Tema 6. Cognició social (2015)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Psicologia Social
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 09/04/2016
Descargas 8

Vista previa del texto

Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez T 6 – Cognició Social  Estructuració del món social: categories i esquemes • Donat a que tenim una capacitat cognitiva limitada, amb freqüència intentem reduir l’esforç que invertim en la cognició social  Com pensem sobre les altres persones. Això pot incrementar l’eficàcia però reduir la nostre precisió respecte aquesta important tasca.
• L’ésser humà és un animal categoritzador  El simple acte de categoritzar a un objecte com a membre d’un grup determinat condiciona la forma en que el percebem i avaluem *Principi d’accentuació: la categorització accentua les similituds percebudes dintre dels grups i les diferències entre aquests • Percebem diferent a l’endogrup i l’exogrup (Asimetria de la categorització) - Efecte de l’homogeneïtat  “Ells són semblants” Diferenciació de l’endogrup  “Nosaltres som diferents” • Funció instrumental i ideològica • L’autoritat té el poder de definir la realitat i, per tant, de condicionar la nostra forma de pensar i actuar • Un component bàsic de la cognició social és  Esquema Els esquemes són marcs mentals que ajuden a organitzar la informació sobre un tema específic i guien el nostre processament d’informació social (atenció, codificació, recuperació) Un cop formats els esquemes, aquests exerceixen efectes importants en el que percebem (atenció), el que emmagatzemem en la memòria (codificació) i el que després recordem (recuperació). Els individus manifesten recordar més informació consistent amb els esquemes que la informació inconsistent amb ells, però de fet, la informació inconsistent esta fortament representada en la memòria.
- Funció Els esquemes ens ajuden a processar informació però amb freqüència persisteixen inclús davant d’informació no confirmatòria, d’aquesta manera distorsionen la nostre comprensió del mon social.
Els esquemes poden també exercir efectes auto confirmatoris portant-nos a comportar-nos de manera que s’autoconfirmin.
Els esquemes també controlen els nostres records Els construïm o reconstruïm quan els recuperem • Biaix confirmatori Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez • La memòria és social allò que recordem ho adaptem als nostres interessos (identitat, autoestima, valors) - Recordem molt menys del que creiem recordar • Molt resistents al canvi: efecte de perseverança • Profecia autorrealitzada  Estratègies de cognició: heurístics i processament automàtic • Degut a que la nostra capacitat de processar informació és limitada amb freqüència experimentem sobre carga d’informació. Per evitar això, fem ús dels heurístics Regles per prendre decisions de manera ràpida i relativament sense esforç. Són procediments o regles simples de funcionament cognitiu que ens permeten l’accés ràpid als esquemes mentals sobre el comportament social: Dreceres mentals • Tversky y Kahneman  Heurístic de representativitat Suggereix que quan més similar és un individu als membre típics d’un grup donat, més probable serà que pertanyi a aquest grup - Insensibilitat a la probabilitat prèvia dels resultats Insensibilitat a la grandària de la mostra Concepcions errònies de l’atzar o Representativitat parcial i fal·làcia del jugador o Regressió a la mitjana  Heurístic de disponibilitat Suggereix que quan més fàcil sigui portar informació a la nostre ment, major serà l’impacte en les decisions o jutges subseqüents. En alguns casos, la disponibilitat pot també involucrar la quantitat d’informació que portem a la ment.
- Accessibilitat Prominència o “saliencia”  Heurístic d’ajust i ancoratge • “Priming” (preactivació) - És quan augmentem la disponibilitat de determinada informació exposant al subjecte a estímuls o esdeveniments específics Publicitat subliminal Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez  Un altre medi per reduir l’esforç mental implica el processament automàtic de la informació social  Processament que passa de manera automàtica, aparentment sense esforç i de manera no conscient. Les troballes dels investigadors indiquen que u cop activats, els esquemes i altres marcs mentals aquests poden influir no només sobre el pensament sinó també en el comportament social.
 Fonts d’error en la cognició social • Cognició social i irracionalitat humana - Irracionalitat: arribar a conclusions que no es poden justificar pel coneixement que es té Menys racionals i més racionalitzadors del que pensem Principals causes de la irracionalitat o Limitacions cognitives o Egocentrisme • Mostrem un fort biaix cap a allò negatiu  tendència a ser altament sensibles als estímuls o a la informació negativa.
Aquesta tendència sembla ser molt bàsica i pot estar assentada en el funcionament dels nostres cervells. Per tant, això pot ser el resultat de factors evolucionistes.
