05.4. Patologia de la neurohipòfisis (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Medicina - 4º curso
Asignatura Endocrinologia
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 26/08/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

120 APMED.UdL o Agonistes dopaminèrgics: bromocriptina. Disminueix la secreció hormonal però el tamany tumoral es manté. o Octreòtid o Anàlegs GnRH o Antagonistes GnRH: suprimeixen la secreció hormonal però el tumor no varia de tamany. 5.4. Patologia de la neurohipòfisis Les hormones secretades a nivell de l’hipotàlem que arriben i s’alliberen a la neurohipòfisi: ADH i oxitocina. A mode de recordatori, les neurones neurohipofisiàries es troben als nuclis supraòptics i paraventriculars i els seus axons travessen la tija hipofisiària per allibera per exocitosis les hormones en les seves terminacions localitzades a la hipòfisis posterior o neurohipòfisis. Hipòfisis posterior ADH o vasopressina Oxitocina Ronyons Control de l’aigua corporal Úter, mama Ejecció de llet i contraccions uterines Testicles Ejaculació L’aigua constitueix el 60% del pes corporal total i queda distribuïda segons: 2/3 intracel·lular i 1/3 extracel·lular. La ingesta d’aigua es manté en un estret rang gràcies a l’equilibri entre: ADH i l’estimulació de la set. La ingesta d’aigua depèn de la set que està determinada fonamentalment per l’augment de l’osmolaritat plasmàtica (detectat pels osmoreceptors hipotalàmics), la caiguda de tensió arterial o la disminució del volum extracel·lular. L’eliminació renal d’aigua depèn de l’ADH, el principal estímul de la qual és també la hiperosmolaritat del plasma, a més de la hipovolèmia i la caiguda de la tensió arterial. La funció de l’ADH, antidiürètica o (arginina) vasopressina és controlar el balanç hídric a través de conservar l’aigua corporal que s’aconsegueix per l’augment de reabsorció de l’aigua lliure a nivell dels túbuls col·lectors i distals disminuint la diüresi. Aconsegueix mantenir l’osmolaritat plasmàtica entre 280-295mosmol/kg aigua. Recordem, que l’osmolaritat plasmàtica és el principal estímul per l’alliberació d’ADH i pel mecanisme de set. APMED.UdL 121 L’ADH o vasopressina és un polipèptid secretat als nuclis supraòptics i paraventriculars amb una vida mitjana curt 15-20’ que li permet variar en funció de les necessitats, li permet respondre ràpidament a variacions de l’1% de l’osmolaritat. Hi ha sensibilitat d’aquestes variacions d’ADH plasmàtic a l’osmolaritat de l’orina. És el primer determinant fisiològic de l’excreció d’aigua. Existeixen magatzems d’aquesta hormona que garanteixen una secreció basal durant 30-50 dies o una alliberació màxima durant 510 dies. Primer determinant fisiològic de l’excreció diària d’aigua. El mecanisme d’acció és per interacció amb diferents receptors: - V1: localitzats als vasos sanguines on indueixen la vasoconstricció i augment de la pressió arterial. - V2: localitzat epiteli renal de les cèl·lules epitelials principals dels conductes col·lectors. Regulen l’efecte antidiürètic: o Augmenten la permeabilitat a l’aigua: aquaporines o Regulació minut a minut de l’excreció renal d’aigua o Reducció a llarg termini per augment dels canals d’aigua, tarda en aparèixer 24h i no és tan fàcilment reversible. o Estimulen el factor VIII - V3 o V1b: estimulen l’alliberació d’ACTH hipòfisis. - Activació V2: trasllat aquaporina... Els efectes o accions biològiques de l’ADH són: - Renals: conservar l’aigua corporal per disminució de la diïuresis gràcies a la reabsorció d’aigua lliure o Sense ADH: 122 APMED.UdL § Osmolaritat <100mosm/L § Diüresis 300-900mL/h o Amb ADH: s’estimulen els receptors V2 i es desplaça l’aquaporina 2 a la membrana luminal creant un canal d’aigua. L’aigua penetra per la cara luminal i es difon a l’interstici. Com a conseqüència hi ha una concentració de l’orina (augment osmolaritat urinària). Hi ha però un mínim obligatori que es coneix com diüresis obligada equivalent a 24mL/h. - Extrarenals, a dosis suprafisiològiques o Agregant plaquetari o Augment de la pressió arterial (V1A) per fenòmens de vasoconstricció o Augment ACTH (V1B) La regulació de la secreció i acció d’ADH és a través de: - Pressió osmòtica efectiva de l’aigua corporal, detectada gràcies als osmoreceptors localitzats a l’hipotàlem anterior. Són receptors “set point”: per sota del llindar osmolar no es secreta ADH i per damunt la secreció d’ADH és proporcional. La concentració de Na+ en plasma és el principal determinant osmòtic de l’ADH, puix que és el principal solut extracel·lular. Determina >95% de l’osmolaritat plasmàtica. Altres soluts rellevants són el mannitol i la urea i la glucosa per disminució de l’efecte (insulinopènia). El llindar de la set és posterior a l’alliberació de vasopressina entre 290-300mosm/kg. - Factors hemodinàmics: o Canvis de volum o pressió de la sang: depleció de volum. Pacients amb depleció de volum circulant efectiva poden secretar ADH fins i tot amb baixa osmolaritat. Però s’ha de tenir present que està regulat principalment per l’eix renina-angiotensina-aldosterona. o Receptors de pressió (baroreceptors): localitzats a l’aurícula i grans artèries. Les aferències són dels nervis vague X i glossofaringi IX al tronc cerebral. La seva resposta a ADH és molt menys sensible. L’estímul inhibitori d’hipovolèmia o hipotensió arterial dóna lloc a un augment de l’ADH. APMED.UdL 123 - Factors orofaringes: la ingesta d’aigua disminueix la secreció ADH - Efectes emètics: la nàusea és un estímul potent i instantani per la secreció d’ADH. - Efectes farmacològics: actuen a nivell de la secreció i acció de l’hormona. El mecanisme de set és un mecanisme per assegurar el remplaçament d’aigua perduda a través de pèrdues insensibles (ex: suor) i la diüresis obligada. Es regula a partir de: - Factors osmòtics: a través dels osmoreceptors localitzats a l’hipotàlem anterior. Són els més importants i molt efectius. - Hemodinàmics: la hipovolèmia o hipotensió augmenten la set. - ADH: és poc important. Així doncs, l’homeòstasi de l’aigua depèn de: - Osmolaritat en plasma: principal factor. La concentració de Na+ és el principal determinant. La fórmula utilitzada inclou Na+, K+ i glucosa: (Na+ + K+)x2 + glucosa 124 - APMED.UdL Regulació set/ADH: l’equilibri es comprèn en un estret rang molt relacionat amb l’osmolaritat plasmàtica - Estímuls hemodinàmics: poc importants quotidianament. El llindar per a la set -> 25mosmol/Kg > respecte l’alliberació d’ADH Respecte la segona hormona de la neurohipòfisis, l’oxitocina està relacionada amb la contracció de les cèl·lules mioepitelials de la mama (ejecció de llet) i contraccions uterines. En els homes estimulen la ejecció. La seva transcendència clínica és molt poca i no l’estudiarem. Dones amb panhipituïtarisme poden tenir un part espontani normal. Les dues patologies relacionades amb ADH són: - Diabetes insípida - SIADH La pregunta moltes vegades és: “Beus molt perquè perds molt o perds molt perquè beus molt?” 5.4.1. Diabetis insípida ...

Comprar Previsualizar