CLIMA I DEMOGRAFIA (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 1º curso
Asignatura Introducció a la història
Año del apunte 2016
Páginas 10
Fecha de subida 26/04/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA CLIMA I ECOLOGIA EL CLIMA, EL VENT I LES CORRENTS. 1.Clima: condicions meteorològiques causades per factors naturals (geologia, pressions atmosferes, rotació de la terra, “Bamboleo” de la Terra, taques solars, etc). - Sol: estrella que té dues funcions principals, la de mantenir les temperatures adequades pels éssers vius i la de proporcionar energia al planeta. Aquesta energia és energia solar (transformada en energia química per plantes i algues) i la energia cinètica transformada a través d’humans i animals. Per el sol, tenim diferents temperatures*. 2.Temperatures*: canvien dia a dia per la rotació de la terra i els fenòmens meteorològics. Durant l’any canvia per les estacions (per la òrbita de la terra que afecta la orientació de l’eix de la terra amb el sol , i quan la terra està més a prop del Sol, les temperatures són més altes al nord, i al revés). Tot i així, les temperatures també canvien amb els mil·lennis: canvien les extremitats, i actualment l’hemisferi nord està més a prop del sol a l’hivern i més lluny a l’estiu, per al qual cosa suavitza les temperatures. Fa 10mil anys, era al revés. Les temperatures canvien també d’un any, segle o mil·lenni a un altre: l’efecte de la gravetat d’altres planetes al nostre sistema solar causa canvis en l’òrbita de la Terra i fa que canviï la rotació sobre el seu eix. És el que anomenen “Bamboleo” i pot passar que: - A vegades la el·lipse de la òrbita de la Terra sigui més circular, o al revés, més allargada. - La Terra no rota perfectament sobre el seu eix, sinó que oscil·la. La combinació d’aquests dos factors causen canvis climàtics a llarg i a curt termini: - A curt termini: hi trobem el l’Escalfament Romà1, el Refredament de l’Alta Edat Mitjana2, l’Escalfament de la Baixa Edat Mitjana3, la Petita Edat Glacial4 i l’Escalfament Global de la Època Industrial5. - A llarg termini: els trobem al Final de la Última Edat de Gel i el Primer Gran Escalfament Global6 (entre 20 mil aC i 6 mil aC). Hi ha també un lent refredament global (entre 3800 i 1800 aC). 3.Vent i circulacions, la rotació de la Terra: fan que hi hagi un bon desenvolupament dels éssers vius. Tant l’aigua de mar com els vents fan rotacions regulars en el sentit de les agulles del rellotge i contrari al sud. Aquests vens són: vents alisos (és la brisa que van del paral·lel 30 a l’equador) i vents de l’oest o contraalisis (van des del paral·lel 30 fins als cercles polars). Les aigües de l’Atlàntic i el Pacífic creen les grans “rodes de vent i corrent” a la seva zona. Altres vents importants són: el Monzó de l’Oceà Índic (causat per la mida del continent i la 2 INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA CLIMA I ECOLOGIA presència pròxima de l’Himàlaia i bufa del sud al nord a l’estiu i del nord al sud a l’hivern), el Monzó del Mar de Xina (les mateixes característiques que l’anterior), el Monzó de l’Àfrica Occidental o “Calmes equatorials” (el continent fa que hi hagi aigües calmades i vents calmats amb unes tempestes molt fortes, cosa que no afavoreix gens a la navegació. Hi ha també forts vents i és més fort a l’estiu que a l’hivern. Crea la zona més perillosa del món entre els rius del Senegal i Congo). És per aquests monsons que al a Índia hi ha molta pluja a l’estiu juny i si bufa poc poca pluja, si bufa molt, molta pluja. - Corrents: corrent del Golf de Mèxic (causada per diferents factors geològics com la mida i forma del continent americà, la barrera marina dels bancs de Terranova i l’aigua freda del Pol Nord). Aquest golf explica la benigdidiad d’Amèrica: en general, allà les temperatures canvien menys que Europa perquè les latituds són més fredes a l’hivern europeu. Hi ha també els vent i corrents importants en la navegació i per tant, exploració (Amèrica i Cristòbal Colom, Bartolomé Dias va descobrir una ruta per evitar la calma equatorial, Vasco de Gama va arribar a la Índia amb els vents monsons i Antonio de Alamino va descobrir el Corrent del Golf amb el qual es va tornar més ràpid d’Amèrica, Pedro Álvarez Cabral va descobrir Brasil