Biodiversitat - Tema 6 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura Biodiversitat
Año del apunte 2015
Páginas 9
Fecha de subida 21/03/2015
Descargas 27
Subido por

Vista previa del texto

BIODIVERSITAT TEMA 6: AMENACES A LA BIODIVERSITAT En consideren amenaces a la Biodiversitat tots aquells processos que, de forma significativa, poden generar pèrdues de biodiversitat.
Tot allò que poc augmentar per sobre del normal les taxes d’extinció, respecte les del registre fòssil.
Espècies més vulnerables:    Rang geogràfic petit Població petita Especificitat del medi Rang geogràfic Gran Mida de la població En algun lloc gran Totes petites Petit Comú Fumeroles oceàniques Endemismes insulars Rats penats de coves Grans felins Rapinyaires Endemismes insulars Ocells marins endèmics Ample Restringit Ample Restringit Especificitat de l’hàbitat Es considera amenaçat (segons les categories de la UICN):    En perill crític (CR) En perill (EN) Vulnerable (VU) Com identificar les amenaces: tipificar les amenaces (causes) que provoques:    Reduccions de la mida de la població Reduccions del rang Pèrdues d’efectius en les poblacions (en un període relativament curt) Limitacions: o o o Les bases de dades no reuneixen informació sobre totes les poblacions (esforç sobre espècies rellevants, carismàtiques, amenaçades...) L’avaluació rigorosa pot ser lenta i sovint incomplerta (diferencies entre països que comparteixen espècies) No tots els països poden destinar els mateixos recursos humans i econòmics a aquesta feina 1 BIODIVERSITAT Quins grups estan amenaçats? Molt poc estudi en invertebrats. Hi ha moltes amenaçades (última columna) perquè l’estudi està centrat en aquelles espècies d’interès biològic (de les que es coneixen).
100% amenaçades les espècies de líquens, però només se’n coneixen dos.
On estan les espècies amenaçades?   Equador Estats Units: molts diners en tipificar la seva fauna i flora Estat actual de la biodiversitat  LPI LPI (Living Planet Index): és un indicador sobre la situació de la biodiversitat en el món, mesura les tendències (canvis en abundància) en les poblacions de vertebrats (unes 3000 espècies).
Dinàmica: que estan desapareixent moltes espècies de vertebrats.
2 BIODIVERSITAT Living Planet (report 2014): Una part de la diferencia ve d’un ajustament en el càlcul de l’índex per evitar sobrerepresentar Europa, Nord-Amèrica i els ocells, i ponderar també millor la Biodiversitat del medi terrestre, marí i aigües continentals.
Conèixer tota la biodiversitat possible de en tots els indrets del planeta.
   Major canvi en la zona tropical.
Major pressió sobre vertebrats en aigües dolces.
Qüestions socioeconòmiques: es perden les espècies amb poc valor econòmic.
Àrees protegides: Augment de les zones protegides en els últims anys: En 50 anys s’han augmentat moltíssim la superfície dels territoris protegits.
A pesar d’això, baixen les poblacions i es perd biodiversitat.
També moltes zones protegides aquàtiques.
3 BIODIVERSITAT Localització i mida de les àrees protegides: Europa: major nombre de superfícies petites, molt poques reserves que tinguin >100 km2 Grans territoris marins protegits on no hi ha interès comercial.
DEUTE ECOLÒGIC 1961: l’home gastava menys del que produïa el biodiversitat 2010: l’home gasta més del que el planeta és capaç de produir Sobreexplotació  Pèrdua de biodiversitat  Deute ecològic Actualment la petjada ecològica supera el 50% la capacitat del planeta.
Principals amenaces del planeta (de major a menor mesura):        Sobreexplotació: sobretot en vertebrats (en altres grups es redueix molt la sobreexplotació) Alteracions/Degradació dels hàbitats: Pèrdua d’hàbitats Canvi climàtic Espècies/gens invasors Contaminació Malalties 4 BIODIVERSITAT Les activitats humanes afecten al medi natural:      Agricultura i ramaderia Pesca i caça Industrialització Urbanització Comerç Activitats humanes Agricultura i ramaderia Pesca i caça Industrialització Urbanització Comerç Efectes Extinció d’espècies i de poblacions Degradació dels ecosistemes Erosió de la diversitat genètica i el potencial evolutiu Pèrdua dels serveis dels ecosistemes Erosió dels sistemes de suport a les societats humanes Amenaces: 1. Alteracions/Degradació dels hàbitats: causa principal d’amenaça Qualsevol actuació que disminueix la qualitat d’un territori, reduint la viabilitat de les poblacions i augmentant el risc d’extinció de les espècies que l’ocupen.
