Tema 4: Els fongs ameboides. Els zigomicots (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 12/04/2016
Descargas 18
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 4: FONGS AMEBOIDES I FONGS INFERIORS Els fongs, són els organismes estudiats per la Micologia, són polifilètics i s’inclouen en diferents fílums, i fins i tot en regnes diferents: Trobem els fongs ameboides, que veurem que no són fongs ben bé, però s’anomenen així, els pseudofongs i després hi ha els fongs veritables.
Aquests fongs són fonamentals pels ecosistemes, són degradadors de matèria orgànica, són organismes claus, molt molt importants. Sense ells no existiria el nostre planeta. Tenen un metabolisme molt divers, que els permet degradar molta matèria orgànica diversa, i retornar a l’atmosfera per exemple uns 85 bilions de tones anuals de CO2. Però aquests també s’hauran de descomposar, i per tant si no fos pels bacteris no podrien alliberar el seu CO2. La major part d’aquest CO2 prové de la degradació de cel·lulosa i lignina, els biopolímers més abundants del nostre planeta.
Generalitats Els fongs són organismes eucariotes (ja sigui ameboides, pseudofongs o fongs veritables) i heteròtrofs, fan la fotosíntesi. Tota l’energia que necessiten per viure l’han de treure l’oxidació de matèria orgànica preformada. La gran majoria són saprobis, però també poden ser paràsits, mutualistes o comensals.
Estratègies adquisició dels aliments: - Ameboides: fagotròfia, deformen el seu cos vegetatiu amb pseudòpodes i engloben els aliments, perquè són fongs que tenen fases com amebes.
Veritables: fan una lisotròfia, trenquen i mengen. Tenen cos vegetatiu amb filaments, hifes i el seu conjunt s’anomena miceli, i extreuen els enzims que degraden cap al medi on viuen. Degraden i trenquen (com per exemple proteïnesfins que arribem a tenir aa, o els polisacàrids fins obtenir la glucosa...) i els monòmers passen per osmosi cap a dins de les hifes, cap als filaments d’aquests fongs. Per això els fongs sempre depenen molt de l’aigua, si no hi ha aigua no hi ha absorció.
Els fongs són un grup que trobem dins dels uniconts, molt a prop del animals i les amebes.
4.1.- Fongs ameboides Ecologia Són protozous, organismes molt primitius sense paret cel·lular que s’alimenten per fagocitosi (pseudòpodes), poden captar els aliments que van trobant, molècules petites com bactèries, llevats, altres fongs, protozous, etc.
Viuen en zones riques en matèria orgànica i molta humitat, i són organismes difícils d’observar (sobretot en fase d’ameba), per la seva mida reduïda.
Caràcters generals Són protozous pertanyents a l’extens món de les Amebes (Unikonts Amebozous), que quan fan fructificacions i generen espores en esporangis aeris, diem que aquest és un caràcter afí als fongs. Tot i que tenen fases vegetatives ameboides, amb cèl·lules nues, pseudòpodes i fagocitosi, i aquest és un caràcter més afí al regne dels animals.
Són amebes en que la organització del seu cos vegetatiu és unicel·lular, però poden formar a vegades un plasmodi, una gran ameba, que té molts nuclis però és una sola cèl·lula.
Mixogàstria (mixomicots) En el seu cicle, aquests fongs ameboides formen: 1) Mixamebes o mixoflagelats: D’una espora surten unes amebes que es van alimentant i es poden reproduir sexualment si es troben dos amebes haploides i creen una ameba diploide o per mitosi, però nomes es divideixen els nuclis.
Fins formar el plasmodi que va creixent. És un estadi unicel·lular ameboide o flagel·lat.
2) Plasmodi: És el resultat de la fusió de dues amebes compatibles, que van avançant pel substrat i es van alimentant fins que es gasta l’aliment i comencen a fructiferar. És una massa protoplasmàtica, multinucleada i sense paret cel·lular.
3) Esporangi: quan s’acaba l’aliment aprofiten l’energia acumulada fins aquell moment per reproduir-se, en el cas dels fongs ameboides les estructures de reproducció, el cos fructífer, són els esporangis, una càpsula amb peus, i en aquesta càpsula es formen les espores unicel·lulars i amb paret de cel·lulosa.
Mixomicots és la nomenclatura antiga, però avui dia com que sabem que no són fongs sinó protozous ja fem servir la terminació adequada com en el cas de Mixogàstria.
