TAKE HOME EXAM 2 - ADRIANA AUBERT (2015)

Examen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 1º curso
Asignatura sociologia
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 20/02/2015
Descargas 10
Subido por

Vista previa del texto

TAKE HOME EXAM 2 ESTHER GATIUS SÁNCHEZ-CRUZAT PREGUNTA Nº 1: En el següent gràfic sobre l’increment de la població mundial. Un dels fenòmens que més preocupen actualment és l’envelliment de la població. Quines són les principals causes d’aquest envelliment? Hi ha hagut algun canvi des de l’inici de l’actual crisi financera? Quins efectes pot tenir l’envelliment de la societat en l’economia dels països? Quin paper té la immigració en aquest fenomen? Argumenta les teves respostes vinculant-les amb els continguts i debats treballats a classe.
El creixement demogràfic és diferent en els països desenvolupats que en els països en procés de desenvolupament, en els primers cal destacar que es caracteritzen per un baix índex de natalitat, mortalitat i de fertilitat. En canvi, els que es troben en procés de desenvolupament es caracteritzen perquè tenen un alt índex de natalitat i de fertilitat i el de mortalitat està en disminució.
La població mundial està patint un envelliment, la principals causes: la mortalitat, la natalitat i les migracions.
La mortalitat ha disminuït a causa de l’esperança de vida, com a conseqüència de la implantació de l’estat del benestar i dels avenços tecnològics i científics com per exemple les operacions mèdiques i les millores en medicina, tot això ha comportat que cada cop hi hagin més ancians.
La natalitat s’ha vist reduïda com a conseqüència de la baixa fecunditat, la greu crisis econòmica i financera que s’està produint a nivell mundial des del 2008 i també del nou model d’estructura familiar que consisteix en casar-se més tard i tenir menys fills per parella estable.
Les migracions han augmentat actualment per la crisis, ja que la població jove ha emigrat a altres països en busca d’oportunitats de feina, això s’ha conegut com a ‘’fuga de cervells’’.
Evidentment, la crisis financera ha tingut una gran influencia envers la societat, que ha provocat que encara disminueixi més la natalitat i que augmenti la mortalitat. Per aquest darrer motiu l’esperança de vida amb la crisis ha disminuït lleugerament, fenomen que no passava des de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola), ja que segons Javier Gallego, periodista i sociòleg, ha afectat a les malalties psicològiques de la gent provocant malalties psicosomàtiques.
L’envelliment de la població, pot tenir diversos efectes sobre l’economia, disminueix la població activa com a conseqüència de 1 TAKE HOME EXAM 2 ESTHER GATIUS SÁNCHEZ-CRUZAT l’augment de moviments migratoris de la població jove en busca de feina i de que cada cop hi ha més jubilats, a més a més com ja he comentat anteriorment la natalitat disminueix, fet que comporta que disminueixi la producció de les empreses dedicades a productes d’infants com poden ser les fabriques de joguines, però en canvi empreses dedicades al sector d’edat avançada com poden ser les llars per a la tercera edat o el sector farmacèutic perquè tenen que incrementar la seva oferta (producció).
La immigració ha tingut un paper molt important en la societat espanyola, en primer lloc ha afavorit l’envelliment ja que molts immigrants han ocupat llocs de feina que ocupaven espanyols i que han tingut que marxar a l’estranger per trobar noves oportunitats laborals, però per contra, a principis del segle XXI l’arribada d’immigrants a Espanya va provocar un rejoveniment de la població al augmentar la taxa de natalitat, però amb l’arribada de la crisis al 2008 aquest augment de la natalitat va desaparèixer.
PREGUNTA Nº2: Quines millores per la societat implica la implementació de plans d’igualtat a les empreses? Cal argumentar la teva resposta relacionant el contingut a les desigualtats de gènere (tipus de feminismes, conquestes realitzades i conseqüències de cada onada feminista) i el cas de Mercadona treballat a classe.
