Evolució de les societats humanes: Religió i societat (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Historia del Arte - 1º curso
Asignatura Evolució de les societats humanes
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 26/04/2016
Descargas 14
Subido por

Descripción

evolucio, evo, religio, societat, marx, durkheim, weber

Vista previa del texto

Claudia Clare E.S.H 9. RELIGIÓ I SOCIETAT La religió es podria definir com una institució social que inclou creences i practiques basades en una concepció del que és sagrat. La distinció entre lo sagrat i lo profà és essencial en la religió.
Quatre denominadors comuns en les religions: 1. La creença en éssers sobrenaturals: Espectres i esperits/déus i dimonis... Es creu que aquests éssers afecten el dia a dia dels humans. Alguns són beneficiosos i altres perjudicials. Els esperits, espectres, són més propers als éssers i els dimonis i els déus són més llunyans. Hi ha dos conceptes que els antropòlegs utilitzen per descriure això: o Concepte de manà: és el que proporciona (perquè s’hi resa o el que sigui).
Beneficiós.
o Tabú: el que s’ha d’evitar (certes activitats, etc). Perjudicial.
Hi ha alguns déus o éssers que són zoomòrfics i altres humans. També n’hi ha de celestials, altres terrenals... Els déus s’autogeneren.
2. La manera d’influir en el sobrenatural. Influencien a la vida de les persones i les persones volen també influir en la seva vida a través de processos per entrar en contacte: Pregària, sacrifici, bruixeria, màgia i fetilleria.
o Les pregaries poden ser individuals o també comunitàries. Es fa amb la finalitat de rebre beneficis.
o Els sacrificis es fan per rebre una cosa bona a canvi.
o La bruixeria: s’utilitza conscient o inconscientment per utilitzar el mal. S’associa amb “pacte amb el diable”.
o La màgia sovint es confon amb la bruixeria. Tracta d’obtenir propòsits antisocials. És una manera de fer cert “mal”. Utilització d’herbes naturals per a fer encanteris. Està prop de la bruixeria.
3. Els rituals. Rituals de passatge i rituals d’intensificació. Són els camins pels quals una persona vol establir relació amb lo sagrat. Els ritus es defineixen per un alt grau de formalització (pautes que s’han de seguir). Serveixen per cohesionar un grup col·lectiu; reforcen la solidaritat d’un grup.
o Rituals de passatge: Ritus de trànsit durant un període de temps o durant tota la vida.
Per exemple, el cristianisme té el baptisme, la confirmació i el matrimoni. És un procés de transit, i després de reinserció.
o Rituals d’intensificació: Es fan en èpoques difícils d’una religió i es vol reforçar i impulsar un procés en aquesta situació difícil. Per exemple, en èpoques de sequera, es fan ritus per a les sequeres, per al cultiu, etc.
4. Les funcions de la religió. Totes compleixen unes funcions. N’hi ha varies: o La religió com a explicació. Dóna resposta a preguntes desconegudes. Explicacions lligades a la vida i la mort.
o La religió com a consol. Psicològicament pot ajudar a l’individu a adaptar-se a la societat i fer front a la mort i al més enllà.
o La religió com a adaptació. Moltes religions desenvolupen informació valuosa per adaptar-se al medi; certes obligacions morals per a la supervivència d’un determinat poble per adaptar-se a l’entorn.
o La religió com a forma de poder. Justifica les institucions humanes i es justifica l’actuació del poder polític, econòmic i social amb la religió i mites religiosos. També es justifica que l’home té més poder que la dona per alguns passatges del gènesi.
o També són elements de solidaritat social: canvi, de resistència...
Claudia Clare E.S.H No totes les religions tenen perquè realitzar aquestes funcions. A més a més, aquestes funcions no tenen perquè ser realitzades per la religió. Poden ser realitzades per exemple per les ciències naturals, socials i humanes. Per exemple, la pàtria, pot complir certes funcions que també pot fer una religió: unes creences, un consol, etc.
(Un parèntesis per comprendre el cristianisme:    El cristianisme creu que el bé es fa a través de les obres El catolicisme creu que s’escull el bé i el mal, i que és decisió pròpia. Per tant, la salvació és la fe i la obra.
