apuntes 2n examen (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Relaciones laborales - 2º curso
Asignatura Economía del Trabajo
Año del apunte 2014
Páginas 15
Fecha de subida 21/10/2014
Descargas 47
Subido por

Descripción

profesor: albert recio

Vista previa del texto

[ECONOMIA DEL TREBALL] 1r semestre Tema 5 – Demanda de treball Les empreses obtenen beneficis, aquests beneficis representen la suma dels ingressos menys despeses (Costos: matèries primeres, productes auxiliars, maquinària i instal·lacions, costos laborals, despeses administratives). Les empreses el que volen és maximitzar els beneficis.
La demanda del treball, és una demanda derivada, és a dir, sempre que la contractacció dels treballadors doni benefici. Amb això volem dir que les empreses contracten en funció dels beneficis que esperen extreure, això fa que l’element més important a l’hora d’extreure benefici, no sigui el servei que els dóna els treballadors sinó que es basa en els costos que els hi comporta el treballador.
Costos laborals absoluts de l’empresa:  Salaris; depén del número de treballadors i del salari per treballador. El salari de la majoria de gent està composat per diferents elements: o Salari base: depen de la categoria laboral del treballador en els convenis està prefixat. Existeix una escala on es manifesten les diferents categories laborals, el salaris, etc. Aquest salari base determina el slari que tindràs en funció de la categoria professional a la que pertanys.
o Complements (plus): diferents complements del salari base, un exemple el de nocturnitat, puntualitat, etc o Incentius: serveix per motivar al treballador, pot ser col·lectiu perquè l’empresa ha tingunt un bon resultat, o pot ser individual perquè un treballador ha obtingunt un bon resultat.
o Pagues extres: poden o no ser pagues econòmicament  Contribucions a la SS; una part de la SS la paga l’empresa directament, mentre que l’altre part la paga el treballador a través de la cotització del salari. Pagaments que realitza l’empresa.
 Pagaments extrasalarials; diners que paga l’empresa al treballador però no tenen a veure directament amb el salari. Serveix per donar una compensació a un treballador que tingui un familiar greu, per pagar beques d’estudi, etc.
Quan més gran sigui l’empresa més costos tindrà. Però el que interessa es comparar els costos laborals.
Costos laborals unitaris: es diuen que per cada venda d’1€ que faig quan s’en va en costos laborals.
Costos laborals CLU= w- salari / N- núm.treballadors/ p- preu venda/ Q- quantitat producte Ingressos CLU = w·N / p·Q  Si el salari puja més que els preus ( w>p) els costos laborals augmenten per tant hi ha menys ingressos.
 Si el preu puja més que el salaris (w<p) el costos laborals disminueixen per tant hi ha més ingressos.
[ECONOMIA DEL TREBALL] 1r semestre Els costos laborals unitaris creixen amb l’augment de salari i baixen amb l’agument de preu i de la productivitat, per tant, la variació de costos unitaris que experimenta l’empresa és el resultat de la variació del salari, preus i productivitat de l’empresa.
Els costos unitaris laborals reals no varien si l’augment de salari és igual al augment de preus i productivitat. Els costos per tant es mantindran constants.
Quan les emrpeses volen calcular costos laborals tenen en compte: - Els preus de venda La productivitat Costos salarias que paga l’empresa.
Les derives salarias provenen de les variacions salarials que existeixen al llarg d’un any, és á dir, com que els salaris no són estables sinó que varien segons el conveni col·lectiu, aquestes variaciones s’anomenen derives salarials. Com es determinen els costos salarials s’estableixen per conveni col·lectiu. En el conveni col·lectiu es negocien diferents coses, són les següents: - Taules salarials, per cada categoria quin salari tocarà Establiment de noves pagues Moltes vegades, negocia aspectes concrets (com per exemple són els plusos), es negocia que es pagarà demés als treballadors que obtinguin aquest plus (però el conveni no estableix quantes persones treballaran de nit).
Teoria neoclàssica de la demanda: La demanda ofereix a les emprese, i tal i com es fòrmula, les empreses volen maximitzar beneficis (diferència entre ingressos i despesses). La majoria dels economistes teòrics pensen que aquest model explica la realitat de forma molt fidedigne (model erroni segons el profe).
El segon supòsit és que penses que estàs en una economia amb competència perfecte, és a dir, que cada una de les empreses es tan petita en el mercat que de forma individual no influeix en el mercat, això comporta que aquestes empreses els salaris del mercat està fixat pel mercat (la empresa contracta treballadors depenen del salar que marca el mercat.
El tercer supòsit d’aquesta teoria és el com es pensa qeu es la forma de l’oferta i la demanda, es distingeixen de dos maneres: 1. Curt termini, les empreses tenen unes instal·lacions i tecnologies, que a curt termini no es poden canvir, sinó que poden decidir a curt termini si produiràn més o menys.
Per tant, segons això, per produir el que intervé es el capital (que és fixe) amb lo qual l’únic que es pot fer es possar més o menys treballadors. Per tant, la pregunta que es formula l’empresa és, quan capital de treball necessito per aconseguir X benefici.