4.2.- Regne dels fongs: Els Zigomicots (fongs veritables) Dins dels fongs veritables trobem diversos fílums: Característiques - - Són eucariotes i heteròtrofs Fan digestió per lisotròfia (digestió externa) Poden ser saprobis o simbionts El cos pot ser unicel·lular (ex: llevats, no tenen un cos filamentós) o pluricel·lular (individu que té molts filaments, hifes, que formen el miceli) Tenen una paret cel·lular, que no té cel·lulosa sinó quitina, polímer que també trobem en els artròpodes, molt fort, i molt difícil de degradar i tenen un esterol particular a la membrana plasmàtica, l’ergosterol.
Es reprodueixen mitjançant espores, que es poden fer en esporangis (majoria).
Nomes els grups més primitius (aquàtics) presenten un flagel a les espores, un flagel oposticont, aquests fongs són els quitridiomicots.
Fílum dels zigomicots És un dels fílums de fongs veritables que ens podem trobar més sovint. Són fongs que es troben a tot arreu, gran part de les espores que respirem cada dia son d’aquest tipus.
Són fongs úbics, popularment anomenats “floridures” que apareixen sovint damunt de matèria orgànica en descomposició. Són saprobis, molt bons degradadors de qualsevol matèria orgànica: floreixen el pa, les maduixes...les típiques floridures. I també tenen un paper molt important com a degradadors de mo, podent utilitzar un ampli ventall de polisacàrids més o menys simples per al seu creixement i reproducció.
Són molt bons degradant matèria orgànica simple, ja que són molt primitius, i fan floridures esponjoses amb gran densitat d’esporangis que dispersen milions d’espores aerovagants.
Característiques - Són filamentosos i creixen molt ràpidament.
Els filaments, les hifes, són cenocítiques o bé tenen septes per delimitar estructures reproductives del tal·lus, si apareix algun tabic és per delimitar una part malmesa o alguna estructura reproductora (esporangi).
- Esporangis amb una o més espores. Espores asexuals no flagel·lades, adaptades al medi terrestre, molt lleugeres i si cauen en algun aliment, doncs el floreixen de seguida.
- A vegades fan reproducció sexual, quan s’uneixen dues hifes compatibles, per contacte gametangial, i es forma la zigòspora, i amb la cariogàmia i es forma el nucli d’un zigot 2n, que s’envolta d’una paret molt dura que actua com a estructura de resistència. I quan s’elimina això, es formarà el nou individu que formarà l’esporangi. Es duu a terme una meiosi zigòtica, perquè és un cicle haploide.
- Els zigomicots, fan zigomicosis, causen patologies humanes.
O. Mucorals (exemple) L’ordre dels mucorals és el grup més important de la classe de zigomicots. Són les típiques floridures. La majoria són saprobis, són molt aeris, com la típica floridura del pa.
El que fa es créixer fent estolons, un organisme que degrada el substrat a partir dels rizoides, aleshores sorgeixen esporangis a partir de l’esporangiòfor que tenen una càpsula terminal plena d’espores, esporangiòspores, fins que es forma un altre centre de creixement i amb una sèrie d’arrels queden units aquests esporangiòfors, pels estolons. Els que tenen geotropisme positiu, formen l’estoló, creixen cap a baix i els que el tenen negatiu creixen cap amunt.
La columel·la és la part que entra en l’esporangi, per la cara apical de l’esporangiòfor.
Quan es trenca la càpsula, si no hi hagués la columel·la les espores caurien, de manera que el que fa és aguantar-les fins que per factors externs aquestes espores siguin dispersades, per exemple pel vent.
Mucorals usats en la industria alimentaria: Les indústries s’aprofiten de la capacitat de degradar aliments d’alguns fongs: - - El tempeh: menjar asiàtic, fet a base de faves de soja bullides i fermentades amb diverses especies de Rhizopus. La soja costa molt de digerir, doncs els asiàtics la fermenten formant faves de soja fermentades, que els hi canvien les propietats i després són molt mós digeribles.
El su-fu: el tofu és llet de soja quallada, doncs el sufu es fa amb soja fermentada amb Actinomucur eleganas. Se’n diu formatge xinès.
O. Entomoftorals Altre grup de zigomicots, que són fongs paràsits d’insectes i altres artròpodes  cau l’espora en l’insecte, germina i les hifes creixen dins del cos de l’animal, fins que l’acaba matant. Un cop mort, es formen les espores adherents, ja que els esporangis surten per parts toves de l’animal i formen zigòspores (espores de repòs) dins l’hoste.
D’aquesta manera, manipulen el seu comportament quan l’insecte està infectat, el que fa el fong, és canviar el comportament de la mosca (per exemple) i fa que no voli, que camini, i que pugi per una zona vertical, fins que arribi a una alçada en que les espores es puguin desplaçar i queda allà parat fins que es mor.
...

Comprar Previsualizar