Tema 3.2. La incorporació de Catalunya nova (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 3º curso
Asignatura Historia Medieval de Catalunya
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 01/06/2014
Descargas 15
Subido por

Vista previa del texto

2.LA  INCORPORACIÓ  DE  CATALUNYA  NOVA     La  incorporació  dels  territoris   RB   III   havia   fet   alguns   intents   d’incorporacions,   i   RB   IV   continua   la   tasca,   un   cop   acabats   els   problemes   de   la   unió,   ja   signada   la   unió   amb   Aragó.   La   definició   de   la   Catalunya   actual   es   deu   precisament  a  RB  IV.     Tortosa  à  conquerida  el  1148       • • permetrà  aconseguir  l’entrada  per  l’Ebre  i  serà  la  base  per  a  conquerir  posteriorment   el  regne  de  València,  amb  Jaume  I.     Quan  RB  IV  conquereixi  Tortosa,  donarà  una  carta  de  població  i  franquícia  que  posarà   les  bases  d’uns  costums  i  uns  privilegis  especials  per  als  tortosins.   o Carta   de   poblament   es   un   document   que   afavoria   l’ocupació   dels   territoris   conquerits   mitjançant   una   sèrie   de   privilegis,   definint   precisament   aquests   amb  els  quals  es  regirien  els  habitants  que  anessin  a  ocupar  el  nou  territori.   o Carta   de   franquícia   es   per   confirmar   els   privilegis   donats   amb   la   carta   de   poblament,   afegint   llibertats,   exempcions   a   la   norma   general...   es   a   dir,   garantir  que  s’hi  quedin  i  donant  un  corpus  jurídic  especial.     Lleida  i  Fraga  à  conquerides  el  1149     • • • • Conquesta  conjunta  entre  RB  IV  i  Armengol  VI  d’Urgell     Lleida  fou  dotada  amb  una  carta  de  població  i  el  comte  va  tornar  a  la  ciutat  per  a  que   es  governessin  segons  els  usatges  de  la  ciutat  de  Barcelona.   Lleida  fou  repoblada  amb  gent  de  BCN,  Pallars,  Urgell  i  Ribagorça.     I  després  de   conquerir   Lleida   i   Fraga  es  va  aconseguir  la  vila  de   Mequinensa.   Permet   obrir  la  ruta  de  l’Ebre  cap  a  Aragó.     A   finals   del   regnat   de   RB   IV   té   lloc   la   darrera   fase   que   significarà   la   conquesta   de   Miravet   al   1152  (així,  control  de  l’Ebre)  i  Siurana  al  1153.   • • Aquí  el  comte  donarà  Miravet  a  l’ordre  del  temple   Siurana  serà  donada  a  Bertran  de  Castellet,  amb  la  condició  que  repobli  la  ciutat.     Alfons  el  Cast  i  les  seves  incorporacions   Fill   de   RB   IV,   Alfons   el   Cast   (o   el   Trobador)   (1162-­‐1196),   rei   d’Aragó,   es   casa   amb   Sança   de   Castella.   Conquereix  la  zona  del  Matarranya  i  posteriorment  Casp  i  Terol  (1170).     Síntesi  sobre  la  conquesta   Com   hem   vist,   primer   es   fa   la   conquesta   i   després   es   reparteix.   Després   s’organitza   la   repoblació   mitjançant   les   cartes   de   poblament   i   conquesta.   I   es   fa   de   forma   organitzada   normalment,   no   de   forma   lliure.   És   el   comte   que   organitza   ell   mateix   directament   o   bé   ho   delega  en  altres  (Beltran  de  Castellet,  un  noble...).  Però  també  hi  participen  els   ordres  militars   (com  hem  vist  en  Miravet)  i  també  l’ordre  del  Císter.       La  repoblació  cistercenca     El  Císter  es  fundació  d’inicis  del  XII,  a  partir  del  monestir  de  Citer  a  la  Borgonya.     El  que  fa  RB  IV  es  fundar  una  sèrie  de  monestirs:     • • Poblet  (1150).  Fa  una  donació  per  a  construir  aquest  monestir  de  Poblet.     A   partir   de   Poblet   o   Santes   Creus,   tindrem   altres   fundacions   cistersenques,   com   Vallbona  (però  aquesta  neix  d’un  eremitori).     