Tema 22, 23 y 24 Derecho de Sucesiones (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Derecho - 3º curso
Asignatura Derecho de Sucesiones
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 13/12/2014
Descargas 5

Vista previa del texto

TEMA 22 i 23. LA PARTICIÓ i LA COL·LACIÓ DE LA HERÈNCIA.
LA PARTICIÓ (Art.464-10) -. Concepte La partició és la manera típica i pròpia d’extingir la situació de comunitat hereditària.
La partició suposa que aquella quota global sobre el patrimoni hereditari del causant, es determina en la propietat de béns concrets, o si és el cas de quotes indivises de béns concrets donant lloc a una comunitat ordinària.
Per tant, estem partint que hi ha una pluralitat d’hereus i que aquests divideixen i adjudiquen el cabdal relicte, adquirint la propietat exclusiva dels béns que els corresponen d’acord amb els blocs adquisicionals que es formen.
La concreció de les quotes globals sobre el patrimoni hereditari en propietat exclusiva sobre determinats béns és la eficàcia determinativa de la partició.
Es divideixen béns i drets, MAI els deutes, ja que aquests es divideixen automàticament com un efecte legal a la mort del causant, i NO s’han de partir.
-. Subjectes que la poden fer: o El mateix causant: és el que pot dividir la herència. Aquest és lliure de fer la partició com millor vulgui, ja sigui en testament o bé en qualsevol altre mena d’acte, pot donar també instruccions de com s’ha de fer la partició als seus cohereus; no obstant això, els cohereus poden prescindir per acord unànime de les instruccions i fins i tot de la partició que hagi fet el causant, fins i tot prescindint dels prellegats que hagi ordenat aquest. Llevat que taxativament estableixi que les seves institucions són ineludibles.
 Problema: quan NO coincideix les quotes d’institució amb les quotes de partició. Ex. El causant institueix 2 cohereus a parts iguals i a cadascú el 50% però en el moment de partició si es valora els béns que ha atribuït a cada un, un té el 60% i l’altre el 40%; per tant, NO casa la quota de partició amb la d’institució. Com es resol? depèn de si la partició l’ha fet en el mateix testament en què institueix o bé en un acta separat.
 Si ho ha fet en el mateix testament, prevalen les clàusules particionals sobre les clàusules d’institució, i per tant, s’estarà a la partició feta pel causant i NO a la institució.
1  Si s’ha fet en un acte separat, aleshores la solució és més complicada ja que prevalen les clàusules dispositives d’institució llevat que aquest acte diferent del testament en el qual s’hagi efectuat la partició tingui eficàcia revocatòria del testament. (Art 464-,2).
o Els mateixos cohereus per unanimitat i poden prescindir del què hagi ordenat el causant llevat que s’hagi expressat amb termes absolutament imperatius.
o El marmessor o el comptador partidor: (El càrrec és el mateix però si és marmessor té més funcions, ja que les funcions del segon és fer l’avaluament dels béns, realitzar els lots i distribuir-los i la remuneració és del 2%, és menor).
o Cònjuge vidu: a més del cas en què hagi estat designat partidor o marmessor amb la facultat de partir, pot realitzar la partició en els casos de “distribució” dels béns del difunt, és a dir, en aquells supòsits en els que el cònjuge, a més d’estar facultat per a designar ell mateix als hereus, pot també realitzar la partició.
o Partició arbitral i judicial: En previsió que els hereus no arribin a un acord per a fer la partició, pot instituir un arbitratge testamentari a tal efecte. Els hereus també poden, de comú acord, sotmetre a arbitratge la realització de la partició o les controvèrsies que derivin de la mateixa, inclús les relatives a les llegítimes. La partició judicial suposa que la herència aniran a parar a les despeses judicials.
-. Legitimació per a sol·licitar la partició I). Regla general Qualsevol cohereu pot sol·licitar la divisió de la herència en qualsevol moment (art 464-1), excepte que el causant hagi ordenat mantenir la indivisió o que hi hagi un pacte d’indivisió entre els mateixos cohereus.
 El termini màxim per estar en indivisió són 10 anys, i si es tracta de l’habitatge habitual i en ell hi resideix el cònjuge o algun dels cohereus el termini s’allarga fins als 15 anys.