Trabajadores [ECONOMIA DEL TREBALL] 1r semestre La idea és que en una primera fase la producció augmenta de forma proporcional fins que arribar al punt d’haver d’incoporar un treballador, ja no augmenta de forma gran sinó que augmentat però no tant. El gràfic ens indica la evolució de la productivitat marginal, el principi seria l’ascens però quan s’arriba a un punt, la incoporació de nous treballadors seria cada cop menor, fins arribar al punt 0 i a partir d’allà seria benefici negatiu. Per això la empresa decidirà si ha de contractar més o menys treballadors, fixant-se en sí aporta un nou treballador li costarà més, en canvi sempre que la productivitat marginal sigui inferior del salari, en aquest cas l’empresari sortirà perdent.
PM > W  Sube beneficio PR < W  baja beneficio La norma està en la relació directe entre salari i quantitat de producció que vol fer l’empresa, i suposant amb la curva de demanda de les empreses es vol complir que quan més alt és el salari menos contractes hi haruà, en canvi quan més baix més contractes realitzarà l’empresa.
2. Llarg termini: diferència entre curt i llarg termini, és que el curt termini les empreses tenen instal·lacions donades i per tant han de decidir quantes personas han d’ocupar aquelles instal·lacions, en canvi a llarg termini es suposa que pot definir la teconologia que la ocuparà, per tant es pot fer com una curva d’indiferència, però es va fent entre que la quantitat satisfactòria de producció i treball K L Teoria del salari: Quan augmenta el salari, això provoca un augment de la productivitat, per tant, si succeix això l’empresa pot compensar el salari amb la producció.
1ª raó d’aquesta teoria, quan pugen els salaris augmenta la productivitat (teoria del desenvolupament) l’efecte és directe perquè darrere el salari hi ha un nivell de vida. Per tant, si el salari és baix las necessitats són mínimes i condicions de vida inadequades. Al puja els salaris, també puja la qualitat de vida, i per això augmenta la productivitat.
2ª raó, les empreses no maximitzen, és a dir, no fan l’òptim. A les empreses els hi costa arribar al òptim. Avui en dia, les empreses funcionen a través d’objectius i si els objectius són assolits generen una certa inercia.
Idea molt clara, la pujada de salaris sempre hi haurà caiguda en la demanda Tema 6 – Formació de la força de treball Hi ha desigultat de gènere entre homes i dones en el mercat laboral. La visió que hi havia anys enrerre era que quan la dona s’incorporés en el mercat de treball, deixarien d’existir aquestes desigualtats entre home i dona.
[ECONOMIA DEL TREBALL] 1r semestre En el moment que les dones s’incoporen en el mercat laboral, aquestes produeixen una jornada laboral doble, ja que s’encarreguen del treball domèstic i del treball laboral al qual s’han incorporat.
Cicle vital: tot allò necessari per poder viure, menjar, protecció, descans, etc. Necessitats stàndars.
Teconologia: tots els processos productius que s’utilitza a la vida domèstica, ens ajuden a realitzar amb més eficàcia i eficiència les tasques.
1. Importancia dels factors demogràfics La oferta de treball només és possible si existeixen persones disposades a treballar i vendre la seva força de treball. Això depén de l’activitat que passa fora del mercat, un exemple és la pròpia reproducció física. La demografia estudia las variaciones en el volum de la població a través de les variables com són: - Natalitat Mortalitat Esperança de vida Migracions territorials Hi ha una tendencia a associar el creixement de la població amb el creixement de la població activa. El volum de la població activa depén de: - Volum de la població Taxa d’activitat La taxa d’activitat està influenciada per factors com la distribució entre treball mercanil i treball reproductiu, sistemes d’escolarització i jubilació, estructura jornada laboral i tractament de la desocupació. En les dinàmiques de poblacions influeix: - Aspectes vegetatius: comportament de les taxes de mortalitat i natalitat Migracions: estan modulades per regulacions socials que les acceleren o frenen Els comportaments demogràfics estan influits cada cop més per qüestions econòmiques com la possibilitat d’utilitzar a nens/es com a fonts d’ingressos, la existència de pensions de jubilació, etc. Tot i que també influeixen altres variables socials com és el pes de les cultures i religions, normes públiques, etc. Els canvis demogràfics radicals co per exemple un augment de l’esperança de vida provocat per la reducció de la mortalitat infantil, pot tenir un impacte fort sobre l’oferta de la força de treball. Per una altra banda, també pot generar un canvi o una catàstrofe com una guerra que elimini part de la força de treball qualificada. Però aquests factos moltes vegades són compensats per altres mesures.
2. La família i el treball reproductiu En les societats precapitalistes una gran part de la producció es fa en l’interior de petits grups, famílies extenses i està orientat al autoconsum. Tot i que ha augmentat el volum de béns i serveis suministrats per unitats empresarial a través del mercat, aquestes encara abarquen la totalitat de les necessitats de la majoria de la població. Altres necessitats han estat assumides per les institucions estatals (educació, llocs per gent de la tercer edat, etc) però tampoc arriben a cobrir totes les necessitats vitals. La majoria de persones necessiten complementar el seu treball no mercantil amb el reproductiu i el de béns i serveis adquirits en el mercat per poder satisfer totes les seves necessitats: cuinar, rentar, cuidar els nenes i grans, comprar, etc.
