3. Cultura micènica (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Història Antiga
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 15/04/2016
Descargas 13
Subido por

Vista previa del texto

aenriquezalvaro. Trobareu més apunts a Unybook.com Cultura micènica Cronologia Coneixement més profund d’aquesta cultura que la minoica ja que tenim fonts escrites desxifrades.
Bronze Recent I Micènic Antic (1600-1500) Cultura Creto-micènica Bronze Recent II Micènic Mig (1500-1400) Bronze Recent III Cultura Creto-micènica III A (1400-1300) Micènica III B (1300-1200) Micènica III C (1200-1100) Post-micènica La cultura del Bronze recent III A i B correspon a la cultura pròpiament micènica. La post-micènica es correspon a quan cauen els palaus micènics, que amb ell cau el sistema administratiu però no el sistema cultural, que evolucionarà en el temps.
Precedents: cultura creto-micènica c. 1600 aC: Micenes es converteix sobtadament en un centre de riquesa i de poder.
Micenes va ser excavada per Schliemann al 1876, on hi va trobar dos cercles importants de tombes: - Cercle B, que data del 1600 aC, amb 24 tombes en forma de profundes foses, amb cadascuna d’elles senyalada per una làpida.
- Cercle A, que data del 1500 aC, amb 6 tombes en forma de fosa, amb un contingut d’objectes luxosos i aixovar guerrer. Al cercle A s’hi va trobar màscares d’or, que Schliemann pensà que es tractava de la màscara d’Agamenón (que en realitat només va ser un coordinador dels exèrcits contra Troia, no un rei suprem contra els troians).
Aquests cercles impliquen una concepció d’immortalitat del poder centrat en les tombes.
Quan la ciutat de Micenes s’emmuralla, per els voltants del 1400 aC, els cercles van quedar dins de la ciutat de forma intencionada (recordant antics herois micènics). Per això rep el nom de cultura creto-micènica.
aenriquezalvaro. Trobareu més apunts a Unybook.com Lineal B: desxiframent Michel Ventris (1952) va ser el seu desxifrador.
Disposem de més de 5000 tauletes: a Micenes més de 70, a Pilos més de 1000, Tebes més de 300 i a Cnosos més de 4300.
Són tauletes fetes d’argila i no cuites. Es conserven només les tauletes de l’últim any de vida dels palaus, ja que al ser cremades es coïen. Totes tenen informació administrativa.
Tot i això, no sabem si els micènics disposaven d’algun altre tipus de textos que no fossin administratius. Ara bé, el lineal B, al ser una adaptació del lineal A al grec, escriure amb ell altres tipus de textos més complexos és molt dificultós.
A Cnosos s’han arribat a documentar més de 40 escribes diferents. Darreres d’aquests reialmes micènics hi hauria d’haver una burocràcia molt gran, ja que s’anotava tot el que passava de forma increïble.
Abans de desxifrar-lo, només tenim fonts escrites dels micènics a costa dels poemes sumèrics i homèrics (aquests últims són posteriors).
Aspectes sociopolítics Segons sembla a partir de les tauletes, no hi ha massa diferència entre un reialme i un altre. És una civilització homogènia. No és però un imperi amb capital a Micenes: són diferents reialmes amb una cultura en comú! Tenien un caràcter burocràtic molt marcat, estructura piramidal i profundament militaritzada.
Podem dividir la societat en dos grans grups: - El Rei i el seu entorn.
- El poble (da-mo1, que en grec posterior serà “demos”, ergo poble).
En les tauletes es documenten la presència d’esclaus, anomenats “do-e-ro” i “do-e-ra”.
Només sabem que existien i que servien al palau, però no podem anar més enllà (no sabem si un particular podia tenir-ne per exemple).
Els noms micènics s’escriuen per síl·labes separades per guionets. Si es troba un altre nom entre cometes al seu costat és la transcripció en grec clàssic.
1 aenriquezalvaro. Trobareu més apunts a Unybook.com Coneixem la gran varietat d’oficis que hi havia (fusters, metal·lúrgics, teixidors...). Els metal·lúrgics eren molt ben tractats socialment, ja que eren molt importants.