al evitar les calmes equatorials, etc). - FENOMEN “EL NIÑO”: és un fenomen climàtic causat per la intersecció de la Corrent d’Humboldt (són aigües fredes que pugen per Amèrica del sud i baixen les aigües calentes del Golf de Guayaquil i convergeixen). Es diu així perquè les aigües es troben cada any a les festes nadalenques de la zona de Perú i Equador. Altera les pluges i fa que hi hagi sequera al nord de la Xina i a les zones tropicals dels monsons. Causa moltes conseqüències per la oscil·lació del sud (ENSO). És causada quan les corrents d’Humboldt són dèbils, i així es crea un vent contrari als alisos i acaba en vents alisos dèbils, de poca pluja i amb monsons dèbils al mar de la Xina i l’Oceà Índic (sèquies i fam). Els seus efectes són difícils de mesurar perquè no es tenen dades de la temperatura de les aigües d’aquella zona d’abans de l’arribada al continent. Ecologia: estudi dels éssers vius i la interacció dels moviments dins un ecosistema. Medi ambient: totalitat dels fenòmens i de l’entorn que afecten un organisme (ecològics, climàtics i geològics). 3 INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA CLIMA I ECOLOGIA EL CANVI CLIMÀTIC 1 L’Escalfament Romà: (del 200 aC al 200 dC) que afecta a dues civilitzacions d’aproximadament la mateixa mida, tecnologia i població, l’Imperi Romà i l’Imperi Han. EL que passa és que a partir de l’any 200 aC hi ha canvis orbitals els quals provoquen que els vent siguin menys forts, que augmentin les temperatures a l’hemisferi nord i per tant, els conreus i l’agricultura en general augmenta a la zona nord, on abans hi havia zones més fredes. Després d’aquest escalfament, hi ha un refredament, el de 2l’Alta Edat Mitjana (200 al 500 aC). Hi va haver una baixada d’aproximadament un grau a Euràsia la qual cosa provoca menys pluja, menys aigua s’evaporava i els vents monsons bufaven menys. Això porta també un brot de la febre tifoide, la qual provoca la caiguda de l’Imperi Han i Romà, junt amb els 4 genets de la apocalipsis (fam, migració, malaltia i guerra). Apareix, seguidament, l’escalfament de la 3Baixa Edat Mitjana (900 al 1400). Després del 900 les pressions pugen a tot el món i fa que les temperatures pugin entre 1 i 2 graus, reduint el vent i la pluja. Al nord millora l’agricultura i per això augmenta la població, mentre que a les parts més baixes (estat islàmic) les temperatures són més altes i es torna una zona seca i molt càlida. Aquest període també està relacionat amb l’auge de la civilització europea: i ha el renaixement socio-econòmic i polític europeu, a més de que la població creix molt (apareixen més pobles, es conreen més terres, es comença a extreure coure de les muntanyes, etc), es construeixen les grans catedrals, hi ha més pluja i per tant augmenta la navegació de rius i amb ells el comerç, apareixen els grans regnes i les ciutats d’estat (Anglaterra, França, Venècia, Florència), etc. Hi ha un altre exemple que és el de l’Imperi Mongol de Gengis Khan: és l’imperi més gran del món. Viuen en una zona semi-desèrtica i àrida, i la disminució de pluges fa que disminueixin les pastures. Mentrestant, a l’Europa Medieval hi havia més pluja i ens mongols van decidir abandonar la seva zona i anar a conquistar les zones on poguessin alimentar els seus cavalls. Aquest escalfament global va fer que es descongelés part de l’Àrtic nord i s’obrissin les seves aigües a la navegació, migració i colonització (els víkings descobreixen Vinlandia i ocupen amb població les Illes britàniques, Irlanda i el nord de França des del segle VIII al segle XI). A més a més, els turcs van aprofitar la mala situació dels estats islàmics per conquistar-los, i més endavant es van convertir en l’islam. 