Aquestes activitats són necessàries per garantitzar un nivell de vida satisfactori.
[ECONOMIA DEL TREBALL] 1r semestre Existeixen alternatives per moltes activitats, ja que es donen serveis que realitzen les tasques reproductives, però existeixen limitacions econòmiques per comprar aquests serveis, ja que els públics no ho cobreixen tot.
Elements que influeixen sobre la quantitat/característiques del treball reproductiu: - - - - Existencia d’un nivell de necessitats que les famílies volen cobrir, aquests no estan determinats per raons biològiques, sinó que estan influenciats per valors socials ampliament difosos. Algunes d’aquestes necessitats són comuns per tota la societat, però d’altres només són per certs grups socials. L’activitat econòmica de la majoria de famílies està orientada a obtenir un nivell de vida satisfactori o al menys indispensable.
Obtencio de béns i serveis que permeten cobrir aquest nivell de vida depenen del temps de treball domèstic disponible i dels ingressos monetaris, quan major sigui el salari, major serà la possibilitat d’adquirir béns i serveis mercantils, i per tant, menor serà la necessitat de suplementar-los amb el treball domèstic Provisió de serveis públics, quan més generosa és aquesta, menor és la necessitat d’ocupació no mercantil. Per exemple, les retallades de personal de sanitat ha fet obligatoria la presència nocturna de famílies per vigilar a malalts.
Nivell d’ingressos monetaris que permeten adquirir béns i serveis mercantils Influència d’altres factors o Canvi tecnològic, l’aparició de maquinària en el treball domèstic va reduir el temps del treball reproductiu i tasques de neteja o Expansió automòvil, reducció del temps de transport, la seva introducció no nomes va significar la expansió del temps de treball no mercantil sinó que serveix per anar i tornar del treball, augment del espai entre vivenda i treball.
Aquests 4 factors: - Nivell de vida acceptable Salaris Tecnologia Provisió pública Varien constanment.
2.1 Relació salari-quantitat de treball domèstic Quan els ingressos no permeten adquirir tots els béns i serveis en el mercat, serà necessari que les famílies aportin treball domèstic per arribar al nivell de vida previst. Alguns estudis mostren que la quantitat de treball domèstic realitzat per les famílies està en la proporció inversa a la magnitut dels salaris, és a dir, quan més baixos són aquest, major és la quantitat de temps de treball reproductiu que ha de dedicar la unitat familiar per arribar a un nivell de vida donat.
3. Treball reproductiu i gènere En les societats actuals la major part del treball reproductiu el fa la dona, per això les persones que desenvolupen tasques reproductives no assalariades a temps complet es coneixe com “amas de casa”. Inclòs en les famílies on treballen ambdos cònjugues, les dones són les que realitzen el treball reproductiu bàsic. En moltes societat la divisió ddel treball està associada a una supeditació jeràrquica de la dona al home: la jornada laboral total de les dones (treball mercantil+treball reproductiu) és major que les dels homes. La participació en el mercat laboral és desigual, ja que els empleats femenins estan menys retribuïts i tenen menor reconeixement social.
[ECONOMIA DEL TREBALL] 1r semestre El fet de que aquest procés derivi en una divisió social es justifica per diferents raons: - - Existència de capacitats laborals d’homes i dones que fan que uns i altres siguin més hàbils en la realització de determinades activitats. Al especialitzarse permeten que la família sigui més eficient i obtingui el màxim (producte domèstic o salari) de cada membre.
Els salaris que cada un pot obtenir en el mercat. Habitualment els salaris masculins són més alts que els femenins, i per tant, a les famílies els hi resulta més beneficiós que siguin els homes qui treballin i aconsegueixin recursos financers.
Aquests dos arguments han estat criticats, ja que per exemple el treball de tèxtil era masculí fins que a la revolució industrial els patrons van començar a contracta dones. Tampoc tenen res a veure la segona afirmació, ja que tot i que la solució que donen es que com la dona cobra menys a la família li surt més contable que treballi lhome.
- La divisió del treball per gènere constitueix el resultat de una situació de desigualtat, aspectes de poder i dominació dels homes sobre les dones Reconèixer que les pautes de diferenciació estan determinades per la intervenció de diferents institucions: o La pròpia família o Estat o Estructures religioses i comunitàries o Mitjans de comunicació Aquests desenvolupen imatges socials, processos d’aprenentatge i experiències propenses a la diferenciació i la jerarqui dels rols.
- Indicar que el funcionament del mercat laboral no només està afectat per aquesta diferenciació, sinó que a la vegada la promou. La diferenciació per gènere facilitat el control capitalista i la discriminació salarial Tot això aporta a dos conclusions: - - Homes i dones arriben de forma igual al mercat laboral, han expermintat processos diferents de socialitzaicó, formació i en conseqüència, mantenen una relació diferent com el treball reproductiu En el mercat laboral tendeixen a produir-se situacions diferents segons es tracti d’empleats masculins o femenins 4. El mercat laboral femení El paper de la dona en el mercat laboral capitalista s’ha analitzat a aprtir de aquestes 3 hipòtesis: exèrcit de reserva, segmentació i situació.
