Resum escales geriàtriques (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Enfermería - 3º curso
Asignatura Inflermeria clínica del vell
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 19/03/2016
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

ESCALES GERIÀTRIQUES 1. ESCALA DE BARTHEL Què és? Escala que valora el nivell d’autonomia del pacient respecte a la realització d’algunes activitats de la vida diària bàsiques ( AVDB). La dependència en les AVDB pot comprometre la vida si no es proporciona el correcte suport.
Mesura 10 activitats: menjar, bany, higiene personal, vestir-se, continència urinària, continència fecal, utilització de l’WC, transferència llit –cadira, caminar (o utilitzar la cadira de rodes) i pujar i baixar escales.
Com es fa? A les activitats es donen diferents valors (0, 5, 10, 15). La puntuació total oscil·la de 0 (totalment dependent) a 100 (completament independent) i entre 0 i 90 si fan servir cadira de rodes.
Puntuació: - < 20 Dependència total - De 20 a 35 Dependència severa - De 40 a 55 Dependència moderada - = 60 Dependència lleugera - 100 Autònom Una vegada obtinguda la puntuació és important veure on està la dependència per fer les intervencions adients. L’escala de Barthel aporta informació tant a partir de puntuació global com de cadascuna de les puntuacions parcials per a cada activitat. Això ajuda a conèixer millor quines són les diferencies específiques de la persona i facilita la valoració de la seva evolució temporal.
2. TEST COGNITIU DE PFEIFFER Què és? És un test que valora les següents funcions cognitives: memòria, orientació i la capacitat d’executar tasques seriades aritmètiques.
Com es fa? Consta de 10 ítems. Aquesta prova utilitza una puntuació per errors comesos i permet un factor de correcció segons el nivell cultural de la persona examinada. Restar un error si el pacient és analfabet.
Puntuació: - 0-2 errors Normal - 3-4 errors Deteriorament cognitiu lleu - 5-7 errors Deteriorament cognitiu moderat - 8-10 errors Deteriorament cognitiu important 1 Només és útil com a eina de cribratge, no serveix per a monitoritzar la progressió del deteriorament cognitiu.
3. TEST DEL XIUXIUGEIG Què és? És un test que mesura la hipoacúsia.
Com es fa? Col·locar-se darrera el pacient a, una distància d’uns 60 centímetres (la llargada d’un braç) tapant l’oïda contrària a la que s’explora i pronunciar dues sèries de números amb el to de veu normal i després en feu baixa (xiuxiuejant). S’invita al pacient a repetir els números i seguidament s’explora l’altra oïda. Es parla d’hipoacúsia quan el pacient no sent la veu normal o baixa, però sí que pot seguir una conversa si s’eleva el volum de la veu.
A qui? Es recomana a les persones incloses en el programa de Salut a Casa que en l’anamnesi hi hagi una sospita de dificultat per l’audició en tres situacions: parlant en un grup, veient la televisió o parlant per telèfon. Les persones portadores amb un audiòfon haurien de sotmetre’s a revisió periòdiques.
4. ESCALA DE LAWTON I BRODY Què és? Aquesta escala valora la capacitat de realitzar les activitats instrumentals de la vida diària (AIVD). Mesura 8 funcions: tenir cura de la casa, rentat de la roba, preparació del menjar, anar a comprar, ús del telèfon, ús del transport, maneig dels diners, responsable dels medicaments. La dependència en les AIVD és un indicador de greu risc, especialment per aquelles persones que viuen soles.
Com es fa? Dóna a cada funció diverses possibilitats de ser realitzada: amb autonomia puntuant 1 punt, o dependència puntuant 0 punts. Es puntua el que el pacient fa realment i no el que podria fer. La puntuació total de màxima autonomia és de 8 punts en les dones i de 5 punts en els homes (s’exclou la preparació del menjar, rentar la roba i tasques domèstiques) i de 0 punts a màxima dependència.
Puntuació: DONES 0-1 Dependència total 2-3 Dependència severa 4-5 Dependència moderada 6-7 Dependència lleugera 8 Autònom HOMES 0 Dependència total 1 Dependència severa 2-3 Dependència moderada 4 Dependència lleugera 5 Autònom Quan les 4 funcions instrumentals de la vida diària: ús del telèfon, ús del transport, capacitat per controlar la medicació i, sobretot, el maneig dels diners estan alterades es pot sospitar una alteració cognitiva. En aquest cas es recomana iniciar l’estudi de la valoració cognitiva. En la puntuació és important veure on està la dependència per fer les intervencions adients.
5. MINIEXAMEN COGNOSCITIU (MEC) DE LOBO Què és? És un test que explora i puntua diverses àrees com l’orientació temporal i espaial, la memòria immediata i de fixació, l’atenció i el càlcul, la producció i repetició del llenguatge, la lectura i l’habilitat visuoespeials.
