TAKE HOME EXAM 2 - ADRIANA AUBERT (2015)
Examen CatalánUniversidad | Universidad de Barcelona (UB) |
Grado | Administración y Dirección de Empresas - 1º curso |
Asignatura | sociologia |
Año del apunte | 2015 |
Páginas | 5 |
Fecha de subida | 20/02/2015 |
Descargas | 10 |
Subido por | egatius |
Vista previa del texto
TAKE HOME EXAM 2
ESTHER GATIUS SÁNCHEZ-CRUZAT
PREGUNTA Nº 1: En el següent gràfic sobre l’increment de la
població mundial. Un dels fenòmens que més preocupen
actualment és l’envelliment de la població. Quines són les
principals causes d’aquest envelliment? Hi ha hagut algun canvi
des de l’inici de l’actual crisi financera? Quins efectes pot tenir
l’envelliment de la societat en l’economia dels països? Quin
paper té la immigració en aquest fenomen?
Argumenta les teves respostes vinculant-les amb els continguts
i debats treballats a classe.
El creixement demogràfic és diferent en els països desenvolupats que
en els països en procés de desenvolupament, en els primers cal
destacar que es caracteritzen per un baix índex de natalitat, mortalitat
i de fertilitat. En canvi, els que es troben en procés de
desenvolupament es caracteritzen perquè tenen un alt índex de
natalitat i de fertilitat i el de mortalitat està en disminució.
La població mundial està patint un envelliment, la principals causes: la
mortalitat, la natalitat i les migracions.
La mortalitat ha disminuït a causa de l’esperança de vida, com a
conseqüència de la implantació de l’estat del benestar i dels avenços
tecnològics i científics com per exemple les operacions mèdiques i les
millores en medicina, tot això ha comportat que cada cop hi hagin més
ancians.
La natalitat s’ha vist reduïda com a conseqüència de la baixa fecunditat,
la greu crisis econòmica i financera que s’està produint a nivell mundial
des del 2008 i també del nou model d’estructura familiar que consisteix
en casar-se més tard i tenir menys fills per parella estable.
Les migracions han augmentat actualment per la crisis, ja que la
població jove ha emigrat a altres països en busca d’oportunitats de
feina, això s’ha conegut com a ‘’fuga de cervells’’.
Evidentment, la crisis financera ha tingut una gran influencia envers la
societat, que ha provocat que encara disminueixi més la natalitat i que
augmenti la mortalitat. Per aquest darrer motiu l’esperança de vida
amb la crisis ha disminuït lleugerament, fenomen que no passava des
de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola), ja que segons Javier
Gallego, periodista i sociòleg, ha afectat a les malalties psicològiques
de la gent provocant malalties psicosomàtiques.
L’envelliment de la població, pot tenir diversos efectes sobre
l’economia, disminueix la població activa com a conseqüència de
1
TAKE HOME EXAM 2
ESTHER GATIUS SÁNCHEZ-CRUZAT
l’augment de moviments migratoris de la població jove en busca de
feina i de que cada cop hi ha més jubilats, a més a més com ja he
comentat anteriorment la natalitat disminueix, fet que comporta que
disminueixi la producció de les empreses dedicades a productes
d’infants com poden ser les fabriques de joguines, però en canvi
empreses dedicades al sector d’edat avançada com poden ser les llars
per a la tercera edat o el sector farmacèutic perquè tenen que
incrementar la seva oferta (producció).
La immigració ha tingut un paper molt important en la societat
espanyola, en primer lloc ha afavorit l’envelliment ja que molts
immigrants han ocupat llocs de feina que ocupaven espanyols i que
han tingut que marxar a l’estranger per trobar noves oportunitats
laborals, però per contra, a principis del segle XXI l’arribada
d’immigrants a Espanya va provocar un rejoveniment de la població al
augmentar la taxa de natalitat, però amb l’arribada de la crisis al 2008
aquest augment de la natalitat va desaparèixer.