- - Teoria exèrcit de reserva, la activitat assalariada de la dona és poc estable i subsidiària. Entren en el mercat quan hi ha major demanda d’ocupació i surten del mateix quan la demanda cau.
Segmentació, la presència de les dones en el mercat laboral és permanent, però en ocupacions diferents a la dels homes Substitució, las dones accepten salaris més baixos que els homes per lo que es substitueix l’ocupació masculina per la feminina Aquestes hipòtesis tenen en comú que la dona es considera inferior socialment i amb major relació amb l’activitat reproductiva. Tot i que les tendències generals apunten a un creixement [ECONOMIA DEL TREBALL] 1r semestre de la presència permanent de la dona en el mercat labora. Això s’explica per causes com la reducció d’ingressos del home o bé el canvi en l’estructura familiar (sense homes). Ademés del augment del nivell de formació de les dones. Tot i així la presència de la dona en el mercat laboral segueix tenint problemes, com la proliferació (abundància) dels empleats femenins a temps parcial i mal remunerats, horaris poc atractius, doble jornada laboral (lloc d treball i casa) i poques possibilitats de promoció dins l’organització.
5. El paper de l’educació i la formació laboral La formació laboral és un procés complexe que es realitza dins i fora del món laboral. L’entorn familiar es desenvolupa comportaments bàsics de la socialització. El sistema escoltar transmet experiències i coneixements bàsics. Altres nivells educatius tendeixen a proveure la formació per el desenvolupament d’activitats laborals específiques.
Ademés la formació es realitza de forma empírica (pràctica) en el procés del treball. Per tant, la formació professional es desenvolupa amb l’educació formal i la formació en el lloc de treball.
El entorn social, els mitjans de comunicació,etc també juguen un paper formatiu.
6. Teoria sobre el paper de l’educació Teoria capital humà: guanyen més diners perquè es troben en posicions jeràrquiques altes L’educació augmenta la productivitat de les persones. El cost en l’educació es considera una espècie d’inversió particular, en lloc de gastar en nous medis de producció es gasta en augmentar la capacitat laboral futura de les persones. Quant major és el nivell educatiu es pot ser més productiu. Els salaris es corresponen amb l’aportació productiva de cada persona. Les persones amb majors nivells educatius rebran majors salaris a causa de la culminació d’un procés educatiu ha augmentat la productivitat individual.
La realització d’uns determinats estudis és el resultat de decisios individuals per les quals le persones decideixen estudiar més o menys temps, el temps d’estudis, en funció dels avantatges que esperen obtenir i els costos d’aquests. El cost pot ser: - Directes: pagament matricula, llibres, etc Indirectes: costos d’oportunitat, és a dir, el fet d’estudiar comporta temps i aquest podria realitzar-se en una activitat remunerada, per tant, els salaris que no es guanyen pel fet de realitzar estudis es el que es considera cost d’oportunitat.
Aquesta teoria no tan sols explica las raons per les quals la gent decideix estudiar, sinó que també conté una teoria de les desigualtat salarials i la pobresa. Les persones amb estudis guanyen més perquè són més productius i el contrari, els pobres no ho són per la seva escassetat de formació i baixa productivitat.
Teoria de les senyals – guanyen més salaris, perquè han sobrepassat els nivells educatius. En aquest cas es suposa que les empreses també paguen salaris majors o menors en funció de la productivitat però la diferència es que no es suposa que l’educació contribueix ha augmentar la productivitat de les persones, sinó que això depen de les capacitats innates de cadascú.
Pels autors d’aquesta corrent el paper de l’educació s’explica pel predomini d’informació imperfecte en el mercat, és a dir, les empreses a l’hora de contractar a una nova persona desconeixen les seves capacitats reals i per no contractar a tantes persones escullen a les persones per les característiques observables com per exemple, títols superiors. Perqué el sistema educatiu sigui eficaç ha de tenir una estructura en la que no tan sols siguin capaços de superar els filtres aquelles persones que realment estan preparades.
[ECONOMIA DEL TREBALL] 1r semestre Política educativa òptima, adequar la estructura de filtres a la estructura de productivitats innates de la població. Dos qüestios interessants: - Possibilitat de que el sistema educatiu funcioni més com filtre selectiu que com un procés real de formació i millorar les capacitats productives Desevelar la importancia que donen les empreses a la utilització de característiques visibles de les persones (sexe, edat, etnia, etc) a l’hora de seleccionar personal.
Tot això suposa una discriminació estadística ja que si les empreses associen una determinada característica (ejemple: etnia o nivell educaitu) totes les persones que tenen aquesta característica són vistes per igual, com la independència de l’habilitat individual.