-. La NO divisió de la herència I). Suspensió de la herència.
2 La suspensió s’ha d’entendre com no culminar la partició, en el sentit que aquesta no desplega la seva eficàcia jurídica tipificadora, com és l’atribució de la titularitat exclusiva dels béns hereditaris a cada un dels cohereus. NO ha de ser entesa com una paralització absoluta de les operacions particionals ja iniciades o que haurien d’iniciar-se com, la formació d’un inventari, o la valoració dels béns.
La partició es pot suspendre en aquells supòsits en els quals hi ha dubte sobre amb qui s’ha de partir. (Art 464-2): a) Si es llamado a la herencia un concebido, hasta que se produzca el parto o el aborto.
b) Si se ha entablado una demanda sobre filiación, hasta que se dicte sentencia firme.
c) Si se ha iniciado un expediente de adopción, hasta que este finalice con resolución firme.
d) Si el causante ha expresado la voluntad de permitir la fecundación asistida después de la muerte, hasta que se produzca el parto o venza el plazo legal para practicarla.
e) Si es llamada a la herencia una persona jurídica que el causante ordena constituir en el testamento, hasta que se constituya válidamente o se declare, de acuerdo con la ley, la imposibilidad de constituirla.
-. La mecànica de la partició “Com es fa la partició?” La formació dels lots.
En la partició s’ha de guardar igualtat en la mesura que sigui possible. S’ha d’elaborar lots i s’ha de procurar que siguin homogenis i que hi hagi béns de tota mena dins dels lots.
Si intervé a la successió els béns indivisibles o les col·leccions d’interès artístic, històric, científic o documental s’han d’adjudicar a un de sol i es compensen als demés en diners.
-. Problemes amb la partició: • Que hi hagi lesió: que algun dels lots adjudicats sigui de valor inferior a la quota de partició d’aquell cohereu. L’art 464-13 estableix que la partició per causa de lesió pot rescindir més de la meitat del valor dels béns adjudicats en relació a la quota hereditària. Aquesta lesió es soluciona amb el pagament en metàl·lic del valor que falta fins a assolir el valor que correspon a la quota de partició.
• Vicis ocults en els béns que en facin disminuir el valor (supòsit de lesió) • Que hi hagi evicció: quan algú demostra que es propietari del bé que s’ha adjudicat en algun lot a alguns dels cohereus.
D’acord amb l’Art 464-11 hi ha obligació de sanejament per vicis ocults i evicció entre els cohereus llevat que:  Sigui partició feta pel testador o  Que els cohereus hagin exclòs expressament ells mateixos el sanejament hi  renunciïn Que l’evicció sigui per causa posterior a la partició o la pateixi el cohereu adjudicatari per culpa pròpia.
En tots aquests casos el que es fa es rectificar els valors mantenint la partició.
3 -En cas de sanejament per vicis ocults, l’adjudicatari té dret a ser compensat en diners per la diferència entre el valor d’adjudicació del bé i el valor que efectivament tenia a causa del vici. Només es pot exercir, si el vici apareix en els 6 mesos següents a l’adjudicació del bé i prescriu al cap de 3 anys de l’aparició -L’acció de sanejament per evicció prescriu al cap de 3 anys de la privació del bé a l’adjudicatari per sentència ferma.
• S’han omès béns en la partició: s’ha de completar amb l’addició d’aquest bé.
• Partició amb un hereu aparent i se li ha atribuït un lot: es reparteix aquest entre els veritables cohereus.
• Que s’hagi omès algun cohereu, perquè no es sabia que existia: es manté la partició i únicament es fa un lot per aquest altre cohereu.
COL·LACIÓ.
Operació que es produeix durant la partició de la herència. La col·lació parteix de la presumpció que el causant vol tractar igual als seus fills. I que per tant, allò que els ha donat en vida no és més que una bestreta, de manera que en el moment de la partició s’hauran d’igualar la respectiva participació de la herència.
Suposa l’agregació comptable de les donacions i altres atribucions gratuïtes fetes en vida del causant a un hereu que és descendent. Agregació que es fa perquè el valor d’aquesta donació sigui deduït del lot que li correspon a aquest descendent hereu.