2 Com es fa? Consta de 24 ítems. Per cada resposta encertada se li assigna 1 punt. La puntuació màxima és de 35 punts. En pacients analfabets o amb dèficits sensorials greus (sords, cecs, etc.) s’exclouran les preguntes eliminades per aquesta condició i la puntuació total corregida serà la obtinguda per regla de tres després de corregir la puntuació total.
Per exemple: Si el pacient no pot accedir a 4 dels 35 punts possibles (és cec), la puntuació final es calcularà sobre els 31 punts possibles. Si la puntuació total ha sigut 20, aplicant la correcció obtindríem una puntuació (20x35/31) de 22,5, en aquest cas 23.
Puntuació: - 30-35 punts Normalitat - 25-29 punts Borderline - 20-24 punts Deterioració lleu - 15-19 punts Deterioració moderat - = 14 punts Deterioració greu 6. TEST D’INICIATIVA NUTRICIONAL Què és? És un test auto administrat que ens permet valorar els signes d’alarma del mal estat nutricional. Consta de 10 preguntes referides a la quantitat i el tipus d’ingesta, a les limitacions per a la compra i preparació del menjar e inclou el consum de fàrmacs o la pèrdua involuntària de pes en el temps.
Com es fa? Es puntua la resposta afirmativa amb valors que van de l’1 al 4. En cas de no poder ser realitzat pel propi pacient serà administrat pel professional sanitari.
Puntuació: - < 2 punts No risc.
- 3-5 punts Risc moderat.
- > 6 punts Alt risc.
7. ESCALA D’ANSIETAT I DEPRESSIÓ DE GOLDBERG Què és? És una escala que mesura la depressió i l’ansietat. Aquesta escala no proporciona diagnòstic de "cas" psiquiàtric, sinó tan sols probabilitat de ser-ho. Cal confirmar-ho amb una entrevista diagnostica semioberta o dirigida.
3 Com es fa? No es puntuaran els símptomes que durin menys de 2 setmanes o que siguin de “lleu intensitat”. Les 4 primeres preguntes de les subescales d’ansietat (A) i depressió (D) són obligatòries. Només en el cas de contestar afirmativament a 2 o més preguntes d'ansietat o a 1 o més de depressió continuarem amb la resta de preguntes de cada subescala. La puntuació és independent per a cada subescala.
La puntuació total és igual al número d’ítems valorat positivament (1 punt cada un). El punt de tall per a " probable ansietat" és ³ 4 i per a “probable depressió” és ³ 2.
- Falsos positius: malalties somàtiques greus, dolor, estrès, adversitats recents, problemàtica social greu, afectació cerebral i situacions especials.
Falsos negatius: trastorns crònics, personalitats anormals, conductes de negació, afectació cerebral, conveniència social, alcoholisme i drogodependències.
8. ESCALA DE VALORACIÓ DEL RISC D’ÚLCERES PER PRESSIÓ DE BRADEN Què es? És una escala que ens permet identificar el nivell de risc global d’aparició de nafres per pressió i dels factors de risc presents en el pacient per a planificar les mesures de prevenció.
Com es fa? Valora 6 aspectes: la percepció sensorial, l'exposició a la humitat, l'activitat, la mobilitat, la nutrició i el frec i perill de lesions cutànies. Els 5 primers aspectes es valoren en 4 categories de l'1 al 4 (1 major deteriorament, 4 menor deteriorament) i el 6è aspecte es valora en 3 categories de l’1 al 3 (1 major deteriorament, 3 menor deteriorament).
Puntuació: - < 12 punts Alt risc.
- 13-14 punts Risc moderat.
4 - 15-16 punts en < 75 anys i 15-18 punts en > 75 anys Risc baix.
9. ESCALA DE SOBRECÀRREGA DEL CUIDADOR DE ZARIT Què és? És un test que avalua la càrrega subjectiva associada al cuidar en els següents aspectes: salut física i psicològica, àrea econòmica i laboral, relacions socials i relació amb la persona que rep les cures.
Com es fa? És autoadministrat. En cas de no poder ser realitzat pel propi cuidador serà administrat pel professional sanitari.
Consta de 22 ítems. Cada ítem es puntua de l’1 (“mai”) al 5 (“gairebé sempre”).
Puntuació: - <46 No sobrecàrrega - 46-47 a 55-56 Sobrecàrrega lleu - >56 Sobrecàrrega intensa 10. ESCALA DE DEPRESSIÓ DE YESAVAGE-5 Què és? És una escala que avalua aspectes cognitius-conductuals relacionats amb les característiques específiques de la depressió en la gent gran i permet identificar l’estat afectiu dels pacients geriàtrics.
Com es fa? La recollida d’informació es realitza a través de l’auto administració per part del pacient però també potser hetero administrat pel professional. La resposta negativa a la pregunta 1 i la positiva a la pregunta 2, 3, 4 i 5 puntua 1 punt.
