Civil II Tema 17 (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura obligaciones y contratos
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 26/11/2014
Descargas 10
Subido por

Vista previa del texto

Tema 17. El mandat 1. La gestió de negocis aliens com a activitat legitimada 1.1. L'àmbit de la legitimació del mandatari Pel contracte de mandat neix una obligació de prestar algun servei o fer alguna cosa, per compte o encàrrec d’un altre (1709). No es tracta de realitzar un servei o realitzar una actuació en general (es tractaria d’un arrendament de serveis), sinó que es tracta de realitzar negocis jurídics.
Està caracteritzat per ser un contracte en el qual una persona està legitimada per actuar per compte d’un altre.
1.2. L'activitat del mandatari com a exercici d'una legitimació El mandat, concebut en termes generals, no comprèn més que els actes d'administració.
Per transmetre, alienar, hipotecar o executar qualsevol altre acte de rigorós domini, es necessita mandat exprés. La facultat de transmetre no autoritza per comprometre en àrbitres o amigables componedors (1713). El mandatari no pot traspassar els límits del mandat (1714), i no es consideren traspassats els límits del mandat si fos complert d'una manera més avantatjosa pel mandant que l'assenyalada per aquest (1715). El menor emancipat pot ser mandatari, però el mandant només tindrà acció contra ell en conformitat al que es disposa respecte a les obligacions dels menors (1716).
Quan el mandatari obra en el seu propi nom, el mandant no té acció contra les persones amb els qui el mandatari ha contractat, ni aquestes tampoc contra el mandant.
En aquest cas el mandatari és l'obligat directament en favor de la persona amb qui ha contractat, com si l'assumpte fos personal seu (1717).
1.3. La substitució en la legitimació Segons l’Article 1721 El mandatari pot nomenar substitut si el mandant no l'hi ha prohibit; però respon de la gestió del substitut: 1. Quan no se li va donar facultat per nomenar-ho.
2. Quan se li va donar aquesta facultat, però sense designar la persona, i el nomenat era notòriament incapaç o insolvent.
El fet pel substitut nomenat contra la prohibició del mandant serà nul. En els casos compresos en els dos nombres del 1721 el mandant pot dirigir la seva acció contra el substitut (1722) 2. La gestió de negocis aliens com una obligació de fer El mandat és general (comprèn tots els negocis del mandant) o especial (un o més negocis determinats) (1712). Pot ser exprés (donar-se per instrument públic o privat i àdhuc de paraula i l'acceptació pot ser també expressa o tàcita, deduïda aquesta última dels actes del mandatari) o tàcit (1710).
Mancant pacte en contrari, el mandat se suposa gratuït. Això, no obstant, si el mandatari té per ocupació l'acompliment de serveis de l'espècie al fet que es refereixi el mandat, es presumeix l'obligació de retribuir-ho (1711) El mandatari queda obligat per l'acceptació a complir el mandat, i respon dels danys i perjudicis que, de no executar-ho, s'ocasionin al mandant. També ha d’acabar el negoci que ja estigués començat en morir el mandant, si hi hagués perill en la tardança (1718). En l'execució del mandat ha d'arreglar-se el mandatari a les instruccions del mandant, mancant elles, farà tot el que, segons la naturalesa del negoci, faria un bon pare de família. (1719) Tot mandatari està obligat a posar en coneixement les seves operacions i a abonar al mandant quant hagi rebut en virtut del mandat, tot i que el rebut no s'hagués del segon (1720). La responsabilitat de dues o més mandataris, encara que hagin estat instituïts simultàniament, no és solidària, si no s'ha expressat així (1723).
El mandatari deu interessos de les quantitats que va aplicar a usos propis des del dia en què ho va fer, i de les quals quedi havent de després de finalitzar el mandat, des que s'hagi constituït en mora (1724). El mandatari que obri en concepte de tal no és responsable personalment a la part amb qui contractada sinó quan s'obliga a això expressament o traspassa els límits del mandat sense donar-li coneixement suficient dels seus poders (1725). El mandatari és responsable, no solament del dol, sinó també de la culpa, que haurà d'estimar-se amb més o menys rigor pels Tribunals segons que el mandat hagi estat o no retribuït (1726).
