la funció de declarar el dret material en el cas concret. Ex: no es paga un deute. La forma de declarar aquest dret en el cas concret és a través d’un procés declaratiu.
- Pretensions mero declaratives  declaracions a favor de qui ha iniciat el procés.
Declara el dret en un cas concret.
o Ex: quan es pertorba la propietat d’una finca i de cop suren patates i cebes i nosaltres no les hem plantat. Algú està usant la nostra finca. Nosaltres com a propietaris podem acudir a un procés judicial i demanem que es declari la nostra propietat. Si el que demanéssim que es faci alguna cosa perquè aquell senyor deixi de plantar patates, seria una altre cosa.
Pretensions constitutives  el que es demana és l’extinció d’una relació jurídica.
o Ex: el divorci. Tu el que demanes és que s’extingeixi la relació jurídica com el matrimoni.
- Declaratives de condemna  que algú faci una cosa o deixi de fer una cosa o pagui una quantitat de diners.
o Ex: quan reclames els 30.000 euros, pretens que es condemni al deutor a pagar. En el procés penal, totes les declaracions són de condemnes.
Procés d’execució  un cop s’ha dictat en el procés declaratiu una sentència si la persiona condemnada no compleix amb la sentència hi ha d’haver un instrument públic que l’obligui. Aquest és el procés d’execució.
o Ex: es condemna a una persona a pagar 30.000 euros.
- Matisos dels processos penals  totes les sentències són de condemna. Sempre s’obrirà un procés d’execució (procés penitenciari).
- Quan en un procés es dicta una sentència constitutiva  aquí no s’obra un procés d’execució perquè aquestes sentències per si soles ja funcionen, pel sol fet de que existeixi la sentència (ex: divorci).
- Execució impròpia  en el cas de que una sentència per ex, que declari el bé d’un immoble, s’ha de registrar en el registre per inscriure’s.
-   Procés cautelar  hi ha opinions que creuen que això no és verdaderament un procés perquè un procés cautelar mai existirà per ell mateix. Sempre va acompanyat per un dels dos processos anterior.
- Finalitat  assegurar el compliment d’una resolució judicial.
o Ex: si una persona es declara que ha de pagar 30.000 euros, i la cosa dura un any poder ja ha fet tot el possible per no tenir béns a l’hora del procés. Llavors, es sol·licita una mesura cautela per evitar que la persona amagui o doni tots els seus bens. Com l’embargament preventiu (el subjecte pot continuar fent servir la casa. Fins i tot la pot vendre i està embargada).
- En el cas del procés penal  es dete a una presumpte persona que ha comés un fet delictiu. Des de que s’inicia fins que s’acaba dictant sentència poden passar diversos anys. Llavors, podria passar que hagi tingut molt de temps per marxar, vendre els seus béns. Llavors se li pot retirar el passaport, o se li fa comparèixer determinats dies en el jutjat… = mesura cautelar.
Classes de processos (en funció de la seva votació de generalitat o especificitat)  Processos ordinaris  tenen vocació de generalitat, són generals. Són els que es planteja un cas normal.
- Delicte tipificat en el codi penal, s’obrirà el procés ordinari per solucionar els diversos tipus de delicte.
 Processos especials  es preveuen per tramitar casos especials.
- En funció de la matèria  per ex, si es un delicte de terrorisme, hi ha un procés especial per raó de la matèria.
- En funció de la persona: si es comet un delicte de per ex, d’estafa, si hi ha indicis de que un ciutadà normal ho ha fet s’obrirà un procediment ordinari. Però si la persona  que comet l’estafa és un alcalde o un diputat, llavors ja serà un procés especial, ja que té un tramitació especifica.
En funció de la quantia  Especialitats procedimentals  hi ha casos que per raó de la matèria o de persona, en diferents moments del procés es preveuen especialitats procedimentals. És a dir que no tot el procés es especial, sinó que només algun tràmit d’entre mig.
- Ex  en delictes de violència de gènere, quan ha de declara la víctima es poden prendre mesuren perquè no estigui en contacte directe amb el presumpte agressor.
Això seria una especialitat procedimental.
Classes de processos (el dret substantiu al que serveixen)  Procés Civil  procés civil  acció civil  ordre jurisdiccional civil  Procés Penal procés penal  acció penal  ordre jurisdiccional penal  Procés Contenciós-Administratiu  s’iniciaria un proces Contencions Administratiu  els ciutadants exerciran una acció contenciosa administrativa  coneixerà l’ordre jurisdiccional contenciós administratiu.
 Procés Laboral  procés laboral  acció laboral  ordre jurisdiccional laboral PROCÉS CIVIL - REGULAT A LA Llei d’Enjudiciament Civil 1/2000, de 7 de gener.
- És l’arrel del procés laboral i del contenciós administratiu, i la seva aplicació és supletòria (comporta que en procés laboral i el contenciós la tramitació té una llei específica, però aquesta llei no ho regula tot, perquè en allò que no estigui previst en aquestes lleis s’aplica el que està previst en el procés civil) en aquest tipus de processos.
- Els seus conceptes i institucions són fonamentals per a comprendre el dret processal.
- És la branca més antiga del procés.
- Moltes vegades quan el fiscal obra un procés penal, al mateix temps també està exercint l’acció civil. Ex  accident de trànsit, pot arribar a ser delictiu, però també hi ha responsabilitat civil: danys causats… EXCPETE, que la víctima es reservi l’acció civil per poder-la exercir en un procés civil. Llavors hi haurien dos processos per separat, el procés i el civil.