Afecta principalment zones molt productives i on hi ha la major biodiversitat.
Causes: o o o o o Agricultura Silvicultura Desforestació Mineria Urbanització...
La UICN estima que entre el 80%-90% de les espècies amenaçades es troben en aquesta situació com a resultat de les pèrdues d’hàbitat i/o la fragmentació de les poblacions.
Entre el 40-50% de la superfície continental s’ha transformat en zones de cultiu i de pastura.
La pressió per modificar aquests ambients és més intensa en els territoris densament habitats.
Previsions del creixement humà: en les zones molt desenvolupades la població es manté estable. Els països en desenvolupament està augmentant la població, seran aquells que necessitaran més recursos per l’alimentació.
2. Pèrdua d’hàbitats: Boscos tropicals: Aquests boscos tenen una diversitat d’espècies superior a la de qualsevol altre ecosistema.
La seva recuperació després de la desforestació (silvicultura, fusta o agricultura) és més complicada que en els boscos temperats ja que els sòls són molt pobres.
5 BIODIVERSITAT Actualment, la seva explotació i gestió està poc encaminada a la seva sostenibilitat a llarg termini.
Desforestació bàsicament per a l’ús agrari. S’augmenten les zones de cultiu per augmentar la producció, perquè els preus van baixant.
Efectes de la pèrdua dels boscos tropicals:     Pèrdua d’espècies Augment de l’erosió local de les zones desforestades Es redueix la evapotranspiració afectant el cicle de l’aigua i el clima mundial Redueix la fixació de CO2, contribueix a l’escalfament global 3. Canvi climàtic: Els canvis climàtics han estat la causa d’extincions massives en el passat (pèrmic i Triàsic).
Agents/mecanismes que poden canviar el clima:      Radiació solar Orbita de la Terra Deriva continental: distribució de la terra en el planeta Erupcions volcàniques Gasos d’efecte hivernacle: augment de l’efecte hivernacle bàsicament per l’activitat humana, producció dels gasos Efectes del canvi climàtic:  Alteracions dels règims pluviomètrics del planeta Zones tropicals es preveu un augment de temperatura més gran: afectarà a les distribucions de les espècies i també pot provocar la desforestació d’aquestes zones  Desglaç dels pols Models de previsions del canvi climàtic: Previsions dels efectes 2014: Com més augment de la temperatura el risc es cada vegada més gran d’alteracions dels ecosistemes.
Alguns efectes que poden passar en poc temps i altres a llarg termini.
6 BIODIVERSITAT Altres efectes del canvi climàtic:     Augment del nivell del mar: inundació de zones costaneres, pèrdua d’aiguamolls i llocs de conreu Acidificació dels oceans per absorbir el CO2: extinció d’espècies marines no adaptades Canvi de la distribució dels biomes i de les espècies: alguns vectors de malalties tropicals podrien arribar fins Europa i Nord-Amèrica Menys neu i més pluja: reserves d’aigua continental disminuirien (o nous embassaments i més fragmentació dels rius) 4. Espècies invasores: UICN: les espècies invasores són animals, plantes o altres organismes introduïts per l’home fora de la seva àrea de distribució natural, en la qual s’estableixen i es dispersen, generant un impacte negatiu a l’ecosistema i a les espècies locals.
Té efecte negatiu sobre el territori receptor.
Poden pertorbar el funcionament dels ecosistemes i facilitar la introducció de malalties a la flora i a la fauna nativa, provocant pèrdues de biodiversitat.
Exemple: insectes com a vectors de malalties Exemple: cranc americà que porta fong (a ells no els afecta) però afecta al cranc autòcton que no té la capacitat de resistència i moren.
Les espècies invasores afecten també a la salut humana i a l’economia.
Dispersió principal: per l’interès de l’home.
Moltes introduccions han estat voluntàries, però altres són accidentals.
La UICN estima al voltant del 30% dels ocells i el 15% de les plantes amenaçades com a resultat de la seva incapacitat de competir amb espècies introduïdes.