3. L'obligació de rescabalament per part del mandant El mandant ha de complir totes les obligacions que el mandatari hagi contret dins dels límits del mandat. En el que el mandatari s'hagi excedit, no queda obligat el mandant sinó quan ho ratifica expressa o tàcitament (1727). A més, ha d'anticipar al mandatari, si aquest ho demana, les quantitats necessàries per a l'execució del mandat (provisió de fons). Si el mandatari les hagués anticipat, ha de reemborsar-les el mandant, encara que el negoci no hagi sortit bé, amb la condició que estigui exempt de culpa el mandatari. El reemborsament comprendrà els interessos de la quantitat anticipada, a explicar des del dia en què es va fer l'anticipació (1728).
El mandant també ha d'indemnitzar al mandatari de tots els danys i perjudicis que li hagi causat el compliment del mandat, sense culpa ni imprudència del mateix mandatari (1729). El mandatari podrà retenir en peça les coses que són objecte del mandat fins que el mandant realitzi la indemnització i reemborsament (1730).
Si dos o més persones han nomenat un mandatari per a un negoci comú, li queden obligades solidàriament per a tots els efectes del mandat (1731), per a donar força a la posició del mandatari.
4. L'extinció del contracte Al tractar-se d’una obligació personal, el Codi Civil Español estableix en el seu article 1964, el contracte de mandat, el termini de l’obligació és de 15 anys, tot i que en el Codi Civil Català, aquest termini és de 10 anys.
ARTÍCULO 1732.
El mandato se acaba: 1º Por su revocación.
2º Por renuncia o incapacitación del mandatario.
3º Por muerte, declaración de prodigalidad o por concurso o insolvencia del mandante o del mandatario.
El mandat s'extingirà, també, per la incapacitació sobrevinguda del mandant tret que en el mateix s'hagués disposat la seva continuació o el mandat s'hagués donat per al cas d'incapacitat del mandant apreciada conforme al que es disposa per aquest (mandat d'incapacitació futura). En aquests casos, el mandat podrà acabar per resolució judicial dictada en constituir-se l'organisme tutelar o posteriorment a instàncies del tutor (1732). El mandant pot revocar el mandat a la seva voluntat, i compel·lir al mandatari a la devolució del document en què consti el mandat (1733), però quan el mandat s'hagi donat per contractar amb determinades persones, la seva revocació no pot perjudicar a aquestes si no se'ls ha fet saber (1734).
El nomenament de nou mandatari per al mateix negoci produeix la revocació del mandat anterior des del dia en què es va fer saber al que ho havia rebut, exceptuant el que està disposat en l'article 1734 (1735). Alhora, el mandatari pot renunciar al mandat posant-ho en coneixement del mandant. Si aquest sofrís perjudicis per la renúncia, haurà d'indemnitzar-li d'ells el mandatari, tret que fon la seva renúncia en la impossibilitat de continuar exercint el mandat sense greu detriment seu (1736). Encara que renunciï al mandat amb justa causa, ha de continuar la seva gestió fins que el mandant hagi pogut prendre les disposicions necessàries per ocórrer a aquesta falta (1737).
El fet pel mandatari, ignorant la mort del mandant o una altra qualsevol de les causes que fan cessar el mandat, és vàlid i assortirà tots els seus efectes respecte als tercers que hagin contractat amb ell de bona fe (1738). En el cas de morir el mandatari, deuran els seus hereus posar-ho en coneixement del mandant i proveir entretant al que les circumstàncies exigeixin en interès d'aquest (1739).
Mandat irrevocable és aquell acordat pel mandant i pel mandatari però que el mandant no podrà revocar o ho farà tan sols en el cas d’existència d’unes circumstàncies concretes. El TS s’hi posiciona a favor quan hi ha hagut un pacte exprés sempre que tal pacte sigui conforme a la finalitat del mandat i no estigui en contra de la moral i que respecti exigències d’un altre contracte en que estiguin interessats el mandant, el mandatari i terceres persones.
...