La implementació de plans d’igualtat a les empreses implica millores per a aquestes, ja que en aquests plans es garanteix la no discriminació dels treballadors.
La no discriminació en l’empresa és un factor clau per a aquesta, ja que la diversitat afavoreix a l’organització en gran mesura perquè a l’hora de prendre decisions hi ha diferents punts de vista, de manera que és més fàcil detectar inconvenients potencials i també esdevé una eina per aconseguir bones oportunitats i noves idees comercials, en definitiva, la capacitat de creativitat i de innovació de l’empresa es veuen afavorides gràcies a la diversitat.
A classe vam veure un vídeo que tractava el moviment feminista, on es plasmava que la discriminació per raó de sexe ha existit sempre i que des de fa molts anys s’ha lluitat per fer front a aquesta desigualtat, on cal remarcar la idea del masclisme. A Espanya sobretot en l’època 2 TAKE HOME EXAM 2 ESTHER GATIUS SÁNCHEZ-CRUZAT franquista triomfava el masclisme, avui en dia aquest moviment masclista s’ha reduït en gran mesura sobretot per la lluita dels moviments feministes, en moltes empreses la discriminació per raó de sexe encara existeix i es per això que s’estan interposant polítiques d’igualtat que el que pretenen es eradicar aquestes desigualtats per raó de sexe.
Es distingeixen tres tipus de feminisme: feminisme de la igualtat, feminisme de la diferencia i feminisme dialògic.
El feminisme de la igualtat, va ser la primera onada del feminisme, va esdevenir al segle XVIII en el moviment social il·lustrat, on les dones van començar a lluitar per una igualtat de drets. Aquestes dones tenien com a objectiu canviar la idea que la societat tenia d’elles, volien deixar de banda el rol de la dona tradicional i també volien que les dones tinguessin l’oportunitat d’adquirir estudis acadèmics, tot i així moltes dones no van recolzar aquest moviment.
El feminisme de la diferència, va ser la segona onada de feminisme i cal situar-la en el context de la crisi de la modernitat (anys 80 i 90) Aquest feminisme es basava en que tots som diferents i per tant, les dones també ho son, i que la diferència va ser la nostra identitat individual.
El feminisme dialògic, tercera onada de feminisme, es va basar en la radicalització de la democràcia, es confiava en que l’acció de totes les dones podrien canviar la història, i es mantenia la idea de la igualtat de diferències, pròpia de la segona onada de feminisme.
Les dones van anar aconseguint el reconeixement de diferents drets, com per exemple: el dret al vot, el dret a l’educació, el dret al treball remunerat, mateixos llocs de treball, dret a vestir com es vulgui, dret a decidir sobre la pròpia sexualitat i el propi cos, el dret al divorci o el dret a l'avortament (legalitzat al 1984). Avui en dia, a Espanya, la dona té els mateixos drets que l’home, ja que la igualtat ve garantida en l’article 14 de la Constitució espanyola de 1978 ‘’ Los españoles son iguales ante la ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social.’’.
Però hi ha molts països, sobretot els subdesenvolupats on encara perdura el masclisme i on la dona no té cap funció social. Cal destacar el paper de la dona en els països islàmics, on està totalment discriminada i sotmesa a un home. El feminisme ha set un moviment 3 TAKE HOME EXAM 2 ESTHER GATIUS SÁNCHEZ-CRUZAT molt important, però que com veiem encara no ha arribat a tots els països del món.
A més dels debats realitzats a classe sobre el feminisme i el vídeo vist, vam tractar el cas de l’empresa Mercadona: Mercadona és una empresa que va implantar plans d’igualtat al 2009 en temes relatius a la retribució salarial, a l’accés al lloc de feina etc.