És un factor d’amenaça en augment en els ecosistemes d’aigua dolça.
La introducció d’espècies no sempre resulta en invasió.
Vies per a la introducció:        De sempre amb expansions humanes s’han introduït els seus animals domèstics i els seus conreus.
Actualment els sistemes de transport modern faciliten aquestes dispersions.
Algunes espècies són introduïdes associades a activitats turístiques. Exemple: adherides al medi de transport o com a recurs.
Altres associades al transport de comerç. Exemple: capturades dins dels containers, avions, vaixells...
Les espècies marines poden ser introduïdes associades a l’aigua de llast dels vaixells.
Comerç de flors i planta ornamental, horticultura, i animals de companyia exòtics (amb paràsits i patògens).
Home: tot el que té interès agriopterigi.
7 BIODIVERSITAT Efectes negatius de les espècies invasores:  Sobre la biodiversitat nativa: o o o o o o  Predació Competència Transmissió de malalties Degradació de l’hàbitat Interacció amb altres invasors Hibridació amb espècies natives Sobre els humans: o o Introducció de malalties Despesa econòmica pel seu control o limitar els seus inconvenients EL VALOR DE LA BIODIVERSITAT La UICN considera que la sobreexplotació és responsable del 30% de les espècies animals amenaçades i el 8% de les plantes.
La WWF estima entre 7000$-10000$ milions el valor anual del tràfic il·legal d’animals salvatges.
Al 2010 el tràfic il·legal de fusta des de Àsia a Europa va ser valorat en uns 35000 milions de $.
Les principals amenaces a la Biodiversitat provenen de sectors productius que es valoren econòmicament i és previsible que l’impacte augmenti en els propers anys. Capacitat de càrrega del planeta: la previsió en 2050 la humanitat gastarà el doble del que planeta és capaç de produir.
Moltes de les pressions sobre el medi són aquelles activitats que tenen un valor econòmic, provoquen amenaces a la biodiversitat La diversitat biològica és en part responsable del benestar i la qualitat de vida de la humanitat.
Mantenir la biodiversitat hauria de garantir mantenir o millorar la qualitat de vida i el nostre benestar.
Com es pot valorar:  Per economia del turisme (eco-turisme) Augment $ interesant tornar al medi natural.
La biodiversitat canvia amb el pas del temps: Exemple: malària A finals del segle XIX i principis del XX es van dessecar molts aiguamolls a Nord-Amèrica i Europa per controlar les poblacions des mosquits, vectors de la malaltia.
Ara es valoren aquests aiguamolls  tornar a instal·lar aquest medis: característiques econòmiques i sostenir la biodiversitat.
8 BIODIVERSITAT Exemple: Quina localitat sacrificaríem per col·locar-hi un abocador? Localitat Biodiversitat (riquesa i endemisme) Valor cultura, històric Valor econòmic (agrari, industrial) A Alta Mitja Baix B Mitja Baix Alt C Baix Alt Mitja Problemes i conflictes amb la gent que hi viu (i tenen per exemple camps de cultiu).
Aeroport de Lleida: No es va construir l’aeroport perquè en aquella zona hi havia un hàbitat amb una espècie protegida (endèmica) i molts llocs de cria.
Al 2006 sembla que va desaparèixer l’espècie (alondra dupont).
Valor econòmic total de la Biodiversitat: Valor d’ús Ús directe Ús indirecte Valor de no ús Usos futurs Llegat/herència Valor d’existir Productes directament consumibles Beneficis funcionals dels ecosistemes Productes de valor futur i utilitat encara desconeguda Valors d’ús i no ús del llegat ambiental Valor a partir de saber que encara existeix Pesca, fàrmacs, turisme ambiental...
Control d’inundacions, manteniment dels cicles dels nutrients i circulació atmosfèrica...
Nous medicaments, nous cultius, gens de resistència a patògens...
Hàbitats singulars (tropicals i polars), o locals, control del canvi global...
Gens, espècies, hàbitats, ecosistemes Exemple: boscos Valor econòmic de la Fageda d’en Jordà: o o o o o o o o El que val el CO2 fixat El que val la fusta dels arbres per a fer mobles El que val com a biomassa per produir energia El que valen els bolets que hi podríem recollir El que valen les pràctiques que fan els estudiants de secundaria o universitats El que val l’eco-turisme associat La suma de tot I quan val per a la gent de la Garrotxa 9 ...