Tema 5 Simbolització Cartografica (2009)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 1º curso
Asignatura Cartografia
Año del apunte 2009
Páginas 10
Fecha de subida 25/05/2014
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 5: La simbolització Les escales de mesura en cartografia Els elements que son objecte de representació cartogràfica poden ser de tipus diferent i també poden estar mesurades en diferents escales.
La medició dels paràmetres espacials posa en relació dos mons diferents: un món físic que és sobre el que es realitzen mesuraments u observacions i un mon formal o teòric que correspon a la manera com entenem i representem aquest mon real: Les escales de mesura són la divisió conceptual que en fan els cartògrafs alhora de considerar els diferents paràmetres vinculats amb la representació del món real.
En cartografia es consideren, habitualment, quatre escales de mesurament i per tant de representació: Escala nominal Escala ordinal Escala d’interval Escala de raó o d’índex Escala nominal Estableix simplement una diferenciació entre els elements a representar, considera estrictament els aspectes nominals (ex: casa, granja o bosc, conreu, etc.) Aquesta escala permet agrupacions entre elements que pertanyen a la mateixa categoria, classe o grup, (ex. municipis, comarques).
La representació expressa nominalment l’objecte al que es refereixen.
Escala ordinal No únicament estableix una diferenciació (com en les escales nominals) sinó que també estableix un ordre jeràrquic entre les diferents unitats espacials. En termes planers estableix un “ranking” (primer, segon, etc.) o (major, menor).
Aquesta escala permet establir un judici comparatiu de l’ordre de magnitud de la diferència existent.
En general aquesta escala de mesura no permet establir les diferències quantitatives entre els elements representats, (no coneixem la distància entre el primer i el segon).
Un exemple d’escala ordinal és aquell que simbolitza els nuclis urbans d’acord amb la seva jerarquia, (poble, ciutat) o (cap de municipi, cap de comarca).
Escala d’interval L’escala d’interval no únicament estableix una diferenciació i una jerarquització, sinó que a més indica la distància numèrica o quantitativa entre els diferents elements estadístics representats.
Cada símbol correspon a una quantitat. El més normal es establir una classificació per grups de valors, d’aquesta manera podrem conèixer tots els elements que estan dintre d’una categoria (ex. nombre d’habitants: menors de 10.000, entre 10.001 i 25.000 i majors de 25.000) Aquesta escala és la clàssica per representar dades estadístiques i més especialment per representar valor absoluts, mesuraments concrets i per tant han d’expressar la unitat de mesura (nombre d’habitants, etc.). És el que anomenem variables quantitatives.
Escala de raó o de proporció Aquesta escala de mesura és una variació de l’anterior. També estableix una diferenciació, jerarquització i distància entre les unitats espacials, però té la particularitat de que la raó entre dos valors és independent de la unitat de medició.
(percentatges, índexs econòmics, etc).
La simbolització de les unitats espacials La funció bàsica de la simbolització en un treball cartogràfic és la d’identificar la localització i les característiques, tant qualitatives com quantitatives, d’un element o conjunt d’elements del territori.
D’acord amb el tipus de dades i els fenòmens espacials que volem representar es reconeixen tres conjunts de símbols: Símbols puntuals Símbols lineals Símbols zonals o poligonals Les simbologies per a cada un d’aquests conjunts gràfics són molt extenses però en general s’accepta la següent tipologia: Símbols puntuals Tipus de símbol Geomètrics Ideogrames Pictogrames Convencionals Símbols lineals Contínua Discontínua Amb trama interior Amb símbols afegits Símbols zonals Sòlid (color) Trames de punts Trames de línies Repetició de símbols La simbolització i les escales de mesura Els símbols cartogràfics han d’aconseguir, segons de l’escala de mesurament, tres objectius fonamentals: • Diferenciació dels elements cartografiats diferents, a partir de la variació dels tipus de símbol. Aquesta característica és pròpia de les simbologies per les escales nominals • Associació dels elements cartografiats semblants a partir de la similitud dels símbols sense que es confonguin entre sí. Es d’aplicació tant per les variables qualitatives com per les quantitatives.
• Gradació – jerarquització dels elements cartografiats d’acord amb el seu valor a partir de la variació del tamany, el gra o la intensitat dels símbols.
Malgrat que la quantitat de simbologies és molt extensa, l’aplicació de símbols en funció de les escales de mesura que hem definit anteriorment segueix algunes normes molt evidents: Escales nominals Escales ordinals Escales d’interval Escales de raó Qualsevol tipus de símbol que garanteixi una bona diferenciació i alhora una bona agrupació conceptual entre els grups dels elements representats.
Qualsevol tipus de símbol que asseguri una visió jeràrquica entre els elements ordenats, (tipus i tamany) Símbols proporcionals pel que fa al tamany (punts i línies) i graduats pel que fa al color i la trama (polígons) d’acord amb el valor que representen Les variables visuals Les variables visuals es defineixen com les diverses maneres de variar l’aspecte de la simbolització per tal d’aconseguir una bona lectura del mapa i en facilitin la seva interpretació.
Ubicació.- la localització real d’un element, pot variar la seva visibilitat segons l’escala del mapa Tamany.- Es refereix a les dimensions de qualsevol símbol, el gruix d’una línia, el gruix d’una trama. (ordinal, graduat) Intensitat/valor de superfície.- Es refereix a la densitat de les trames o a l’enfosquiment d’un color uniforme. Implica una variació de la proporció de blanc i de negre (ordinal, graduat) Gra/espaiat.- Fa referència gruix de les línies o els punts d’una trama (ordinal, graduat) Color.- Permet distingir escales nominals, no confondre amb les variacions de valor Orientació.- La diferent disposició de símbols permet diferenciar els elements estadístics sense fer-ne cap valoració (nominal) Forma.- Es la variable visual preferida per la diferenciació entre els elements de tipus qualitatiu (nominal) en ocasions permet identificar visualment l’element representat.
La composició gràfica L’objectiu principal d’un mapa és transmetre informació i per tant l’elecció d’una tècnica de simbolització adequada és fonamental, ara bé, la composició gràfica del conjunt dels elements del full del mapa (llegenda, títol, escala, etc.) influeix també en el resultat final.
Les consideracions generals sobre el disseny gràfic d’un mapa fan referència a: La claredat i la legibilitat El contrast visual L’equilibri visual L’organització jeràrquica dels components geomÈtric o ideogram a playa centro turÌstico central elÈctrica hospital pictogram a convencional f·brica industria marism a pantano pozo petrolÌfero arroz castillo monumento histÛrico c·mping oliva r H hospital iglesi a discontinuos continuos con sÌmbolos aÒadidos ferrocarril con trama interior ferrocarril tramas superficies uniformes variaciÛn de valor puntos azul variaciÛn de color verde rojo amarillo lÌneas sÌmbolos trazos sÌmbolos puntual lineal sÌmbolos graduados sÌmbolos proporcionales zonal localizaciÛn valor relativo distribuciÛn espacial de elementos diferentes los datos se agrupan en categorÌas n˙mero limitado de simbolos valor absoluto cada tamaÒo corresponde a un valor.
n˙mero infinito de tamaÒos de sÌmbolos Variable visual SÌmbolos de punto geomÈtricos tamaÒo intensidad valor de superfÌcie espaciado color ROJO VERDE AZUL orientaciÛn form a gr·ficos SÌmbolos de lÌnea convencionales lÌneas SÏmbolos de zona tramas superfÌcie uniforme poco contraste NO sÕmbolo complicado poca visibilidad poco contraste SI zonal puntual lineal sÃmbolo dominante ...