RB  IV  encarrega  a  aquests  monestirs  cistercencs  que  repoblin  amplies  zones  del  Baix  Ebre,  la   Terra  Alta,  el  Montsià,  el  Segrià  i  les  Garrigues.   Aquests  monestirs  cistercencs  son  importants.  I  fins  i  tot  els  reis  hi  establiran  fins  i  tot  un  espai   de   residència   en   ells.   Viuen   de   viticultura   i   el   sistema   d’explotació   son   les   granges.   Tal   sistema   d’explotació  queda  fossilitzat  en  topònims  com  la  Granja  d’Escarp  i  d’Ancosa.       Ordres  militars   Són  fundats  a  partir  de  les  creuades.  Són  monjos  cavallers.     RB  IV  tenia  un  deute  amb  els  ordres  militars,  arran  el  matrimoni  amb  Peronella.     Així,  dona  grans  territoris  a  aquests  ordres:   • • • •   Miravet   I  de  les  terres  de  l’Ebre  i  Matarranya  sobretot   També  hi  ha  algun  a  la  C.  Vella,  però  fonamentalment  a  la  Nova.   Hauríem  de  parlar  de  Lleida,  Gardeny,  Corbins,  Tortosa...   Els  mudèjars   Què   passa   amb   els   habitants   sarrains?   Carta   de   franquesa   atorgada   per   RB   IV   a   favor   dels   mudèjars  de  Ribera  d’Ebre  (entre  1153-­‐1159)   • • • Els  que  decideixin  quedar-­‐se,  en  un  any  seran  exempts  dels  impostos,  del   delme.  Però   passat  un  any,  hauran  de  pagar-­‐ho.   Poden  circular  lliurement  cap  a  Al-­‐Andalus   Llibertat  de  culte  i  justícia  (poden  usar  la  seva  i  la  del  comte)   Els   mudèjars   els   trobarem   sovint   a   territori   de   l’ordre   del   Císter,   i   amb   l’evolució   del   ordre,   del   ordre  de  l’Hospital  (1303).   A  la  zona  de  la  Ribera  d’Ebre,  llavors,  encontrarem  molts  musulmans.  La  majoria  de  la  població   ho   serà.   Quan   ja   al   segle   XVII,   siguin   expulsat,   els   hospitalaris   seran   contraris   a   l’expulsió:   mostra  la  idea  de  la  gran  quantitat  de  població.     Espais  a  la  Catalunya  Vella   El  resultat  de  tot  el  procés  de  conquesta  donarà  dues  realitats  diferents:   • • La  Catalunya  Vella   I  la  Catalunya  Nova     Els  espais  de  la  Vella:   • • • • • • Primera   zona   feudalitzada   (abans   conquerida   pels   francs).   Resultat:   mosaic   de   petits   senyors  feudals.   Zona  governada  per  una  noblesa  poderosa   Hàbitat  és  normalment  dispers,  en  masos  i  petites  viles,  i  amb  castells  termenats.   La  forma  d’establir  la  població  es  amb  cartes  de  població  i  franqueses.  Alguns  senyors   donaren  franqueses  per  sobreviure  (franqueses  com  Castellar  de  n’Hug  o  la  Pobla  de   Lillet)   També  trobarem  viles  reials,  franques,  que  permetran  als  comtes-­‐rei  trencar  la  xarxa   feudal  d’aquest  mosaic  de  petits  feudals.   Pagesia  majoritàriament  servil:  ha  de  pagar  remença  per  poder  abandonar  el  mas.  Així,   l’element  d’hàbitat  a  la  Catalunya  vella  es  el  mas.     Catalunya  Nova:   • • Comença  a  ser  organitzada  al  segle  XII   Són  propietats  més  grans,  en  mans  moltes  de  l’Església,  els  ordres  militars  (baix  Ebre,   la  Conca)   • • • • • •                   Arquebisbe  (Camp  de  Tarragona)   Seu  de  Lleida  tindrà  grans  propietas  al  Segrià   El  monestir  de  Poblet  i  Santes  creus  tenien  amplis  dominis  dispersos   Poca  noblesa:  els  Prades,  els  Cardona,  els  Anglesola   I   a   diferència   habitat   dispers   de   la   Vella,   aquí   està   més   agrupat,   emmurallat,   Adquireix   importància  la  plaça  d’aquestes  viles.   Territori  socialment  més  equilibrat.  A  diferència  del  que  veiem  a  la  C.  Vella  (de  pagesia   servil),  aquí  territori  socialment  més  equilibrat.  Hi  ha  grups  socials  amb  més  llibertats   que  no  pas  a  la  C.  Vella.  Però  no  vol  dir  que  no  existeixin  les  estructures  feudals.  Però   no  són  iguals  a  les  de  la  Catalunya  Nova.   ...