Estructura: 1. Fase inicial d’al·legacions  es presenta la demanda reclamant els 30.000 euros per exemple, es dirigeix contra el demandat. Aquest té 20 dies per iniciar la demanda.
2. Un cop els documents presentats, es comença una audiència prèvia al judici  o Intenta que les parts arribin a un acord. En el cas que no s’arribi a un acord s’examina que totes les qüestions processals siguin correctes.
o S’acaba de marcar l’objecte del procés, que es demana i en base a que.
3. Seguidament es fa el judici (no s’ha arribat a un acord): prova + conclusions 4. Finalment es dicta la sentència condemnatòria o no.
5. Recurs i cosa jutjada 6. Execució de la sentència  es dona quan la sentència es definitiva. La sentència s’haurà dictat en primera instància, però contra aquesta sentència s’ha dictat un recurs. No es necessària que la sentència sigui ferma perquè es pugui obrir el procés d’execució.
PROCÉS PENAL - Regulat a la Llei d’Enjudiciament Criminal de 1882, reformada en moltes ocacions i molt profundament durant els darrers anys.
- És tant en el seu concepte com en la majoria de les seves institucions antagònic (contrari) al procés civil i, per extensió als processos laborals i contenciosos-administratiu.
- Serveix per a l’aplicació del dret penal substantiu (tipificat en el codi penal). És l’únic instrument que tenim. Excepció  procés penal de menors, on entre mig del procés hi ha un procés de mediació.
Estructura: 1. Fase d’instrucció: o Investigar si uns fets son delictius o no. Si es poden subsumir en algun tipus de fets tipificat en el codi penal.
o Si hi ha una persona o persones que ha comès aquest fet.
2. Fase intermitja: acabar de fixar d’una manera certa que els fets son delictiu i que hi ha una persona o persones que ho han comès. Sinó, es dictarà un sobreseïment i s’acabarà el procés en aquest moment.
3. Fase de judici oral: es practica la prova de càrrec  tota aquella prova que segueix de fonaments per dictar una sentència de condemna. Només es pot basar en aquelles proves per dictar sentència de condemna o absolutòria.
4. Sentència: un cop dictada es pot interposar recurs. Si no es demana un recurs, la sentència serà ferma.
5. Recursos i cosa jutjada 6. Execució (caràcter mixt processal –administratiu): PROCÉS CONTENCIÓS-ADMINISTRATIU - REGULAT a la Llei 29/1998, reguladora de la jurisdicció contenciosa-administrativa.
- Serveix per impugnar davant els tribunals els actes de les administracions públiques.
- Per a Montero Aroca no és més que un procés civil en el que l’Administració rep un tractamento tutela privilegiada - Aplicació supletòria de la LEC.
Ex  multes de trànsit per accés de velocitat: tu pagués la multa o la pots recorre. Presentes el recurs devant l’Administració. Si aquesta no et dona la raó, pots iniciar un procés contenciós administratiu presentant un recurs. Primer has d’esgotar les vies previstes en l’àmbit administratiu.
PROCÉS LABORAL - REGULAT per la Llei 36/2011, de 10 d’octubre, reguladora d ela jurisdicció laboral.
- Fins a principis del s.XX les qüestions laborals eren resoltes per la jurisdicció civil d’acord am les normes del procés civil.
- Presenta una estructura, institucions i principis propis del procés civil, que és l’aplicació supletòria però està impregnat per la celeritat necessària per la naturalesa dels assumptes que s’hi ventilen.
LES FONTS DEL DRET PROCESSAL. L’APLICACIÓ DEL DRET PROCESSAL EN EL TEMPS Llei processal  la que s’aplica en els processos és la que està vigent en el moment d’inici de la seva tramitació. Per això es parla de: o Article 2 de la LEC: irretroactivitat de les normes  no es pot canviar la llei si canvia durant el procés. El procés ha d’acabar amb la mateixa que ha començat.
Entre d’altres coses, perquè es podrien vulnerar alguns drets fonamentals com el dret del jutge ordinari predeterminat per la llei.
o Dret transitori: regla general, aplicació de la legislació nova en les successives instàncies processals  aplicació del dret processal en el temps. quina llei hem d’aplicar quan hi ha una modificació o hi ha una nova llei. la legislació nova es podrà aplicar en les sucessives instàncies processals. Ex: si ja ha començat un procés, en el cas d’un procés penal, s’ha de regir per la legislació vella. Nomes es pot modificar en algun altre moment del procés.
o L’aplicació del dret processal en l’espai: article 3 LEC  territorialietat de les normes processals espanyoles  aplicació de la legislació espanyola vigents en el moment.
Usos forenses  de la costum. En la pràctica quan s’apliquen les lleis a vegades s’han d’interpretar. A vegades a l’hora d’aplicar-ho fa que es generin usos forenses, per costum. A vegades poden ser diferents als cada jutgat.
- Límit  no pot ser contrari a la llei.
- Ex  a l’hora de practicar diverses proves, hi ha diferents maneres de fer-ho a cada jutjat.
- Ex 2  per prendre declaració el jutge havia d’estar present. Però com que el jutge tenia molta feina es podia fer davant secretari judicial, llavors el secretari informava al jutge.
Això passava abans, ara ja es fa segons la llei.
Principis generals del dret processal (lliçó 15) ...