PREGUNTA Nº2: Quines millores per la societat implica la
implementació de plans d’igualtat a les empreses? Cal
argumentar la teva resposta relacionant el contingut a les
desigualtats de gènere (tipus de feminismes, conquestes
realitzades i conseqüències de cada onada feminista) i el cas de
Mercadona treballat a classe.
La implementació de plans d’igualtat a les empreses implica millores
per a aquestes, ja que en aquests plans es garanteix la no discriminació
dels treballadors.
La no discriminació en l’empresa és un factor clau per a aquesta, ja
que la diversitat afavoreix a l’organització en gran mesura perquè a
l’hora de prendre decisions hi ha diferents punts de vista, de manera
que és més fàcil detectar inconvenients potencials i també esdevé una
eina per aconseguir bones oportunitats i noves idees comercials, en
definitiva, la capacitat de creativitat i de innovació de l’empresa es
veuen afavorides gràcies a la diversitat.
A classe vam veure un vídeo que tractava el moviment feminista, on
es plasmava que la discriminació per raó de sexe ha existit sempre i
que des de fa molts anys s’ha lluitat per fer front a aquesta desigualtat,
on cal remarcar la idea del masclisme. A Espanya sobretot en l’època
2
TAKE HOME EXAM 2
ESTHER GATIUS SÁNCHEZ-CRUZAT
franquista triomfava el masclisme, avui en dia aquest moviment
masclista s’ha reduït en gran mesura sobretot per la lluita dels
moviments feministes, en moltes empreses la discriminació per raó de
sexe encara existeix i es per això que s’estan interposant polítiques
d’igualtat que el que pretenen es eradicar aquestes desigualtats per
raó de sexe.
Es distingeixen tres tipus de feminisme: feminisme de la igualtat,
feminisme de la diferencia i feminisme dialògic.
El feminisme de la igualtat, va ser la primera onada del feminisme, va
esdevenir al segle XVIII en el moviment social il·lustrat, on les dones
van començar a lluitar per una igualtat de drets. Aquestes dones tenien
com a objectiu canviar la idea que la societat tenia d’elles, volien deixar
de banda el rol de la dona tradicional i també volien que les dones
tinguessin l’oportunitat d’adquirir estudis acadèmics, tot i així moltes
dones no van recolzar aquest moviment.
El feminisme de la diferència, va ser la segona onada de feminisme i
cal situar-la en el context de la crisi de la modernitat (anys 80 i 90)
Aquest feminisme es basava en que tots som diferents i per tant, les
dones també ho son, i que la diferència va ser la nostra identitat
individual.
El feminisme dialògic, tercera onada de feminisme, es va basar en la
radicalització de la democràcia, es confiava en que l’acció de totes les
dones podrien canviar la història, i es mantenia la idea de la igualtat
de diferències, pròpia de la segona onada de feminisme.
Les dones van anar aconseguint el reconeixement de diferents drets,
com per exemple: el dret al vot, el dret a l’educació, el dret al treball
remunerat, mateixos llocs de treball, dret a vestir com es vulgui, dret
a decidir sobre la pròpia sexualitat i el propi cos, el dret al divorci o el
dret a l'avortament (legalitzat al 1984). Avui en dia, a Espanya, la
dona té els mateixos drets que l’home, ja que la igualtat ve garantida
en l’article 14 de la Constitució espanyola de 1978 ‘’ Los españoles son
iguales ante la ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por
razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra
condición o circunstancia personal o social.’’.
Però hi ha molts països, sobretot els subdesenvolupats on encara
perdura el masclisme i on la dona no té cap funció social. Cal destacar
el paper de la dona en els països islàmics, on està totalment
discriminada i sotmesa a un home. El feminisme ha set un moviment
3
TAKE HOME EXAM 2
ESTHER GATIUS SÁNCHEZ-CRUZAT
molt important, però que com veiem encara no ha arribat a tots els
països del món.
A més dels debats realitzats a classe sobre el feminisme i el vídeo vist,
vam tractar el cas de l’empresa Mercadona:
Mercadona és una empresa que va implantar plans d’igualtat al 2009
en temes relatius a la retribució salarial, a l’accés al lloc de feina etc.