Teoria de l’escola radical – guanyen més salaris perquè tenen més educació. Els salaris o depenen de la productivitat individual sinó del lloc que s’ocupa en la jerarquía de l’empresa capitalista. La existència d’una estructura jeràrquica és el resultat del conflicte social que caracteritza la societat capitalista, de la necessitat de controlar i dividir els treballadors. El paper fonametal de l’educació es legitimar aquesta jerarquia presentant-la com el resultat d’un procés just i objectiu. Els sistemes educatius contribueixen a reproduir les desigualtats i els interessos dominants per diferents vies: o o o La eliminació d’alumnes que es produeix en cada fase del procés educatiu, està relacionat amb les diferències entre grups socials, és a dir, el fet de que un nen/a arribi a un nivell o un altre està relacionat amb el seu origen social Els grups privilegiats tenen major facilitat per arribar a la cúspide Els continguts de l’educació reprodueix una ideologia favorable matenint un “status quo” social: individualisme, competivitat, obediencia acrítica, etc En aquest procés de selecció col·laboren diversos mecanismes: - Econòmics Sociològics: ambient familiar, actituts de les persones, etc Els que es troben en la propia estructura educativa Una estratègia educativa igualitaria hauria de plantejar-se tant en canvis d’orientació econòmica-realitzant majors recursos públics en els sectros més desfavorables, com en els continugts en la pròpia educació, favorint valors democràtics, participatius, de cooperació, etcètera.
Teoria enfocament social - Corrent comparatiu entre sistema francés i alemany. Van estudiar com estava composat el sistema francés i alemany. La comparació dels sistemes educatius de diversos països va mostrar l’existencia de grans diferències en l’estructura dels sistemes educatius de cada país. Aquestes diferències poden explicar-se pels diferents processos polítics i socials que actuen en la formulació de polítiques educatives i a la vegada tenen realació amb les polítiques de formació i els models d’organització del treball.
S’obra una via d’investigació que estudia l’impacte laboral i social d’adoptar diferents sistemes formatius d’una forma que no només es tenen en compte les relacions de producció capitalista, sinó que també introdueix el paper de les ideologies educatives, les pressions socials, el paper dels grups professionals, etc.
7. Paper de les migracions Les migracions constitueixen un important procés social que afecta a la oferta de la força de treball d’un territori determinat. Les migracions, des del punt de vista laboral, es produeix per [ECONOMIA DEL TREBALL] 1r semestre raons econòmiques. La migració es produeix quan un territori ofereix salaris superiors. La migració en sí suposa uns costos (transport, instalacó, aprenentatge, etc), per tant perquè es produeixi migració, les avantatges previstes han de ser majors que els costos (igual que en el concepte de capital humà) Hi ha diferents tipus de migracions, i una de les més impotants és la que es produeix en el camp ciutat, sobretot en països subdesenvolupats, per diverses causes: - Crisis agrària Campanyes de reclutament massiu per part de les empreses Recerca noves formes de vida Les migraciones entre nuclis urbans estan orientades a la millora de las condicions de treball o en resposta a situacions de desocupació. És un tipus de migració por freqüent, pels seus alts costos. Un altre tipus de migració són les que afecten a grups professionals, trasllats ordenats o negociats per la pròpia empresa, que formen part de la carrera professional. Un altre tipus és la que es produeix de forma temporal, per activitats estacionals (turístiques o construcció montatge). Aquí els emmigrants regresen al lloc d’origen un cop finalitzada la estació de treball.
8. Migracions internacionals Són moviments entre fronteres, pel que suposa la existència de marcs particulars de regulació d’aquests processos. Destaquem dos grans processos: - La migració procedent de països pobres que arriben a països més desenvolupats (procés semblant al camp-ciutat) La migració de personal qualificat (menys visible, però important) que té lloc a totes direccions. Amb condicions institucionals són diferents de les primeres.
Aquest processos generen costos i avantatges tant pel país emisor com pel país receptor.
- - País emisor: avantatges, reducció desocupació, entrada divises i possible aportament de coneixement tècnics que els rotaran o Costos, pèrdua de mà d’obra dinàmica, costos de formació i reproducció de mà d’obra i canvi de forma de vida País receptor: avantatges, reducció de la desocupació, si s’ocupen llocs de treballs complementaris, estalvi en costos de formació i reproducció o Costos, augmenta l’atur, si s’ocupen llocs de treball substitutius, sortida de divises, costos d’equipament d’emigrants, costos d’assimilació de al cultura Globalment es destaca com a major avantatge l’entrada de divises en el país emisor, que millora la condició de vida de las famílies emmigrants. Els països receptors, com avantatge, reben mà d’obra disposada a realitzar activitats desfetes pels natius, i per tant no s’ha de gastar en el procés reproductiu.
Els processos de migració són bastant estructurats, es produeixen entre països concrets i per cobrir necessitats específiques de la força de treball del país receptor. En els períodes inicials la migració és un procés difícil de realitzar, per tant, necessita de canals organitzats recolzats pel país receptor. S’ha de destacar la importancia de las regulacions del procés inmigratori en l’articulació de les relacions laborals de la activitat en les que predominen aquests salaris. Les regulacions són utilitzadas com condicionants del comportament laboral, dels salaris i de condiciones de treball que afecten a aquestes persones.
[ECONOMIA DEL TREBALL] 1r semestre 9. Reproducció i oferta Balanç provisional, conseqüències derivades del anàlisis dels processos que influeixen en la constitució de la força de treball.
- - Les forces de treball arriben al món laboral estructurada per la intervenció de diferents institucions que participen en el procés reproductiu. La situació laboral de cada individu està influenciada pel gènere al qual pertany, la titulació escolar i el passaport que posseeix, aquests factos combinats augmenten la diferència de la força de treball.