Es veu la integració laboral de la dona en els tallers tèxtils.
Organització política 1)Nivell estatal - A dalt de tot trobem el rei, el wa-na-ka o “wanax”. El nom no correspon a la paraula “rei” del grec clàssic, que era “basileu”. El càrrec de rei era un càrrec on tota l’administració girava al seu voltant. Tenia funcions civils i religioses (era el súmmum sacerdot). No tenia funcions militars però.
- Ra-wa-ke-ta o “lauagetas”. Era el gran canceller i el cap militar, sent així la mà dreta del rei.
- Te-re-ta o “telestai”. No sabem exactament les seves funcions. Possiblement propietaris (cedits pel rei), és a dir, eren terratinents. Serien el més semblant a una Alta Noblesa.
- E-qe-ta o “equetai”. Es poden considerar com una mena de seguidors del rei. Eren d’un entorn social alt, amb possibles funcions militars.
2)Nivell regional La “da-mo” o “da-moi” era el nom del que es considerava com les províncies de cada regne. Cada “da-mo” tenia una ciutat principal i diverses aldees que depenien de la ciutat.
- Ko-re-te. Governador com a funcionari local. Enllaç entre el palau i el poble.
- Po-ro-ko-re-te. Ajudant i assistent del ko-re-te.
3)Nivell municipal - Pa-si-re-u. Alcalde. Enllaç entre el ko-re-te i el da-mo. D’aquest nom i càrrec apareixerà el nom de ba-si-le-us (basileus), el nom de rei en grec clàssic. Això passa perquè quan els palaus micènics cauen i es trenca el sistema administratiu, cadascú va a la seva. La màxima autoritat de cada indret serà el pa-si-re-u, convertint-se en reis del seu territori: reis d’època homèrica.
aenriquezalvaro. Trobareu més apunts a Unybook.com - Ke-ro-si-ja: consell d’ancians que governen junt amb el pa-si-re-u. Més endavant, en època fosca, el consell d’ancians rebrà el nom de “gerosia” (Gerúsia).
Règim de terres - Te-me-no: terres del wa-na-ka i del ra-wa-ke-ta. Aquestes terres donen nom, segles desprès, al santuari dels temples grecs, el “tèmenos”. Són terres per a l’ús propi del rei i del canceller.
- Ki-ti-me-na ko-to-na: terres donades pel rei a canvi d’un servei a altres individus, segurament els te-re-ta.
- Ke-ke-me-na ko-to-na: terres comunals del poble. L’excedent es tributa a palau.
Profunda militarització Diferència de la civilització minoica. Aquí trobem una arquitectura de palaus i ciutats fortificades i trobem escenes de batalles en les representacions artístiques.
S’han trobat armes i armadures senceres, com ara l’armadura de Dendra del S.XIV aC.
També hi ha carruatges però molt poc mòbils.
S’han trobat escuts: en forma de 8 i escuts rectangulars i corbats per la part superior.
Ambdós fets de cuir.
Tenim també espases, dagues i fletxes de bronze (ho veiem en vasos i ceràmiques representats). També datem la presència de botes gamberes.
Arquitectura Ciutats fortificades i construïdes en llocs elevats (desprès esdevindran les resten en l’acròpolis de la ciutat grega). A Glà o Pilos, la ciutadella està al costat del mar.
A vegades podem trobar ciutadelles aïllades per controlar el terriotri.
Muralles fetes amb grans blocs de pedra denominades “muralles ciclòpies” ja que en època posterior no es concebia que els humans antics poguessin transportar aquells blocs.
Hi ha una ostentació de poder en les muralles.
Palaus més coneguts: Micenes, Tirint i Pilos.
aenriquezalvaro. Trobareu més apunts a Unybook.com El cor del palau és el “mègaron”: és la sala del tron, una construcció plenament indoeuropea. Al centre trobem una llar de foc (sostre obert), trobem 4 columnes sustentant el cel obert. Normalment a la dreta al entrar a la sala trobaves el tron. L’interior era ricament decorat.
El palau continuava estructurar en diversos patis oberts i al voltant es trobaven tota la resta d’estances.
Una altre diferència amb l’arquitectura minoica és que els micènics tenien palaus d’una única planta.
