TEMA 1; INTRODUCCIÓ (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 2º curso
Asignatura Teories Criminológiques I
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 01/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

María Aperador Montoya Teories criminologiques TEMA 1. INTRODUCCIÓ 1. Què és la teoria criminològica? Definició. Discurs adreçat a entendre perquè les persones delinqueixen en comptes de comportar-se d’una manera respectuosa a la llei. Ens interessen tres aspectes: objectes d’interès de la teoria criminològica a. Les diferencies individuals (perquè hi ha persones que delinqueixen i altres que no). Que es el que fonamentalment es dedica la criminologia. Aquest punt és molt important perquè el que pretén es esbrinar, investiar i estudiar perquè hi ha persones que delinqueixen i altres que no.
Hi ha diverses formes d’estudiar aquestes diferencies individuals; enquestes i/o entrevistes... o fent estudis transversals. A l’hora de fer enquestes, es poden tenir en compte diversos aspectes, com per exemple, si els individus en qüestió tenen vincles familiars forts o no, quin és el seu nivell educatiu... Si fem una enquesta a Catalunya de convivència escolar, llavors va a les escoles i extreu mostres de qüestionaris que els passen als nois i noies de les escoles, en aquest qüestionari es pregunta si han comés algun tipus de conductes delictives, llavors també pregunta sobre altres qüestions, aquestes preguntes tracten de veure les diferencies que hi ha entre aquells que fan i aquells que no ho fan. En aquestes enquestes declaren els nois que han comés delictes, amb això aconsegueixes una indicació amb el que veus que en Catalunya hi ha un percentatge de joves que declaren conductes delictives i d’altres que no. Tu com a criminòleg el que vols es tractar d’explicar això.
b. Diferències entre grups. Cada vegada aquest punt pren més importància, sobretot en l’ambit juvenil, ja que els joves es veuen molt influenciats pel seu entorn. Abans es tenia en consideració únicament les diferències individuals, però gracies a estudis, investigacions i diverses intervencions, s’ha pogut saber que si més no la part social de cada persona és potser més important o igual que la part individual, i més en un mon cada vegada més social. Per tant, diríem que en aquest àmbit les teories criminològiques el que pretenen es explicar perquè en algunes agrupacions de persones es delinqueix més que en altres.Per exemple, nosaltres podem observar que els barris en els quals hi ha molta mobilitat, hi ha més delinqüència, això vol dir que hi ha barris en els quals la estabilitat de la gent es menor, la estabilitat es mira saben quant temps porten les persones vivint en els barris. Aquests barris que canvien tant son barris que exerceixen poc control. Son explicacions més que individuals, estructurals.
c. La criminologia té un tercer interès, hi ha teories que no els interessa tant el punt 1 y 2 si no que els interessa la explicació del comportament dels aplicadors de la llei (perquè algunes María Aperador Montoya Teories criminologiques conductes i alguns grups son més criminalitzats que altres). Hi ha unes teories criminològiques que s’encarreguen especialment d’això, hi ha molta criminologia que es dirigeix a entendre el comportament dels policies. Per exemple, a un criminòleg els pot interessar que es el que porta a un policia a sospitar de que una persona es un delinqüent, per exemple el tema de la raça. O si els jutges condemnen a una persona diferent a altre. Hi ha dos teories, una es la teoria del etiquetament, no es fixa en perquè la gent delinqueix si no que es fixa en com les persones tracten als delinqüents.
Nivells d’anàlisi: Què vol explicar la teoria criminològica sobre la delinqüència? Quan analitzem el que vol explicar la teoria, podem explicar com es: a. Comença a delinquir (com s’expliquen els primers delictes). En aquest nivell el que s’explica són els primers delictes i perquè hi ha persones que delinqueixen en l’adolescència.
Es poc freqüent trobar-se amb algú que mai hagi comés un delicte (encara que petit). El que passa realment es que la gent no ho sol reconèixer, sobretot els joves.
b. Continuació. La continuació de la carrera delictiva, perquè socialment es preocupant. (perquè algunes persones tenen una determinada trajectòria delictiva que va més enllà de l’adolescència). Intenta explicar quins son els factors que fan que una persona continuí amb la seva carrera delictiva.
c. Desistiment. Intenta explicar perquè la gent cessa de delinquir. Aquest punt és important perquè gracies a l’estudi del desestimant, es poden arribar a conclusions i a comparacions entre les persones que continuen amb la seva carrera delictiva i les persones que ja no delinqueixen. Arriben a conclusions sobre les circumstancies que els han portat a prendre una decisió/camí o un altre.
Qualitat teories. Que es el que fa que una teoria sigui millor que altre? En criminologia hi ha la sort de que conviuen varies teories, et preguntes que quina es la millor teoria, en realitat si hi ha varies el que volem d’elles es que seguin més explicatives. Contra més explicatives més ens serviran.
2. Elements de la teoria criminològica Com explica la delinqüència la teoria criminològica: establint relacions causals entre variables.
Una de les correlacions més fortes es la de delinquir (variable dependent)  tenir amics delinqüents.
(variable independent).
Condicions per a que es pugui establir la relació causal entre variables. A l’hora d’explicar la delinqüència, qualsevol teoria criminològica ha d’establir relacions causals entre variables.