Sempre estem parlant d’operacions comptables. El 464-17 sempre parla del “valor” i NO amb els béns que es van donar i que s’han de col·lacionar. És una operació que només té lloc NOMÉS amb la partició. NO té res a veure amb el càlcul de la llegítima.
(exemple 1) -. Quines atribucions gratuïtes s’han de col·lacionar? • Les fetes a descendents cohereus en pagament de llegítima o imputables a aquesta o perquè el causant ha establert que són col·lacionals. Per tant, altres atribucions gratuïtes a qui sigui hereu però NO descendent (ex. cònjuge) NO són col·lacionables.
L’atribució de caràcter col·lacionable a l’atribució gratuïta s’ha de fer en el mateix moment en què es realitza la donació, perquè altrament si es pogués dir que és 4 col·lacionable un cop acceptada la donació com a no col·lacionable, al cohereu descendent se’l perjudicaria. S’ha de fer en l’acceptació que s’ingressa en el patrimoni del donatari amb unes determinades condicions.
Malgrat que sigui una donació en pagament de llegítima o imputable a la llegítima el què si que es possible és que el causant dispensi de la col·lació en testament, codicil o pacte i també pot excloure la col·lació, és a dir: “No vull que hi hagi col·lació i vull que tinguin un tracte diferent els meus fills” o pot dispensar determinats béns de ser col·lacionats.
A més, els cohereus un cop oberta la successió poden renunciar a la col·lació.
-. A qui afecta la col·lació? - Als cohereus que són descendents. NO s’exigeix, a diferència del CC, que siguin legitimaris. Però, les atribucions col·lacionables són les que estan fetes en concepte de llegítima, imputables a aquesta. I per tant, normalment els que han de col·lagionar son legitimaris però no és indispensables, perquè els néts que - no són legitimaris també han de col·lagionar en alguns casos. (Art 464-18).
En canvi la col·lació NO aprofita ni legataris ni creditors, i per tant aquests no podran invocar-la als efectes d’augmentar el cabdal relicte.
(exemple 2). La col·lació és comptable per tant, no podem dir-li a A que torni res. No hi ha restitució de béns in natura.
TEMA 24. L’ACCIÓ DE PETICIÓ D’HERÈNCIA -. Concepte (Art 465-1 CCCat) L’hereu té l’acció de petició d’herència contra qui posseeix la herència, en tot o en part, a títol d’hereu i sense al·legar cap títol, per a obtenir el reconeixement de qualitat d’hereu i la restitució dels béns com universalitat, sense haver que provar el dret del seu causant sobre els béns singulars que la constitueixen.
Idees: a. És una acció que té l’hereu real contra l’hereu aparent que l’està posseint amb una doble finalitat:  Que se li reconegui la qualitat d’hereu 5  Per a obtenir la restitució dels béns com a universalitat: El que està obtenint l’hereu és que se li restitueixin TOTS els béns de la herència indistintament.
Si el que vol és recuperar UN bé de la herència que està posseint indegudament algú altre ha d’interposar l’acció reinvidicatòria. Per això ens diu que NO cal provar el el títol sobre cadascun dels béns, sinó que només cal provar la nostra condició d’hereu i que aquell bé pertanyia al causant, però sense haver d’acreditar el títol de pertinença. Va lligada al reconeixement de la qualitat d’hereu i en tant que hereu tens dret a que se’t torni la herència com a universalitat.
En canvi, amb la reinvidicatoria s’ha de provar el nostre títol i la identificació del bé.
b. És una acció universal que exerceix qui és l’hereu real, el veritable hereu contra qui posseeix a títol d’hereu (possessor pro hedere. Ex. És instituït hereu en un testament anul·lat) o qui posseeix sense al·legar cap títol (possessor pro possessore).
c. Acció imprescriptible d. Si triomfa, s’ha de procedir a la liquidació de l’estat possessori i aquesta liquidació dependrà de si era amb bona fe o amb mala fe. Si era un hereu imputatiu serà de bona fe, mentre que si es possessor pro possessore serà de mala fe.
e. La restitució té com a límit les normes sobre irreinvindicabilitat, per tant, està protegit respecte el Registre de la Propietat com de l’adquisició de béns mobles.
6 ...