Aspectes religiosos - Estat teocràtic: wa-na-ka. La religió està controlada pel palau. El rei, sent el primer dels administradors, també és el cap religiós.
- Podem observar que les divinitats tenen coincidències amb els noms dels déus clàssics. Ara bé, podem trobar déus que desapareixen (a Micenes apareix Posidònia com a deessa de Posidó). Exemple: A-te-na po-ti-ni-ja (ATENEA).
- No tenim més informació, només tenim registres comptables. Podem suposar algunes atribucions dels dues, però d’una forma molt imaginativa. Ens manca mitologia.
Aspectes econòmics És sobre el que tenim més informació. Podem suposar que era una economia molt activa i valuosa amb productes importats.
- Palaus: centres econòmics importants.
- Productes agrícoles: cereals, olives, vi...
- Productes ramaders: molt principalment teixits.
- Productes artesanals: carros, mobles de fustam ceràmica, armes...
La major part de Cnosos fa referència a la cria del bestiar, sobretot de tipus ovina.
Ramaderia està per sobre de l’agricultura. Es pot deduir que Cnosos tenia ramats que confiava als pastors. Els palaus s’encarregaven de que els pastors tinguessin bestiar i que paguessin un tribut.
- Metal·lúrgia: important la del bronze. S’utilitzava el coure i l’estany, que, aquest últim, era molt difícil d’aconseguir.
aenriquezalvaro. Trobareu més apunts a Unybook.com Important també la producció de perfums, el treball del lli (veles de les ceràmiques del vaixells) i les ceràmiques.
Comerç Expansió a Orient i a Occident al caure la civilització minoica.
A Orient comerciaven per Anatòlia, a Síría i Palestina i Egipte.
A Occident comerciaven per Corfí, per l’adriàtic, per Itàlia i Sícília, per Sardenya i per la Península Ibèrica (Guadalquivir). Aquest últim lloc per trobar intercanviar els seus productes a canvi d’estany.
Fi dels palaus micènics Teories sobre el finals de la cultura (en realitat, com hem dit, del sistema administratiu), per allà el 1200 aC. Es detecten grans destruccions (Micenes, per exemple, va ser incendiada al c. 1250 i, just abans, datem una gran construcció de muralles, som si estiguessin esperant una invasió). També ens fem evidents del perill imminent que Micenes deuria estar apunt de patir a causa del descens demogràfic, ja que la gent va marxar d’allà.
Teories 1. TEORIA DEL DESASTRE NATURAL S’hauria produït una modificació del règim dels vents, provocant una gran sequera (els núvols són desplaçats a una altre zona). Amb conseqüència, hi ha migracions cap a llocs més fèrtils. Aquesta teoria, però, és incompatible amb la destrucció dels palaus.
2. TEORIA DE LES LLUITES INTERNES Una teoria d’influència marxista. Trobem dues variants: - Revolta de la població: essent impossible perquè la destrucció de tots els palaus dels diferents reialmes es va donar al llarg de 50 anys. És molt difícil que hi hagin tantes revoltes en tant de temps.
- Guerres entre els diferents reialmes. És una mica irònic doncs que es destruïssin tots els palaus i que no quedes ningú de població.
3. TEORIA DE L’ATAC EXTERIOR aenriquezalvaro. Trobareu més apunts a Unybook.com - Els pobles del mar: el problema es que els atacs vénen de dins de la Terra i no pel mar. L’atac venia des del nord (ho datem perquè hi ha evidències de que es volia construir una gran muralla que travesses l’entrada al Peloponès).
- Els doris. Els diversos grups de grecs van entrar per onades, que en algun moment donat, aquests doris van avançar cal al Sud (potser desprès d’un canvi climàtic) i es van instal·lar al Peloponès. Tanmateix, no hi ha prou evidències arqueològiques per demostrar que els doris van destruir tots els palaus.
La principal ciència que sosté que els doris van entrar per la força és la filologia i l’altre la mitologia. La primera diu que els doris conformen gran part del grec clàssic a partir del micènic i la segona parla de la “llegenda dels heràclides”, com si els doris es consideressin els descendents d’Hèracles reconquistant Grècia.
...