Es important destacar que van utilitzar una mesura que consistia en un canvi de paradigma, és a dir on els homes i les dones s’intercanviaven les feines tradicionals (per exemple les dones reposen prestatges i els homes fan de caixers). Crec que cal destacar una mesura que em sembla molt adequada, sobretot si estem fent referencia a la igualtat, i es la de que les dones embarassades cobren el mateix sou sense anar a la feina que el que cobrarien anant a treballar, ja que els homes no tenen la necessitat de perdre dies/mesos de feina com a conseqüència d’això, i per tant no tenen motius pels que perdre el salari, com si ho tenen les dones en altres empreses que fins i tot poden arribar a perdre la feina.
PREGUNTA Nº 4: El tema d’exclusió i pobresa tractat a classe va molt relacionat amb el concepte d’agència humana. Explica en què consisteix l’agència humana, tenint en compte l’exemple del cas del procés de “Contracte d’Inclusió Dialògic” del barri de la Milagrosa, a Albacete, explicat a classe.
A classe quan vam fer referència a l’agència humana vam basar-nos en la definició donada per Sen, autor i sociòleg tractat a classe en els debats amb el llibre a la mà. Per a Sen, l’agència humana es defineix com: “... los individuos han de verse como seres que participan activamente—si se les da la oportunidad—en la configuración de su propio destino, no como meros receptores pasivos de los frutos ingeniosos de programas de desarrollo.”. És a dir, que les persones participem activament en les nostres vides i que som nosaltres mateixos qui hem de prendre les decisions sobre els drets i llibertats que tenim.
Un cop definit el concepte d’agència humana es pot veure reflectit en el cas de El CEIP La Paz situat al barri de La Milagrosa (“las seiscientas”), el barri de La Milagrosa era un barri conflictiu d’Albacete, és va construir al 1979 i es caracteritzava per una alta mobilitat de la població i perquè aquesta era socialment exclosa, la qual estava i continua estant formada per immigrants, és per això que l’escola La 4 TAKE HOME EXAM 2 ESTHER GATIUS SÁNCHEZ-CRUZAT Paz, es trobava en una situació pèssima fins al seu tancament a l’any 2005-2006, es podria definir com a escola ghetto ja que les seves característiques es podrien resumir en les següents: Baixos rendiments acadèmics, alts nivells d’absentisme, greus problemes de convivència entre l’alumnat i una baixa participació i conflictivitat entre el professorat i les famílies. Fins i tot el professorat va haver de demanar protecció per entrar a l’escola.
Com a conseqüència d’aquesta situació es va dur a terme un contracte d’inclusió dialògica, a través del qual l’escola va millorar gràcies a la incorporació de docents més preparats, formats mitjançant investigacions científiques i amb la voluntat de desenvolupar actuacions educatives amb èxit. Van tornar a obrir l’escola pública La Paz per interposar un projecte educatiu d’èxit, es van posar en marxa comunitats d’aprenentatge amb un tractament singular. A més a més, es va crear una assemblea d’estudiants formada per familiars dels alumnes, amb aquesta última mesura es veu clarament reflectit el concepte d’agència humana, ja que gràcies a la intervenció dels familiars, aquests participen activament en les seves vides de manera indirecta.
Totes aquestes mesures van provocar que la matrícula d’alumnes es tripliqués, que es reduís l’absentisme i que milloressin tant els resultats acadèmics com la convivència en la pròpia a l’escola. També es va crear una constitució de l’escola, una associació de pares, es van implicar tots els sectors a l’escola etc.
Arran del que havia passat a l’escola, els veïns del barri van demanar que es fes el mateix amb tot el barri i per a fer-ho, es va crear un consell veïnal, un projecte educatiu pel barri, un centre finde per ampliar el temps d’aprenentatge i també es va elaborar una cooperativa (COOPERATIVA MIGUEL FENOLLERA). Així que finalment el barri de La Milagrosa gràcies al contracte d’inclusió dialògic i a la participació ciutadana (agència humana) va aconseguir transformarse.
5 ...