- Perspectiva evolucionista: indicador d’amenaça • També mostrem un biaix de la confiança excessiva  esperant esdeveniments i resultats positius en molts contextos. A més, tendim a fer prediccions massa optimistes sobre quan de temps portarà finalitzar una tasca donada, un efecte conegut com la fal·làcia de planificació.
El biaix de la confiança excessiva també sorgeix en la nostre tendència a assumir que som més propensos a experimentar més resultats positius que altres, però menys propensos que els altres a experimentar resultats negatius.
- Tendència a sobreestimar la precisió dels nostres judicis i de l es nostres creences La incompetència afavoreix l’excés de confiança  Tot i així, el biaix de confiança excessiva (optimista) pot ser reversible i tornar-se cap al pessimisme quan anticipem rebre males noticies amb conseqüències importants per nosaltres. En aquests casos, ens prepararíem per el pitjor i mostraríem una tendència accentuada a predir resultats negatius.
• Biaix de la il·lusió de control • “Realisme depressiu” (“més trist, però més savi”) • Biaix confirmatori Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez - Tècnica de reducció: fer que les persones pensin en una bona raó per la que els seus judicis podrien ser erronis • Correlació il·lusòria - - Els successos o atributs poc freqüents atreuen més la nostra atenció i es recorden més Experiment: persones grup A (el doble) o B, conductes desitjables (el doble) o indesitjables o Atribuïen més conductes indesitjables al grup B Minories es relacionen més fàcilment amb conductes atípiques • Biaix de la taxa base - Subestimen la informació que descriu la majoria de casos i som fortament influïts per les característiques distintives dels casos concrets que coneixem • Pensament contrafàctic (“allò que podria haver estat”)   Quan els individus pensen massa sobre un tema, poden veure’s confosos per els factors que de fet juguen un rol en el seu comportament, amb el resultat de que prendran decisions menys acertades.
En moltes situacions, els individus imaginen “el que podria haver estat” mostrant pensaments contrafàtics  Aquest tipus de pensament pot afectar la nostra simpatia per persones que han experimentat resultats negatius i pot causar que experimentem retrets forts sobre oportunitats perdudes.
Els individus poden fer més manipulables els esdeveniments tràgics assumint que son inevitables. Això és una funció molt adaptativa del pensament contrafàtic.
El pensament contrafàtic pot també influir fortament sobre els nostres estats afectius i pot portar-nos a la inèrcia de inacció, la qual succeeix quan els individus fracassen al executar una acció que podria generar resultats positius i després es tornen més reacis a executar-la en el futur per evitar pensar sobre l’oportunitat inicial perduda.
-   Apaivagar decepcions després d’esdeveniments tràgics En freqüència donem cabuda al pensament màgic  Pensament basat en supòsits que no es mantenen davant d’un examen racional.
Per exemple, podem creure que si dos objectes estan en contacte, les propietats poden passar d’un a l’altre.
Amb freqüència els individus intenten la supressió de pensaments, intentant prevenir el pensar en certs temes.
Amb freqüència aquests esforços son exitosos, però algunes vegades tenen un efecte rebot, i aquests pensaments de fet incrementen la seva freqüència. Les persones amb una reactància alta son més propenses a experimentar aquests efectes en compració amb aquelles amb una reactància baixa.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez Tot i que la cognició social està subjecte a moltes fonts d’error, generalment fem un treball excel·lent per comprendre el mon social.
     L'afecte influeix sobre la cognició de diverses maneres. Els nostres estats d'ànim actuals poden causar que reaccionem positivament o negativament davant de nous estímuls, incloses altres persones, en la mesura en que pensem sistemàticament o heurísticament i poden influir sobre la memòria a traves dels efectes de memòria dependent del estat d’ànim i congruència amb el estat d’ànim.
L’afecte pot influir també sobre la creativitat. Les troballes indiquen que la informació provocadora d’emoció pot influir fortment en el judici i les decisions inclús quan intentem ignorar-la.
Quan ens trobem en un bon estat d’ànim tendim, en gran mesura, a pensar heuristicament en comparació a quan ens trobem de mal humor. Específicament, mostrem una major subjecció als estereotips i altres dreceres mentals.
La cognició influeix sobre l’afecte a trabes de la nostra interpretació dels esdeveniments provocadors d’emoció i a través de l’activació d’esquemes que contenen un fort component afectiu.
Fem servir moltes tècniques cognitives per regular les nostres emocions o sentiments; a través del pensament contrafàtic, podem fer que els resultats negatiussemblin inevitables i per tant menys angoixants; quan estem angoixats podem escollir conscientment implicar-nos en activitats que a curt termini ens fan sentir bé però que poden perjudicar-nos a llarg termini.
...