Flux sanguini (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Ciencias Biomédicas - 2º curso
Asignatura Fisiologia Humana II
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 22/09/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Apunts flux sanguini dins de l'apartat de circulació.

Vista previa del texto

-CIRCULACIÓLa circulació porta sang a tots els teixits. No hi ha cèl·lules més lluny de 40-50 nm d’un vas sanguini. La sang proporciona nutrients, molècules… i retira CO2 i productes de rebuig metabòlic.
Permet mantenir l’homeòstasi a través d’hormones.
La sang impulsada pel cor va per l’aorta, cap a les artèries ramificades, les arterioles que es ramifiquen en capil·lars on es fa l’intercanvi de substàncies i nutrients que travessen els teixits.
Dels capil·lars surt líquid i el 90% retorna a la circulació per les venes.
COR ARTÈRIA AORTA ARTERIOLES VENA CAVA CAPIL·LARS ARTÈRIES RAMIFICADES VENULES VENES COR El 10% de líquid que es queda al líquid intersticial a cada circulació, torna a la circulació a través dels vasos limfàtics.
CAPIL·LARS LIMFÀTICS VASOS LIMFÀTICS GANGLIS LIMFÀTICS VENA SUBCLÀVIA En la circulació es distribueix el flux segons la necessitat.
1 El sistema circulatori es pot dividir en sistèmic i pulmonar. El sistèmic va del ventricle esquerre del cor a la resta del cos. El pulmonar va del ventricle dret cap a les artèries pulmonars que tenen poc oxigen, passa pels capil·lars i arriba als pulmons on s’oxigena la sang i retorna al cor per les venes cap a la part esquerra del cor.
Els vasos es poden dividir en tres capes: - Túnica interna: epiteli especialitzat (endoteli) en contacte amb la sang, membrana basal, làmina elàstica - Túnica mitja: teixit muscular llis - Túnica externa: teixit conjuntiu ARTÈRIES: Són elàstiques (quan es deformen tornen al seu lloc). La túnica mitjana i externa estan molt desenvolupades. A la túnica mitjana hi ha molt múscul llis per regular el diàmetre de 2 les artèries. A la túnica externa hi ha teixit conjuntiu que permet mantenir la rigidesa. Les artèries varien l’aport d’oxigen segons la necessitat del lloc que irriguen. La capa muscular és tant gran que a vegades necessiten vasos sanguinis únics per l’artèria ( vasos vasorum).
VENES: Són distensibles (es dilaten però no tornen al seu lloc). Tenen menys múscul llis que les artèries. Tenen vàlvules que impedeixen el reflux (que la sang vagi en direcció contrària al cor). La major part del volum sanguini es troba a la part venosa. El 70% de la sang està a la circulació venosa ja que són distensibles i actuen com a reserva i si es necessita sang, com per exemple en una hemorràgia, es mobilitza la sang de les venes, les apreta i posa la sang en moviment.
3 4 El flux es mou per canvis de pressió entre el lloc d’on surt i on entra. La sang surt del cor a 100 mmHg però quan retorna a l’aurícula dreta la pressió hidrostàtica és pràcticament 0. Això és el que fa que la sang es mogui. Com més diferència de pressió hi ha entre el lloc de sortida i d’arribada més moviment de sang hi ha i com més pressió hi ha més flux hi ha.
Pressió= !"#ç% &'()*+í-.) PRINCIPIS FÍSICS La diferència de pressió és la pressió del ventricle dret – la pressió de l’aurícula esquerra.
La resistència depèn del diàmetre dels vasos, sobretot en les arterioles que són les que tenen més múscul. Si disminueix el diàmetre , augmenta la resistència.
5 El gast cardíac és la sang que expulsa el cor per minut. Si augmenta el gast o la resistència perifèrica, augmenta la pressió.
La viscositat del medi és la quantitat de cèl·lules que hi ha.
Si augmenta la resistència, augmenta la pressió.
6 ...

Comprar Previsualizar