4 INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA 4 CLIMA I ECOLOGIA La Petita Edat o Era Glacial (segle xiv fins a finals del xvii): apareixen unes temperatures baixíssimes, que al coincidir amb els dos grans brots de pesta dels segles XIV i XVII arriben a matar gairebé la meitat de la població a Europa. Es congelen rius sencers, com en Tàmesis o l’estret de Bòsfor de Turquia, i la pitjor etapa en fred va ser el segle XVII. La reacció de cada zona va fer que hi hagessin grans diferències polítiques: auge d’Europa del nord i decadència d’Europa del sud, l’auge de l’Imperi de Japó i la decadència del de Xina, la decadència de l’Imperi Mongol i l’auge dels de Rússia, Pèrsia i al Índia, etc. 5 El Canvi de la Època Industrial: comença al segle XVIII hi ha l’escalfament global que està arribant a les temperatures més altes mai vistes. Les temperatures no han arribat all màxim, però el canvi de temperatura sí que és major. Els escèptics no neguen de la presència del canvi climàtic, però sí que dubten de que sigui provocat pels éssers humans ja que no creuen que les concentracions de CO2 derivades de la combustió sigui la causa del canvi climàtic. Pel que fa als canvis de temperatures a llarg termini, hi ha el Final de la Última Edat de Gel i el Primer Gran Escalfament Global6 (al voltant del 17mil aC) que esdevé quan el mar va augmentar més de 10 metres al descongelar-se els glaciars d’Amèrica del Nord, Europa i Àsia. Van aparèixer les primeres comunitats sedentàries al voltant del 13mil aC, tot i que van desaparèixer a la tornada de l’Edat Glacial, i no van tornar a sorgir fins al 9mil aC. 5 INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA CLIMA I ECOLOGIA L’ÚLTIM CANVI CLIMÀTIC DES DEL PUNT DE VISTA HISTÒRIC Aquest últim canvi climàtic és causat per factors humans, i la causa principal d’aquest són les emissions globals de CO2 que es produeixen a causa de la crema de combustibles fòssils (petroli, gas natural i carbó). Pel que fa als organisme fotosintètics, creixen naturalment segons el CO2, però aviat no creixeran prou de pressa per absorbir tot el que produïm. A part d’això, també provoquem una contaminació altíssima a causa de la indústria en general. Les diferents observacions que s’han fet sobre aquest fet s’han redactat al Cinquè Informe d’Avaluació del grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (2013) de les Nacions Unides, que han observat que: - El nivell del mar ha crescut 19 centímetres des del 1901 al 2010. - Els glaciars de muntanya i la cobertura de neu ha disminuït als dos hemisferis. - Les concentracions de CO2 han augmentat fins a nivells mai vistos. - Les capes de gel de Groenlàndia i l’Antàrtida han disminuït, i l’escalfament dels oceans fa que l’aigua s’expandeixi i augmenti encara més el nivell del mar. - Cada una de les tres últimes dècades han sigut més càlides que l’anterior amb una pujada de gairebé un grau des de 1880 al 2012. - Deu dels onze anys entre 1995 i 2006 estaven dins els dotze anys més càlids dins els registres (1850), i el cas aïllat del 2014, que és el més càlid de la història. A partir d’aquestes observacions, en fan unes certes projeccions o prediccions del futur: - Si no s’adopten mesures, de cara al 2100 les temperatures hauran augmentat entre 3’7 i 4’8 graus. - Per cada gran que s’augmenti, disminuirà un 20% la qualitat de l’aigua. - El nivell del mar pot pujar entre 26 i 82cm al 2100, causant que desapareguin moltes costes i ciutats i gent amb elles. - Augmentaran les condicions meteorològiques extremes (tempestes, huracans, marees). - Els canvis en els cicles de la pluja no anirà d’acord amb el planeta. Tot i així, és sabut que el canvi climàtic és reversible si es prenen les mesures necessàries, com per exemple fer ús de les energies renovables. Hi ha també els escèptics, que creuen que el canvi climàtic no està causat pel CO2 excessiu, no creuen que sigui culpa de la humanitat. Aquestes persones no veuen la repercussió negativa de la crema de combustibles fòssils i no fomenten l’ús d’energies renovables. 6 INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA CLIMA I ECOLOGIA Per acabar, podem veure que les diferents conseqüències del canvi climàtic poden ser semblants als anteriors: pot anar acompanyat dels 4 genets de l’Apocalipsi. 