Existeixen moltes formes d’organització i intervenció de diferents institucions que participen en el procés de formació de la força de treball La distinció entre oferta i demanda, entre espai reproductiu i espai laboral, es ficticia. Entre uns i altres existeix numbrosas interrelacions i retroaccions Tema 8– Desequilibri en el mercat laboral 1. Desequilibris en el mercat laboral: perspectiva general Equilibri = igualtar oferta – demanda Desde aquesta perspectiva delimiten dos tipos de desequilibris: - Excessos de demanda: en el nostre cas, l’ausència de persones suficients per omplir tots els llocs de treball de les empreses Excessos d’oferta: persones que no troben un lloc de treball, el que es defineix com l’atur. Són els més freqüents Ambdues situacions són possibles, però és més freqüent la situació d’atur que un excés d’oferta. L’atur ha estat sempre una realitat persistent i només en períodes concrets, especialment, década 50 i 60, l’edat d’or de capitalisme i altres períodes bèlics, es va arribar a una bona situació en el tema d’ocupació.
2. Atur i vacants L’atur es medeix pel volum de persones que desitgen treballar i no troben un lloc de treball. El volum de l’atur d’una determinada economia vindrà caracteritzzat pel total de persones que es troben en aquesta situació. Les empreses disposen de llocs de treball per cobrir, anomenats vacants.
Vacants: són els llocs de treball no coberts i se’ls anomena així per vaires qüestions: - Perquè el seu origen es troba en els llocs de treball que han estat abandonats pels que ocupaven anteriorment (jubilació, enfermetat, baixa voluntària, etc) O perquè es tracte de llocs de treball de nova creació encara no coberts.
Si U=V (U-atur i V-vacants) és que existeixen suficients llocs de treball disponibles per les persones en atur. L’atur s’explicaria en aquest cas per problemes en el funcionament del mercat laboral.
Si U>V significa que no hi ha suficients llocs de treball per tots els desocupats. Es produeix un racionament de la ocupació i part dels aturats es veuen exclosos.
Si U<V el volum de vacants es superior al d’aturats, és a dir, hi ha un excés de demanda.
[ECONOMIA DEL TREBALL] 1r semestre El conjunt de vacants constitueix el total de llocs de treball disponibles per ser ocupats pels aturats.
A partir d’aquí, es donen dos situaciones: - Existeixen tants vacants disponibles com aturats, situació benigne que es podria resoldre aplicant mesures específiques en el mercat laboral No hi ha suficients llocs de treball pels desocupats, per tant hi ha un excés de demanda 3. Atur friccional i atur estructural Atur friccional: en el mercat real no existeix la infomarció perfecte, tot i que existeixin suficients vacants per tots els aturats, a les persones en atur els portarà un temps a descobrir on poden trobar ocupació adequada a les seves possibilitats. Les empreses també tardaràn en descobrir a les persones adequades per cobrir els llocs oferits. Mentres no es produeixi un trobament entre la persona aturada i l’ocupació vacant, existirà l’atur.
Beverdige (1ª economista que va formular el concepte): considerava que l’ocupació friccional estaba provocat per l’ausència d’una institució que reunirà informació completa de persones en busca d’ocupació i vacants per cobrir. La proposta per reduir aquest tipus de desocupació va consistir en propugnar la creació d’un únic servei públic de col·locacció que fós capaç de centralitzar totes les ofertes i demandes de força de treball, acotant el temps de col·locacció.
Models de recerca d’ocupació: quan no existeix subsici de desocupació, les eprsones en atur senten al necessitat de acceptar qualsevol treball per subsistir. Però quan sí que existeix, els aturats poden subsistir gràcies ha aquest subsidi i poden dedicarse a buscar treball, millor. Per tant, s’allarga la recerca i queden vacants llocs menys retribuïts.
Atur estructural: tracte de mostrat que tot i així existeixin suficients vacant per donar ocupació a totes les persones en atur, aquestes pode ser que no es cobreixin. Perquè no coincideixen amb les característiques de les persones aturades. Això pot ser greu, sobretot en situacions de canvis tecnològics i d’altre tipus, ja que dóna lloc al tancament de molts llocs de treball i a l’apertura d’altres amb característiques diferents.
L’atur estructural també pot donar-se perquè les persones desocupades són les que no tenen experiènciencia profesional, mentre que les empreses necessiten persones expertes. Per un altre lloc, aquest atur pot ser provocat perquè les persones desocupades no es desplacin a altres zones de recerca de treball, a causa a la dificultat de trobar vivenda en aquell lloc o per l’ausència d’una adequada informació sobre els llocs on es pot trobar un lloc de treball adequat.
4. Atur per deficiència de demanda I – visió neoclàssica Situació de exceso de oferta: quan el volum de persones aturades supera als vacants registrats. Segons la teoria neoclàssica aquesta situació pot explicar-se basant-se en la teoria convenccional de la oferta i la demanda. Segons aquesta teoria, la quantitat de força de treball que s’ofereix i es demanda, depèn del nivell de salaris del mercat.