Puntuació: - 0-1: no depressió - = 2: possible depressió 5 11. ESCALA TIME UP AND GO Què és? Prova que mesura la mobilitat física en les persones fràgils i guarda una bona correlació amb les mesures de l’equilibri, velocitat de la marxa i habilitat funcional de l’individu. Es quantifica en segons el temps que triga el pacient a fer l’acció d’aixecar-se de la cadira, caminar tres metres i tornar a seure.
Com es fa? El subjecte ha de portar el calçat habitual i les ajudes tècniques, si les utilitza (bastó, caminador). El seient ha de tenir entre 45 i 57 cm. d’alçada i els braços uns 63 a 65 cm. No ha de necessitar l’ajut de ningú per complir aquestes ordres. Comença assegut a la cadira amb l’esquena en contacte amb el respatller, els braços recolzats al reposa braços i amb el bastó o caminador al costat.
És una eina de cribratge que identifica molt bé els dos extrems, és a dir, l’ancià que la realitza en menys de 10 segons, que és qui té una bona mobilitat i el que no pot fer aquesta acció sense ajut i se’l considerarà de mobilitat precària i dependent. Els que es troben entre ambdós extrems tindran un equilibri, velocitat de la marxa i capacitat funcional conforme al temps emprat en la realització del test; és a dir, quant més temps, més precària serà la marxa, hi haurà més risc de caigudes i el pacient serà depenent per a alguna de les AVD.
Falsos positius: no tenir el seient les característiques adequades.
Puntuació: - < 10 segons Normal.
- 10-19 segons Molt poc alterat.
- 20-29 segons Moderadament alterat.
- > 30 segons Severament alterat.
12. INDICADOR DE RISCOS SOCIALS Què és? Són factors de risc social.
Com es fa? La resposta positiva a qualsevol d’ells propiciarà la intervenció del treballador/a social perquè en faci la valoració social.
6 13. ESCALA DE VALORACIÓ DE L’QUILIBRI I LA MARXA TINETTI Què és? Escala observacional que avalua l’equilibri de la persona al seure, a l’aixecar-se, al caminar i al girar 360º. Així també, valora l’inici de la marxa, la longitud, l’alçada, la simetria i continuïtat de les passes, la desviació de la trajectòria, l’estabilitat del cos i la postura al caminar i girar.
Com es fa? Consta de dos subescales la d’avaluació de l’equilibri i la d’avaluació de la marxa. Per l’avaluació del equilibri el pacient comença assegut en una cadira sense braços. Per l’avaluació de la marxa el pacient primer camina pel passadís/habitació amb el seu pas habitual i les ajudes tècniques, si les utilitza (bastó, caminador); per a després tornar amb un pas més ràpid però segur. La puntuació total és la suma de la puntuació de les dos subescales.
Puntuació: - < 20 punts risc de caiguda molt alt - 20-23 punts risc de caiguda alt - 24-27 punts risc de caiguda poc elevat - 28 punts normal 14. MINI NUTRITINOAL ASSESSMENT (MNA) Què és? És un test hetero administrat que permet detectar la presència o el risc de malnutrició.
Consta de 18 preguntes referides a la valoració general, la valoració dietètica i l’autovaloració del pacient.
Com es fa? Determinarem l’índex de massa corporal (IMC), pes (Kg) dividit per la talla (m²), sempre que ens sigui possible de mesurar. En les persones més grans de 64 anys es considerarà un valor superior a 27 com a indicador d’obesitat i un valor inferior a 21 com a indicador de possible desnutrició.
El càlcul de la circumferència braquial (CB) el determinarem en el braç no dominant. Flexionant 7 el braç del pacient 90º en el colze i col·locant el seu avantbraç, amb la palma de la mà cap a baix, sobre la meitat del cos, col·locant el braç paral·lel al cos trobarem la distància mitja entre l’acromi de l’omòplat i l’olècranon del cúbit, aquest punt el marcarem amb un bolígraf sobre la pell. Després amb el braç estès al costat del cos i la palma de la mà cap a munt, es col·loca la cinta mètrica al voltant del braç ajustada però sense comprimir el teixit tou per a obtenir la lectura.
El càlcul de la circumferència de la cama (CC) el determinarem flexionant la cama del pacient 90º en el genoll, amb la planta del peu recolzada sobre el llit. Es col·loca la cinta mètrica al voltant de la cama fins trobar el perímetre màxim, ajustada però sense comprimir el teixit tou per a obtenir la lectura.
Cada resposta té valors que van del 0 al 3.
Puntuació: = 24 punts: estat nutricional satisfactori - De 17 a 23,5 punts: risc de malnutrició - < 17 punts: mal estat nutricional 15. ESCALA DE JAEGER Què és? És una escala numèrica amb tipus de diferent tamany per a l’exploració de l’agudesa visual de prop.
Com es fa? S’han de llegir els nivells a partir de 20/40 amb les ulleres habituals, a una distància de 40 cm. (aproximadament la longitud del braç del pacient) i amb una bona il·luminació constant i regular. S’anotarà a la HCAP el tamany de la lletra més petita que es llegeix i la distància del test, exemple : 3J a 40 cm.
8 ...