7 INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA CLIMA I ECOLOGIA AVANTATGES CLIMÀTICS DE LA ZONA MEDITERRÀNIA I EUROPA La Corrent del Golf fa que hi hagi temperatures estàndard (no hi ha hiverns molta variació entre estiu i hivern i temperatures ni molt fredes ni molt calentes). Pel que fa a la navegació, és més favorable que en altres mars. A més a més, el continent europeu no està exposat a fenòmens climàtics o geològics que causen desastres naturals com: terratrèmols, huracans, volcans, monsons o les sèquies de El Niño. Tot i el clima benigne, el mediterrani també té oscil·lacions: l’OAN (oscil·lació de l’Atlàntic Nord) i els vents de l’oest. Les corrents del Golf (Mèxic) són aires calents que en condicions normals, arriben a Europa molt calentes al sud (les illes Açores) i fredes al nord (Islàndia), però a vegades la gradació entre les dues pressions (del nord i el sud) varia i es crea una situació anormal. Aleshores es crea un gradient més ample, més elevat, i els vents de l’oest bufen més (causen tempestes i pluges a l’hivern, primavera i estiu = malament per els conreus), els hiverns són molt més durs al nord, al centre les inundacions i pluges són molt fortes i els hiverns són menys freds. Hi ha el període de La Gran Hambruna a Europa (1315-1321), causat per l’elevat OAN, que va ser causada per la congelació, les males temperatures i les abundants pluges. Per contra, si l’OAN és baix per les pressions altes a Groenlàndia, els efectes són contraris: els vents de l’oest són més suaus i causen un ambient més sec, la qual cosa porta a la sequera i la fam. Les temperatures a Europa són més suaus a la xona septentrional i els hiverns són més freds i llargs a la resta d’Europa (es congelen els conreus). Apareix, per exemple, la Petita Edat de Gel (segles XIV i XVII) on a Europa s’acumulen molts períodes on l’OAN és baix i per tant hi ha moltes sequies, hiverns freds i en conclusió, destrucció dels conreus. ECOCIDI Es pregunten si es possible que la humanitat desaparegui pels canvis climàtics. Al llarg del temps, han aparegut diverses civilitzacions que han desaparegut: els víkings (van arribar a Groenlàndia al segle 10 i a Finlàndia al segle 11, però van desaparèixer de Groenlàndia al segle XV amb la Petita Edat de Gel. Va ser principalment per causes naturals, la navegació i les temperatures i els conreus es van fer impossibles) i la civilització polinèsia de la Illa de Pasqua (els Rapa Nuí, la civilització allà, va ser descoberta al segle XVIII. El descobridor va trobar poca gent, però amb els moai va saber que hi havia hagut d’haver molta més gent, i va veure que la població estava en declini o casi extinció. Això és degut a la tala dels boscos per construir 8 INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA CLIMA I ECOLOGIA vaixells. S’assecava la terra, sense la fusta es queden sense vaixells, etc. Així doncs, és un ecocidi per causa del factor humà). EL millor exemple però de l’ecocidi és el de la civilització Maya: una gran civilització a la península del Yucatán que va durar segles. És una zona amb molta pluja entre maig i octubre (pluja estacional i amb boscos tropicals), per la qual cosa la resta de l’any era seca. Les ciutats eren governades per nobles amb piràmides i palaus situats a lloc elevats, i al voltant hi havia les preses i estancs d’aigua (fins a 900 mil m3 d’aigua) que subministraven en l’època seca. EL problema apareix amb ITCZ (Zona de Convergència Tropical): els vents alisos del nord i el sud convergeixen a prop de l’Equador creant una zona de baixa pressió creant pluges abundants. Aquestes pluges es traslladen de nord a sud seguint l’estació de l’estiu (quan al sud és estiu, allà van els vents, i al contrari. De setembre a febrer està a l’hemisferi sud, i de març a setembre està al nord). És per això que hi ha molta pluja a l’estiua al zona i poca a l’hivern. El gran i veritable problema arriba quan aquests vents coincideixen amb el Niño durant el període càlid medieval (800-1300), la qual cosa provoca que els vents es trobessin cada cop més al sud durant més temps. Què provocava això? Que els Mayas cada cop tinguessin menys pluja i tinguessin poc a poc i creixent més sequera. Això arriba a causar guerres entre els senyors perquè no tenien el mateix nivell de vida (la població no pagava les rendes). Apareixen també revolucions. Desapareix doncs entre el 90 i el 99% de la població, i amb ells la seva tecnologia tant a la zona nord com a la sud. Un altre cop, l’ecocidi és degut a causes humanes, ja que la població desapareix bàsicament a causa de les guerres que van derivar de la sequera. L’últim exemple és Angkor: és el temple religiós més gran del món, del segle XIII. Va patir també un ecocidi: durant el període càlid Medieval (800-1300) la població va créixer molt, i amb l’arribada de la Petita Edat de Gel no es podia alimentar a tota la població, hi havia sequera i no arribava l’aigua pe ra la gent i els correus etc. Així doncs és degut a causes naturals, però també per causes humanes ja que el temple va ser abandonat també perquè primer era Hindú i després va passar a ser Budista (van desaparèixer els monjos que hi havia primer). 