La desocupació s’explicarà per l’existència d’un nivell de salaris excessivament elevat que donaria lloc a una oferta de treball superio a la demanda. Si els salaris baixen lo suficient, l’atur desapareixerà. AQuesta inflexibilitat salaria pot donar-se per: - Existència de regulacions estatals (salari mínim legal) Intervenció dels sindicats que es neguen a negociar reduccions salarials [ECONOMIA DEL TREBALL] 1r semestre - Les persones aturades que es neguen a acceptar treballs amb salaris reduits En aquesta teoria ha estat fonamental, especialment, en els enfocaments dels salaris de eficiència i dels insiders-outsiders.
- - Salaris d’eficiència: es creu que existeix una relació estreta entre salaris que paguen les empreses i el comportament laboral dels treballadors. Quan baixen los salaris dels treballadors estan en desacord, i es possible que siguin les pròpies empreses les que no estàn disposades a baixar els salaris per por d’afrontar una caiguda de la productivitat Models insiders-outsiders (els de dins i els de fora): es parteix de considerar que els treballadors amb treball tenen unes característiques diferents als aturats (exemple: es pensa primer en els que tenen qualificació laboral diferent a causa de l’experiència laboral). Les empreses no estàn disposades a substituir treballadors veterans per nous i aquests concedeix certa protecció als primers, en canvi, els inexperts o nous sofreixen major desocupació.
Es creu que el problema està en la negociació col·lectiva, ja que allà es fixen els salaris i els sindicats que són els representats dels trebalaldor amb treball (insiders) no tenen en compte les necessitats de generar ocupació. Per un altre banda, els aturats (outsiders) estaran disposats a treballar per salaris més baixos però no tenen forma d’intervenir en el procés de fixació de salaris.
Aquesta teoria ha convergit en formular la idea de que en cada economia nacional existeix una “taxa natural de desocupació”, un nivell de desocupació tal qeu no pot ser reduit per mesures de reactivació econòmica. La única política posible desde aquesta perspectiva consisteix en les anomenades estructures en el mercat laboral: reducció de pensions, polítiques de formació, debilitació del drets sindicals, etc 5. Atur per deficiència de demanda II – visió keynesiana Per la teoria keynesiana l’atur no té el seu principal origen en el mercat laboral, sinó en el funcionament habitual de les economies capitalistes. La desocupació elevada està associada a un baix nivell d’utilització de la capacitat productiva (les empreses no poden utilitzar tot el seu potencial productiu) i a un creixement de les privatitzacions socials (els aturats han de restringir el seu consum).
Les empreses realitzen la seva activitat sense coordinació, en funció de les pròpies perspectives e interessos. L’objectiu de les empreses no es produir sinó vendre el que produeixen i obtenir un determinat volum de beneficis.
- - Quan les famílies augmenten els seus ingressos consumeixen més i quan aquests redueixen, consumeixen menos. Per tant, això fa que pugin o baixin les ventes empresarials. En general, les famílies dels assalariats tendeixen a gastar els seus ingressos en bèns de consum i això fa que creixin les ventes de les empreses que fabriquen aquest bèns; i el contrari quan baixen els salaris.
En el cas de famílies riques tendeixe a estalviar una part dels ingressos Altres emrpeses produeixen bèns d’equip (màquinaria, teconologia, etc) i les seves ventes depenen de les decisiones d’inversió de les empreses. La inversió es finança amb l’estalvi dels rics (una part s’orienta a través dels intermediaris financers i l’altre queda en les pròpies empreses forma de beneficis no repartits. Les empreses decideixen invertir en funció de les seves expectatives de rentabilitat futures, posat que els rendiments de la inversió d’avui s’obtindra en anys veniders, però pendre aquestes decision és difícil, ja que el futur és incert.
[ECONOMIA DEL TREBALL] 1r semestre 6. L’exèrcit de reswerva i els límits de la proposta de keynes Reserva laboral: és la problemàtica actual dels treballadors, a partir dels anys 60.
F(x) = T (L,K,KN): T – Teconologia / L – mà d’obra / K – Capital / KN – capital natural - Capital física: ha arribat a un nivell molt elevat Capital natural: no és mòvil, es per exemple el petroli, ja que li ha tocat un territori i sí volem el capital natural d’algú, no ens quedarà més remei que “barallar-nos” El capitalisme necessita mà d’obra. Necessitat molta mà d’obra en períodes de creixement econòmic, és a dir, quan el PIB ha incrementat. (PIB=preu dels productes per quantitat) Com conseqüència cau l’atur, augmenta la imigració i disminueix la població activa. En els anys 90 i la 1ª dècada del sXXI, es dona un creixement econòmic en Espanya. Els estuidants es posen a treballar perquè la seva mentalitat era: “¿Perquè estudiar si tinc un bon salari?” Per lo contrari, a la 2ª meitat del segle es produeix una contracció del creixement econòmic, disminueix la demanda de treballadors i baixen els salaris. La conseqüència d’això és un augment del atur i un augment de la població inactiva, perquè les persones que es qqueden en atur aprofiten per estudiar o prejubilarse. La imigració, per una altra banda, és un procés molt més lent, però ha disminuit. La gent no té treball es converteix en població depenent de la gent que treballa, és a dir, la població activa ocupada.
Flexibilitat: es passa d’una situació a una altra diferent. La flexibilitat laboral o de mà d’obra significa poder emplear la quantitat de treballadors que l’emrpesa necessiti. La mà d’obra depén de la producció i en el capitalisme es demanda que aquesta mà d’obra s’ajusti a la producció. Ser rígit significa no ajustar-se als canvis.