En el protestantisme, no serveix la obra i creu que no es pot “comprar” la salvació. No creuen en sants i no resen a ells. Per a ells, lo més important és la fe.) Tipologies de la religió - Segons el principi   Principi transcendent: fa referència a allò que es troba més enllà d'un límit, límit que en aquest cas se sol considerar com "l'univers físic" o "món". Així, el concepte implica "anar enllà del que és natural”.
Principi immanent: el que pertany al nostre univers.
- Segons l’origen    Cosmobiològiques: paganisme o animisme tradicionals i s’hi poden unir el Shintonisme i Hinduisme.
Savieses orientals: Confucianisme, Taonisme i Budisme.
Religions universalistes de la salvació o religions del Llibre (sagrades escriptures): sorgides del monoteisme d’Abraham: judaisme, cristianisme i islamisme.
Tipologies evolutives de la religió: Segons les creences religioses:     Animisme Culte als avantpassats Politeisme Monoteisme Segons les creences i la societat      Religió primitiva Religió arcaica Religió històrica Religió moderna primerenca Religió moderna Els enfocaments sociològics de la religió encara són molt influïts per les idees dels tres clàssics de la teoria sociològica: Marx, Durkheim i Weber. Cap dels tres no era religiós i tots pensaven que la importància de la religió disminuiria en els temps moderns.
- Karl Marx: la religió com alienació Es recolzava en L. Feverbach (l’essència del cristianisme). La religió són idees o valors produïts per éssers humans al llarg de la historia que projectem o traspassem a formes divines (segons Feverbach). Fins que els éssers humans no siguem conscients de que aquest origen és amb nosaltres mateixos, estarem empresonats perquè els atribuïm a forces que no podem controlar: alienació.
 Conseqüència negativa: renuncia al control d’uns valors humans.
Claudia Clare E.S.H  Conseqüència positiva: quan els éssers humans s’adonin d’aquesta falsa atribució, serà possible assolir aquests valors.
Marx deia que aquesta alienació és una manera de bloquejar l’acció humana. Adorm el poble perquè el que passa a la terra és irrellevant, lo important ve després. A la vegada, “és el cor d’un món sense cor.” Els humans han trobat el consol, l’explicació, de les coses que no entenen. Tot serà reparat en l’altra vida, però en el moment que els humans recuperin els seus valors, aquests seran la força de la lluita per la transformació del món.
 Émile Durkheim: la religió com a fonament de la cohesió social Gran estudiós del fet religiós (especialment les petites i particulars) dels més influents. “les formes elementals de la vida religiosa”. Estudis de les societats primitives.
 Tòtem: representació del grup i els seus valors essencials, no un déu, per tant, en les religions, allò que s’adorna i es sacralitza és la pròpia societat.
Defensa la importància central de les cerimònies. Serveix per realçar el sentit de col·lectivitat. Tot element fonamental d’un fet religiós és també fonamental d’un fet social. Moment clau per la socialització de l’individu, ritual de reconeixement de l’individu dins la societat. Instruments fonamentals per exaltar la continuació de la comunitat i destacar moments claus de la vida de l’individu.
Tot aspecte de la vida (com el temps o el pas del temps), s’explicaven a partir de la religió. Creia que el pensament científic substituiria les explicacions de la vida les societats modernes generarien secularitzacions no cerimonials que afirmen els valors de la humanitat.
- Max Weber : religió i canvi social Gran estudiós de les grans religions. “L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme”. La relació de la religió amb el canvi social. Entenia la religió no com força conservadora sinó motor de grans transformacions socials. El cristianisme tenia dos principis pel canvi social: el pecat i la salvació.
Pecat com a desviació d’uns principis i la persecució del pecat és un motor per buscar el canvi de la societat.
Totes tres creien que la societat tendia a la secularització: abandonament de la creença en déus.
- Nombre de seguidors - Pèrdua d’influència l’església de - Influent en quotidiana la prctica Fonamentalismes religiosos: força de canvi social. Neix com a reacció a la secularització en bona part.
- Interpretació literal de textos sagrats Rebuig del pluralisme religiós Experiència personal de la presencia divina Oposició a la secularització Promoció creences conservadores, inclòs patriarcat Resposta desigualtats socials o a via d’escapament La percepció d’una crisi social ...

Comprar Previsualizar