9 INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA CLIMA I ECOLOGIA ENERGIA - El sol: manté les temperatures dels éssers vius, proporciona energia al planeta, serveix perquè les plantes facin la fotosíntesi i la converteixin en energia química estable i serveix perquè els humans i animals aconsegueixin l’energia cinètica. A més a més, les plantes converteixen el CO2 en matèria orgànica que és la base de la cadena de la vida, produint al mateix tempos oxigen a través de la fotosíntesi. - Energia: la podem utilitzar per mesurar el progrés del desenvolupament humà. Se sap que qui consumeix més energia són els qui tenen un nivell de vida més alt i estan més desenvolupats. Altres indicadors ens aporten informació sobre la urbanització, l’esperança de vida, la mortalitat infantil, el poder militar, etc. Pel que fa a la energia, podem analitzar el seu consum i la seva producció en diferents etapes: - Edat paleolítica: és l’etapa on es descobreix el foc, i els primers humans podem estendre la seva alimentació vegetal gràcies a la cocció que els permetia assimilar aliments que d’altra manera eren indigestibles. Per tal de poder sobreviure però, els humans cada cop necessitaven més extensió per sobreviure, i per tant consumien a més extensió. - Edat neolítica (i de bronze i ferro): (13mil aC) Apareix la domesticació de les plantes i els animals, per la qual cosa els humans podien consumir aliments necessaris i fins i tot més sense haver d’anar de caça o a recol·lectar. Permetia doncs, l’evolució de societats més sofisticades, jerarquitzades, burocràtiques i nombroses. Pel que fa a l’edat de ferro i bronze, (3300 i 400 aC) sabem que apareixen les tecnologies d’irrigació que incloïa la construcció i manteniment de dics, canals, aqüeductes, pantans, murs de contenció i sistemes de drenatge. Apareixen també les calderes sofisticades, amb les quals es poden desfer els minerals bronze i ferro en comptes de pedra, i l’ús de noves tecnologies agrícoles: la tracció animal, com els bous i l’Auruch, i l’arada de ferro. Parlant concretament de l’evolució de la ramaderia, hi trobem la varietat i qualitat de la Creixent Fèrtil i a Àsia: en la Creixent Fèrtil van domesticar la ovella, la cabra, la vaca i el porc, i a Àsia el cavall, que són els cincs grans pilars de la ramaderia. Altres animals útils domesticats són el camell, el gat i el gos, la llama, el búfal, etc. Mai però, es poden domesticar les bèsties d’Àfrica. - L’agricultura avançada: apareix la rotació dels conreus. Tradicionalment es sembrava un camp i l’altre es deixava sense, però amb la rotació dels tres cultius es recollien els 10 INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA CLIMA I ECOLOGIA conreus a l’hivern (blat), a la primavera (llenties, mongetes, etc) i la última part del camp no es cultivava. Aquests sistema va fer que la qualitat de l’energia alimentària per unitat de terra augmentés, fins que va aparèixer el Sistema Norfolk (XVIII). Aquests sistema consistia en deixar un de cada quatre camps sense conrear, mentre que els altres tres eren incorporats a l’ús de fertilitzants i de cultius altament energètics, que aportaven nutrients a la terra. En aquesta època apareixen també els molins d’aigua i de vent amb els quals es poden moldre els cereals, i a partir del segle XVIII s’utilitza també per a la indústria, com la tèxtil. - La edat industrial i tecnològica: apareix la màquina de vapor que funciona amb carbó (segle XVIII, James Watt) i que aporta més potència que els molins. Apareix també la electricitat (descoberta a partir de la inducció magnètica, que porta els telègrafs, telèfons, il·luminació elèctrica, electricitat a la casa, etc), la pila (invenció de Volta que produeix corrent elèctric amb una reacció química), el motor i la turbina de combustió (crema petroli per potenciar diferents màquines) i noves tecnologies (com la nuclear, la solar i la eòlica). 11 ...