Economia social de mercat (Europa): es crea una sèrie de polítiques o mesures per contrarrestar la precarietat laboral. Existeix la prestació de desocupació, també pensions d’ajuda (directes: desocupació/indirectes). Aquestes mesures són importants perquè gràcies aixó, el sistema capitalista en un sentit més pur, ha pogut existir. Els empresaris pensen que si es redueix la jornada, podria augmentar el benestar familiar i podria portar a disminuir l’atur.
Nivells de responsabilitat en una economia - Empreses: decisiones dels emrpesaris Estat: velar per un bon funcionament de l’economia i dels mercats, ja que aquests fallen. Un mercat que no falla és el que està en competencia perfecta Individu: decisions a nivell individual Nivell d’empresa – alternatives que es podrien aplicar per disminuir aquesta problemàtica Una alternativa per ajustar la mà d’obra a la producció (beneficis del empresari): - Acomiadaments ERE’S (paquet de mesures) Jubilacions i prejubilacions Treball amb mà d’obra temporal Jornada parcials o reducció de jornada Suspensió de contractes [ECONOMIA DEL TREBALL] 1r semestre Tot això fa que augmenti la precarietat laboral.
En el cas español, la crisis es veu com “fallos” o problemes d’estructura econòmica.
7. Atur i canvi tecnològic Las noves teconologies han introduit modificacions radicals en els processos productius, han facilitat enormement la automatització de molts d’aquests processos i ademés han simplificat extraordinariament les característiques dels productes. A partir d’aquestes constatacions, molts han proclamat que ens aproximem al “final del treball”.
És possible que alguns sectors o empreses es perdi l’ocupació, però hi ha una sèrie d’efectes compensadors que faran que augmenti en altres sectors o empreses. Però per una altra banda, la introducció de noves tècniques pot ser essencial per millorar la productivitat i la competitivitat de les empreses.
Efectes comepnsadors - - Innovacions de procés: canvis que las noves tecnologies comporten en la orgnaització de la producció i en les combinacions d’entrades (inputs) que es poden utilitzar.
Innovacions del producte: les possibilitats d’obtenir productes diferents dels que hi havia fins ara en el mercat Las innovacions del processos són les que produeixen més efectes negatius en l’ocupació. Això és en el moment inicial, posat que, després aquesta innovació portarà a una reducció dels costos i si hi ha bastant competència en el mercat, a una reducció dels preus. Aquesta reducció dels preus, per la llei de demanda, portarà a incrementar la quantitat de demanda i a la llarga, a la creació d’ocupació.
Un altre mecanisme compensador es troba en la producció de les mateixes innovacions, sobretot quan exigeixen la producció i instalació de nova maquinària. Aquest procés comporta uns treballadors d’investigació i la produció de la nova maquinària, dos activitats directament favorables a la creació d’ocupació.
En el cas de les innovacions de producte, aniran produint uns primers efectes favorables en l’ocupació. Hi ha una excepció important a aquesta regla: quan el nou producte és un sustitut perfecte d’algun producte existent, que es deixa demandar i “ serà desplaçat” del mercat. Per exemple, les màquines d’escriure elèctriques van desplaçar-se ràpidament les mecàniques i els processadors de textos. En comptes de que no es produeixi Polítiques d’ocupació La desocupació de llarga duració és el que s’entén per persones aturades durant molt de temps (més de 6 mesos), aquest tipus d’atur es converteix en un camí cap a la pobresa. L’atur durader pot afectar al comportament de les persones i a la seva imatge social (els empresari no les contaran). L’enfoc neoclàssic té com objectiu bàsic el control de la inflació. La política d’ocupació ha de concentrar-se en reformes del mercat laboral, reducció dels costos salarials, força major, movilitat geogràfica i polítiques de formació i qualificació.
Les polítiques keynesianas van afectades pel procés d’internacionalització econòmica i la liberalització dels moviments capitals. Si tots els països practiquen polítiques de restricció de la despesa i presiona a la baixa de salaris, l’efecte final és una debilitat de la demanda a escala mundial que genera l’atur en els països situats en el context mundial. Molts economistes [ECONOMIA DEL TREBALL] 1r semestre keynesians consideren que hauria de desenvolupar-se una política expansiva coordinada a escala internacional.
Molts economistes crítics comparteixen bona part del anàlisis keynesia, tot i que consideren que la persistencia de l’atur massiu és una necessitat per la consolidació de les relacions de poder i desigualtat inherents a las societats capitalistes. Per això que consideren que el probleme només té solució duradera si té lloc un canvi institucional orientat a democratitzar la presa de decisions econòmiques (el que exigiria una transformació de la estructura de les unitats productives i del prpoi Estat) un canvi en els paràmetres actuals de internacionalització econòmica i de una reducció de les desigualtats en l’accés a la riquesa social. La contestació dels problemes greus ecològics generats per l’actual model de desenvolupament, reforça la confiança d’aquestes corrents sobre la necessitat d’introduir canvis radicals en les institucions que articulen la vida econòmica.
SINDICAT (APUNTES NURIA) ...