María Aperador Montoya Teories criminologiques a. Correlació (els joves que tenen més amics que realitzen conductes delictives delinqueixen més que els joves que tenen menys/no tenen amics delinqüents) b. Explicació racional de la relació entre variables (els amics son una font de reforç de conductes delictives / la persona compleix amb les normes del grup per ser acceptat en ell) c. Seqüencia temporal (primer han de venir els amics delinqüents i després ha de venir la delinqüència) d. Absència de relació espúria (imaginem que hi ha un tercer factor – manca d’auto-controlque explica les dues variables: el delinquir i el tenir amics delinqüents, llavors la relació seria espúria) 3. Teories sobre les diferencies individuals i sobre les taxes de delinqüència Teories sobre els factors individuals. Perquè hi ha individus que delinqueixen i d’altres que no. Hi ha teories que diuen que son factors biològics, segons aquestes teories hi ha persones que estan mes predisposades a la conducta delictiva (ex: constitució física), hi ha teories que diuen que es un factors psicològics, la variable de la impulsivitat, hi ha nens petits que son mes impulsius, aquesta variable que es té des de el principi, es una variable que es vincula molt amb la delinqüència, després tenim la família/amistats, moltes teories diuen que hi ha un vincle amb la família i els amics, en quina mesura els mètodes de criança, la estructura familiar influencien en les conductes delictives, hi ha teories que estan mes centrades en lo social el estatus socioeconòmic, ets una persona de classe mitja, alta o baixa, i això per algunes teories determina si tu delinqueixes o no delinqueixes Teories sobre les taxes de delinqüència. no miren els individus si no miren les societats, com per exemple la pobresa (barris pobres), anomia, aquesta teoria diu que hi ha societats que posen aspiracions molt altes als individus on cultures on les persones pressionen molt als individus al èxit.
Cinisme , mobilitat, heterogeneïtat ètnica, oportunitat delictiva.
María Aperador Montoya Teories criminologiques Com juga l’element causal en les teories estructurals?: ha d’existir un procés que vincula l’element estructural amb el factor individual. Hi ha autors que diuen que aquests dos elements estan relacionats.
Tu pots dir e l’escola de Chicago van dir que hi ha una variable estructural que es molt rellevant per la delinqüència juvenil, si en un barri hi ha motle delinqüència adulta aquest barri tindrà molta delinqüència juvenil. La delinqüència adulta es una característica estructural. Això es una qüestió estructural, la taxa de delinqüència adulta es una cosa que passa en un lloc, si vivim en un barri amb una delinqüència adulta es perquè hi ha moles oportunitats delictives en el barri  major possibilitat d’entrar en contacte amb delinqüents  factor individual: amics delinqüents 4. Falsació o integració de teories Exposició del problema. Quin es l’objectiu de la criminòloga: falsar les teories o construir teories integrades? a) Posició falsacionista: En aquest punt ens trobem un problema, perquè planteja la incògnita de si l’objectiu principal de la criminologia es construir teories o falsar-les. El falsacionisme diu que una teoria científica ha d’establir unes condicions que, en cas de que es compleixin, convertiria la teoria en falsa.  exemple.
Tot i així, la posició falsacionista ha estat criticada, principalment per Bernard. Bernard explica que les teories criminològiques normalment no són deterministes, sinó probabilístiques. Una teoria determinista el que explica que és que si es dona el factor “A”, que necessàriament s’ha de María Aperador Montoya Teories criminologiques donar el factor “B”, per exemple, si un jove (A) té unes determinades condicions psicològiques, necessàriament delinquirà (B). Una teoria probabilística el que diu es que si es dona el factor “A” es mes probable que es produeixi el factor “B”, per tant, el que Bernard diu es que dues teories poden establir factors diferents que expliquen la delinqüència i els dos poden explicar-la. Un exemple seria l’explicació de la delinqüència juvenil a traves de dos autors amb teories diferents; Hirschi parla de la teoria del control i explica que la delinqüència juvenil es produeix a causa d’un deífic de supervisió familiar, en canvi, Sutherland, mitjançant la teoria del contacte diferencial, explica que els joves delinqueixen perquè tenen amics delinqüents. Ambdues teories son valides i expliquen la delinqüència juvenil des de dos punts de vista, però no per això una ha de refutar a l’altre, simplement es complementen.
b) Posició integracionista. Segons aquesta posició el que produeix la competència entre teories no és la teoria en si mateix, sinó la part empírica de cada teoria. Quan parlem de la part empírica d’una teoria ens referim, per exemple, a la capacitat explicativa, és a dir, quina teoria estableix els factors de la delinqüència amb més capacitat explicativa. Que un factor sigui més explicatiu que l’altre no vol dir que la teoria que el sustenta sigui falsa, sinó simplement que te més validesa empírica que l’altra. Les dues teories son valides ja que les dues son explicatives.
5. Utilitat de la teoria criminològica: en la recerca i en la practica Primer es important per la recerca, es la base que ens permet realitzar investigacions científiques (exceptuant que s’assumeixi un induvitivsme pur). La segona es la practica, les teories criminològiques que han trobat confirmació empírica ens permet actuar (prevenció: primera secundaria i terciària) per tal de tenir menys delinqüència. Per exemple, si és cert que la manca de disciplina consistent en l’àmbit familiar es un factor explicatiu de la delinqüència, llavors es pot prevenir la delinqüència amb programes adreçats als pares per ensenyar-los mètodes educatius.
...

Comprar Previsualizar