Es important destacar que van utilitzar una mesura que consistia en
un canvi de paradigma, és a dir on els homes i les dones
s’intercanviaven les feines tradicionals (per exemple les dones reposen
prestatges i els homes fan de caixers). Crec que cal destacar una
mesura que em sembla molt adequada, sobretot si estem fent
referencia a la igualtat, i es la de que les dones embarassades cobren
el mateix sou sense anar a la feina que el que cobrarien anant a
treballar, ja que els homes no tenen la necessitat de perdre dies/mesos
de feina com a conseqüència d’això, i per tant no tenen motius pels
que perdre el salari, com si ho tenen les dones en altres empreses que
fins i tot poden arribar a perdre la feina.
PREGUNTA Nº 4: El tema d’exclusió i pobresa tractat a classe va
molt relacionat amb el concepte d’agència humana. Explica en
què consisteix l’agència humana, tenint en compte l’exemple
del cas del procés de “Contracte d’Inclusió Dialògic” del barri
de la Milagrosa, a Albacete, explicat a classe.
A classe quan vam fer referència a l’agència humana vam basar-nos
en la definició donada per Sen, autor i sociòleg tractat a classe en els
debats amb el llibre a la mà. Per a Sen, l’agència humana es defineix
com: “... los individuos han de verse como seres que participan
activamente—si se les da la oportunidad—en la configuración de su
propio destino, no como meros receptores pasivos de los frutos
ingeniosos de programas de desarrollo.”. És a dir, que les persones
participem activament en les nostres vides i que som nosaltres
mateixos qui hem de prendre les decisions sobre els drets i llibertats
que tenim.
Un cop definit el concepte d’agència humana es pot veure reflectit en
el cas de El CEIP La Paz situat al barri de La Milagrosa (“las
seiscientas”), el barri de La Milagrosa era un barri conflictiu d’Albacete,
és va construir al 1979 i es caracteritzava per una alta mobilitat de la
població i perquè aquesta era socialment exclosa, la qual estava i
continua estant formada per immigrants, és per això que l’escola La
4
TAKE HOME EXAM 2
ESTHER GATIUS SÁNCHEZ-CRUZAT
Paz, es trobava en una situació pèssima fins al seu tancament a l’any
2005-2006, es podria definir com a escola ghetto ja que les seves
característiques es podrien resumir en les següents:
Baixos
rendiments acadèmics, alts nivells d’absentisme, greus problemes de
convivència entre l’alumnat i una baixa participació i conflictivitat entre
el professorat i les famílies. Fins i tot el professorat va haver de
demanar protecció per entrar a l’escola.
Com a conseqüència d’aquesta situació es va dur a terme un contracte
d’inclusió dialògica, a través del qual l’escola va millorar gràcies a la
incorporació de docents més preparats, formats mitjançant
investigacions científiques i amb la voluntat de desenvolupar
actuacions educatives amb èxit. Van tornar a obrir l’escola pública La
Paz per interposar un projecte educatiu d’èxit, es van posar en marxa
comunitats d’aprenentatge amb un tractament singular. A més a més,
es va crear una assemblea d’estudiants formada per familiars dels
alumnes, amb aquesta última mesura es veu clarament reflectit el
concepte d’agència humana, ja que gràcies a la intervenció dels
familiars, aquests participen activament en les seves vides de manera
indirecta.
Totes aquestes mesures van provocar que la matrícula d’alumnes es
tripliqués, que es reduís l’absentisme i que milloressin tant els resultats
acadèmics com la convivència en la pròpia a l’escola. També es va crear
una constitució de l’escola, una associació de pares, es van implicar
tots els sectors a l’escola etc.
Arran del que havia passat a l’escola, els veïns del barri van demanar
que es fes el mateix amb tot el barri i per a fer-ho, es va crear un
consell veïnal, un projecte educatiu pel barri, un centre finde per
ampliar el temps d’aprenentatge i també es va elaborar una
cooperativa (COOPERATIVA MIGUEL FENOLLERA). Així que finalment
el barri de La Milagrosa gràcies al contracte d’inclusió dialògic i a la
participació ciutadana (agència humana) va aconseguir transformarse.
5
...