Tema 0: Introducció (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Deontologia periodística i llibertat d'expressió
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 18/03/2015
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 0: INTRODUCCIÓ Introducció a l’ordenament jurídic i als drets fonamentals I. L’Estat constitucional 1. La Constitució Espanyola en perspectiva històrica La Constitució del 78, fruit de la Transició d’un estat autoritari. Amb el franquisme, es van començar a crear normes i estructures administratives, que van afavorir el traspàs de la dictadura a la democràcia. Els drets fonamentals van funcionar perquè els que els van implantar ja tenien nocions de dret administratiu.
La Constitució Espanyola a vegades és ambigua. La constitució pretén resoldre els problemes polítics de la societat espanyola, com que l’exèrcit estigui sotmès al poder civil des de 1981, la separació de l’Església i l’Estat, la superació del problema territorial (federalisme?? Contrari al problema català/basc ja que fomenta la igualtat i no la diversitat) i el reconeixement del pluralisme.
2. Principis estructurals de l’ordenament constitucional espanyol: - Problema espanyol: Forma d’estat: malgrat ser un estat de Dret, les persones no compleixen amb les normes polítiques.
- Forma política (forma de govern): monarquia parlamentària. La monarquia atorga unitat, estabilitat i coherència al sistema. El rei està per sobre dels partits  funció neutral envers les forces polítiques. Forma d’Estat moderadament econòmica. El rei reina però no governa, poder que resta als ciutadans.
3. Valors superiors del ordenament jurídic 4. fórmula unitària del Estat social i democràtic de Dret: interpetació - L’Estat Social permet gaudir dels drets d’igualtat en l’Estat de Dret. L’Estat de Dret limita les intervencions de l’Estat Social per aconseguir aquesta igualtat.
- Principi social: facilita l’estabilitat política. Menys desigualtat  menys conflictes socials.
Principi democràtic: participació política de ciutadans i grups socials.
- Estat de Dret: impedeix a la majoria imposar-se a la minoria. Estat democràtic: prendre decisions que limitin la llibertat.
5. Ordenament jurídic: definició Quan ens constituïm en societat, adoptem normes de funcionament social. Existeixen normes socials (Prohibicions morals com la infidelitat) i normes jurídiques. Es construeixen normes que ens serveixen per regular comportaments. Aquestes normes són institucions, regles que regulen comportaments mitjançant la prescripció. Compliment de la norma mitjançant la por a la sanció.
5.2. Ordenament jurídic com a sistema 5.3. Principis que regeixen l’ordenament jurídic (un reglament no pot anar contra una llei, ni una llei contra la Constitució). No entra a examen 5.4. Interrelació sistemàtica entre ordenaments jurídics Ordenament Autonòmic i Ordenament de l’Estat sotmesos al Ordenament Constitucional, en interrelació i interactuació amb l’Ordenament de la Unió Europea.
Les lleis autonòmiques es relacionen amb les lleis de l’Estat mitjançant principis de competència. Ex: hi ha coses, com els drets fonamentals, que estan regulades per l’Estat, i altres com l’agricultura, regulades per les Comunitats Autònomes. Cada organisme regula X competències.
Fuente de derecho: continente, ámbito en dónde una norma queda incrustada. Principal font de dret espanyola: la Constitució. La constitució té moltíssimes normes. La Constitució és la font de dret primària, per tant, no està basada en cap norma jurídica prèvia. quan es creen les Corts Constituents, el poble és qui decideix convertir-se en poder constituent. La constitució la fa el poder constituent, és dir, el poble com a subjecte sobirà. Es vota a través d’un referèndum espanyol, que té una funció de control, no de decisió. Un cop entra en vigor, el poder constituent desapareix i la sobirania regeix el procés polític. Desaparegut el poder constituent, apareixen els poders constituïts, controlats pel Tribunal Constitucional.
II. L’ordenament jurídic La Constitució també te límits, imposats per organismes superiors com la UE, les pròpies reformes constitucionals...
Després de la Constitució, la següent font de dret regulada és la Llei. Les Lleis les fan, fonamentalment, els Parlaments. Espanya és un estat de tendència federal, pel que compta amb dos centres que poden fer lleis:   A nivell estatal: Les Corts Generals (formades pel Congrés de Diputats i el Senat), que fan 2 tipus de lleis: Ordinàries: per aprovar-les no es necessita una majoria - Orgàniques: que fan referència a matèries concretes com drets fonamentals, estatuts d’autonomia... Però necessiten quòrum per a ser aprovades al congrés dels diputats (176 vots a favor, que suposen la meitat +1) A nivell autonòmic: El Parlament realitza Lleis Ordinàries Decreto – Ley: és una norma amb rang de llei feta pels governs, és a dir, pels poders executius.
El govern el fa de manera extraordinària i quan és de necessitat urgent. El Tribunal Constitucional és qui decideix si compleix el requisit de “necessitat urgent”. És a nivell estatal (real decreto-ley)i autonòmic(decreto –ley). Abans de 30 dies, els decrets-llei han de ser ratificats pel Parlament. Si el Parlament no els convalida, aquest decret-llei desapareix, ja no és vàlid. Però durant aquelles 30 dies pot estar vigent.
Última font de dret: el Reglament. Són actes normatius de les Administracions (no dels Parlaments), subordinats a la llei (si van en contra de la llei poden ser anul·lats pel jutge). Els realitzen els executius, és a dir, els ajuntaments, les diputacions, els governs... Serveixen per executar lleis. Té un caràcter general, s’aplica a tot l’àmbit territorial on tingui efectivitat o vigència. Es diferencien dels actes administratius.
III. Els drets fonamentals Provenen dels drets naturals. Tots els valors o principis morals estan vinculats a la dignitat humana, que fa referència a que els éssers humans són fins en si mateixos, no són medis ni instruments al servei d’ideologies o poders. Els drets estan reconeguts a la Constitució, els poders públics tenen el deure de respectar els drets fonamentals. Doble dimensió: - Subjectiva: els subjectes són els que tenen drets fonamentals. Construir una esfera de protecció davant d’altres poders. Abstenció de l’Estat per evitar danys personals.
Objectiva: totes les accions que portin a terme els poders públics tenen com a base els drets i defensa dels ciutadans. S’han de limitar alguns drets. L’Estat ha de protegir en tot moment i situació els DDFF.
Classes de drets fonamentals: 1. Segons les seves funcions: civils, de participació o socials 2. Segons la seva estructura: drets de defensa (reaccionals i de llibertat) i drets de prestació 3. Drets d’estructura complexa. Son la major part dels drets.
Titularitat: Els DDFF són drets públics subjectius, generen drets o obligacions en els poders públics. Totes les persones se’n beneficien. Els estrangers queden sotmesos a les Lleis i tractats. Els militars poden veure limitats els seus drets d’associació. Les persones jurídiques poden tenir DDFF.
Dret al vot i dret d’entrada i sortida a un país.
Conceptes relacionats als DDFF: - Vulneració: privació o restricció il·lícita del dret Limitació: restricció lícita del dret, portada a terme pel legislador/jutge/TC per assegurar la seva compatibilitat amb altres béns o drets.
Suspensió: restricció temporal dels DDFF Control jurisdiccional dels DDFF A Espanya, tots els jutges i tribunals són encarregats de defensar els DDFF del poble. El TC pot revisar els nostres casos a través del recurs d’empara.
...